Recomanem del 15 al 21 de maig de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: Regeneració democràtica i un país per a tothom

De “El carrer és meu” a “La llei és meva”

urna

La frase “La calle es mia” se li atribueix al ministre de la dictadura franquista Manuel Fraga Iribarne, que durant l’etapa de la transició política de la dictadura a la democràcia va ser ministre de Governació i per deixar clar que era ell qui manava estava disposat a utilitzar la repressió contra els qui sortien al carrer a demanar democràcia. El carrer era seu. Estem parlant dels anys setanta del segle XX. Per cert que aquest polític franquista va ser fundador del partit Alianza Popular, que és l’origen de l’actual Partit Popular.

Han passat quaranta anys i aquell “El carrer és meu” s’ha transformat en “La llei és meva” i, ves per on, qui governa és el Partit Popular. Si aleshores el carrer demanava democràcia, ara el carrer demana independència. Però la llei és seva. Nosaltres tenim les urnes i la voluntat del poble que s’expressa a través seu però davant tenim un govern espanyol que controla el Tribunal Constitucional i el poder judicial. La llei és seva.

De la mateixa manera que els anys setanta el carrer era de tots, no dels hereus de la dictadura, ara la llei ha de ser també de tots. I igual per tots, rics i pobres, pels de dretes i els d’esquerres, pels blancs i negres, per homes i dones. El franquisme va morir amb la desaparició física del dictador però deixà hereus i aquests mantenen els tics, la mentalitat d’aquella època passada. El carrer era seu i la llei és seva. Policies i jutges al servei d’un partit i una ideologia. I de directors d’orquestra el Partit Popular, el de Fraga, i les seves confluències polítiques (PSOE i Ciudadanos).

Lluitem per la democràcia i la llibertat i com que volem que els carrers siguin de tots i les lleis siguin per tots i sorgides del nostre Parlament només ho veiem possible amb la creació d’una República Catalana. I la manera d’arribar-hi és la democràcia, les urnes, la voluntat popular expressada una vegada darrere l’altra (les que facin falta). És el poble qui dicta sentencia, la llei és de tots. El nostre dret a decidir no té data de caducitat i cap partit, cap govern, cap tribunal pot substituir la voluntat del poble.


Recomanem del 8 al 14 de maig de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: reactivació econòmica

La jove història d’un vell país

 

Jofre Llombart2

Catalunya sempre ha estat terra d’oportunitats i ho torna a ser especialment ara si construeix el propi Estat 

Jofre Llombart. Periodista. 
 

Seria molt difícil fer una versió real de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes. Com centenars de milers de catalans, jo no serviria, jo no els tinc. La meva àvia era de l’Aragó. Un dels meus besavis de La Rioja. Un altre, d’Andalusia. Tenia família a Elx. Tots van acabar venint a Catalunya que, generació rere generació, demostra que és una terra d’oportunitats i d’acollida. Històricament, Catalunya sempre ha acabat sortint-se dels reptes que se li han anat plantejant, però especialment quan Catalunya ha liderat aquest repte: la revolució industrial n’és un bon exemple.

Ara Catalunya està demostrant que també és capaç de superar una crisi i de liderar un altre repte. Malgrat que el ministre Margallo va pronosticar que el simple fet de discutir sobre la independència portaria pobresa a Catalunya, el nostre país creix econòmicament ja a un ritme superior al de l’Estat, és aquí on més capital estranger s’inverteix de tota la península i la taxa d’atur juvenil tot i ser molt alta (32%) és sensiblement més baixa que la mitjana espanyola (42%). Ara Catalunya té un nou repte: el de decidir si vol prendre les regnes del seu destí. L’any 1949, quan va néixer el meu pare, l’ONU tenia 59 països membres. Actualment en té 193. Però no havíem quedat que vivíem a l’època de la globalització? I tant. Però la història ens demostra, cada cop més ràpid, que com més pròxims són els governs als seus ciutadans, més àgil, competitiu i ple d’oportunitats és aquell nou país.

Si agafem les dades del 2014, 2015 i 2016 Catalunya ha demostrat –simplement creuant població activa amb inversions- que el país té capacitat per generar riquesa, ocupació i repartir-la millor. El que no té Catalunya és capacitat política real per convertir aquestes oportunitats en lleis. Una normativa que s’adigui més i millor a la realitat productiva de Catalunya: més enfocada en les petites i mitjanes empreses que no pas a grans corporacions, més enfocada a l’emprenedoria i que deixi de pensar en els subsidis públics com a forma de vida sinó com a ajut real quan sigui necessari.. En definitiva, lleis que permetin combatre l’atur premiant la contractació juvenil o la retenció de talent que ara ha de marxar a l’estranger. Per cert, en aquest punt convé recordar que ni els governs del PSOE ni els del PP han complert mai la sentència del Tribunal Constitucional que obliga l’Estat a traspassar les beques universitàries a la Generalitat, com han reclamat els diferents governs catalans amb la voluntat d’apujar-les de manera significativa.

