Va néixer el 1960 a Santa Coloma de Gramenet. Dels tres als vint-i-quatre anys va viure a Torres de Segre i des de llavors viu a Barcelona. Fa vint anys que és veí de la Marina de Sants, on es va instal·lar amb la seva dona poc després de néixer el seu fill. Hi va influir que els seus sogres, fills d’Aguilar de la Frontera, visquessin a les Vivendes Seat. És doctor enginyer industrial. És membre de la territorial de l’ANC de Sants-Montjuïc. Fins al maig de 2013 ha estat president d’Amical Viquipèdia.

Quan et vas fer independentista?
Quan em vaig adonar que l’estat propi era una necessitat vital. Aquest fet va venir de la mà de la meva afició com a wikipedista. La Viquipèdia en català es va desenvolupar amb normalitat, d’acord amb la força de la llengua, la cultura i la societat catalanes. Després de l’anglesa, va ser la primera i va créixer a un nivell comparable a la noruega, la sueca o la israeliana. En anar creixent el projecte, va caldre desenvolupar activitats en museus, escoles, universitats… Per donar-hi suport, es van crear arreu del món associacions organitzades en base als estats. Els viquipedistes catalans ho van fer en base a la llengua i la cultura i, per aconseguir el reconeixement, van organitzar una moguda mundial per canviar les regles i definir nous models de participació. Després de cinc anys, s’ha reconegut l’associació catalana. Però hem hagut d’esmerçar un munt d’esforços, energies i anys que amb un estat propi no ens haguessin calgut. A més, encara està per veure que les associacions basades en estats ens tractin com a iguals a les basades en llengües i cultures. Amb això he arribat a la conclusió que, fins i tot en un àmbit suposadament lliure i sense fronteres, necessitem un estat propi per poder ser.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
… que el món està organitzat en base als estats. No podem seguir nedant a contracorrent i intentar sortir-nos-en sense un estat. El fet de no tenir-ne ens fa perdre moltíssimes energies que necessitem per destinar als problemes reals. Hem de deixar-nos estar d’invents i fórmules utòpiques i anar a la fórmula clàssica que li funciona a tothom: tenir un estat.

Què creus que passarà els propers mesos?
Hi veig dues etapes. Primer, un període de pressions, propaganda i joc brut. Serà intens i es farà llarg. Ens intentaran dividir. Trauran draps bruts dels nostres polítics. Subornaran polítics, mitjans de comunicació i personalitats catalanes perquè es posin en conta de Catalunya. Posaran pals a les rodes per impedir el referèndum. Ens intentaran distreure atacant la llengua i l’economia perquè ens dediquem a lluites irrellevants… Després, quan Europa i Espanya vegin que no hi tenen res a fer, afrontaran el procés d’alliberament de Catalunya de forma adulta, madura i sense tabús, estudiant els avantatges i inconvenients i negociant una forma en què totes les parts hi surtin guanyat amb la separació, sense fer-nos mal ni fer-ne a ningú. Es crearà un precedent perquè totes les nacions sense estat es puguin emancipar sense guerres, mantenint una bona relació amb els anteriors estats i la comunitat internacional. Els mesos que durarà la primera etapa depenen de nosaltres. Si els partits, els sindicats, les associacions, els mitjans de comunicació i el poble català féssim tots pinya i ens manifestéssim tots sempre i a tot arreu clarament a favor de la independència, la primera etapa ja s’hauria acabat. Mentre hi hagi polítics i mitjans de comunicació que donin esperances a Espanya que ens pot doblegar, aquesta primera etapa s’allargarà.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Puc intentar resumir-ne l’esperit. Al llarg de la història hi ha hagut èpoques de poder més centralitzat, i d’altres de més distribuït. A l’època medieval estava més repartit que durant les monarquies absolutes. A l’època de la Revolució Industrial va estar més distribuït que a la de l’estat de la segona meitat del segle XX. Quan el poder ha estat distribuït, a Catalunya sempre li ha anat millor que quan ha estat centralitzat. Primer va estar distribuït entre nobles i senyors, després entre la burgesia industrial. Ara la tecnologia i la productivitat permetrien un nou paradigma en què el poder estigués més repartit que mai, que estigués en mans del poble. Crear un estat nou és una oportunitat de sortir d’aquesta crisi amb un nou model que superi l’actual, basat en una combinació de capitalisme amb estat del benestar, que ha entrat en crisi. Hem d’anar a una cosa millor sense caure en propostes del passat que tampoc han funcionat.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer a Barcelona el 1970, a la Marina, en el si d’una família castellanoparlant. Ha viscut tota la vida en aquest mateix barri i, des de ben jove, ha format part del seu teixit social i cultural, primer a la Colla de Geganters de la Marina i més tard a l’Esplai El Submarí. Fins ara no havia format part de cap iniciativa independentista, però sí que ha  participat en nombrosos actes de reivindicació de la nostra cultura. És doctora en Biologia i treballa en un laboratori d’anàlisis clíniques a l’Hospitalet de Llobregat.

Quan et vas fer independentista?
A la meva família, família d’esquerres, sempre s’ha respirat estimació per la cultura i la llengua catalanes. Jo crec que des de ben jove ja em declarava independentista. Quan vaig començar l’institut als 14 anys, en una època en què la immersió lingüística encara era un projecte i, per tant, no totes les classes es feien en català, jo ja traduïa els apunts i estudiava totes les assignatures en català. Però realment l’11 de setembre del 2012, al passeig de Gràcia de Barcelona, em vaig adonar que la independència de Catalunya era possible…

Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…
…que estimo la meva cultura, la meva terra i la seva gent. I també que cap poble ha de ser sotmès i menyspreat per cap altre. Vull que els meus fills se sentin orgullosos del seu país. Sóc i seré catalana i només catalana, per més que em diguin el contrari.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els propers mesos seran difícils. Intentaran convèncer-nos, intentaran manipular-nos, intentaran doblegar-nos, intentaran desacreditar-nos, però crec que junts ho podem fer possible. Com diu la cançó: segur que tomba i ens podrem alliberar…

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Vull un país lliure, just, integrador i participatiu. Un país on les persones fossin el més important, on tothom tingués cabuda, on els joves poguessin realitzar els seus somnis. Però m’agradaria que anéssim més enllà i comencéssim a pensar en la llibertat de tots els Països Catalans.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.