Entrevistem el talp de Mans Netes a SMxI

Miguel Bernad, antic home de confiança de l’ultradretà Blas Piñar els anys vuitanta, ara president de Mans Netes, va fer una roda de premsa dijous per explicar que dimarts presentaran una querella contra Jordi Pujol i la seva família. Va confirmar la seva preocupació pel futur d’Espanya i va afegir que tenen talps als partits i les entitats sobiranistes, també a l’Assemblea Nacional Catalana. El nostre talp, localitzat uns dies enrere gràcies a un reportatge de Jordi Borràs, ha accedit a deixar-se fer una entrevista amb la condició que no difonguem la seva identitat. És una de les “tres o quatre persones”, en paraules de Bernad, infiltrades per Mans Netes a l’Assemblea; concretament, la quarta. Reproduïm l’entrevista íntegra, sense omissions.

Com es va infiltrar a l’Assemblea Nacional Catalana?
Vaig fer veure que estava interessat en la independència en una parada informativa de vostès un divendres al vespre, poc abans de Nadal, al carrer Constitució amb Badal. Em va atendre un home amb bigoti, molt amable però persistent. No parava de donar-me arguments i jo li anava donant la raó. Era una cosa tremenda –hi va haver un moment que em sentia acorralat, amb un mal de panxa insuportable. Però vaig aconseguir sobreposar-me i vaig dir que m’interessaria rebre la màxima informació –és clar, la missió era aquesta. Em va fer emplenar una butlleta amb les meves dades de contacte, vaig dir que se m’havia fet tard, que un altre dia ja signaria un vot per la independència, i me’n vaig anar. Des d’aleshores rebo cada divendres l’Indepensants, el butlletí setmanal de Sants-Montjuïc per la Independència. Al final, doncs, introduir-se en l’organització va resultar fàcil.

Però llavors vostè és un simpatitzant. No és un membre de ple dret de l’Assemblea.
Naturalment. Per ser membre de ple dret, hauria de pagar. Que es pensa que donaré diners, jo, al separatisme?

La quota són quatre euros al mes. Plantegin-s’ho com una inversió.
Anem molts justos. Ja ha vist com ens ha costat reunir els 6.000 euros que ens demanava el jutge per poder presentar la querella contra Pujol. No ens arribaven els diners.

El senyor José Antonio P. R. no ha volgut que li fotografiéssim tota la cara.

El senyor José Antonio P. R. no ha volgut que li fotografiéssim tota la cara.

I quines són les seves activitats?
Llegeixo l’Indepensants. El tradueixo i n’envio un resum a Madrid cada dilluns a primera hora, amb totes les activitats programades (a vegades fins i tot fora del districte), la ubicació de les parades informatives, els principals articles que han difamat la idea d’Espanya la setmana anterior i altres detalls. He informat també de la col·locació d’estelades a diferents punts. M’han felicitat per l’exactitud –fins ara tots els actes de què els he avisat s’han vist confirmats, fora d’una xerrada de Joan Ridao, el republicà, al març, que de totes maneres els vaig fer saber ràpidament que es faria al juliol. La meva constància també és molt valorada. Tenen l’informe sobre el que es fa a Sants cada setmana. Les estelades han estat retirades.

No ha arribat a infilitrar-se a cap parada informativa?
Seria una operació de risc. Representa moltes hores de convivència en un entorn hostil i pressuposa una gran familiaritat amb l’ideari independentista. De fet, és una alternativa que s’havia valorat, però la direcció la va desaconsellar. Estudien la possibilitat de fer formació avançada, una mena de postgrau d’intoxicació catalanista i curs d’interpretació teatral a la vegada. Aquesta formació s’impartirà a Madrid. En sóc molt crític: crec que arriba tard, que és namés una declaració de bones intencions. Ens tenen molt descuidats.

