Va néixer el 1954 a Barcelona, al Poble-sec, i encara hi viu. Treballa al Guinardó. És membre de Poble-sec per la Independència i participa en el Consell de Barri. Va participar en les consultes del 10A, en una taula.

Quan et vas fer independentista?
Suposo que ho estat sempre, sobretot quan m’han obligat a expresar-me en castellà, quan aquí el que es parlava era el català.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
A vegades tinc dubtes en això. Per a mi, només la senzilla raó que se’m respecti com a poble que té una llengua i uns costums diferents de la resta de pobles d’Espanya i del món ja és suficient. Però això, que sembla tan senzill, és molt complicat, ja que la interrelació humana, a vegades, fa que les nostres característiques quedin en un segon pla, i que siguin les característiques de la majoria dels qui no són d’aquí, però que estan aquí manant (o no), les que predominen. Tot seria més fàcil si deixessin els pobles decidir el seu destí.

Què creus que passarà els propers mesos?
No ho sé.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Independent, i diferent del que és ara. Una Catalunya amb les seves pròpies institucions, on a l’hora de votar hi hagués llistes obertes, on els diputats parlamentaris només ocupessin el càrrec un període de temps i després deixessin la política. On els jutges i les institucions estiguessin al servei del poble. Solidària amb la resta de pobles. Que les empreses fossin clares amb els seus comptes. I que hi hagués un sistema per poder avaluar i canviar si no funciona.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1946 a Sants, on viu i pensa viure tota la vida. El barri era, llavors, un lloc on els infants podien jugar pels carrers i els vespres d’estiu les famílies treien cadires a la vorera per prendre la fresca i xerrar. Va ser un dels fundadors del moviment d’esplais i colònies infantils al barri. Llicenciat en Química, la seva vida laboral va dedicar-la a l’ensenyament, primer a la universitat i després a secundària. Va participar des del primer dia en les consultes sobre la independència com a membre de Sants-Montjuïc Decideix, després transformat en Sants-Montjuïc per la Independència, on ha pogut conèixer i treballar colze amb colze amb moltes persones que dediquen generosament el seu temps a aconseguir un futur de llibertat pel nostre país. Una experiència, diu, que segurament no es pot viure a cap altre lloc del món. És el coordinador de la territorial de Sants-Montjuïc de l’ANC.

Quan et vas fer independentista?
Va ser tot un procés. Sempre he sigut inconformista. Ja quan el referèndum de la Constitució em vaig abstenir, considerant que hi havia aspectes inacceptables, com la indissoluble unitat de l’estat, les prerrogatives antidemocràtiques de l’exèrcit, la prohibició de federar-se algunes comunitats autònomes, la inutilitat del senat, etc. Després de la il·lusió de les manifestacions del 1976 i el 1977 per les llibertats i l’Estatut, ja vaig veure que la classe política d’ací i d’allà ens va desmobilitzar perquè la cosa no se’ls escapés de les mans. I ara, amb 35 anys d’aguantar una paròdia de democràcia cada cop més patètica i desvergonyida, ja no podem aguantar més.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
Primer de tot, per dignitat com a poble, perquè ho volem. També, a més a més, ara corre pressa per simple raó de supervivència: Espanya vol acabar amb l’anomalia que representa Catalunya i la seva cultura, la seva llengua, la seva manera de ser. Ja fa molts anys que, anant de vacances a un lloc o altre, em sentia més proper per manera de ser a molts ciutadans europeus que als espanyols. No hi encaixem. I si a sobre no ens estimen, només ens queda dir-los adéu.

Què creus que passarà els propers mesos?
Si no hi som, la societat civil, al darrere, no passarà altra cosa que anar aguantant les envestides del brau, com hem passat als darrers 12 mesos, amb la caixa buida i cada vegada amb menys competències, que ens fa ser cada vegada més incompetents en tots els sentits, perquè l’òrgan que no exerceix s’atrofia. Cal que ens liem la manta al cap i fem el gran pas, i si pot ser el 2013, millor que el 2014. Hem d’aprofitar l’esquerda en la història actual d’Espanya per rebentar l’actual statu quo. I com menys avisos, millor. Cal fer totes les etapes del procés, però s’han de fer amb rapidesa: a cada no, passar a la següent fase. Que no tinguin temps per reaccionar. I si parlem de crear estructures d’estat, la primera és el ple convenciment del poble i els seus dirigents que no ens aturaran. I les altres estructures es creen i s’afinen amb l’ús, abans només cal dissenyar-les, i això un bon equip d’experts ho fa en un mes. No crec que hi hagi consulta. Declaració dels càrrecs electes i santes pasqües!

