El que hem unit com a poble, que no ho separin els partits

Ens importa un rave quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a Espanya. Que cada cop que gira el vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits d’un i els acòlits de l’altre.

Des del 2009, amb l’esforç d’entitats, persones de dins i fora dels partits, voluntariat, professionals, empreses i mitjans de comunicació vam teixir un moviment unitari que va posar l’avant tota cap a la independència. Vam articular un argumentari amb motius econòmics, polítics, jurídics, socials, culturals, esportius, etc.

I vam votar la independència. I la vam guanyar. Dues vegades. I vam portar majories independentistes al Parlament. Quatre vegades. Perquè ens crèiem els motius per la independència.

A les portes d’un altre 11 de Setembre ens hem de preguntar si encara ens els creiem. Si encara hi ha espoli fiscal, atacs a la llengua i a la composició del Parlament, atacs a la llibertat d’expressió, excessos judicials contra l’independentisme, incompliment de les promeses en matèria d’infraestructures, i un etcètera inacabable. Perquè si tot això encara hi és, les ganes de quedar-se a casa per la Diada s’esvaeixen soles.

Segur? No, espera’t. Cal castigar els partits, que no han fet el que havien de fer i que ara es dediquen a barallar-se entre ells. Cal quedar-se a casa per la Diada. I aixi enviem un missatge molt clar: que com que ens hem enfadat amb ells, ja no volem la independència. Apa. Ja ens és igual que Espanya ens vulgui esclafar. La independència és impossible perquè la voliem per fer un favor als partits i, ells, desagraïts, no ens han agafat el guà.

Aquest missatge, que fa esgarrifances, és el que enviem si, aquesta Diada, ens quedem a casa per mostrar l’enfadament amb la classe política. Volem la independència per a ells? O la volem per a nosaltres, els nostres avantpassats i els nostres descendents? Pel nostre medi ambient, pels nostres llocs de treball, pels nostres represaliats, per la nostra llengua, per la nostra escola?

Volem dir als partits que abaixem els braços i ens resignem a que la seva lluita per l’hegemonia bloquegi el camí cap a la República Catalana?

Ens importa un rave quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a Espanya. Que col·laborin en la repressió. Que cada cop que gira el vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits d’un i els acòlits de l’altre. Ens hem cansat de la partitocràcia.

Aquest 11 de setembre cal omplir els carrers com mai, siguem de les sigles que siguem, per a l’embranzida final cap a la independència des de la societat civil. Aquella embranzida que farà que els partits es posin nerviosos i que només puguin seguir-nos o apartar-se. Com ja hem demostrat que podem fer.

Ens veiem als carrers amb la samarreta negra!

Sants-Montjuïc per la Independència (Assemblea Nacional Catalana)

No en el nostre nom!

Aquest text va ser llegit en el concentració a Sants
el dilluns 21 de juny de 2021

No en el nostre nom!

No acceptarem que es concedeixin els indults, en un gest de falsa magnanimitat, a canvi d’oblidar-se del dret a l’autodeterminació, de la vigència del mandat de l’1 d’octubre i de la declaració del 27 d’octubre. NO EN EL NOSTRE NOM!

El futur de Catalunya no es pot decidir des de la presó. Ni que surtin. No deixaran de ser uns ostatges afeblits pel pes de l’amenaça i la injustícia. I el pitjor que podem fer, si surten, és desmobilitzar-nos, perquè tenim més de 3000 represaliats. NO EN EL NOSTRE NOM!

L’Espanya autonòmica ha fet fallida i ha estat substituïda per l’Espanya dels tribunals franquistes. Estem en contra d’acceptar el marc d’una autonomia escapçada i tutelada amb l’excusa de gestionar el “mentrestant”, fer bondat i amagar l’afany de copar càrrecs i col·locar-hi els quadres dels partits.  NO EN EL NOSTRE NOM!

El “gobierno del estado que nos han dado” necessita els vots dels partits independentistes catalans per seguir governant. No acceptem de cap de les maneres que s’hi doni suport amb l’excusa de la por a la ultradreta. Com a mínim, exigir a canvi i a l’avançada, un millor tracte econòmic a Catalunya, l’eliminació del delicte de sedició, l’eliminació de la llei mordassa, no recórrer les lleis votades al Parlament…   NO EN EL NOSTRE NOM!

