El PSOE ha tret a la llum la vena socialista, després de 8 anys al govern -6 dels quals amb Podemos/Sumar-. 8 anys en que s’han produït 250.000 desnonaments a l’estat espanyol mentre ells miraven cap a una altra banda. Ara, de cop, han “descobert” un problema i s’han esgarrifat. Els seus socis s’han volgut esgarrifar encara més -no fos cas- i han començat a cridar contra el govern del qual formen part. Evidentment, els lloguers continuen pujant, però aquest ja és un altre problema. És l’esquerra que es posa a ella mateixa com a solució per evitar que l’extrema dreta arribi al poder. I a Catalunya ens obliguen a formar part d’aquest espectacle; només faltaria que, amb la independència, els catalans tinguessim una vida digna.

El Tribunal Suprem espanyol ha acabat fent cas del Constitucional -també espanyol- i ha retirat les ordres de detenció contra el president Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Després de 9 anys d’exili, podran tornar a casa i retrobar-se amb la seva gent. Això és sempre una bona notícia. Encara esperem la fi de la repressió contra els membres del CDR detinguts de l’Operació Judes, als quals van acusar la terrorisme perquè sí. Però les amnisties fetes a Espanya tenen aquests matissos: cal anar amb compte perquè no beneficiin abans els catalans que els policies espanyols que es van llançar a la cacera de votants l’1 d’Octubre de 2017.

I el 9 d’Octubre es va celebrar la Diada del País Valencià. Una jornada reivindicativa de Països Catalans, amb una manifestació en la qual van participar milers de persones. Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, va recordar que les institucions valencianes no van tenir cap record pel 750è aniversari de la mort de Jaume I. Els intents del blaverisme i l’espanyolisme ranci d’esborrar la catalanitat del País Valencià no fan més que esperonar la lluita per la independència.

En aquest enllaç pots recuperar els imprescindibles de la setmana passada.

Dijous va fer 9 anys del referèndum de l’1 d’Octubre, en que el sí a la independència va guanyar amb un 90,18% dels vots. L’Assemblea Nacional Catalana, el CDR i l’Assemblea de Joves van convocar la manifestació que va reivindicar els efectes polítics de l’1-O a Barcelona. L’ANC, juntament amb altres entitats, es manté ferma en la vigència del resultat, i exigeix que s’apliqui el mandat democràtic en forma de proclamació de la independència i la República Catalana. L’1-O no va ser una “mobilització” o l'”expressió d’un anhel de llibertat”. Va ser un referèndum, celebrat d’acord amb la llei 19/2017 del parlament de Catalunya que el converteix en oficial i vinculant.

El mateix 1 d’Octubre havia de ser el darrer dia del judici en que Roger Español acusava la policia d’espanya per haver-li fet perdre un ull el dia del referèndum. Finalment les sessions es van allargar un dia més perquè, dijous, un dels inspectors de la policia espanyola no va comparèixer a la sala quan estava convocat. En reprendre les vistes la policia va defensar la seva actuació el dia del referèndum, qualificant-la de “proporcionada” i obviant de l’ús de bales de goma està prohibit a Catalunya des de 2014, malgrat que els cossos policials espanyols estan exempts de complir aquesta llei. Privilegi? No. Colonialisme.

I el divendres dia 2, Pedro Sánchez va anunciar que dedicaria el cap de setmana a “reflexionar” sobre si havia de convocar eleccions. Necessitàvem saber-ho? Probablement, no. Però tampoc necessitàvem conèixer l’anunci de la seva reflexió de 5 dies sobre el seu futur polític, l’abril de 2024. Tal vegada fos ell qui necessitava fer-ho públic coincidint amb la campanya de les eleccions al Parlament, per tal que tots els focus apuntéssin cap a ell. I pot ser que, casualment, la reflexió actual coincideixi amb l’anunci de l’amnistia per a Carles Puigdemont, que podria arribar demà dimarts. Així, una eventual convocatòria electoral, eclipsarà la tornada de Puigdemont.

En aquest enllaç pots recuperar els imprescindibles de la setmana passada.

La situació inèdita que es va viure amb la no participació de Catalunya a les proves PISA ha alimentat un debat social sobre Educació que ha acabat al Parlament. Més enllà de les qüestions pedagògiques no en podem oblidar el rerafons polític: les lleis d’Educació canvien cada 4 anys. La tasca docent està menyspreada pel govern. Tenim una consellera d’Educació sense cap preparació per ocupar aquest càrrec però que, ves per on, el dia en que es repartien càrrecs entre la gent del partit, ella passava per allà. I hi ha un dèficit de finançament provocat i defensat per Espanya que només resoldrem amb la independència.