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Em temo, i també em fa il·lusió, que la nostra feina no acabarà amb la proclamació, perquè hem de fer una rebolcada general a tota la classe política. Si no, mantindrà les estructures dels partits i el funcionament de la societat més o menys com fins ara. I hem de partir de zero pel que fa a estructures, però amb la saviesa que ens dóna la crua experiència del mal funcionament de l’estat veí, de la crisi especulativa i inhumana del món occidental, de la impunitat d’uns pocs a costa del sacrifici d’una gran majoria. Amb els recursos que generem i amb la laboriositat, creativitat intel·lectual, científica i de manera de viure que ens caracteritza serem un petit país mediterrani on molts s’emmirallaran, si fem que les millors persones, i de manera especial les dones, dirigeixin una societat plenament activa i participativa. Estic segur que ho aconseguirem!

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer la nit de Nadal del 1956 a la República Dominicana, un estat en una singular illa del Carib que comparteix amb Haití. El mes d’agost de 1966, els seus pares les van posar en un avió, a ella i a la seva germana gran, i van venir a Barcelona a viure amb l’àvia paterna. Dos anys després van arribar la germana i el germà petits. Acabaven de passar per una revolució important amb intervenció militar dels EUA i van creure que aquí hi hauria millors oportunitats i una vida sense tants ensurts. La reunificació familiar encara va trigar, perquè els seus pares van treballar uns anys a Nova York. Una història d’emigració que va començar a la postguerra. Quan es va casar, va anar a viure a les Corts i poc després, el 1980, es va traslladar a Sants amb el seu marit. Aquí van néixer les seves tres filles. Quasi tota la família ha anat arrelant al barri. És secretària en una empresa distribuïdora de productes químics. Col·labora en vendes internacionals. Després que a l’Estatut del 2006 li van passar el “ribot” de forma humiliant i a sobre el van recórrer al Tribunal Constitucional, va començar a participar en iniciatives com l’anada a Ginebra al maig de 2010. Les grans manifestacions convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir creu que van ser les catalitzadores dels moviments que s’han fet posteriorment. A principis del 2010 es va adherir a Sants-Montjuïc Decideix, i va ser una experiència molt enriquidora. En acabar la consulta del 10A, no n’hi havia prou, i tot allò va portar a la creació de l’ANC. És membre del grup de difusió de SMxI. Des del bon començament, està també adherida a Solidaritat Catalana per la Independència.

Quan et vas fer independentista?
Quan vaig començar a tenir consciència política, passada l’adolescència, però considerava que era molt utòpic. Tampoc hi estava gaire interessada: més aviat la política m’avorria i a les sobretaules sempre s’acabava parlant del mateix. I ara sóc jo la que intento explicar tots els arguments que tenim, em freno una mica per no resultar pesada! Amb amistats que no estan a favor, no trec mai aquest tema, però m’he trobat que a poc a poc són aquestes les que en volen parlar i esvair dubtes.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…partir de zero, amb un full en blanc que ens permeti fer les coses bé, sense copiar lleis i constitucions injustes i estructures d’estat anacròniques. Per defensar la llengua i el nostre futur col·lectiu com a nació.