El teòric diàleg Espanya-Catalunya només pot ser útil si l’ordre del dia és: autodeterminació i amnistia. I amb la presència d’àrbitres o relators internacionals que garanteixin l’acompliment dels acords. Pensar que  sense aquestes condicions pugui servir de res és propi d’il·lusionistes o de mentiders. I internacionalment s’interpreta com que el conflicte ha entrat en vies de solució.  NO EN EL NOSTRE NOM!

Mentre segueix desbocada la repressió a tots els nivells, demanant i aplicant penes de presó per manifestar-se, tractant d’arruïnar la vida de tants polítics, consellers, alts càrrecs, i ciutadans, inventant sumaris policíacs com qui escriu una novel·la… Mentre tot això passi, no es pot rebre el borbó i els càrrecs del gobierno com si no passés res i acceptant la mentida de la “concordia”. NO EN EL NOSTRE NOM!

Des de la Generalitat es pren part com a acusació cada vegada en més casos de judicis a independentistes. I s’ha de plantejar d’una vegada la regeneració del cos dels Mossos. I No es pot acceptar l’existència d’elements feixistes i mentiders en el cos. NO EN EL NOSTRE NOM!

En aquests moments, en plena guerra amb l’ocupant, fomentar o defensar la divisió en les nostres files i no adoptar una estratègia política comuna porta a allunyar-nos de la independència i a boicotejar la nostra primera majoria absoluta electoral en vots. NO EN EL NOSTRE NOM!

Per tot això, avui, quan SANTS MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA acaba de complir 10 anys, cal que comencem una nova fase, una nova estació amb l’inici de l’estiu i deixant enrere la pandèmia que ens ha afeblit socialment i políticament, hem de reforçar el nostre compromís de retornar al carrer, de passar per damunt d’una classe política descol·locada com ja vàrem fer l’1 d’octubre. I segur, ben segur que més d’hora que tard, acabarem guanyant la independència. VENCEREM!

I si necessitem aixecar els ànims, podem escoltar la interpretació del Nessun Dorma [1] a càrrec del nostre il·lustre veí Josep Carreras.

_____enllaç_____
[1] https://www.youtube.com/watch?v=TxJSeyzzF-s


Recordem…

26 de gener de 1641

Quan algú pregunta pel carrer “26 de gener”, s’està referint al carrer de Sants que porta per nom aquesta data. Però, segurament passa per alt el per què d’aquest nom.

De totes les plaques identificatives del carrer només hi ha una (imatge) que especifica una mica la importància de la data pels fets que es van produir. La resta de plaques sols indica el nom i prou.

El que no diu i, en certa mesura el que fa és amagar-ho, és que aquell dia a Montjuïc les tropes borbòniques de Felip IV van perdre la batalla i van haver de retirar-se fins a Tarragona.

El segle XVII va estar força convulsiu i amb revoltes populars: la dels Segadors, la dels Angelets de la terra i la dels Barretines. Totes elles van tenir motius semblants, rebutjar els abusos que es cometien per part de les tropes espanyoles o les carlines o pel rebuig d’impostos abusius. Totes elles van tenir el mateix protagonista, la pagesia que va prendre consciència i necessitat de plantar cara als diferents abusos que es produïen.

Quina conclusió cal extreure?
Segurament cadascú en traurà la seva pròpia però, no ens equivocarem massa si afirmem que totes elles tenen el mateix denominador comú: per aconseguir quelcom no n’hi ha prou en demanar-ho, també cal lluitar.
Han passat molts anys i la lluita continua, encara que aquest cop és una lluita pacífica i democràtica. I Continuarem lluitant tant per assolir la independència i esdevenir la República Catalana, com també seguirem lluitant per aconseguir amb aquesta revolució aporti altres millores relacionades amb aspectes socials i qualitat de vida com també poder tallar de soca-rel tota mena de corrupció, que també en tenim.

____
Per saber-ne més:
Guerra dels Segadors (1640-1652)
Corpus de Sang (7 Jun. 1640)
Batalla de Montjuïc (26 Gen. 1641)
Tractat dels Pirineus (7 Nov. 1659)
Pau Claris
Joan Pere Fontanella
Francesc de Tamarit

 

 


Reportatge sobre e l’1-O del 2018

·
El portal de notícies de Sants Montjuïc, “El 3”, ens ofereix un ampli reportatge periodístic i fotogràfic dels millors moments viscuts durant les jornades de commemoració de l’1 d’octubre.