Els desnonaments també han tornat a la primera plana arran d’un cas gravíssim a Madrid. La crisi de l’habitatge afecta tot el món, i els estats hi poden fer més o menys coses perquè tenen competències legals. Sí. Espanya té competències legals per solucionar el problema de l’accés a l’habitatge (per regulació de contractes i per garantir el dret ciutadà), encara que no ho sembli perquè ha decidit desar-les al fons del calaix. Catalunya, ara mateix, ben poc hi pot fer, precisament, perquè no en té totes les competències. És una de tantes altres situacions en que Espanya bloqueja les solucions als nostres problemes. Per això -de nou- ens cal la independència.

I del que podem fer a Catalunya quan ens unim en la força, l’equilibri, el valor i el seny, en tenim una altra prova: la diada castellera de La Mercè, on els Castellers de Sants es van destacar per carregar i descarregar tres castells d’alta dificultat: el 4 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8. Els Castellers del Poble Sec també es van lluir amb un 3 de 7 amb agulla. Durant aquesta diada també es va presentar el nou casc amb protector facial per a la canalla.

En aquest enllaç pots recuperar els imprescindibles de la setmana passada.

Els caps de govern d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es van reunir dilluns passat a Cardiff (Gal·les) per proclamar el seu dret a l’autoderminació. Els tres líders van avisar el Regne Unit que no pot bloquejar la democràcia i que haurà d’introduir els canvis legals necessaris per permetre l’exercici del dret a decidir el futur dels seus països. De moment el parlament britànic no sembla disposat a permetre cap més referèndum, després del d’Escòcia del 2014, però la trobada de lìders independentistes a Cardiff és un avís del nou front que s’obre a Europa i al qual caldrà parar atenció.

A Catalunya ja ha començat el judici amb el qual Roger Español, l’home que va perdre un ull a causa de la violència de la policia d’Espanya durant el referèndum de l’1 d’Octubre, porta davant dels tribunals els seus agressors. Español, i la defensa d’Iridia, recorden que aquest és l’únic cas d’entre els 1.066 lesionats l’1-O que ha arribat a judici, ja que el govern ha amnistiat sistemàticament els agents de la policia i la guàrdia civil. Aquest procés transcendeix la denúncia de lesions i es converteix en una causa de defensa dels drets humans amb interès internacional.

Al mateix judici, però, s’ha viscut una situació tan ridícula com indignant: els advocats de l’acusació s’han hagut de traduir a ells mateixos al castellà perquè, qui els havia de traduir, no ho feia correctament. El que ha passat és que els traductors del català al castellà no tenien prou domini del català. I aquí cal denunciar la vulneració dels drets lingüístics, la tranquil·litat amb la qual un jutge es posa a presidir un tribunal sense parlar l’idioma del país on treballa i el fet que el Govern català hagi subcontractat la traducció dels judicis a Catalunya a una empresa que no garanteix que els traductors sàpiguen fer la seva feina. El tansemenfotisme que caracteritza els uns i els altres.

La setmana que es va acabar ahir va tornar a demostrar que l’independentisme continua imposant-se entre la societat civil.

A Sants-Montjuïc, un total de 24 entitats vam organitzar la Marxa de Torxes, que va recórrer els carrers de Sants amb centenars de persones. La marxa va ser un homenatge als defensors de Catalunya i una crida a fer servir el català com la manera més eficaç de mantenir la llengua viva i activa. Al final de l’acte vam fer els parlaments i la crema d’una reproducció del Decret de Nova Planta, el document amb el qual Felip V de Borbó abolia les institucions catalanes l’any 1716. Podeu recuperar l’àlbum de fotos i el resum en vídeo de la Marxa.

L’endemà de la Marxa era 11 de Setembre. La manifestació organitzada per l’Assemblea, Òmnium, el Consell per la República, l’AMI, el CIEMEN i la Intersindical va tornar a ser un èxit (article de Sílvia Barroso a El Món). 130.000 persones vam sortir al carrer a Barcelona, Girona i Amposta per reclamar la independència per al present i per al futur. Destaca la gran afluència de joves, que no havien estat protagonistes dels fets del 2017 però sí que pateixen els efectes de la pertinença de Catalunya a Espanya. Forces renovades pel proper embat. A més, la pressió social va aconseguir que, finalment, TV3 transmetés la manifestació en directe. També en pots veure el nostre àlbum de fotos.

Durant els parlaments de la manifestació, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Vila, va fer un anunci que volem destacar: posar en marxa un seguit d’accions, començant per una cimera independentista i acabant -de moment- amb una gran mobilització la tardor del 2027, 10 anys després de l’1-O. Un rellançament de l’estratègia per assolir la independència sense cometre els errors del 2017. Caldrà parar-hi molta atenció.