Jo, Enric Blanes, #tambésócindependentista

Enric_blanesVa néixer a Sabadell el 1964. Viu a Barcelona des dels 21 anys, i és veí del barri de Sants des del 1992. És cap del Servei de Difusió d’un departament de la Generalitat de Catalunya. No ha militat mai a cap partit polític. És membre de l’ANC i forma part del grup de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència. Es considera un bon lector de Gabriel Ferrater.

Quan et vas fer independentista?
Com que sóc un il·lús, vaig creure durant molts anys que l’acord amb Madrid era, malgrat totes les evidències, factible. La Sentència contra l’Estatut em va confirmar que ens tractaven com a ciutadans de segona categoria. Però no va ser fins a la manifestació de l’Onze de Setembre, i veient que no hi hauria pacte fiscal, que vaig decidir-me a treballar per la independència. El 19 de setembre em vaig fer membre de l’Assemblea, i em penedeixo de no haver-m’hi posat abans, ara que conec la bona gent del 10A.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…higiènica. És malsà, com a persones i com a societat, viure supeditats a un estat que ens nega la llibertat. Tres segles de resistència ens acrediten com un país de mèrit, com es demostrarà tan aviat com hàgim segat les primeres cadenes que ens subjecten a Espanya.

Què creus que passarà els propers mesos?
La independència arribarà aquest any, al desembre –espero encertar-la, que m’hi he jugat una pila de sopars! El procés s’anirà accelerant: la cadena humana de l’Onze de Setembre i potser la recollida de signatures faran un gran efecte, sobretot internacional; davant la situació insostenible, el president, en el debat de política general, tornarà al cap d’un any a convocar eleccions. Però aquesta vegada s’hi presentarà una gran coalició dels partidaris de la independència, en una llista única, amb gent de tots els partits i independents –com la Solidaritat Catalana el 1907. Tornarem a guanyar àmpliament i de manera perfectament constitucional les eleccions, i el primer acte del Parlament, cap al Nadal, ens portarà la proclamació de la República Catalana, davant dels ulls del món. Passarem el 2014 amb un govern d’unitat nacional, posant els fonaments del nou estat.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
M’agradaria que fos un país petit, gens autoritari, que respectés amb tant de zel els drets dels ciutadans que la tendència compulsiva que tots devem tenir a abusar del poder es trobés sempre molt qüestionada i entrebancada, amb tots els càrrecs públics sotmesos a sufragi electoral (incloent-hi els jutges, i amb circumscripcions petites i rotació obligatòria en els càrrecs). M’agradaria que la política lingüística portés el català a tornar a ser la llengua molt majoritària del país cap al 2050, amb respecte per la comunitat castellanoparlant i amb la garantia que una nena romanesa o boliviana o xinesa o gallega, per posar uns exemples innocents, pugui aprendre a llegir i escriure també la seva llengua materna a la nostra escola. M’agradaria que les polítiques públiques evitessin la misèria d’ara de tanta gent, que garantissin la igualtat d’oportunitats i que promoguessin una forta llibertat d’empresa. M’agradaria que la Catalunya del futur fos un exemple al món, que la gent pot resistir i pot lluitar per la seva llibertat  i guanyar-la pacíficament, i que fos també una esperança per al País Valencià, les Illes i l’Aragó –el país oblidat.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Aleix Sarri, #tambésócindependentista

Aleix_sarri_okVa néixer el 1985 i fa molts anys que té una vinculació especial amb Sants-Montjuïc. Va estudiar a l’Escola Anna Ravell, del Poble-sec, durant 13 anys. Les experiències viscudes, la coneixença del barri i les amistats van fer que, quan va decidir entrar en política, ho fes al nostre Districte. Fa molt que creu que la independència és la millor opció per al nostre país, i saber de primera mà les dificultats del catalanisme polític al Districte va ser un factor fonamental en la decisió. Fa gairebé 3 anys que treballa com a assessor al Parlament Europeu de l’eurodiputat Ramon Tremosa, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), seguint principalment tot allò que té a veure amb el Comitè d’Economia, i molts cops també en la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans al Parlament Europeu. Porta un blog juntament amb el seu germà Sergi. Milita a CDC i a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des del maig de 2008, i hi ha tingut diverses responsabilitats. Va assistir a la reunió inicial de Barcelona Decideix en nom de la JNC i actualment forma part de l’ANC de Brussel·les, amb la qual intenta col·laborar activament.

