El període iniciat amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 i culminat amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre d’enguany ha significat un canvi molt important de la política catalana. L’àmplia majoria sobiranista ha donat la legitimitat democràtica al Parlament per iniciar el procés cap a la nova República Catalana. Un any després de l’històric 9N del 2014, l’independentisme ha demostrat, a les urnes, al carrer i a l’escenari internacional, la seva determinació i fortalesa.
L’aprovació per majoria absoluta en el Ple del Parlament de Catalunya, el passat 9 de novembre de 2015, de la Resolució de l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república representa l’acompliment del mandat democràtic sorgit de les urnes i el primer acte de sobirania del Parlament de Catalunya.
La Resolució i l’annex de mesures aprovades requereixen un Govern fort i cohesionat per iniciar i fer efectiu el desenvolupament dels punts acordats, que signifiquen posar les bases per millorar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana i insta el futur Govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions, entre d’altres, iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.
Des de l’inici la resposta de l’Estat espanyol ha estat l’atac, amb tots els seus recursos institucionals i mediàtics, mostrant la manca d’una sortida política i dialogada als anhels de la majoria de la ciutadania de Catalunya. En aquest camí hem de preveure que l’Estat espanyol, tot i passades les eleccions del 20 de desembre, en lloc de fer cas de les reiterades crides al diàleg, segueixi entestat a resoldre un conflicte polític amb l’aplicació reduccionista i repressiva de la seva Constitució, la Llei del Tribunal Constitucional i la “llei mordassa”. En aquest context ja s’han anunciat nous atacs com l’increment de l’asfíxia financera de la Generalitat, la inhabilitació de la presidenta, dels membres de la Mesa i tècnics del Parlament i del president i dels consellers de la Generalitat, la recuperació de competències de la Generalitat, la suspensió de l’autonomia o altres atemptats greus contra les institucions i els representants del país, malmetent i posant en perill les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Els atacs i entrebancs antidemocràtics per part de l’Estat Espanyol i de l’unionisme a Catalunya aniran augmentant cada cop amb més contundència.
Hem de tenir present, ara, altres moments de la nostra història on l’excel·lència dels objectius de cadascun dels diferents actors ens ha portat a no assolir la República Catalana, que tenim novament tan a la vora. Un dels principis fundacionals de l’Assemblea Nacional Catalana és la transversalitat i l’apartidisme, no la neutralitat. Per això sempre hem manifestat la nostra pròpia opinió al marge dels interessos dels partits, i de vegades ho hem fet pressionant el Parlament, el Govern o el president. Ho hem fet sempre que ha estat necessari i considerem que ara ho torna a ser. L’ssemblea va donar el seu suport a totes les forces independentistes que es van presentar a les eleccions del 27s, i per això ara ens sentim legitimats per exigir-los un acord.
Davant d’aquest escenari l’Assemblea Nacional Catalana crida la ciutadania, les entitats cíviques i socials i les forces polítiques democràtiques,
- a estar amatents davant dels atacs a la nostra sobirania, a les nostres institucions i als nostres representants;
- a mantenir-nos en el camí cap a la independència, units, mobilitzats i ferms, de manera cívica i democràtica, en tot el procés cap a la construcció de la República Catalana,
- i a exercir la sobirania nacional que ens pertoca com a país.
Alhora,
- Reclamem als 72 diputats i diputades de Junts pel Sí i la CUP — Crida Constituent la responsabilitat, el coratge, la fermesa i la capacitat d’entesa i diàleg per trobar, al més aviat possible, el millor acord per a la creació d’un Govern fort i cohesionat. Considerem imprescindible un acord abans del 27 de novembre que faciliti la investidura i la legislatura, que doni resposta al mandat democràtic i a les aspiracions de la ciutadania expressades el 27 de setembre, perquè la situació social i política dels ciutadans ho requereix amb urgència.
- Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els programes. Coherència per evitar que la Resolució del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l’èxit d’aquest procés, que, a partir del 27S, necessita un Govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’estat per assolir l’objectiu comú.
- Considerem com a únic escenari factible un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar-nos cap a la República Catalana. Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú sinó que cal sumar-hi noves adhesions.
- Treballarem per consolidar i ampliar la majoria social i mantenir la cohesió social que vol destruir l’Estat espanyol, d’acord amb el nostre full de ruta.
- Demanem a les nostres institucions la concreció de les mesures que millorin el benestar social i els drets laborals en el procés constituent d’una República Catalana lliure, democràtica i socialment justa.
És temps d’unitat, fermesa i compromís.
És temps de construir la República Catalana!
Vilanova i la Geltrú, 14 de novembre de 2015