I aleshores, què fa més? La seva cara no era familiar a la majoria dels voluntaris d’aquesta assemblea territorial. Ha assistit a algun dels nostres actes o a alguna assemblea?
Em vaig fer simpatitzant de l’ANC al desembre, després de l’acord sobre la data i la pregunta. El Centre Nacional d’Intel·ligència ens havia informat que Artur Mas no arribaria tan lluny i que el procés es desinflava. Afortunadament, vam saber reaccionar de seguida. Tot i que ningú n’havia sentit a parlar abans, un parell de persones de l’organització vam intuir que l’Assemblea podia ser una organització clau. Vam convèncer la direcció que no tot eren partits polítics separatistes i mitjans de comunicació subvencionats. El primer que em vaig plantejar va ser anar al gran acte que vau organitzar a final de gener a les Cotxeres de Sants. Però no vaig poder.

Com és això? Hi havia la Carme Forcadell, el Jaume Marfany, Toni Albà, Núria Bosch, Isona Passola, Núria Bosch, Martí Anglada, Aleix Sarri… Semblava una bona ocasió per introduir-s’hi.
Sí sí. Però coincidia que era 26 de gener, i tenia una celebració familiar ineludible [el 26 de gener és l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona].

Ja. I no ha anat a cap acte més?
Pel que he anat veient, no sé si els podria resistir. La discreció és important en la meva tasca i m’ha amoïnat en tot moment que les meves reaccions espontànies poguessin delatar-me. Pensi que la meva adhesió patriòtica a la democràcia espanyola és inquebrantable i que no tinc un estómac d’alumini. Sé prou que els actes de l’Assemblea podrien acabar resultant excessius, tant en quantitat com en intensitat, per a la meva salut. Per això vaig optar per un seguiment quasi virtual. Dels actes, en llegeixo els resums, o en veig els vídeos a casa, com aquella execrable intervenció de Toni Albà precisament el 26 de gener. A vegades trigo un o dos dies a refer-me, però és un sacrifici que faig per Espanya.

Llavors, la seva acció dins de l’Assemblea Nacional Catalana no té cap incidència.
No s’ho pensi. Qui creu que desenganxa els cartells de publicitat dels seus actes? També és veritat que la capacitat d’una sola persona és limitada, tot i que la direcció, al començament, no sempre ho entenia. Es van enfadar molt, per exemple, quan no vaig aconseguir frenar la campanya perquè l’Ajuntament es repensés la idea de donar el nom de José Antonio Samaranch a un carrer de Montjuïc. El disgust va ser enorme. El meu lloc va arribar a perillar. Ara ja han comprès que és complicat donar l’abast. L’Assemblea té més de 400 territorials, i la de Sants-Montjuïc mateix és difícil de seguir, sempre en porten una de cap. A vegades fins i tot em queden molts cartells per desenganxar. Sigui com sigui, una de les meves funcions era interferir la difusió de la seva activitat. Vostès han tingut problemes amb l‘streaming de les Cotxeres i no han pogut retransmetre per internet alguna xerrada, oi? (Somriu)

Home, sí que és veritat que ens ha fallat l’streaming d’alguna xerrada. Però l’equip de les Cotxeres de Sants ens va dir que es tractava d’un problema tècnic insalvable, que ara com ara la sala de conferències té massa poca cobertura. No ens creiem pas que hi hagués un sabotatge. No ha fet, doncs, cap aportarció rellevant a la seva organització?
Ara que m’han descobert, ja ho puc dir. Jo vaig informar de la V.

No foti! (Sorpresos!)
Sí, vaig ser el primer. A final de juliol ja ho sabien! Sembla que el meu director ha recomanat que em donin una condecoració.

Però la V s’havia explicat molt abans, en roda de premsa fins i tot el 17 de juliol…
Pensi que la nostra direcció només llegeix La Razón, i alguna vegada l’ABC o El Mundo, tot i que no compartim les seves posicions lliberals. Fins que jo no els vaig avisar estaven completament desprevinguts.

I vostè, aprofitant que el tenen destacat a primera línia, no llegeix La Vanguardia o El Periódico, per exemple?
Què diu ara! La Vanguardia i El Periódico són diaris independentistes, si fins i tot tenen una versió en català. Ja en tinc prou de seguir el que es publica al web de Sants-Montjuïc per la Independència i totes les mentides que vostès van escampant per les seves xarxes socials. No puc suportar dosis de radiació sobiranista més altes.

