Jo, Ivan Ruiz, #tambésócindependentista

foto2Va néixer el 1990 al districte de Nou Barris. És membre dels Castellers de Sants – tot i que no hi viu, es mou bastant pel barri i hi ha treballat en esdeveniments puntuals i, de fet, li agradaria instal·lar-s’hi algun dia. És cap de projectes en una agència de projectes i esdeveniments d’hoteleria. Va col·laborar activament en la recollida prèvia del 10A des del primer dia, amb Nou Barris Decideix, se’n va fer fedatari, i posteriorment van reconvertir-se en l’assemblea de Nou Barris per la Independència dins el marc de l’Assemblea Nacional Catalana. Passada la Conferència Nacional per l’estat propi, un grup de joves del seu barri i altres parts de Barcelona van començar a engegar el que més tard es convertiria en l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI). També va participar, acampat a la plaça Catalunya durant un temps, en el que s’ha denominat Moviment 15M i en altres iniciatives socials i de base. Mai no ha militat a cap partit. Actualment és el coordinador de l’ANJI Barcelona.

Aquest dijous a les 19.30 h, Ivan Ruiz presenta l’ANJI de Sants-Montjuïc al Casal Jaume Compte.

Quan et vas fer independentista?
Els meus pares, tot i ser de famílies de fora de Catalunya, sempre m’han inculcat el valor de la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura, de la qual sempre m’he sentit orgullós. Tot i que ells sempre han estat decididament independentistes, durant un temps vaig pensar que un model estatal federal de convivència que respectés les individualitats del territori i les seves economies era possible. Van ser els continus atacs i desenganys dels nostres veïns els que a poc a poc em van fer anar veient com eren les coses en realitat. Les retallades de l’Estatut i més tard la sentència del Tribunal Constitucional de fa 4 anys van ser només la confirmació d’una decisió que ja havia pres feia temps. Volia que Catalunya esdevingués un estat independent, amb tot el que això comporta.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…la supervivència. Com a poble i com a nació. No sóc independentista de números, tot i que estiguin al nostre favor. Parlem de la necessitat de preservar la nostra dignitat i assegurar el futur del que la nostra societat representa.

Què creus que passarà els propers mesos?
Vull creure que se celebrarà una consulta en un clar acte de desobediència cap a l’Estat espanyol, i el resultat ens serà favorable. Una vegada s’hagi fet, tot depèn dels altres: o aprenen de la Gran Bretanya i negociem una separació, o se’n fan ens desentesos i ens veiem obligats a recórrer a una Declaració unilateral d’independència.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Personalment, no tinc cap problema que la Catalunya independent no estigui present a la Unió Europea. Sempre es poden negociar acords que ens permetin funcionar correctament sense formar-ne part. Més enllà d’això, aposto per un model d’estat social, on l’objectiu no sigui la privatització de les estructures i on se centrin els esforços a assegurar una escola, una universitat i una sanitat públics i de qualitat, on la cultura tingui un paper clau i on es prioritzin el desenvolupament i la recerca en lloc de l’exèrcit o les estructures d’estat inútils. Vull una Catalunya cosmopolita, laica, justa socialment, on no s’estigmatitzi ningú i que esdevingui un referent social i polític per a altres estats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>