·

Us facilitem còpia literal del comunicat que ha emés l’Assemblea el 15 de maig.

·
L’Assemblea considera insuficient el Pacte Nacional per la Llengua

·
L’Assemblea Nacional Catalana no signem el Pacte Nacional per la Llengua per considerar-lo insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics.

La realitat que reflecteix l’enquesta evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua.

Com vàrem explicitar en el manifest per la llengua de la diada de Sant Jordi, ens cal anar més enllà d’exercicis de retòrica. Cal una voluntat molt decidida per part de les institucions i de les administracions públiques per desplegar d’una vegada els recursos legislatius, tècnics i materials per fer front al repte de la llengua i la lectura de l’anomenat Pacte Nacional, que s’allunya molt de les urgents necessitats que la nostra llengua requereix.

L’Assemblea ens dirigim al president de la Generalitat i de manera pública i oberta li fem les següents preguntes:

• Aquest Pacte Nacional garantirà que es compleixin les normatives vigents aprovades i que fins ara no s’han complert ni s’han fet complir mai? Hi ha voluntat política perquè el govern faci allò que està obligat a fer segons la legislació vigent? O ni tan sols es vol complir amb les obligacions?

• Aquest Pacte Nacional garantirà el compliment de la immersió lingüística al sistema educatiu o es continuarà fent els ulls grossos i permetent que el professorat utilitzi el castellà com a llengua vehicular segons el seu criteri personal?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que un comerç hagi de retolar com a mínim en català o es continuarà fent els ulls grossos davant dels comerços que incomplint totes les normatives retolen exclusivament en castellà o en anglès?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que una persona pugui adreçar-se a la justícia o al sistema sanitari en català amb la seguretat que el professional que l’atén l’entendrà correctament i, per tant, el podrà atendre com correspon o es continuarà incomplint la normativa i fent els ulls grossos com fins ara?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que l’oferta de cinema en català i la proporció de cançons en català a les ràdios s’ajustaran als mínims legals o continuaran sent escarransides?

• Aquest Pacte Nacional garantirà l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes a la població dels descendents dels catalans que viu arreu del món?

Com a Assemblea voldríem que un acord que porta per títol “Pacte Nacional” garantís de manera clara aquestes situacions i moltes d’altres que minoritzen dia a dia l’ús de la nostra llengua nacional.

L’ANC publicitem que ningú ens ha convidat a participar-hi, signar-lo o fer-hi cap aportació, tot i que des de moltes assemblees territorials de l’ANC s’ha fet i es fa acció continuada a favor de la llengua. També és palès que altres col·lectius absolutament implicats en la defensa de la llengua tampoc han estat escoltats. La “normalitat” del país implica excloure dels “pactes nacionals” entitats que hi estan treballant activament? Aquesta actitud empobreix un pacte que es vol projectar o vendre com a “nacional”.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

Vida i treball dignes per una terra lliure!

Pa, treball digne i sostre per a tothom: per la República Catalana!
Desconnectem-nos de l’IBEX-35!

Amb motiu del 1r de maig de 2017, vam destacar les paraules de Salvador Seguí: “a nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa cap por”. I els esdeveniments d’aquell any 2017 i els següents ens han refermat i donat la raó.

Cap treballador/a català pot oblidar el paper contrari a la independència que van jugar i juguen encara Foment del Treball i les empreses de l’IBEX-35 que van pressionar per impedir la celebració del Referèndum del Primer d’Octubre i la Declaració d’Independència.

No sols això, Foment del Treball manté la denúncia a la campanya del Consum Estratègic que va impulsar l’Assemblea Nacional Catalana a favor de la desconnexió de les empreses de l’IBEX-35, a més de denunciar un dels sindicats (La Intersindical) que van convocar les vagues generals del 3-O i el 8-N de 2017.

La independència i la República Catalana són la garantia de conquestes en drets socials com són un habitatge digne i un sostre per a tothom, el control del preu de l’energia i d’un transport públic ecològic que mantingui l’equilibri territorial i que doni servei al conjunt dels i les treballadores, i és clar, també, una sanitat i una educació públiques universals de qualitat.

És l’oportunitat també per avançar en reivindicacions pròpies com ara un marc nacional de relacions laborals, on es pugui garantir la reducció de la jornada laboral i regular un salari mínim interprofessional, d’acord amb el cost de la vida a Catalunya i el manteniment d’unes pensions de jubilació justes.

El moviment obrer ha estat des de sempre impuls de noves formes de lluita davant les injustícies: vagues, boicots, autoorganització d’escoles, ocupació de places, edificis, autobusos, promotor del cooperativisme, de la creació d’ateneus, la cultura popular com els Cors de Clavé, i la solidaritat. Es tracta, doncs, de posar tot aquest bagatge col·lectiu i aquesta energia al servei d’un sindicalisme autocentrat nacionalment i de lluita per enfortir-nos com a poble i amb consciència de la nostra força transformadora.

La República Catalana, com a eina de canvi a favor dels drets socials, nacionals i lingüístics, per millorar les condicions de vida de la gent treballadora, manllevant les paraules de la militant i historiadora Eva Serra, és la forma que pren avui la Revolució Catalana.

Ara és el moment de posar fil a l’agulla!
Poble treballador català, unim-nos!
Per la independència i els drets socials!
Per la República Catalana dels iguals!

Països Catalans, 1r de maig de 2025
Secretariat de la Sectorial de Treballadors/es per la Independència