Recomanem del 17 al 23 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • L’ANC s’activa pel Sí (Assemblea Nacional Catalana, 20 d’abril, 1:33)
    • #FemFutur: Joves i Economia. Joventut i reactivació econòmica són els eixos centrals de la campanya Fem Futur aquest mes. (Assemblea Nacional Catalana, 18 d’abril, 5:10)
  • Àudio: Carles Puigdemont: Demostrem al món qui som. Un país que fa del llibre i la rosa les seves armes. (Catalunya Ràdio, 23 d’abril, 5:30)
  • Web: La Motorada (del 29 d’abril a l’1 de maig de 2017).

 


Fem futur: Reactivació econòmica

Ens hem de posar les piles Josep Cullell 2

 

Ara sí que és l’hora, de votar i guanyar el referèndum per la independència i d’aixecar un país digne per a tothom

 

Josep Cullell, aparellador

 

Després d’un any i mig políticament esgotador, en què semblava que seria impossible que els partits independentistes es posessin d’acord, el procés cap a la independència ha pogut, finalment, enfilar la recta final. Per arribar fins aquí, la ciutadania ha hagut de sentir declaracions contradictòries, posicions oposades i enfocaments que han anat a buscar la diferència en lloc de la unitat. Finalment, ha s’han aprovat els pressupostos, uns pressupostos provisionals, de tràmit, per poder fer el referèndum que ens haurà de portar a la República Catalana.

Els partits independentistes, tot i les dificultats, han fet la seva feina, i ara ens toca als ciutadans, que fins ara hem demostrat ser el vertader motor d’aquest canvi, continuar amb el compromís i la resistència per arribar a tenir una majoria favorable a la independència. Torna a ser hora d’arremangar-nos, de defensar els valors de justícia social que comportarà la independència per sumar vots. Ara és el moment de posar-nos les piles i de tornar a generar il·lusió i força perquè ara sí que és l’hora, l’hora de votar per guanyar.

Ens hem de preguntar: estem disposats a continuar vivint en un país que prioritza la inversió de xarxes ferroviàries que no porten enlloc, com l’AVE? o que inverteix, en l’època de màximes retallades socials, milions i milions d’euros per rescatar entitats financeres privades? o que, simplement, vulnera les normes bàsiques de la democràcia ignorant la separació de poders, com bé s’ha demostrat amb els judicis i les investigacions contra alguns dels nostres representants polítics per defensar les urnes i la llibertat d’expressió? És, senzillament, inacceptable.

En el futur Estat català, haurem de bastir una sanitat, una educació i uns serveis socials públics i de qualitat, ara malmesos per les retallades imposades i per la guerra bruta de l’Estat espanyol que, per cert, en el cas de l’exministre Jorge Fernández Díaz no va suposar cap delicte, curiosament (potser és perquè té un àngel de la guarda i perquè atorga medalles a la Mare de Déu!). Volem un país on tothom pugui viure en un habitatge digne, on una part dels beneficis de les grans empreses vagin a parar a investigació per millorar l’estat del benestar, i no a satisfer els sous astronòmics dels polítics que pleguen i utilitzen les portes giratòries. En definitiva, cal explicar que les coses poden ser molt diferents.

Sens dubte vivim, i viurem, uns moments intensos i engrescadors, que en alguns moments seran durs, però aquesta oportunitat no la podem desaprofitar. Ara cal que tinguem clares les responsabilitats. El Govern i el Parlament han de fer possible el referèndum al setembre com a molt tard, i la ciutadania hem de participar i ser el motor del canvi.

No tinc cap dubte que la gran majoria dels ciutadans sap que amb una nova República Catalana podrem canviar no només de país, sinó també de model. El posicionament social i el nacional van junts. Ens hem de posar les piles. Ara ja no s’hi valen excuses.

 


Connecta’t a la Nova República

Dissabte 22 d’abril al passeig de Lluís Companys, Plataforma per la llengua organitza el concert CONNECTA’T A LA NOVA REPÚBLICA amb la participació de Brams, Pirat’s i Ai, ai, ai

cartellconnectat_1491325035_700

Es vol escenificar la connexió amb els drets lingüístics de la futura República Catalana a partir de l’actuació que protagonitzaran els grups Pirat’s Sound Sistema, Ai, ai, ai, que iniciaran la gira dels 25 anys amb aquest concert i presentaran algunes cançons del seu nou disc i Brams, que  també estrenarà nous temes.
Tots tres grups posaran música a una desconnexió simbòlica del marc jurídic espanyol que ha servit per donar via lliure a la imposició del castellà sense respectar l’estatus de la resta de llengües.