Quan et vas fer independentista?
No ho sé. Fa 10 anys, en fa quinze? Des del moment que em vaig començar a interessar per la política i la societat que ens envolta em va semblar clar que el millor per a Catalunya era la independència, que el millor per als catalans era que creéssim el nostre propi estat, que forméssim un país normal. Suposo que també hi va influir que la meva adolescència va coincidir amb l’arribada al poder d’Aznar i el seu nacionalisme espanyol.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…poder somiar un nou país: crear, construir, alliberar-nos de l’herència hispànica i fer un país per a la seva gent.

Què creus que passarà els propers mesos?
En la superfície, no gaire res: seguirà la confrontació dialèctica Catalunya-Espanya, a la qual estem tan habituats. Tanmateix, entre els ciutadans es va consolidant la visió que aquest camí no té marxa enrere. Les enquestes seran cada cop més sòlides a favor del sí a la independència a mesura que ens anem acostant al referèndum. Si abans de final d’any anunciem la data de la consulta, serà un gran encert, i si aquesta data és, com s’especula, el 14 de setembre de 2014 serà un gran encert. Comunicativament la proximitat amb el referèndum d’Escòcia i l’11 de Setembre del Tricentenari ens són molt favorables.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Lliure, pròspera, culta, humanista, tolerant, plenament democràtica, europea. M’agradaria que el que entre tots siguem capaços de construir sigui verament nou. Que construïm estructures econòmiques, polítiques i socials fortament inclusives i amb capacitat per a l’autocrítica. Una Catalunya exigent amb si mateixa, realista i amb una forta base moral.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Suleman Shahbaz, #tambésócindependentista

suleimanVa néixer el 1989 al poble de Machhiana, al Panjab (Pakistan). Ha viscut al barri del Sants i treballa de xawarmer en un restaurant de la plaça del Centre. És membre dels Castellers de Sants i juga al bèlit amb Casus Bèlit de Sants.Va ser fedatari de Barcelona Decideix, i actualment és part del voluntariat de la Plataforma per la Llengua.

Quan et vas fer independentista?
A la meva terra, també sóc nacionalista. Sempre he pensat que cada poble té dret al seu futur, i per això, des del moment que vaig conèixer la lluita catalana sóc independentista.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que pugui créixer en tots els sentits.

Què creus que passarà els propers mesos?
Espero bones noticies per al poble català (però cal lluitar).

Què creus que passarà els propers mesos?
Jo vull una Catalunya per a tota la ciutadania, una Catalunya lluire i social.

  • ndex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Margarida Bosch, #tambésócindependentista

Margarita_boscVa néixer el 1945 a Tolosa de Llenguadoc. El seu pare era refugiat català de la guerra espanyola i la seva mare refugiada italiana de Mussolini. Sempre s’ha sentit catalana. A casa parlaven francès, però va aprendre el català a l’escola de Banyuls. Allà, la plaça del poble, els dies de festa major tocaven sardanes i a a ella li agradava molt ballar-les. Venien les cobles de la Catalunya Sud: La Selvatana, La Principal de la Bisbal, Els Montgrins… Quan va arribar a Catalunya (a Badalona), el 1969, no sabia parlar castellà, i català, ben poc. Viu al Poble-sec des del 1995. Actualment està jubilada, i sempre ha treballat a l’hostaleria. Mentre treballava li era molt difícil fer qualsevol activitat, perquè tenia uns horaris molt dolents. Ara és membre de l’Assemblea Nacional Catalana, i participa activament en la territorial del Poble-sec.

Quan et vas fer independentista?
El meu pare ja ens va alliçonar quan érem petits. El meu avi, que va morir als 86 anys, era d’Esquerra Republicana.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…el desig de veure el meu país lliure. Vull que tinguem la nostra dignitat i no sentir-me oprimida contínuament. De vegades sento una ràbia que no m’agrada. Vull deixar de tenir aquest sentiment.