Què creus que passarà els propers mesos?
Pel meu gust, s’haurien d’accelerar les coses, confio molt en la Via Catalana per fer passos endavant. Si, com és previsible, no ens deixen fer la consulta, estic a favor de fer la Declaració Unilateral d’Independència; al Parlament ja tenim majoria favorable, i al carrer, ja fa temps que també.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un estat lliure, independent, dins Europa però no necessàriament a la Unió Europea.  Just, sostenible, solidari i net de corrupció.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

A principis del segle XX alguns dels seus besavis i avis van venir a Barcelona des de Múrcia, València i Castelló, i es van instal·lar al barri d’Hostafrancs. Aquí va néixer, al 1960, i és on s’ha anat fent gran jugant pels seus carrers i places, estudiant a les “Paüles” i a l’Ateneu Montserrat, jugant a bàsquet, coneixent la seva gent i fent amistats intenses amb qui encara comparteix molts anhels. En fi, que la seva vida està lligada a la història d’aquest barri on encara viu. També va estudiar Magisteri i Antropologia i, des de fa 30 anys, fa de mestra a l’escola pública a Cornellà de Llobregat. Tot aquest temps ha treballat per l’ensenyament en català i per transmetre uns valors culturals que fossin referents d’identitat. No havia col·laborat mai activament en cap moviment o associació independentista. La seva participació sempre havia estat presencial en manifestacions o actes, o econòmica. Fins que va anar a la assemblea constituent de l’ANC al Palau Sant Jordi i va decidir que havia de fer alguna cosa més i “passar a l’acció”, va buscar pel barri i es va apuntar a SMxI.

Quan et vas fer independentista?
No recordo un “fer-me” independentista. Per tot el que he viscut a la meva família, al meu entorn més proper i al meu país crec que no puc ser d’altra manera.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…per dignitat, per justícia, per sentiment i per l’oportunitat que se’ns obrirà, i que haurem d’aprofitar, de poder fer un nou marc legal, econòmic i social que vertebrin un país millor. És clar que tot això és més d’una raó, però!

Què creus que passarà els propers mesos?
El camí cap a la independència no crec que sigui fàcil. Però sí que veig que hi ha hagut un canvi d’actitud en nosaltres, en els independentistes i que, per a mi, va ser ben palpable a la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012: no es cridava ni es cantava contra res sinó a favor de. Això em va semblar fantàstic perquè donava sensació de convicció, de força, d’alegria… Ara ens toca mantenir-ho i transmetre-ho als polítics per superar amb empenta, sense defallir, tots els entrebancs que sorgeixin.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un país on la prioritat sigui la salut, la cultura, l’educació i la qualitat de vida dels ciutadans i fonamentat en unes estructures d’estat (com diuen ara) justes, transparents, integradores, funcionals que permetin el progrés i la millora de la societat. Sense oblidar que formem part dels Països Catalans.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer a Sabadell el 1964. Viu a Barcelona des dels 21 anys, i és veí del barri de Sants des del 1992. És cap del Servei de Difusió d’un departament de la Generalitat de Catalunya. No ha militat mai a cap partit polític. És membre de l’ANC i forma part del grup de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència. Es considera un bon lector de Gabriel Ferrater.

Quan et vas fer independentista?
Com que sóc un il·lús, vaig creure durant molts anys que l’acord amb Madrid era, malgrat totes les evidències, factible. La Sentència contra l’Estatut em va confirmar que ens tractaven com a ciutadans de segona categoria. Però no va ser fins a la manifestació de l’Onze de Setembre, i veient que no hi hauria pacte fiscal, que vaig decidir-me a treballar per la independència. El 19 de setembre em vaig fer membre de l’Assemblea, i em penedeixo de no haver-m’hi posat abans, ara que conec la bona gent del 10A.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…higiènica. És malsà, com a persones i com a societat, viure supeditats a un estat que ens nega la llibertat. Tres segles de resistència ens acrediten com un país de mèrit, com es demostrarà tan aviat com hàgim segat les primeres cadenes que ens subjecten a Espanya.