A la part central d’aquest acte reivindicatiu es mostrarà un gran endoll que representarà la desconnexió de l’estat espanyol (simbolitzat pel poder judicial, que té la seu del TSJC al mateix passeig) i la connexió amb la futura República Catalana, que ha de ser lingüísticament inclusiva.

Programa:
19:00h – Actuació PIRAT’S SOUND SISTEMA
19:50h – Actuació AI AI AI
21:10h – Acte CONNECTA’T A LA NOVA REPÚBLICA
21:40h – Actuació BRAMS

Aquest acte compta amb el suport de l’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana.


Per una República econòmicament viable

Miquel Puig

·

L’economista Miquel Puig ens parlarà dels perquès ens convé que Catalunya esdevingui la República Catalana.

Tindrem l’oportunitat de poder plantejar-li tots els dubtes que tinguem per així reafirmar el SÍ del referèndum.

+ Informació
(biografia i publicacions)


Recomanem del 10 al 16 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • La conferència “¿Tienes dudas sobre el proceso?” de Vilassar de Mar (ANC Vilassar de Mar, 13 d’abril, 44:41). El vídeo correspon a la primera part d’un total de tres, a les quals es pot accedir des del mateix vídeo.
    • El gag del Polònia del sopar entre Bertín Osborne i José María Aznar, recuperat amb motiu del rècord de visites obtingut. (Polònia, 6 d’abril, 3:54)
  • Àudio: Saoka Kingolo, de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea ens explica com va ser la seva arribada a Catalunya. (Sants 3 Ràdio, 15 d’abril, 25:57)
  • Web: El Recomanador de llibres, del diari Ara, amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

 


Fem futur: Regeneració democràtica i un país per a tothom

El judici polític del 9-N

6F-9N·
·

Ens han jutjat a tots

·

Han jutjat a tots els que vam anar a obrir els instituts, a tots els que vam anar a muntar les urnes, a tots els que vam estar a les taules, a tots els que vam anar a votar.

Han jutjat la democràcia. La democràcia per la qual van lluitar els nostres pares, la democràcia que ens permet decidir com viure el nostre present, el nostre futur.

Han jutjat la llibertat. La llibertat d’un poble d’expressar la seva opinió, la llibertat de les persones de defensar els seus drets, la llibertat de voler construir una societat millor.

Han jutjat els representants escollits pel poble per escoltar la seva veu, per obeir el seu mandat, per estar al seu costat.

Han jutjat tres persones perquè no poden jutjar-ne dos milions i escaig. Haurien volgut jutjar tot un poble però no poden, ni podran. Un poble s’ha quedat assegut a casa mentre el jutjaven. Per què? Potser perquè aquest poble espera pacient perquè sap que ni els judicis ni les amenaces el podran fer canviar d’opinió; perquè cap judici pot evitar que un poble decidit acabi escollint el seu futur.

Aquest és el meu poble. El que no fa cas de les amenaces. El que ja no té por. El que camina amb pas ferm i serè cap al seu futur. El  que només s’aixecarà per tornar a anar a les urnes a parlar ben fort i ben clar o per tornar a reivindicar-ho pacíficament i incansablement, tants cops com calgui.

Aquest és el poble que estimem, el que volem millorar, el que volem alliberar.

Aquests som nosaltres. Aquest és el nostre país.

 


Una mirada cristiana sobre la Catalunya del futur

Josep Torrens·

Transcripció de la intervenció de Josep Torrens, membre de la sectorial de l’ANC Cristians per la independència, en el debat realitzat el passat 27 de març a les Cotxeres de Sants amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria de Sants i de la parròquia de Sant Medir. L’acte fou organitzat conjuntament per la sectorial i per la nostra territorial.

Nota prèvia:
En el marc de la llibertat religiosa que admirem i que volem per a la República Catalana, l’Assemblea Territorial de Sants-Montjuïc per la Independència no es considera vinculada a cap opció de culte, atesa la diversitat dels seus membres i simpatitzants
.

·
Bon vespre
Una mirada cristiana sobre el món, sobre el país, sobre la persona no pot ser altra que aquella que vol interpretar la realitat amb els ulls de Jesús. Ell és el nostre referent, no tan sols espiritual sinó també com a membres de la família humana.

La mirada cristiana no pretén imposar res, tan sols vol acompanyar la humanitat en aquest meravellós procés d’humanització que ens fa prendre consciència d’un destí comú que transcendeix la nostra biologia. La persona humana té anhel de transcendència, d’eternitat.