Què creus que passarà els propers mesos?
La cadena de l’Onze de Setembre serà una bona empenta. Tal com va passar fa un any amb la manifestació, els nostres polítics s’hauran de comprometre més i fixar la data del referèndum. Crec que aquest cop l’Estat espanyol en prendrà nota.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Com diu la cançó: rica i plena. Un país amb tota la seva dignitat, lliure i just.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Ricard Pons, #tambésócindependentista

Ricard_ponsVa néixer el 1952 al districte de Ciutat Vella, prop de la plaça de Catalunya (al “rovell de l’ou”, que deia la seva àvia). Quan es va casar, va “emigrar” al Putxet (Sarrià – Sant Gervasi) fugint de les manifestacions contínues de la Transició, que tallaven els carrers on vivia. Fa 22 anys que es va traslladar a Sants-Montjuïc, a toca de les Corts, a l’època de la lluita per cobrir el Cinturó, ara convertit en la Rambla del Brasil. És enginyer industrial i exconsultor executiu d’una gran multinacional de la informàtica, on va estar més de 36 anys. Va treballar als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i als de Sydney 2000, demostrant-hi la seva catalanitat en tots els moments possibles. Ha estat des del 2006 fins ara professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i seguirà com a tal a la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del setembre. És director executiu i responsable de grans esdeveniments del capítol espanyol d’una associació professional del món de les TIC i membre actiu del seu comitè de Catalunya, en la qual ha tingut responsabilitats internacionals.

Quan et vas fer independentista?
Jo, només fa nou o deu mesos que em considero ben bé independentista de veritat, encara que he de dir que he estat sempre nacionalista. Vaig néixer en el si de una família catalana pels quatre costats. El meu para era allò que en deien de la ceba i, tot i que que va morir quan jo només tenia 16 anys, en va tenir prou per fer-me sentir “catalanista”. Jo, que sóc nascut l’11 de setembre i que no vaig saber-ne ben bé el significat fins a la Transició, vaig anar a totes les grans manifestacions de Barcelona, però la gran transformació per a mi va ser a la del 2010, desprès de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, quan em vaig veure envoltat de gent cridant In-Inde-Independència i jo mateix vaig començar a cridar amb ells. (Allò va ser el “clic” per passar de ser nacionalista a pensar en la independència). A principis del 2012 em vaig fer simpatitzant de Solidaritat per la Independència i, finalment, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, vaig decidir que havia de fer alguna cosa més i em vaig apuntar a l’Assemblea Nacional Catalana, i des de llavors ja no he parat de fer activitats, a Sants-Montjuïc o al Barcelonès, completament convençut.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que vull un estat que ens defensi i no ens ataqui constantment, i un país millor per als meus fills i néts i tots els ciutadans de Catalunya. Crec en la nostra gent, i que se’n pot sortir molt millor de la present crisi i d’altres del futur amb la independència. Si seguim com estem ara, desapareixerem com a nació i ens empobrirem de forma completament injusta.

Que creus que passarà els propers mesos?
La Cadena Humana serà un èxit espectacular i una clara demostració al món del que volem, i seguirem treballant perquè es fixi una data per a la consulta i s’arribi a convocar al més aviat possible. Crec que l’Estat espanyol ens atacarà i voldrà asfixiar-nos encara més, i hauren de ser forts per resistir alhora que convencem els indecisos que encara tenim al nostre país.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un nou estat d’Europa, amb una democràcia de veritat moderna i participativa, on la corrupció fos una cosa estranya i la llibertat un exemple per a tots els altres pobles i on tothom hi volgués viure, i d’on els nostres joves no se n’haguessin d’anar.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Fredi Bentanachs, #tambésócindependentista

Fredi_Bentanachs 4 JLcorrVa néixer el 1956, i viu al districte de Sants-Montjuïc, a la Bordeta. És actor amateur del Quadre Escènic Sant Medir. Treballa de transportista.