Home, la majoria opina que La Vanguardia i El Periódico defensen més aviat la tercera via, que fan campanya contra la independència sempre que poden.
La Vanguardia i El Periódico saben que la tercera via no existeix, que a Espanya només pot existir la via d’amplada espanyola. Condemnem tot intent d’introduir amplades de via internacionals i secessionistes. I què vol que li digui? La Vanguardia, des que va deixar de ser La Vanguardia Española, va perdre tota credibilitat, i El Periódico és filocomunista. Jo només llegeixo premsa seriosa, escolto la COPE i veig El gato al agua.

Un fotograma de la pel·lícula La vida dels altres

Un fotograma de la pel·lícula La vida dels altres. P. R. va explicar-nos que s’identificava força amb el protagonista.

Calia que Mans Netes s’infiltrés a l’Assemblea?
Mans Netes? Em sona estrany. M’agrada més Manos Limpias, no sé per què. Li diré només una cosa: sí que calia que ens infiltréssim. Celebrem la feina de Unión, Progreso y Democracia, Vox i altres patriotes –sort en té Espanya, de gent com ells! Però no n’hi ha prou.

S’oblida de Ciutadans? Ciudadanos, si ho prefereix.
Ciudadanos són uns catalanistes. A vegades sembla fins i tot que dubtin del fet que els catalans reben un tracte fiscal privilegiat i Albert Rivera ha arribat a escriure tres o quatre tuits en català que han hagut de veure els seus seguidors espanyols. Això és intolerable! No ens acaben de merèixer confiança. Mariano Rajoy, per la seva banda, és un home tou, com es va demostrar l’altre dia impedint policialment que els patriotes s’expressessin amb llibertat i igualtat al Centre Cultural Blanquerna davant la roda de premsa separatista d’Artur Mas… No som tots libres e iguales? On és el nostre dret a la protesta? No nos engañan… (Embalat, vol seguir. El tallem.)

Pari el carro. Pel que explica, sembla que els unionistes estiguin dividits. Quina opinió li mereix que Izquierda Unida, Podemos i alguns socialistes defensin el dret a decidir?
Els haurien de retirar la nacionalitat espanyola! Tota aquesta gent són uns comunistes internacionalistes. Aquesta consulta per separar-se Espanya no és possible i no se celebrarà. És una decisió de tot Espanya, i la unitat d’Espanya és sagrada. Si la majoria de les esquerres espanyoles defensa el referèndum, jo dimitiré. Tant d’esforç de tanta gent i tants milions d’euros invertits no hauran servit de res. Vostè no sap, oi?, quant costen les nòmines dels nostres periodistes i el sacrifici que suposa per a tantíssims professionals de la seguretat viure lluny de casa seva, ni com és de difícil subornar algunes persones, fins i tot a Andorra.

Acabem. Quins projectes té per als propers mesos?
Volíem anar a Tarragona a l’acte convocat pels companys de Sociedad Civil Catalana l’Onze de Setembre. Però no trobem autocar –tenim indicis que els independentistes estan boicotejant activament l’acte de Tarragona– i Renfe ens diu que aquell dia només reforçaran el servei de rodalies –hi ha sospites fonamentades, també, que Renfe es pot haver convertit en una banda terrorista. Sort que el cas Pujol ha fet pujar la moral a la direcció, que estàvem amenaçats de quedar-nos sense vacances. Ens deixaran d’emprenyar fins al 12 de setembre.

I personalment, els seus projectes?
Com a particular, de cara al futur, vull continuar especialitzant-me en el que passa a Catalunya, i sóc conscient que això m’obligarà a fer una completa reorientació professional. Sóc conscient que la República Catalana és imparable. No podem portar tota la gent a la presó, encara que el que facin sigui inconstitucional. Després del 9 de novembre estic pendent de poder entrar en un programa de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, amb un primer curs que es titula Observació telescòpica avançada, seguint una indicació del Ministeri d’Afers Exteriors, que ho ha estudiat a fons, i ens assegura que la Catalunya independent vagarà per l’espai exterior. Mentrestant, ara me n’aniré uns dies al poble.