La mirada cristiana no necessita religió, necessita persones que vulguin sortir d’elles mateixes, que estimin la vida compartida, que tinguin un cor generós, que vegin els demés com una extensió d’elles mateixes, que creguin que la humanitat i tota la creació som una comunitat, una gran família.

La mirada cristiana estima allò que sent propi i proper, el petit país, la cultura, la llengua, els meus i els teus, perquè només estimant allò proper, allò que em dona identitat, podré estimar la humanitat i la creació. Qui no estima el que li és propi difícilment podrà estimar el més llunya, i qui no estima més enllà d’ell mateix, és senzillament que no estima.

Veure-hi és un acte biològic, involuntari, en canvi, mirar, és un acte conscient i de consciència. Mirar significa voluntat de comprendre la realitat que m’envolta, i prendre decisions. La mirada que no ens mou a actuar, és estèril, no aporta res ni a la persona que mira ni a la realitat mirada, i amb el temps deixem de mirar per tan sols veure-hi. Ens tornem superficials, mundans i insensibles.

La mirada és un acte indispensable en el seguiment de Jesús. M’he de mirar jo, no només per acceptar-me i ser conscient dels meus potencials i de les meves limitacions, sinó també per adonar-me que dins meu hi ha un batec d’eternitat.
He de mirar els qui m’envolten, per acceptar-los, per estimar-los, per acompanyar-los, per servir-los, perquè ells són jo i sense ells jo perdo la meva identitat, deixo de ser.

He de mirar la humanitat, el món, tota la creació per fer créixer en mi un sentiment de pertinença, de responsabilitat en el seu benestar, de compromís de millora perquè les següents generacions trobin una creació, un món i una humanitat millors que les que jo he rebut.
Per mirar com Jesús m’he de sentir cocreador de noves i millors realitats. Jesús va veure el seu món i no hi va reconèixer el món que Déu volia, per això va canviar la mirada que l’home tenia de Déu. En Jesús Déu ja no és el totpoderós que fa i desfà. En Jesús Déu esdevé el pare amorós que canvia el cor de les persones i les convida a transformar la seva realitat fallida per una de plenament humana i eterna. En Jesús ja no som súbdits de Déu, som col·laboradors que participem de l’acció creadora. Déu necessita les nostres mans, els nostres llavis, la nostra veu per fer-se present, especialment entre els més febles.

Una mirada cristiana del món, de la societat, de la persona, compromet, ens empeny a abandonar les nostres seguretats i les zones de confort on estem instal·lats. Ser persones instal·lades és incompatible amb el camí de Jesús, no podem ser cristians si no estem disposats a abandonar-les i a treballar per un món diferent, una societat nova on la dignitat de la persona sigui central.

Què ens impedeix donar el pas? Sovint l’egoisme, sovint la inseguretat, sovint la por. Som capaços d’imaginar escenaris utòpics, grans causes, horitzons de felicitat, de justícia, de benestar, però ens costa molt d’assumir els riscos que comporta caminar per assolir-los.

Si parlem del procés de creació d’un estat independent, aquest és el risc més important que el pot fer fracassar. La derrota no vindrà pel que pugui fer l’Estat espanyol, que pot molt. La derrota no vindrà perquè els catalans que volen mantenir-se dins d’Espanya siguin més que els que volem marxar. La derrota no vindrà perquè tinguem més o menys suport internacional. Serem derrotats si no estem disposats a arriscar, a acceptar incerteses, a renunciar temporalment a espais de confortabilitat.

La por és la cara oposada a la confiança. Des de la por no podem pretendre construir res positiu. La por ens tenalla, la por ens
bloqueja, la por aixeca murs que impedeixen qualsevol mirada. Espanya té por, la seva prepotència, la resposta violenta a les demandes de democràcia i de llibertat del poble català no són altra cosa que la conseqüència de la por, i la por els fa perdedors. Mireu Europa, mireu la resposta de molts conciutadans europeus a les diverses crisis que vivim. La por fa tancar fronteres, fa refugiar-se en seguretats que limiten la nostra llibertat, atempta contra els drets bàsics de les persones, promou la insolidaritat i l’egoisme. Amb por no es pot construir ni la pau ni la justícia, ni molt menys una empresa tan gran com un país nou, un estat nou dins del concert mundial.