Quan et vas fer independentista?
Sóc independentista des de petit. Ja ho era la meva família: mon pare va ser de la Macià/Companys i va ser fet presoner a l’Ebre. Vaig entrar a militar a l’independentisme als 15 anys a les JRC (Joventuts Revolucionàries Catalanes, del PSAN-P). Vaig entrar als COLL (Col·lectius Obrers en Lluita) als 16 i vaig ingresar a les SOC sortint dels COLL amb 17 anys. Hi vaig ser membre del comitè executiu, i vaig participar en la primera vaga del moll de Barcelona, al ram de duanes. Vaig sortir de les JRC i vaig entrar a Estat Català, d’on vaig sortir per fundar, junt amb en Martí Marcó i en Fèlix Goñi, el grup armat AUE.EAC (Agrupació Unitària d’Esquerres de l’Exèrcit d’Alliberament Català). Poc després, junt amb gent vinguda del PSA-P, vam fundar Arxiu, embrió del que va ser Terra Lliure: vaig pagar 4 anys i mig de presó. En sortir, vaig ser militant i fundador del MDT (Moviment de Defensa de la Terra), del qual vaig ser membre del secretariat nacional. Des de les escissions vaig ingresar un altre cop a Estat Català, del qual vaig ser secretari general, i al CCSI, (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista), fins a la meva actual militància a Estat Català i a SI (Solidaritat Catalana per la Independència).

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…perquè els Països Catalans siguin independents (almenys, si no tots, el Principat de Catalunya, pas a pas). És per un acte de justícia, mai hem estat espanyols. La nostra Nació fou vençuda per la força de les armes el 1709-1714, i mai des d’aleshores hem deixar de lluitar.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els proper mesos, penso que hom anirà tensant la corda amb Espanya i, malgrat l’intent de l’oligarquia tan espanyola com catalana, el trencament social i polític ja és inevitable.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un nou estat d’europa modern i democràtic on, de la llibertat, en fèssim bandera.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Àngela Pérez, #tambésócindependentista

Angela_perezVa néixer a Barcelona, a l’Esquerra de l’Eixample, el 1944. Ha passat moltes estones entranyables a Sants amb el seu avi, que sempre portava al bitlleter un trosset de senyera, quan en aquella època era prohibida. Fa 29 anys que viu al Poble-sec. Era un barri humil, treballador i molt emblemàtic; ha canviat, però hi té un gran carinyo: hi ha conegut gent molt maca. Està vinculada a l’entitat Poble-sec per la Independència. Va participar en les consultes de Barcelona Decideix des del principi, amb parades informatives juntament amb molts companys del barri, demanant el vot, la qual cosa li ha permès conèixer gent fantàstica entregada a la causa.

Quan et vas fer independentista?
No em vaig fer independentista: sempre ho he estat, d’ençà que tinc ús de raó. La meva família ha estimat aquesta terra com a part de la seva vida. El català és la meva parla materna. Cantàvem cançons catalanes, sobretot La Santa Espina i El cant de la Senyera (i també La Marsellesa, perquè era un himne de llibertat), però fluixet perquè els veïns no ens sentissin, ja que eren prohibides.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…el sentiment històric, la llibertat total de parlar la nostra llengua, la cultura i costums.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els propers mesos lluitarem, treballant i defensant el que creiem i volem; ens costarà, però ho aconseguirem.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Sense odis ni guerres, solidària, que amb l’esforç del nostre treball pugui ser una nació pròspera i que la cultura estigui a l’abast de tothom.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Lluís Català, #tambésócindependentista

Lluis_catalaVa néixer el 1930 a Cornellà de Llobregat. Viu al carrer de Cros, al barri de Sants. Va ser militant de Solidaritat Catalana com a secretari de Relacions, Dinamització i Mobilització. És perit industrial (enginyer tècnic) i està jubilat.

Quan et vas fer independentista?
Crec que ho sóc de tota la vida. Alguns dels meus avantpassats eren polítics catalanistes. El meu pare, per la seva implicació política, va ser empresonat el 1934. Més tard, sempre treballant per a la Generalitat, el 1938 va ser nomenat comissari polític (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 315, divendres 11 de novembre de 1938). El franquisme i el meu pare, per les possibles conseqüències, em van frenar, però Déu n’hi do el que vaig fer!

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”

No tinc cap necessitat de rumiar-m’ho. El tarannà independentista em fa dir que els catalans i les catalanes sempre hem volgut un govern propi i un parlament veritablement democràtic, escoles catalanes, una vida feta i pensada en català; el nostre catalanisme tossut i el nostre amor a la terra ens han fet ser el que som. Això no treu que les relacions amb els nouvinguts i la resta de països no sigui possible, sempre en el respecte mutu.