L’article “El veïnat i les entitats santsenques commemoren el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre” fa una ressenya de la implicació del veïnat durant els actes de commemoració del Referèndum de l’1 d’octubre. Us convidem a fer-ne la lectura i a gaudir de l’àlbum fotogràfic que ofereix el portal.

El veïnat i les entitats santsenques commemoren el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre


Fem país. Fem República!

La República Catalana es construeix des de dos vessants diferents però complementaris. Un, el de més actualitat avui en dia, és el vessant polític, que té com a objectiu el restabliment del Govern legítim i l’oposició a tot el que ha comportat l’aplicació de l’article 155.
L’altre es podria definir com el vessant social. Per què? – Doncs perquè és aquí on tothom pot contribuir a ajudar a l’assoliment de la implantació de la República a partir de la presa de decisions personals però amb una àmplia repercussió. Tot seguit us en fem cinc cèntims.

Cada família tenim contractat subministrament i serveis amb empreses directament vinculades a l’oligarquia espanyola, que no tenen gens en compte els criteris de sostenibilitat, ja que busquen el benefici econòmic més gran en el menor termini de temps. La majoria d’aquestes empreses o formen part de les 35 que configuren l’índex IBEX 35 [1] o hi tenen un vincle directe.
L’assoliment del benefici econòmic més gran en el menor temps possible comporta uns preus abusius que repercuteixen negativament sobre les classes socials més desfavorides.

D’altra banda, la política d’aquestes empreses, que busquen el màxim benefici econòmic, no passa per afavorir el consum dels productes de qualitat que es produeixen dins d’una proximitat lògica i coherent: els anomenats “productes de km 0″.

És en aquest vessant social en què, cadascú de nosaltres, pot prendre les decisions que més ens afavoreixin, ja sigui per qüestions econòmiques o perquè pensem que és important potenciar el comerç de proximitat als barris i, també, perquè volem preservar el medi natural al màxim perquè els nostres fills i nets en puguin continuar gaudint.
Per aquestes raons, us oferim una llista d’empreses que poden ser alternatives a les que ens presten servei avui dia.

Alternatives
Document disponible en format pdf amb enllaços actius: Alternatives.pdf (576 kB) [2]

 

——–enllaços——–
[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
[2] http://smxi.cat/wp-content/uploads/2018/01/Alternatives.pdf

 


Procés Constituent del CDR Sants

Aquest article respon, de manera exclusiva, a contribuir en la difusió de la iniciativa de la Comissió per un Procés Constituent del CDR Sants.
Cap membre de l’Equip de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència, així com cap altra persona vinculada a la nostra Assemblea Territorial, podrà accedir a les respostes que es puguin expressar en l’esmentat formulari.

CDR Sants

·

Enquesta “Grans Eixos”

El següent formulari correspon a l’enquesta participativa que s’ha distribuït al barri; permetrà recollir les idees que volem que configurin la nova República.

 https://constituent.sants.org/bloc/enquesta-grans-eixos/

 


Campanya 21D – Les piulades del 20/12

piuladaFins a les eleccions, cada dia es faran córrer dos missatges pel twitter, a les 10 h i a les 17 h aproximadament, per fer-nos reflexionar a escala personal i perquè, un cop llegits, els repiulem o fem algun comentari. Cada dia aquests missatges versaran sobre un tema concret que volem difondre més enllà de les nostres possibilitats i per això us demanem la vostra col·laboració.
Aquí teniu l’enllaç [1] per accedir al nostre twitter. Busqueu les piulades i ajudeu-nos a difondre-les!

Els temes d’avui: sanitat pública, treball i habitatge digne

Avui és la jornada de reflexió i per això hem volgut posar l’accent en tres aspectes importants que la República catalana ha de vetllar per a tothom. Els missatges de twitter volen que recapacitem en quina és la millor opció, per cadascun de nosaltres, a l’hora d’anar a escollir una papereta demà 21 de desembre.

Per part nostra, tenim clar que la societat d’un futur immediat ha de poder comptar amb unes condicions que garanteixin uns serveis públics de qualitat perquè són serveis que paguem amb els nostres impostos i han de revertir per cobrir les nostres necessitats. Avui parlem de sanitat pública, treball i habitatge però, molt bé també podríem incloure ensenyament, casals, ludoteques, geriàtrics, equipaments diversos, transport, etc.