Si volem arribar a bon port en la construcció d’un Estat propi, si volem assolir la llibertat com a poble, si volem viure en una societat més pròspera, més justa i més humana, no podem deixar que la por s’apoderi de nosaltres, que anul·li els nostres anhels i esperances.

Aviat celebrarem la festa de la Pasqua. Els qui sou del gremi cristià sabeu que la Pasqua no és aquell dia que ens indica que s’acaben les festes de Setmana Santa i, seguint la tradició regalem la mona als nostres fiols. Pasqua vol dir pas. Per Pasqua recordem el pas de Jesús d’una vida sense esperança ni futur més enllà de la mort, a una nova vida plena. Però no podem viure la Pasqua sense trajecte, no podem fer el pas sense fer el camí, i aquest està ple de perills i sacrificis que només podrem superar si tenim un horitzó de llibertat, de progrés i de benestar per a tothom, i no ens deixem portar per la por. Confiança i generositat són garantia d’èxit.

La mirada cristiana està feta de confiança i fonamenta en la fe, en el convenciment que seguim un camí de vida amb garantia de plenitud. No sabem com serà, però sabem que és possible, i que tenim els instruments fer fer-lo realitat.

Mireu, si he volgut centrar la meva aportació en aquesta reflexió és perquè penso en la importància que té que la traslladem a les nostres famílies, als entorns socials, a les nostres parròquies, perquè ara tocarà viure moments complicats i cal que estiguem preparats. Hem de ser plenament conscients, com ens senyalava aquest cap de setmana el president Puigdemont, que l’alternativa a la independència és la submissió i a rebre un càstig exemplar per la nostra gosadia d’haver plantat cara a l’Estat espanyol. Si no vencem patirem un repressió molt dura en tots aquells àmbits que donen solidesa i sentit a la nostra identitat. L’Estat espanyol farà els possibles perquè no es doni més una oportunitat com la que ara hem construït.

En el que estem fent hi ha en joc quelcom de més important que un sentiment. Disposar d’un estat propi significa la possibilitat de crear una nova realitat i disposar de les eines necessàries per poder-la construir. Ara és el moment de fer possible el naixement d’aquesta República catalana, que després, entre tots, caldrà definir com la volem.

La prioritat actual és fer un referèndum i guanyar-lo. Les urnes són el mitjà que tenen els pobles per exercir el dret a l’autodeterminació, un dret fonamental reconegut per la Doctrina Social de l’Església, i, sobre el qual, no hi cap l’ambigüitat ni l’equidistància. L’Església ha de dir clarament, com ha fet diverses vegades el bisbe de Solsona Xavier Novell, que l’exercici d’aquest dret és conforme a la doctrina catòlica, i no només això, pensem que ha d’afavorir activament que es pugui exercir aquest dret. De la mateixa manera que durant la dictadura va afavorir el dret de reunió i d’expressió, avui cal que els nostres bisbes es reafirmin en el dret que assisteix als catalans per decidir el seu futur i col·laborin en allò que sigui possible per fer-ho possible, per exemple posant a disposició del Govern de la Generalitat els locals propietat de l’Església en el cas que la força de l’Estat impedeixi obrir escoles i locals oficials. No demanem a l’Església que es decanti a favor de la independència, li demanem que actuï de manera coherent amb allò que predica.

Que farem un referèndum ho té clar fins hi tot el Govern espanyol, tot i que ho negui. Però a més volem guanyar-lo i per això ens cal el suport de sectors de la població que avui encara dubten. Persones que tenen les seves raons, els seus dubtes i segurament por a la incertesa. A totes elles les hem de comunicar l’esperança en que junts farem una societat millor per a tothom, amb noves oportunitats, amb més justícia social, amb més qualitat democràtica, compromesa amb la igualtat, la solidaritat i el benestar per a tothom. Per això és important que promocionem espais de reflexió i debat sobre com imaginem aquest nou país.

El gruix de la predicació de Jesús no era pas religiosa, no parlava de pastoral, ni de sagraments, ni de doctrines, ell volia convèncer que hi havia una altra manera de viure i de relacionar-se i que des del primer minut es podia començar a construir.

L’aportació cristiana a aquest nou país ha de centrar-se en generar aquesta esperança col·lectiva que comença imaginant com hauria de ser aquest futur i continua amb el compromís a portar-lo a terme.