Jo, Ivan Ruiz, #tambésócindependentista

foto2Va néixer el 1990 al districte de Nou Barris. És membre dels Castellers de Sants – tot i que no hi viu, es mou bastant pel barri i hi ha treballat en esdeveniments puntuals i, de fet, li agradaria instal·lar-s’hi algun dia. És cap de projectes en una agència de projectes i esdeveniments d’hoteleria. Va col·laborar activament en la recollida prèvia del 10A des del primer dia, amb Nou Barris Decideix, se’n va fer fedatari, i posteriorment van reconvertir-se en l’assemblea de Nou Barris per la Independència dins el marc de l’Assemblea Nacional Catalana. Passada la Conferència Nacional per l’estat propi, un grup de joves del seu barri i altres parts de Barcelona van començar a engegar el que més tard es convertiria en l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI). També va participar, acampat a la plaça Catalunya durant un temps, en el que s’ha denominat Moviment 15M i en altres iniciatives socials i de base. Mai no ha militat a cap partit. Actualment és el coordinador de l’ANJI Barcelona.

Aquest dijous a les 19.30 h, Ivan Ruiz presenta l’ANJI de Sants-Montjuïc al Casal Jaume Compte.

Quan et vas fer independentista?
Els meus pares, tot i ser de famílies de fora de Catalunya, sempre m’han inculcat el valor de la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura, de la qual sempre m’he sentit orgullós. Tot i que ells sempre han estat decididament independentistes, durant un temps vaig pensar que un model estatal federal de convivència que respectés les individualitats del territori i les seves economies era possible. Van ser els continus atacs i desenganys dels nostres veïns els que a poc a poc em van fer anar veient com eren les coses en realitat. Les retallades de l’Estatut i més tard la sentència del Tribunal Constitucional de fa 4 anys van ser només la confirmació d’una decisió que ja havia pres feia temps. Volia que Catalunya esdevingués un estat independent, amb tot el que això comporta.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…la supervivència. Com a poble i com a nació. No sóc independentista de números, tot i que estiguin al nostre favor. Parlem de la necessitat de preservar la nostra dignitat i assegurar el futur del que la nostra societat representa.

Què creus que passarà els propers mesos?
Vull creure que se celebrarà una consulta en un clar acte de desobediència cap a l’Estat espanyol, i el resultat ens serà favorable. Una vegada s’hagi fet, tot depèn dels altres: o aprenen de la Gran Bretanya i negociem una separació, o se’n fan ens desentesos i ens veiem obligats a recórrer a una Declaració unilateral d’independència.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Personalment, no tinc cap problema que la Catalunya independent no estigui present a la Unió Europea. Sempre es poden negociar acords que ens permetin funcionar correctament sense formar-ne part. Més enllà d’això, aposto per un model d’estat social, on l’objectiu no sigui la privatització de les estructures i on se centrin els esforços a assegurar una escola, una universitat i una sanitat públics i de qualitat, on la cultura tingui un paper clau i on es prioritzin el desenvolupament i la recerca en lloc de l’exèrcit o les estructures d’estat inútils. Vull una Catalunya cosmopolita, laica, justa socialment, on no s’estigmatitzi ningú i que esdevingui un referent social i polític per a altres estats.


Entrevista a Tresserras sobre la televisió pública que volem

Aquesta entrevista tracta de la polèmica externalització de la gestió comercial de Televisió de Catalunya. Va ser filmada al despatx de Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el dijous 13 de març de 2014.

Les preguntes van ser formulades per Sants-Montjuïc per la Independència, assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana.


Tresserras qüestiona l’externalització de la publicitat de TV3

Aquesta entrevista va ser filmada al despatx de l’exconseller Joan Manuel Tresserras, al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el dijous 13 de març de 2014. Tracta de l’externalització de la gestió comercial de Televisió de Catalunya. Les preguntes van ser formulades per Sants-Montjuïc per la Independència, assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana.

Antecedents de la campanya


Jo, Mercè Gasull, #tambésócindependentista

Merce_gasullVa néixer a Barcelona el 1961 i des de l’any 1993 viu a Sants amb la seva parella i la seva filla. Treballa de dependenta.