 


Assemblea del mes de maig

No podem abaixar la guàrdia!

IMG_20160415_193524

Des de la darrera assemblea, han passat masses dies i masses coses i convé tornar a trobar-nos i reactivar-nos davant de les envestides que el Govern de l’Estat Espanyol realitza. Ho tenim guanyat si no defallim!

La propera assemblea serà el 18 de maig a les 19.30h a la Sala de Conferències de Cotxeres, (C/ de Sants, 79), i NO a la Sala d’Actes de la Pl Bonet i Muixí, 4a planta, com havíem anunciat inicialment.

Ordre del dia previst:

  1. Anàlisi del moment polític actual
  2. Desenvolupament de l’AGO – Full de Ruta
  3. Campanya del SÍ
  4. Presentació de la Caixa de Solidaritat
  5. Presentació i valoració dels actes realitzats des de la darrera assemblea
  6. Propers actes amb la corresponent crida de voluntaris
  7. Gestió econòmica de l’AT
  8. Novetats al web: Instagram i altres
  9. Torn obert de paraules

T’hi esperem!


Recomanem de l’1 al 7 de maig de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: Reactivació econòmica

Modest Guinjoan2Una oportunitat única contra l’atur juvenil


Crear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria

 Modest Guinjoan. Economista

 

El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.

A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.

Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.

De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana té una musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut. Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora.

Amb Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els més joves.

La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.


Declaració de Granollers en defensa de la democràcia

REUNITS en ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA al Palau d’Esports de Granollers, avui, dia 29 d’abril de 2017, i davant de la nova ofensiva de l’Estat Espanyol al Parlament de Catalunya, els socis de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

MANIFESTEM:

Que aquest nou atac al Parlament de Catalunya s’ha concretat en la citació d’aquells membres de la mesa del Parlament que van donar tràmit a les propostes 37.713 i 37.714 relatives al procés constituent i a la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Així, el passat 25 d’abril, Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament i quatre membres més de la mesa: Lluis M. Corominas i Diaz (Vicepresident 1er); Anna Simó i Castelló (Secretària 1era); Ramona Barrufet i Santacana, (Secretaria 4a) i Joan Josep Nuet i Pujals (Secretari 3er) van ser citats a declarar, en qualitat d’investigats, per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació continuada.

Conseqüentment, DECLAREM QUE:

Som conscients que vivim en la judicialització permanent d’un conflicte polític, som conscients de la instrumentalització i vulneració de la independència dels Tribunals, de la destrucció de l’Estat de Dret i, en definitiva, de la negació de la Democràcia mateixa.

Per això, reiterem el nostre ferm compromís en la defensa de les institucions de Catalunya així com en els principis i valors democràtics pels quals ens regim com a societat.

Reiterem el nostre ferm compromís en la defensa dels nostres càrrecs electes i institucionals: el Govern, el Parlament i els nostres representants municipals.

Sabem que l’únic Parlament amb legitimitat democràtica per representar la ciutadania és el Parlament de Catalunya i, per tant, qualsevol atac que posi en perill la seva sobirania serà democràticament però implacablement contestat.

Donarem tot el suport necessari a tots els càrrecs electes que són i seran políticament represaliats per tal que puguin complir el compromís democràtic adquirit amb la ciutadania el 27S de l’any passat a les urnes.

FEM una crida a la mobilització ciutadana, en defensa del nostre Parlament, conscients que, davant de la repressió de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem determinants per tal de garantir la Democràcia i l’expressió de la voluntat del poble a les urnes.

Expressem tot el nostre suport i admiració a aquells que estan vivint la repressió política en primera persona. Jutjats i investigats per voler complir el mandat de les urnes, jutjats i investigats per les seves conviccions profundament democràtiques, jutjats i investigats per voler donar veu als ciutadans. Farem TOT allò que sigui necessari per tal de defensar l’honorabilitat democràtica que representeu i de la QUAL doneu exemple: NO ENS FALLAREU, NO US FALLAREM, MAI CAMINAREU SOLS!!!!!

 


Processos constituents i sistema electoral

Cartell 3a trobadaEl dimecres 3 de maig podràs participar en la
3a trobada de
Sants-Debats-Constituent-2017


Ferran Requejo
és catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona).

 

El debat pretén donar resposta a:

  1. De quina manera és pot facilitar la participació popular en el procés constituent aprovat pel Parlament de Catalunya?
  2. Com hauria de ser el procés participatiu, quina hauria de ser la composició de l’Assemblea Constituent i com s’hauria d’elegir?
  3. Quins mecanismes constitucionals calen per controlar l’activitat parlamentària?
  4. Tenint en compte la realitat catalana, quin sistema electoral ens convindria més?

Acords de les sessions anteriors (4 d’abril i 28 de febrer)

Per saber-ne més:
- Article “La ley electoral” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2009)*
- Article “Processos Constituents” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2015)

* Antic però amb la mateixa validesa perquè no ha variat gens ni mica la situació d’aquesta llei.