Imaginar és el començament de tot procés creatiu, per aquest motiu, des de Cristians per la independència, us animem a facilitar aquests espais de reflexió i debat que pensem que es poden desenvolupar sobre els següents grans temes:

  1. La dignitat humana i integritat de la creació. El principi de tot dret, de tota norma, de tot sistema humà. La dignitat no és cap dret que algú atorgui a la persona, sinó que és una característica indestriable de la condició de persona. Tota persona, sigui quina sigui la seva condició, el seu origen, el seu gènere, les seves capacitats, la seva religió, la seva ideologia i creences, la seva orientació sexual, pel fet de ser persona és subjecte d’una dignitat, que la fa especial, única, irreemplaçable. Cap circumstància justifica que es desposseeixi de dignitat a cap persona.
    Però no només l’home es subjecte de dignitat, també ho és tota la creació,a un nivell diferent però no per això menys important. Atemptar contra la creació implica condemnar la humanitat a un destí fatal. La creació està orientada a servir els homes. La terra és la casa comuna, el mar ens dóna aliment i contribueix a equilibrar el clima i propiciar les pluges, l’atmosfera ens protegeix i ens permet respirar, els animals ens proveeixen aliment i vestit, són col·laboradors nostres. Quan enlloc d’administrar aquests bens els explotem sense control, generalment en benefici d’uns pocs, posem en perill la dignitat d’altres persones, de les generacions futures, generem situacions d’injustícia que ens aboquen a la guerra. Un nou país ha tenir com a prioritat l’ús just, equitatiu i equilibrat dels recursos naturals.
  2. Sistema socioeconòmic. Els sistemes no són per ells mateixos bons o dolents, són eines i mecanismes per garantir la convivència i la producció de bens i serveis necessaris pel desenvolupament humà. No és el sistema sinó l’ús que se’n fa el que el converteix en una eina de justícia social i benestar col·lectiu o bé en un mecanisme que genera empobriment, patiment, desigualtat en benefici d’unes poques persones. Per això és tan important definir l’ús dels recursos, la manera de redistribuir-los, garantir que estiguin a l’abast de tothom, que impulsin la innovació i la creativitat, i disposar dels millors mecanismes de control i de regulació.
  3. La llibertat religiosa. Un model de país que estigui al servei de la persona ha de garantir el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència. No es tracta només de permetre la llibertat de culte, sinó de garantir que ningú sigui discriminat ni perseguit per les seves conviccions i creences. La llibertat religiosa inclou el dret de les persones a organitzar-se segons les seves creences i conviccions i participar en la vida pública, sense que en cap cas, cap creença pugui pretendre imposar-se a les demés ni gaudir de més drets que altres. El poders públics no tan sols han de procurar el respecte a les creences sinó que també han de facilitar la seva expressió.
  4. L’educació. Cap país pot pretendre evolucionar si l’educació no és un pilar de les seves polítiques. Una educació de qualitat orientada a formar persones amb inquietud, amb valors, amb coneixements, amb sentit crític. Un sistema educatiu gratuït i plural que permeti que les famílies triïn el model de valors en que volen educar als seus fills i filles, sense que el nivell econòmic signifiqui una barrera ni una forma de discriminació. Una sistema educatiu que faciliti la promoció de les persones i que atengui amb especial interès aquelles amb necessitats educatives especials.
  5. La participació i la vida democràtica. Estem immersos en un model polític de molt baixa qualitat democràtica. El país que volem ha d’impulsar la participació en la vida social i política, ha de fomentar la honradesa i la veritat en les pràctiques polítiques, ha de vetllar perquè la política estigui al servei dels ciutadans i no d’interessos particulars o de grup social.

En cadascun d’aquests àmbits, que són molt amplis i generals, la mirada cristiana pot fer grans aportacions, no en debades l’Evangeli és un llibre revolucionari contrari a qualsevol status quo de qualsevol mena.

Ja per acabar, tornaré sobre els punts de reflexió que considero claus:

• L’èxit o el fracàs del procés depèn de nosaltres.
• La por a les incerteses i a sortir dels espais de confort, són els elements més perillosos de tots.
• El futur el construïm amb els recursos propis d’un estat o estem abocats a quedar-nos sense futur.
• Avui el referèndum és la prioritat, el farem i el volem guanyar, però ens cal ampliar els suports.
• Per guanyar voluntats cal transmetre il·lusió i esperança en que el que podem construir mereix esforç i sacrifici.
• Hem de promoure espais de debat i reflexió sobre com imaginem el futur país. Imaginar-lo és començar a construir-lo.
• Seguir a Jesús ens compromet a participar en aquesta obra de construir un nou país, aportant-hi la mirada pròpia sobre l’home, la societat i la creació. Renunciar o mantenir-nos-en al marge és barrar el pas a la salvació que Déu ens ofereix.