Quan et vas fer independentista?
Sempre m’he sentit arrelada al meu país, i a mesura que m’he fet gran i he tingut més informació, cada vegada m’he sentit més lligada a l’independentisme.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…per raons històriques, culturals, econòmiques… Som una nació diferent de la resta de l’estat espanyol que necessita recuperar la llibertat per poder ser. En definitiva, per justícia històrica.

Què creus que passarà els propers mesos?
Com és d’esperar, Espanya posarà el màxim d’entrebancs amb la col-laboració de les elits autonomistes. Espero, però, que la força del poble català els escombri i empenyi la classe política cap a la definitiva independència.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Una Catalunya lliure i catalana. Una Catalunya moderna, democràtica i pròspera que a mitjà termini pugui donar la mà a la resta dels Països Catalans i rescatar-los de la presó espanyola.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Josep-Lluís González, #tambésócindependentista

Josep-Lluís González

Va néixer a Barcelona el 1965. La seva infantesa va transcórrer primer a l’Anoia, a Els Hostalets de Pierola, i després a Barcelona, a la Font de la Guatlla, on encara viu amb la seva família. És catalanoparlant de llengua materna, malgrat els seus orígens castellans, i conscient de la dualitat cultural present al país. Sempre ha estat compromès amb la seva identitat nacional. Fa anys que col·labora amb diferents associacions activistes, culturals i històriques, totes elles de caire independentista. Manté vincles i bona relació amb diferents partits sobiranistes, al marge del seu eix ideològic: és, diu, aquell punt de promiscuïtat política que té la transversalitat, raó per la qual és militant actiu de Reagrupament i està inscrit a l’ANC. Forma part de l’equip de difusió de SMxI, es podria dir que és el fotògraf “oficial” de la territorial.

Quan et vas fer independentista?
És difícil de dir. Tot ve donat per l’entorn. Un sap que pertany a una terra, els seus costums, la seva llengua, la seva identitat, la seva cultura. De petit. al posar la “tele”, sortien aquelles imatges en blanc i negre i parlaven un idioma que no era el meu: sabia que hi havia alguna cosa d’estranya. Després van venir les curtes estades d’estiu al poble de familiars de fora de Catalunya, on el més fàcil era que t’anomenessin per la teva procedència: El Catalufo (amb tot el reguitzell de tipismes referents a “los catalanes”). Cosa que entenc, ja que a les vacances estivals amb familiars al Principat (en camp propi), també hi érem “nosaltres” i “ells” els “altres”: els castellans. Evidentment hi havia alguna cosa que ens feia diferents, gairebé “estrangers”. Amb el temps vaig trobar respostes en la història de la nostra terra, on es troba bona part del perquè som com som. Vas prenent consciència del menyspreu, abús i rebuig de “España” a tot el que és català. Tant, que gairebé semblen ells els veritables “separatistes”. I aquí ve quan veus que no et deixen ser el que ets, quan et volen imposar el pertànyer a un sentiment que no és el teu. I és quan senzillament dius “Prou”. Vaja, que de ben petit ja era conscient de la meva catalanitat… I no només m’agradava, sinó que ho volia seguir essent per sempre. I amb orgull de ser-ho.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…per un profund sentiment. El de l’amor. L’amor als meus, a la meva família i a tot i tothom que m’estimo. Expressat amb dues paraules. La primera és per dignitat: vull oferir, i deixar, un futur digne als meus fills, un país on puguin ser el que són sense que ningú els emprenyi, un país d’excel·lència per viure dignament, segura i confortablement. I l’altra, per patriotisme, paraula que provoca picors a molts (no sé ben bé per què). Parlem d’amor a la teva nació, el teu país, la teva terra, a la teva gent. Mireu si és bonic estimar.