Què creus que passarà els propers mesos?
Crec que, si la ciutadania no afluixa, arribarem a ser el que volem, una nació independent i lliure, respectada per les altres nacions.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un país pròsper, treballador, pacífic, obert a tots els altres pobles, sense perdre la identitat i la dignitat. Segur que aquest dia arribarà.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Anton Josep Matheu, #tambésócindependentista

Anton Josep Matheu JL (245x300)Va néixer a Badalona el 1945, quan a les escoles encara feien cantar el “cara al sol” i a les processons els alcaldes anaven vestits amb la camisa amb el “yugo y las flechas”. Fa disset anys que viu al barri de Sants, on també va treballar, ja que hi tenia una òptica. És òptic i optometrista clínic, i en aquests moments està jubilat. Ha estat membre del Centre Excursionista de Badalona, on les arrels catalanes hi van ser presents. Actualment forma part de l’ANC de Sants-Montjuïc per la Independència.

Quan et vas fer independentista?
Sempre me n’he sentit, però els darrers anys encara ho sóc més.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…les dificultats que tenim amb la cultura, la llengua, les mancances socials i, evidentment, en l’economia. I el menyspreu d’un govern espanyol que ens maltracta.

Què creus que passarà els propers mesos?
Serà un camí difícil, però arribarem a ser independents.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
M’agradaria una Catalunya fortament estructurada amb una cultura exemplar i amb futur, on tothom visqués feliç. Rica, forta, intel·lectual; on els politics fossin exemplars i clars, i una terra d’acollida on tots siguem respectats. Lliure, on tothom es sentís orgullós de ser català i fóssim respectats arreu del món.

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Jo, Albert Cabús, #tambésócindependentista

Albert_cabusVa néixer el 1956 al barri del Turó de la Peira i es va traslladar a viure a Sants el 1982, és a dir, que hi viu des de fa més de 30 anys. Ha tingut diferents lligams amb algunes entitats del barri i sobretot amb l’AMPA de l’escola del seu fill. Treballa al Servei Educatiu del Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament, a Sant Feliu de Llobregat. És membre de l’ANC des del gener del 2013 i col·labora activament amb la territorial de Sants-Montjuïc per la Independència.

Quan et vas fer independentista?
El meu procés vers l’Estat propi s’ha anat forjant a poc a poc. Diria que de sempre, de ben petit, he tingut un sentiment romàntic del fet català tant pel que fa a la llengua com la cultura. A partir del moment en què Espanya va entrar a la Unió Europea, el 1986, vaig estar convençut que la millor solució per no trencar amb Espanya era la construcció de l’Europa de les Nacions, però va resultar un projecte massa idealista, que no va arribar a quallar. L’arribada del PP (1996) al govern central i la seva hostilitat constant contra tot el que representa el fet català, de la poca sensibilitat manifestada per trobar ponts de diàleg que poguessin donar llum a una sortida digna a les aspiracions sobiranistes i, sobretot, de les evidències tants cops negades de l’espoli econòmic a què hem estat i estem exposats i que ens aboquen a una situació econòmica i social cada dia més crítica, són les raons que m’han fet decidir i afirmar, i n’estic totalment convençut, que sóc independentista.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
Catalunya nou Estat de la Unió Europea perquè, en primer lloc, és la voluntat del poble que decideix lliurement i voluntàriament aquest camí. En segon lloc, perquè tinc molt clar que l’autogestió que es deriva de ser un estat ens permetrà la gestió dels nostres recursos amb uns criteris més justos i racionals en el nostre propi benefici.

Què creus que passarà els propers mesos?
Fins al moment que es realitzi el referèndum o consulta (nomenclatura que alguns partits polítics utilitzen) són uns mesos de molta eufòria i empenta, amb ganes de construir i participar. Captes com els veïns i veïnes, per no dir ja els teus més propers, t’entenen i comparteixen amb tu aquest sentiment i desig d’arribar a ser ben aviat un nou estat d’Europa.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
No en plantejo gaires, de canvis, en la manera de ser que tenim els catalans. Som emprenedors, creatius, dinàmics, solidaris, acollidors… i m’agradaria que, en la Catalunya del futur immediat, els catalans continuéssim sent tal com hem estat fins ara. Però també m’agradaria que guanyéssim en implicació i participació responsable de tothom, perquè la feina que resta per fer és molta i tots tenim ara la gran oportunitat de poder participar en la construcció del nostre país. Visca Catalunya!

  • Índex de les entrevistes publicades
  • Explicació del projecte
  • Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
  • A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.