No cal dir massa cosa més. Els ciutadans religiosament contribuïm amb l’IVA, l’IRPF, les successions, l’IAE i no sabem quants impostos i taxes més paguem perquè els legisladors administrin i ofereixin els millors serveis públics a la comunitat. Això sí, amb un bon control de la despesa perquè són els diners de tots.

Avui la nostra reflexió no va massa més enllà perquè no cal, doncs és més que entenedor lo poc exposat fins ara. A més, segur que són temes que hi hem pensat en més d’una ocasió i que tindrem molt en ment a l’hora d’escollir la papereta sobiranista que creiem que ens pot fer més fàcil el camí.

Bona diada de reflexió!

—–enllaç—–
[1]  https://twitter.com/assembleasmxi

 


Campanya 21D – Les piulades del 19/12

piuladaFins a les eleccions, cada dia es faran córrer dos missatges pel twitter, a les 10 h i a les 17 h aproximadament, per fer-nos reflexionar a escala personal i perquè, un cop llegits, els repiulem o fem algun comentari. Cada dia aquests missatges versaran sobre un tema concret que volem difondre més enllà de les nostres possibilitats i per això us demanem la vostra col·laboració.
Aquí teniu l’enllaç [1] per accedir al nostre twitter. Busqueu les piulades i ajudeu-nos a difondre-les!

Els temes d’avui: Llibertat i acabar amb la corrupció

A cop d’ull, els dos temes que es difonen avui per twitter tenen poc en comú encara que, segons com es plantegi, estan estretament relacionats.

Diem  “volem llibertat i escollim República” i res més veritat que aquesta afirmació  quan tenim l’aplicació de l’article 155 fins a la medul·la que ens prohibeix i sanciona sense cap mirament.  Llaços i bufandes grogues, intervenció de l’autonomia, empresonament dels representants polítics i de les entitats socials… Recolzar qualsevol força política que no aposti per la República, és conformar-se al fet que la situació actual es perllongui i la repressió encara sigui pitjor; perquè, en el fons, la postura d’aquests partits polítics és arrasar amb tot el que s’aparti de les seves tesis, o sigui, “estás conmigo o estás contra mi”.

Escollir República també és fer un pas endavant per acabar amb la corrupció. No hem de ser il·lusos i no caure en pensar que l’endemà ja està, tot net i polit. Evidentment no, però triar República implica treballar per a un altre ordre social; demanar un alt nivell de corresponsabilitat; exigir un grau d’honestedat superlatiu…
Una de les mesures econòmiques que permetria tot tothom disposes de majors possibilitats i una millora de l’estat del benestar considerable és atacant la corrupció de soca-rel. Preferir República vol dir combatre la corrupció, denunciant i perseguint els corruptes siguin quin siguin i ostentin la condició social que ostentin. No val mirar cap a l’altra banda i ser tolerant amb les persones que sols miren per a elles i no tenen la més mínima consciència de benefici social. L’opció República, representa la voluntat de crear un nou Estat que, eliminant la corrupció, oferirà un potencial major d’inversió per a benefici de tothom: en serveis i en benestar.

Al començament dèiem que els dos missatges estaven relacionats estretament i, fins ara, no hem dit res al respecte. Doncs bé, fent una mica de trampa, el seu vincle rau en el fet que “llibertat” i “acabar amb la corrupció” sols és possible si pensem que sols és possible amb República Catalana. No ho perdem de vista!

—–enllaç—–
[1]  https://twitter.com/assembleasmxi


Campanya 21D – Les piulades del 17/12

piuladaFins a les eleccions, cada dia es faran córrer dos missatges pel twitter, a les 10 h i a les 17 h aproximadament, per fer-nos reflexionar a escala personal i perquè, un cop llegits, els repiulem o fem algun comentari. Cada dia aquests missatges versaran sobre un tema concret que volem difondre més enllà de les nostres possibilitats i per això us demanem la vostra col·laboració.
Aquí teniu l’enllaç [1] per accedir al nostre twitter. Busqueu les piulades i ajudeu-nos a difondre-les!