Què creus que passarà els propers mesos?
Aquest Onze de Setembre de 2013 serà inoblidable [aquestes respostes estan escrites uns dies abans]. La Via Catalana tindrà un èxit absolut i amb repercussió mediàtica a nivell internacional. Segur. I si no ho és, tant s’hi val, ja que el “procés” no dependrà només d’aquest fet. Som en un punt de no-retorn i ara és l’hora del polítics. Si no poden anar davant del poble, que vagin amb el Poble. I si no, els passarem per sobre. Som en un moment que els polítics han de fer la feina que se’ls ha encomanat. Moment de “prioritat nacional”. Moments per respondre amb patriotisme i dignitat, deixar els interessos partidistes i posar el partit al servei de la nació. No pas al contrari. Algú es pot imaginar els Pares de la Pàtria, els herois i líders de les Revolucions de Independència com José Martí a Cuba, o de José Rizal a les Filipines, qüestionant-se si eren de dretes o esquerres… Eren patriotes com tots nosaltres, que hi sacrifiquem temps, treball i recursos… Bé, ells hi varen deixar la vida.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
L’independentisme català és transversal, cohesionat, social, cultural… D’un sol poble. Tothom qui vulgui ser català hi té cabuda i sempre serà benvingut. Aquí ningú sobra, cal tothom per fer el país de tots. Que, després de cinc segles provant de fer possible el que és l’impossible encaix hispànic (els últims 300 anys sotmesos, espoliats i vexats), encara tinguem força i determinació per seguir existit tossudament vol dir que en llibertat i sense un “Estado” en contra nostre, no només podrem fer un país independent, democràtic i social… sinó que, a més, el farem molt bé. I el més important, Catalunya serà com els catalans vulguem i decidim que sigui. Per mèrit, esforç i decisió democràtica pròpia.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Maria Cardús, tambésócindependentista

Maria_cardusVa néixer el 1954 a Barcelona, al Poble-sec, i encara hi viu. Treballa al Guinardó. És membre de Poble-sec per la Independència i participa en el Consell de Barri. Va participar en les consultes del 10A, en una taula.

Quan et vas fer independentista?
Suposo que ho estat sempre, sobretot quan m’han obligat a expresar-me en castellà, quan aquí el que es parlava era el català.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
A vegades tinc dubtes en això. Per a mi, només la senzilla raó que se’m respecti com a poble que té una llengua i uns costums diferents de la resta de pobles d’Espanya i del món ja és suficient. Però això, que sembla tan senzill, és molt complicat, ja que la interrelació humana, a vegades, fa que les nostres característiques quedin en un segon pla, i que siguin les característiques de la majoria dels qui no són d’aquí, però que estan aquí manant (o no), les que predominen. Tot seria més fàcil si deixessin els pobles decidir el seu destí.

Què creus que passarà els propers mesos?
No ho sé.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Independent, i diferent del que és ara. Una Catalunya amb les seves pròpies institucions, on a l’hora de votar hi hagués llistes obertes, on els diputats parlamentaris només ocupessin el càrrec un període de temps i després deixessin la política. On els jutges i les institucions estiguessin al servei del poble. Solidària amb la resta de pobles. Que les empreses fossin clares amb els seus comptes. I que hi hagués un sistema per poder avaluar i canviar si no funciona.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Joan Mollà, #tambésócindependentista

Joan_mollaVa néixer el 1946 a Sants, on viu i pensa viure tota la vida. El barri era, llavors, un lloc on els infants podien jugar pels carrers i els vespres d’estiu les famílies treien cadires a la vorera per prendre la fresca i xerrar. Va ser un dels fundadors del moviment d’esplais i colònies infantils al barri. Llicenciat en Química, la seva vida laboral va dedicar-la a l’ensenyament, primer a la universitat i després a secundària. Va participar des del primer dia en les consultes sobre la independència com a membre de Sants-Montjuïc Decideix, després transformat en Sants-Montjuïc per la Independència, on ha pogut conèixer i treballar colze amb colze amb moltes persones que dediquen generosament el seu temps a aconseguir un futur de llibertat pel nostre país. Una experiència, diu, que segurament no es pot viure a cap altre lloc del món. És el coordinador de la territorial de Sants-Montjuïc de l’ANC.

