Decididament, tossuts!

Previsió de parades per al març

IMG-20170204-WA0001b

  • Dissabte 4, de 10 a 13h, parada a carrer Badal amb La Bordeta
  • Dissabte 11, de 10 a 13h, parada a la carrer Farell amb Gran Via
  • Diumenge 12, de 10 a 13h, parada a Font de la Guatlla
  • Dimecres 15, de 10 a 13h, parada al passatge Fructuós Gelabert (Cotxeres)
  • Dissabte 18, de 10 a 13h, parada a L’Hospitalet
  • Dissabte 25, de 10 a 13h, parada a la Plaça de la Marina de Sants

Necessitem voluntaris, com ara tu. Apunta’t al Doodle per facilitar l’organització de les parades.


Assemblea ordinària de febrer del 2017

Aplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i, eventualment, per a prendre acords.
Això és la definició d’assemblea que és el que farem:

El dijous 23, a les 19.30h

On:
Sala d’actes de Cotxeres
Plaça Bonet i Muixí, 4a planta

Ordre del dia previst:

  1. Anàlisi del moment polític actual
  2. Presentació i valoració dels actes realitzats des de la darrera assemblea
  3. Objectius de la Jornada d’informació planificada
  4. Moment de la campanya “Fem Futur”: tema del mes i articles publicats
  5. Balanç econòmic de la celebració “7 anys junts pel nou País”
  6. Propers actes amb la corresponent crida de voluntaris
  7. Torn obert de paraules

La vostra participació és important doncs és la manera de fer créixer i enfortir la nostra Territorial.


Recomanem del 13 al 19 de febrer de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: Estat del Benestar

Educació: Una prioritat nacional ImmaTubella petit

 

Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal

 

Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya

 

Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes i d’avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en la que treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per citar alguns exemples, i això només s’aconsegueix amb una educació capaç d’oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. La riquesa  de les nacions depèn, per damunt de tot, de la qualitat de l’educació, de la plena integració del conjunt de la població al sistema educatiu i de la fluïdesa en la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca, no sempre evident.

Des de fa vint anys, el món s’està transformant a marxes forçades i, amb ell, tots els sistemes educatius, mentre nosaltres, subjectes a un Estat espanyol que no té l’educació com a prioritat, estem lluitant per salvar els mobles de les ocurrències d’un ministre o de la immobilitat d’un altre, de llei d’educació a llei d’educació a quina més retrògrada.

Ara que ens preparem per canviar les regles del joc, la preocupació pel nostre sistema educatiu hauria de ser una de les nostres prioritats.

En altres moments menys propicis Catalunya ha posat l’educació al centre de les seves preocupacions nacionals. En les Bases de Manresa (1892) s’insisteix en la necessitat i urgència d’adequar l’ensenyament públic a les necessitats de Catalunya i a partir d’aquí varen sorgir moltes iniciatives -com la de donar una nova orientació al Magisteri per a convertir-lo en una força de renovació pedagògica i nacional o la de reinventar la formació ocupacional que tanta falta ens faria ara- i es van crear institucions amb l’estratègia clara de preparar els ciutadans per a un nou país.

Avui tenim el sistema educatiu que necessitem? Sincerament, penso que no. Aquest no és un problema només nostre, és un problema global amb algunes excepcions. Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial arribava a la seva fi i que  iniciàvem una transició cap a un nou tipus de societat, diguem-ne societat de la informació, societat del coneixement o societat xarxa, on tot i tothom està connectat, on els continguts són oberts i on el que cal és repensar estructures, plans d’estudi, nivells, exàmens i metodologies, i molt especialment, formar bons mentors i bons tutors capaços d’avaluar i relacionar necessitats i coneixement i sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent.