Som gent esperançada!!!
Moltes gràcies.

_____________

Altra informació relacionada:


Recomanem del 3 al 9 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • La reunió del Secretariat Nacional de l’Assemblea a L’Hospitalet de L’Infant. (Televisió de Vandellós, 3 d’abril, 1:24)
    • El resum d’imatges de la multiparada i la paella al Poble Sec del diumenge 2 d’abril. (Dreta de l’Eixample per la independència, 3 d’abril, 5:15)
  • Àudio: Núria Feliu explica que es cuida per sortir a celebrar el dia de la independència. (Barcelona Digital Ràdio – Hostafrancs, 4 d’abril, 27:43)
  • Web: M’agrada Catalunya, una presentació del més destacat del nostre país

 


Fem futur: Regeneració democràtica i un país per a tothom

Interès nacional també pels drets humans

·

Saoka KingoloDe l’exitosa campanya en defensa dels refugiats podem extreure’n que les necessitats de les persones són universals, com el dret de les nacions a viure en llibertat

·

Saoka Kingolo. Agent intercultural

·

A Catalunya, s’està parlant molt de la crisi dels refugiats, i de les respostes que s’esperen de les autoritats espanyoles i catalanes. El dinamisme de la nostra societat no ens permet quedar-ne al marge, però cal aprofitar l’avinentesa i plantejar a fons els nostres compromisos en defensa dels drets humans i de les causes humanitàries.

Sabem que Espanya no té massa voluntat per acollir refugiats, se salta els acords de la Unió Europea, i condemna milers de persones i famílies a situacions vulnerables, exposades al tràfic humà. Catalunya ha manifestat reiteradament voluntat i disposició d’acollir responsablement.

La plataforma d’entitats Casa Nostra, Casa Vostra ha aconseguit alçar la veu dels catalans a dins i cap a fora. Extraiem d’aquest èxit social que les necessitats personals quan són de caràcter universal, constitueixen el fonament de totes les lluites comunitàries, com la del dret d’una nació a viure lliure. D’aquí que els drets col·lectius combreguen naturalment amb els drets individuals defensables indiferentment.

La correlació entre drets polítics d’una nació i drets humans és innegable per molt que l’Estat espanyol, per manca de voluntat política, no reconegui ni els uns, ni els altres. Però dels drets humans, bé primari i col·lectiu per excel·lència, neixen la resta dels drets de qualsevol societat.

A Catalunya els qui defensem la independència estem convençuts que els nostres drets individuals indueixen els nostres drets com a poble, i assumim que lluitar pel nostre alliberament es justificarà amb alliberaments personals compartits.

De la premissa que les lleis no es poden situar per sobre de la voluntat democràtica del poble, igualment la democràcia, no pot ser incompatible amb un dels valors més preuats de tota persona: el dret a la vida digna.

Per una societat plural com Catalunya, la vida digna dels seus integrants representa el mínim comú denominador dels esforços de construcció nacional, i per a aquesta noble tasca de teixir una societat justa, solidària, moderna i pròspera, prevalen el deure de defensar el bé comú i el dret de socialitzar les necessitats.

La crida a totes les comunitats del país per participar al repte vital i crucial de definir el futur i la identitat nacional, requereix el sentit de coresponsabilitat. Així, conjuminar les causes humanitàries i de solidaritat amb l’interès nacional equival a assumir les necessitats ciutadanes sense exclusió.

Catalunya es troba en una cruïlla de camins per decidir la seva personalitat jurídica, i l’estructura estatal actual en fase d’expiració impedeix garantir les llibertats col·lectives. La clau resideix en el criteri de democràcia participativa, respectant els drets individuals contemplats de forma unitària, pressupòsit per a l’exigència de responsabilitats cíviques, socials o polítiques.

I la manera més pràctica de considerar els drets individuals de forma unitària és contemplar l’interès nacional des de la perspectiva del drets humans.

 


Recomanem del 27 de març al 2 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • La conversa entre Agustí Alcoberro i Saoka Kingolo sobre un país just i per a tothom. (Assemblea Nacional Catalana, 21 de març, 7:56)
    • Jordi Sànchez diu que el suport a la independència es manté. (Canal 21 Ebre, 1 d’abril, 2:17)
  • Àudio:La conclusió entre dos advocats en relació al referèndum, de que en Dret tot és possible. (El Matí de Catalunya Ràdio, 28 de març, 38:25)
  • Web: L’AGO2017, l’Assemblea General Ordinària del 29 d’abril a Granollers