Quan et vas fer independentista?
Va ser tot un procés. Sempre he sigut inconformista. Ja quan el referèndum de la Constitució em vaig abstenir, considerant que hi havia aspectes inacceptables, com la indissoluble unitat de l’estat, les prerrogatives antidemocràtiques de l’exèrcit, la prohibició de federar-se algunes comunitats autònomes, la inutilitat del senat, etc. Després de la il·lusió de les manifestacions del 1976 i el 1977 per les llibertats i l’Estatut, ja vaig veure que la classe política d’ací i d’allà ens va desmobilitzar perquè la cosa no se’ls escapés de les mans. I ara, amb 35 anys d’aguantar una paròdia de democràcia cada cop més patètica i desvergonyida, ja no podem aguantar més.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
Primer de tot, per dignitat com a poble, perquè ho volem. També, a més a més, ara corre pressa per simple raó de supervivència: Espanya vol acabar amb l’anomalia que representa Catalunya i la seva cultura, la seva llengua, la seva manera de ser. Ja fa molts anys que, anant de vacances a un lloc o altre, em sentia més proper per manera de ser a molts ciutadans europeus que als espanyols. No hi encaixem. I si a sobre no ens estimen, només ens queda dir-los adéu.

Què creus que passarà els propers mesos?
Si no hi som, la societat civil, al darrere, no passarà altra cosa que anar aguantant les envestides del brau, com hem passat als darrers 12 mesos, amb la caixa buida i cada vegada amb menys competències, que ens fa ser cada vegada més incompetents en tots els sentits, perquè l’òrgan que no exerceix s’atrofia. Cal que ens liem la manta al cap i fem el gran pas, i si pot ser el 2013, millor que el 2014. Hem d’aprofitar l’esquerda en la història actual d’Espanya per rebentar l’actual statu quo. I com menys avisos, millor. Cal fer totes les etapes del procés, però s’han de fer amb rapidesa: a cada no, passar a la següent fase. Que no tinguin temps per reaccionar. I si parlem de crear estructures d’estat, la primera és el ple convenciment del poble i els seus dirigents que no ens aturaran. I les altres estructures es creen i s’afinen amb l’ús, abans només cal dissenyar-les, i això un bon equip d’experts ho fa en un mes. No crec que hi hagi consulta. Declaració dels càrrecs electes i santes pasqües!

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Em temo, i també em fa il·lusió, que la nostra feina no acabarà amb la proclamació, perquè hem de fer una rebolcada general a tota la classe política. Si no, mantindrà les estructures dels partits i el funcionament de la societat més o menys com fins ara. I hem de partir de zero pel que fa a estructures, però amb la saviesa que ens dóna la crua experiència del mal funcionament de l’estat veí, de la crisi especulativa i inhumana del món occidental, de la impunitat d’uns pocs a costa del sacrifici d’una gran majoria. Amb els recursos que generem i amb la laboriositat, creativitat intel·lectual, científica i de manera de viure que ens caracteritza serem un petit país mediterrani on molts s’emmirallaran, si fem que les millors persones, i de manera especial les dones, dirigeixin una societat plenament activa i participativa. Estic segur que ho aconseguirem!

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Leocadia delgado, #tambésócindependentista

Leo_delgadoVa néixer la nit de Nadal del 1956 a la República Dominicana, un estat en una singular illa del Carib que comparteix amb Haití. El mes d’agost de 1966, els seus pares les van posar en un avió, a ella i a la seva germana gran, i van venir a Barcelona a viure amb l’àvia paterna. Dos anys després van arribar la germana i el germà petits. Acabaven de passar per una revolució important amb intervenció militar dels EUA i van creure que aquí hi hauria millors oportunitats i una vida sense tants ensurts. La reunificació familiar encara va trigar, perquè els seus pares van treballar uns anys a Nova York. Una història d’emigració que va començar a la postguerra. Quan es va casar, va anar a viure a les Corts i poc després, el 1980, es va traslladar a Sants amb el seu marit. Aquí van néixer les seves tres filles. Quasi tota la família ha anat arrelant al barri. És secretària en una empresa distribuïdora de productes químics. Col·labora en vendes internacionals. Després que a l’Estatut del 2006 li van passar el “ribot” de forma humiliant i a sobre el van recórrer al Tribunal Constitucional, va començar a participar en iniciatives com l’anada a Ginebra al maig de 2010. Les grans manifestacions convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir creu que van ser les catalitzadores dels moviments que s’han fet posteriorment. A principis del 2010 es va adherir a Sants-Montjuïc Decideix, i va ser una experiència molt enriquidora. En acabar la consulta del 10A, no n’hi havia prou, i tot allò va portar a la creació de l’ANC. És membre del grup de difusió de SMxI. Des del bon començament, està també adherida a Solidaritat Catalana per la Independència.