Què creus que passarà els propers mesos?
La independència arribarà aquest any, al desembre –espero encertar-la, que m’hi he jugat una pila de sopars! El procés s’anirà accelerant: la cadena humana de l’Onze de Setembre i potser la recollida de signatures faran un gran efecte, sobretot internacional; davant la situació insostenible, el president, en el debat de política general, tornarà al cap d’un any a convocar eleccions. Però aquesta vegada s’hi presentarà una gran coalició dels partidaris de la independència, en una llista única, amb gent de tots els partits i independents –com la Solidaritat Catalana el 1907. Tornarem a guanyar àmpliament i de manera perfectament constitucional les eleccions, i el primer acte del Parlament, cap al Nadal, ens portarà la proclamació de la República Catalana, davant dels ulls del món. Passarem el 2014 amb un govern d’unitat nacional, posant els fonaments del nou estat.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
M’agradaria que fos un país petit, gens autoritari, que respectés amb tant de zel els drets dels ciutadans que la tendència compulsiva que tots devem tenir a abusar del poder es trobés sempre molt qüestionada i entrebancada, amb tots els càrrecs públics sotmesos a sufragi electoral (incloent-hi els jutges, i amb circumscripcions petites i rotació obligatòria en els càrrecs). M’agradaria que la política lingüística portés el català a tornar a ser la llengua molt majoritària del país cap al 2050, amb respecte per la comunitat castellanoparlant i amb la garantia que una nena romanesa o boliviana o xinesa o gallega, per posar uns exemples innocents, pugui aprendre a llegir i escriure també la seva llengua materna a la nostra escola. M’agradaria que les polítiques públiques evitessin la misèria d’ara de tanta gent, que garantissin la igualtat d’oportunitats i que promoguessin una forta llibertat d’empresa. M’agradaria que la Catalunya del futur fos un exemple al món, que la gent pot resistir i pot lluitar per la seva llibertat  i guanyar-la pacíficament, i que fos també una esperança per al País Valencià, les Illes i l’Aragó –el país oblidat.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1985 i fa molts anys que té una vinculació especial amb Sants-Montjuïc. Va estudiar a l’Escola Anna Ravell, del Poble-sec, durant 13 anys. Les experiències viscudes, la coneixença del barri i les amistats van fer que, quan va decidir entrar en política, ho fes al nostre Districte. Fa molt que creu que la independència és la millor opció per al nostre país, i saber de primera mà les dificultats del catalanisme polític al Districte va ser un factor fonamental en la decisió. Fa gairebé 3 anys que treballa com a assessor al Parlament Europeu de l’eurodiputat Ramon Tremosa, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), seguint principalment tot allò que té a veure amb el Comitè d’Economia, i molts cops també en la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans al Parlament Europeu. Porta un blog juntament amb el seu germà Sergi. Milita a CDC i a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des del maig de 2008, i hi ha tingut diverses responsabilitats. Va assistir a la reunió inicial de Barcelona Decideix en nom de la JNC i actualment forma part de l’ANC de Brussel·les, amb la qual intenta col·laborar activament.

Quan et vas fer independentista?
No ho sé. Fa 10 anys, en fa quinze? Des del moment que em vaig començar a interessar per la política i la societat que ens envolta em va semblar clar que el millor per a Catalunya era la independència, que el millor per als catalans era que creéssim el nostre propi estat, que forméssim un país normal. Suposo que també hi va influir que la meva adolescència va coincidir amb l’arribada al poder d’Aznar i el seu nacionalisme espanyol.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…poder somiar un nou país: crear, construir, alliberar-nos de l’herència hispànica i fer un país per a la seva gent.

Què creus que passarà els propers mesos?
En la superfície, no gaire res: seguirà la confrontació dialèctica Catalunya-Espanya, a la qual estem tan habituats. Tanmateix, entre els ciutadans es va consolidant la visió que aquest camí no té marxa enrere. Les enquestes seran cada cop més sòlides a favor del sí a la independència a mesura que ens anem acostant al referèndum. Si abans de final d’any anunciem la data de la consulta, serà un gran encert, i si aquesta data és, com s’especula, el 14 de setembre de 2014 serà un gran encert. Comunicativament la proximitat amb el referèndum d’Escòcia i l’11 de Setembre del Tricentenari ens són molt favorables.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Lliure, pròspera, culta, humanista, tolerant, plenament democràtica, europea. M’agradaria que el que entre tots siguem capaços de construir sigui verament nou. Que construïm estructures econòmiques, polítiques i socials fortament inclusives i amb capacitat per a l’autocrítica. Una Catalunya exigent amb si mateixa, realista i amb una forta base moral.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1989 al poble de Machhiana, al Panjab (Pakistan). Ha viscut al barri del Sants i treballa de xawarmer en un restaurant de la plaça del Centre. És membre dels Castellers de Sants i juga al bèlit amb Casus Bèlit de Sants.Va ser fedatari de Barcelona Decideix, i actualment és part del voluntariat de la Plataforma per la Llengua.