Els temes d’avui: Preservació Drets Humans i fer justícia per a tothom

Avui relacionem aquests dos temes perquè, i en poques paraules, per tal de preservar els Drets Humans Universals [2], s’ha de poder aplicar una mateixa manera de fer justícia per a tothom.
La justícia ha de ser imparcial, justa i objectiva; tres conceptes que han d’anar estretament relacionats i per això és representada per una dona amb els ulls embenats, amb una balança romana en una mà i una espasa a l’altra [3].

Però, a vegades, la justícia s’utilitza per defensar determinades posicions i fets que, per sentit comú, mai podrien ser admeses deixant de ser imparcial i objectiva.
La justícia, d’altres vegades, es dilata tant en el temps que li fa perdre la seva qualitat de justa.

Però, quan parlem de la DUDH*, tothom accepta que aquests són els drets inalienables de qualsevol persona i que, sempre, convé defensar-los. Us recomanem la lectura dels seus primers articles perquè en ells es troba la seva essència. En ells es parla d’igualtat, de seguretat, de llibertat…
De totes les llibertats, que mai hem de renunciar, en destacaríem en primer lloc la que ens permet poder-nos moure de manera lliure i plàcidament. També destacaríem d’altres llibertats com són la d’expressió, la de pensament i la d’opinió perquè són bàsiques perquè tothom pugui sentir-se part d’una organització determinada.

Pensant en un futur, més o menys immediat, sembla obvi que la constitució de la República catalana haurà de contemplar un compromís exprés vers els valors que emanen de la DUDH per construir una societat integradora, justa i igualitària.

—–enllaços—–
[1]  https://twitter.com/assembleasmxi
[2] https://www.parlament.cat/web/serveis-educatius/drets-humans/index.html
[3] http://smxi.cat/wp-content/uploads/2017/12/Justicia.jpg

* DUDH: Declaració Universal dels Drets Humans


Campanya 21D – Les piulades del 16/12

piuladaFins a les eleccions, cada dia es faran córrer dos missatges pel twitter, a les 10 h i a les 17 h aproximadament, per fer-nos reflexionar a escala personal i perquè, un cop llegits, els repiulem o fem algun comentari. Cada dia aquests missatges versaran sobre un tema concret que volem difondre més enllà de les nostres possibilitats i per això us demanem la vostra col·laboració.
Aquí teniu l’enllaç [1] per accedir al nostre twitter. Busqueu les piulades i ajudeu-nos a difondre-les!

El tema d’avui: monarquia i democràcia real

Avui les piulades parlen de dos conceptes antagònics perquè un nega l’altre i si no, valorem:
Monarquia: Forma d’estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d’estat. [2]
Democràcia: Forma d’organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. [3]

Fins aquí la conclusió és la que ja sabíem de lliçó: el cap de l’estat d’un país monàrquic sempre és l’hereu de la dinastia que ostenta aquest privilegi. A més, és un model organitzatiu arcaic que vetlla per perllongar en el temps aquest privilegi amb la finalitat d’engrandir el seu patrimoni.

Però quina diferencia hi ha entre democràcia i democràcia real?
Ambdues formes d’organització preveuen la participació però quan parlem només de “democràcia”, sovint ens referim a una delegació de presa de decisions vers uns representants legals; mentre que quan parlem de “democràcia real”, comporta una implicació i participació més directe però sobretot, un model organitzatiu al marge dels partits i sindicats.

I si parlem de monarquia i democràcia real és perquè en el nostre context actual tenim molt a dir i fer. En algun moment caldrà reiniciar el debat sobre el procés constituent i el país què volem. Veient com ha anat l’anterior referèndum, no podem deixar que siguin només els nostres representants polítics els únics que decideixin com fer la construcció de la República catalana. Volem proposar i debatre; i volem participar activament en la presa decisions. Les consultes i referèndum, amb tota la maquinària que comporten de debats, de tertúlies, d’articles d’opinió…, són la millor manera d’aconseguir que el país sigui de tothom i per a tothom.

Nosaltres hem de tenir dir la nostra i fer-la valer amb tot l’argumentari de que es disposi i, finalment,  acceptarem la decisió majoritària que es prengui perquè la majoria ho ha decidit.

—–enllaços—–
[1]  https://twitter.com/assembleasmxi
[2] https://ca.wikipedia.org/wiki/Monarquia
[3] https://ca.wikipedia.org/wiki/Democràcia