Quan et vas fer independentista?
Quan vaig començar a tenir consciència política, passada l’adolescència, però considerava que era molt utòpic. Tampoc hi estava gaire interessada: més aviat la política m’avorria i a les sobretaules sempre s’acabava parlant del mateix. I ara sóc jo la que intento explicar tots els arguments que tenim, em freno una mica per no resultar pesada! Amb amistats que no estan a favor, no trec mai aquest tema, però m’he trobat que a poc a poc són aquestes les que en volen parlar i esvair dubtes.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…partir de zero, amb un full en blanc que ens permeti fer les coses bé, sense copiar lleis i constitucions injustes i estructures d’estat anacròniques. Per defensar la llengua i el nostre futur col·lectiu com a nació.

Què creus que passarà els propers mesos?
Pel meu gust, s’haurien d’accelerar les coses, confio molt en la Via Catalana per fer passos endavant. Si, com és previsible, no ens deixen fer la consulta, estic a favor de fer la Declaració Unilateral d’Independència; al Parlament ja tenim majoria favorable, i al carrer, ja fa temps que també.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un estat lliure, independent, dins Europa però no necessàriament a la Unió Europea.  Just, sostenible, solidari i net de corrupció.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

 


Jo, Maria Antònia Galbete, #tambésócindependentista

M_A_GalbeteA principis del segle XX alguns dels seus besavis i avis van venir a Barcelona des de Múrcia, València i Castelló, i es van instal·lar al barri d’Hostafrancs. Aquí va néixer, al 1960, i és on s’ha anat fent gran jugant pels seus carrers i places, estudiant a les “Paüles” i a l’Ateneu Montserrat, jugant a bàsquet, coneixent la seva gent i fent amistats intenses amb qui encara comparteix molts anhels. En fi, que la seva vida està lligada a la història d’aquest barri on encara viu. També va estudiar Magisteri i Antropologia i, des de fa 30 anys, fa de mestra a l’escola pública a Cornellà de Llobregat. Tot aquest temps ha treballat per l’ensenyament en català i per transmetre uns valors culturals que fossin referents d’identitat. No havia col·laborat mai activament en cap moviment o associació independentista. La seva participació sempre havia estat presencial en manifestacions o actes, o econòmica. Fins que va anar a la assemblea constituent de l’ANC al Palau Sant Jordi i va decidir que havia de fer alguna cosa més i “passar a l’acció”, va buscar pel barri i es va apuntar a SMxI.

Quan et vas fer independentista?
No recordo un “fer-me” independentista. Per tot el que he viscut a la meva família, al meu entorn més proper i al meu país crec que no puc ser d’altra manera.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…per dignitat, per justícia, per sentiment i per l’oportunitat que se’ns obrirà, i que haurem d’aprofitar, de poder fer un nou marc legal, econòmic i social que vertebrin un país millor. És clar que tot això és més d’una raó, però!

Què creus que passarà els propers mesos?
El camí cap a la independència no crec que sigui fàcil. Però sí que veig que hi ha hagut un canvi d’actitud en nosaltres, en els independentistes i que, per a mi, va ser ben palpable a la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012: no es cridava ni es cantava contra res sinó a favor de. Això em va semblar fantàstic perquè donava sensació de convicció, de força, d’alegria… Ara ens toca mantenir-ho i transmetre-ho als polítics per superar amb empenta, sense defallir, tots els entrebancs que sorgeixin.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un país on la prioritat sigui la salut, la cultura, l’educació i la qualitat de vida dels ciutadans i fonamentat en unes estructures d’estat (com diuen ara) justes, transparents, integradores, funcionals que permetin el progrés i la millora de la societat. Sense oblidar que formem part dels Països Catalans.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.