Quan et vas fer independentista?
A la meva terra, també sóc nacionalista. Sempre he pensat que cada poble té dret al seu futur, i per això, des del moment que vaig conèixer la lluita catalana sóc independentista.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que pugui créixer en tots els sentits.

Què creus que passarà els propers mesos?
Espero bones noticies per al poble català (però cal lluitar).

Què creus que passarà els propers mesos?
Jo vull una Catalunya per a tota la ciutadania, una Catalunya lluire i social.

• ndex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1945 a Tolosa de Llenguadoc. El seu pare era refugiat català de la guerra espanyola i la seva mare refugiada italiana de Mussolini. Sempre s’ha sentit catalana. A casa parlaven francès, però va aprendre el català a l’escola de Banyuls. Allà, la plaça del poble, els dies de festa major tocaven sardanes i a a ella li agradava molt ballar-les. Venien les cobles de la Catalunya Sud: La Selvatana, La Principal de la Bisbal, Els Montgrins… Quan va arribar a Catalunya (a Badalona), el 1969, no sabia parlar castellà, i català, ben poc. Viu al Poble-sec des del 1995. Actualment està jubilada, i sempre ha treballat a l’hostaleria. Mentre treballava li era molt difícil fer qualsevol activitat, perquè tenia uns horaris molt dolents. Ara és membre de l’Assemblea Nacional Catalana, i participa activament en la territorial del Poble-sec.

Quan et vas fer independentista?
El meu pare ja ens va alliçonar quan érem petits. El meu avi, que va morir als 86 anys, era d’Esquerra Republicana.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…el desig de veure el meu país lliure. Vull que tinguem la nostra dignitat i no sentir-me oprimida contínuament. De vegades sento una ràbia que no m’agrada. Vull deixar de tenir aquest sentiment.

Què creus que passarà els propers mesos?
La cadena de l’Onze de Setembre serà una bona empenta. Tal com va passar fa un any amb la manifestació, els nostres polítics s’hauran de comprometre més i fixar la data del referèndum. Crec que aquest cop l’Estat espanyol en prendrà nota.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Com diu la cançó: rica i plena. Un país amb tota la seva dignitat, lliure i just.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1952 al districte de Ciutat Vella, prop de la plaça de Catalunya (al “rovell de l’ou”, que deia la seva àvia). Quan es va casar, va “emigrar” al Putxet (Sarrià – Sant Gervasi) fugint de les manifestacions contínues de la Transició, que tallaven els carrers on vivia. Fa 22 anys que es va traslladar a Sants-Montjuïc, a toca de les Corts, a l’època de la lluita per cobrir el Cinturó, ara convertit en la Rambla del Brasil. És enginyer industrial i exconsultor executiu d’una gran multinacional de la informàtica, on va estar més de 36 anys. Va treballar als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i als de Sydney 2000, demostrant-hi la seva catalanitat en tots els moments possibles. Ha estat des del 2006 fins ara professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i seguirà com a tal a la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del setembre. És director executiu i responsable de grans esdeveniments del capítol espanyol d’una associació professional del món de les TIC i membre actiu del seu comitè de Catalunya, en la qual ha tingut responsabilitats internacionals.

Quan et vas fer independentista?
Jo, només fa nou o deu mesos que em considero ben bé independentista de veritat, encara que he de dir que he estat sempre nacionalista. Vaig néixer en el si de una família catalana pels quatre costats. El meu para era allò que en deien de la ceba i, tot i que que va morir quan jo només tenia 16 anys, en va tenir prou per fer-me sentir “catalanista”. Jo, que sóc nascut l’11 de setembre i que no vaig saber-ne ben bé el significat fins a la Transició, vaig anar a totes les grans manifestacions de Barcelona, però la gran transformació per a mi va ser a la del 2010, desprès de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, quan em vaig veure envoltat de gent cridant In-Inde-Independència i jo mateix vaig començar a cridar amb ells. (Allò va ser el “clic” per passar de ser nacionalista a pensar en la independència). A principis del 2012 em vaig fer simpatitzant de Solidaritat per la Independència i, finalment, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, vaig decidir que havia de fer alguna cosa més i em vaig apuntar a l’Assemblea Nacional Catalana, i des de llavors ja no he parat de fer activitats, a Sants-Montjuïc o al Barcelonès, completament convençut.