Catalunya té una enorme necessitat de talent i el desenvolupament del talent comença amb una educació que obri portes i finestres, no que les tanqui o en el millor dels casos, tan sols les entre-obri. D’altra banda, fa anys que té totes les condicions per esdevenir un espai de coneixement i un node de talent de referència al sud d’Europa que no acaba de quallar perquè malgrat el marge de maniobra que li permet l’autonomia, no és sobirana. I si volem ser un país de primera divisió, perquè tenim totes les condicions per ser-ho, necessitem poder prendre les decisions que ens afavoreixen, no que altres amb altres interessos les prenguin per nosaltres.

Ara que tenim la urgència i la gran oportunitat d’un país per construir, hauríem de tenir en compte que amb l’educació ens hi juguem el futur. Serem el que sigui el nostre sistema educatiu.


Volem acollir

Cartell de la Sectorial d’Immigració de l’ANC

Els membres d’aquesta Sectorial es defineixen com Catalans i Independentistes i, segons diuen ells mateixos, la “Intel·ligència” espanyola CNI: “Atempten contra la Seguretat Nacional”

Vull acollir

Fes una ullada al seu twitter


L’Estat del Benestar que volem

Presentació del tema del mes: Parlem d’educació, de salut i de serveis socials
Acte organitzat per l’Assemblea Territorial de Sabadell i es durà a terme al parc Catalunya de Sabadell [plànol]

Com que hi ha trens que només passen un cop a la vida, no et perdis aquesta oportunitat i aprofita el programa previst.


Recomanem del 6 al 12 de febrer de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: Infraestructures i Mobilitat eficients (3)

Manel LarrosaMobilitat criminal

 

A Catalunya es produeixen el 18% dels accidents de les carreteres de l’Estat, tot i tenir-hi només un 6% de la xarxa viària, en una proporció que quasi en triplica la sinistralitat

 

Autor: Manel Larrosa, arquitecte

 

El desordre de la concentració d’autopistes de peatge en algunes zones de l’Estat i la gratuïtat de les autovies de la resta suposa, un greuge econòmic. El greuge, però, no acaba aquí perquè s’amplia amb el desordre de massa vehicles per les vies laterals alternatives als peatges, ja que més flux de trànsit implica més accidents.

Les queixes en aquest sentit dels usuaris de la N-2 a Girona o de la N-340 a Tarragona són prou conegudes. Si hi hagués un sistema de tarifació homogènia, com l’Eurovinyeta, cosa que les Directives europees plantegen i que Espanya no ha acceptat, el resultat seria un trànsit ordenat i menys accidents.

La síntesi és: “pagueu i, en cas contrari, circuleu per una via molt més perillosa”. Les xifres d’accidentalitat a les carreteres paral·leles a les autopistes són eloqüents en aquest sentit: es produeix com a llocs més destacats a l’entorn de l’AP7 a Catalunya i el País Valencià, i en menor grau a la façana atlàntica de Galícia i a Andalusia, entre Sevilla i Cadis. En un context de reducció generalitzada dels accidents,  gràcies a l’aplicació del carnet per punts i a una major conscienciació ciutadana, resulta que aquesta accidentalitat només augmenta a Catalunya. Les dades del  Ministerio de Fomento corresponents al període 2002-2014 reflecteixen que, mentre que aquestes carreteres al conjunt d’Espanya redueixen el seus accidents en un 50%, a Catalunya augmenten la meitat a Girona o es més que dupliquen (+127%) a Barcelona.

El nombre absolut d’accidents en aquest tipus de vies estan encapçalats per Catalunya amb 787 accidents de mitjana anual i la segueix el País Valencià amb 537. Més endarrere hi figuren A Corunya i Pontevedra amb 400 i finalment Cadis i Granada, amb 236. Això vol dir que l’augment de morts respecte a la mitjana estatal es concreta en onze de més a les dues províncies gallegues, 14 a les tres valencianes i fins a dinou a les tres catalanes. A Catalunya es produeixen el 18% dels accidents de les carreteres de l’Estat, tot i tenir-hi només un 6% de la xarxa viària, en una proporció 2,8 vegades superior, que quasi la triplica. La província de Barcelona acumula el 3% dels accidents tot i tenir només el 0,3% de la xarxa (en una proporció de sinistralitat de 10,2 vegades més), mentre que Girona i Tarragona quasi dupliquen els valors del conjunt de setze províncies espanyoles més destacades.