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…que vull un estat que ens defensi i no ens ataqui constantment, i un país millor per als meus fills i néts i tots els ciutadans de Catalunya. Crec en la nostra gent, i que se’n pot sortir molt millor de la present crisi i d’altres del futur amb la independència. Si seguim com estem ara, desapareixerem com a nació i ens empobrirem de forma completament injusta.

Que creus que passarà els propers mesos?
La Cadena Humana serà un èxit espectacular i una clara demostració al món del que volem, i seguirem treballant perquè es fixi una data per a la consulta i s’arribi a convocar al més aviat possible. Crec que l’Estat espanyol ens atacarà i voldrà asfixiar-nos encara més, i hauren de ser forts per resistir alhora que convencem els indecisos que encara tenim al nostre país.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un nou estat d’Europa, amb una democràcia de veritat moderna i participativa, on la corrupció fos una cosa estranya i la llibertat un exemple per a tots els altres pobles i on tothom hi volgués viure, i d’on els nostres joves no se n’haguessin d’anar.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.

Va néixer el 1956, i viu al districte de Sants-Montjuïc, a la Bordeta. És actor amateur del Quadre Escènic Sant Medir. Treballa de transportista.

Quan et vas fer independentista?
Sóc independentista des de petit. Ja ho era la meva família: mon pare va ser de la Macià/Companys i va ser fet presoner a l’Ebre. Vaig entrar a militar a l’independentisme als 15 anys a les JRC (Joventuts Revolucionàries Catalanes, del PSAN-P). Vaig entrar als COLL (Col·lectius Obrers en Lluita) als 16 i vaig ingresar a les SOC sortint dels COLL amb 17 anys. Hi vaig ser membre del comitè executiu, i vaig participar en la primera vaga del moll de Barcelona, al ram de duanes. Vaig sortir de les JRC i vaig entrar a Estat Català, d’on vaig sortir per fundar, junt amb en Martí Marcó i en Fèlix Goñi, el grup armat AUE.EAC (Agrupació Unitària d’Esquerres de l’Exèrcit d’Alliberament Català). Poc després, junt amb gent vinguda del PSA-P, vam fundar Arxiu, embrió del que va ser Terra Lliure: vaig pagar 4 anys i mig de presó. En sortir, vaig ser militant i fundador del MDT (Moviment de Defensa de la Terra), del qual vaig ser membre del secretariat nacional. Des de les escissions vaig ingresar un altre cop a Estat Català, del qual vaig ser secretari general, i al CCSI, (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista), fins a la meva actual militància a Estat Català i a SI (Solidaritat Catalana per la Independència).

Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
…perquè els Països Catalans siguin independents (almenys, si no tots, el Principat de Catalunya, pas a pas). És per un acte de justícia, mai hem estat espanyols. La nostra Nació fou vençuda per la força de les armes el 1709-1714, i mai des d’aleshores hem deixar de lluitar.

Què creus que passarà els propers mesos?
Els proper mesos, penso que hom anirà tensant la corda amb Espanya i, malgrat l’intent de l’oligarquia tan espanyola com catalana, el trencament social i polític ja és inevitable.

Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Un nou estat d’europa modern i democràtic on, de la llibertat, en fèssim bandera.

• Índex de les entrevistes publicades
• Explicació del projecte
• Les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre es publiquen de dimarts a divendres.
• A diferència del contingut general d’aquest web, Sants-Montjuïc per la Independència restringeix l’ús de les entrevistes a la gent de l’Onze de Setembre. Només n’autoritza la reproducció en un altre web si la persona entrevistada hi dóna el seu consentiment, tot respectant el marc general que es deriva d’una llicència d’ús obert by-nc-sa, és a dir, amb atribució d’autoria, per a ús no comercial i a compartir en les mateixes condicions.