En la mesura que a Catalunya hi ha més intensitat de la circulació, també hi ha un major nombre d’accidents en valors absoluts. Per això l’existència d’una xarxa més potent com és l’autopista de peatge no resol la funcionalitat de la demanda i es posa de relleu la falta de gestió de la mobilitat i el seu preu. Esdevé un cas paradigmàtic i greu dins l’Estat.

L’explicació que a Catalunya hi ha més accidents perquè hi ha més densitat de trànsit no se sosté. Admetent que la major circulació podria emparar una accidentalitat de l’ordre del doble a Catalunya respecte a la mitjana espanyola, els accidents en autopistes serien el 212% de la mitjana espanyola, però arribarien al 259% en les autovies i s’elevarien fins el 276% en les carreteres estatals. No obstant això, els morts en accidents no mostrarien la mateixa proporció: En autopistes i autovies només augmentarien al 139 i al 122% respectivament, però en les carreteres de l’Estat augmentarien fins el 205%, xifres que donen la raó a organitzacions veïnals i ciutadanes que des de fa temps denuncien la sinistralitat de trams de la N-340 a les Terres de l’Ebre o de la N-2 a l’Empordà.

Al cansament dels catalans per un país de peatges encara cal afegir-hi, doncs, l’alt cost que suposa tenir més accidents i més morts. Ho podríem definir com: “o peatge o mort…”. I així, al greuge fiscal (“Espanya ens roba...”) n’hi podríem afegir un altre: “Espanya ens mata…”. I és que la realitat punyent de les xifres mostra un problema d’absència d’Estat o, si més no, d’enorme distància d’Estat. Sovint, les forces polítiques centralistes han afirmat que l’Estat havia estat foragitat de Catalunya per un poder autonòmic creixent, però es podrien preguntar si, en el cas de la mobilitat i les inversions viàries, la responsabilitat no és sinó la d’un Estat que directament ha abandonat allò que encara és responsabilitat seva.

Aquest Estat absent ha agreujat la seva absència tot prorrogant concessions d’autopistes que, a falta de mecanismes de regulació, com l’eurovinyeta, són una mofa a la tan repetida “igualdad de los españoles”.

 


7 anys junts pel nou País

cartell acte 12 febrer


És un acte amb el que celebrem els 7 anys de la feina feta per la construcció del nou país com molt bé diu el cartell.

Els 7 anys que abasten des de quan es va començar a demanar el dret a decidir amb les consultes de Barcelona Decideix (10A) fins els més de 5 anys que portem com a Sants-Montjuïc per la Independència i Poble-sec per la Independència.

Programa:

12.00 – Obertura de portes
12:05 – Projecció del vídeo recull dels moments dels 7 anys
12.30 – Primera actuació musical, Cor Ol’Green
12.45 – Parlament Vicent Partal
13.15 – Espai per als coordinadors de PSxI i SMxI
13.25 – Segona actuació musical, Cor Ol’Green
13.40 – Foto de grup i cant del segadors
14.10 – Dinar de celebració amb la projecció simultània del vídeo
16:00 – Final de la festa amb cloenda a càrrec de Natàlia Esteve vice-presidenta de l’ANC

T’hi esperem!


Volem acollir – Gran Manifestació

18 de febrer a les 16h, tens una cita:

Manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants.

  • Recorregut:
    Plaça Urquinaona – Via Laietana – Carrer Dr. Aiguader – Parc de la Barceloneta – Passeig Marítim

Per més informació, fes un clic aquí