Declaració de Sants, 21 d’octubre

Per la lectura del document, fes clic damunt la imatge

A l’assemblea de càrrecs electes convocada per la CUP per ahir dilluns 21 d’octubre, hi van assistir unes 300 persones, de les quals el 60% dels assistents eren representants d’altres partits polítics.

L’assemblea va aprovar aquesta declaració:

 


Festa de Sant Jordi 2019. Manifest de SMxI

Aquest esclat de primavera, aquesta tradició tan nostra, que va essent cada any una mica més coneguda arreu, ens defineix com a poble. I als ulls de tothom mostra el nostre tarannà, el desig de lligar cultura i sentiments, la màgia de la festa en un dia laborable, el goig mediterrani de passejar pels carrers…

Però aquest Sant Jordi no és un més. Vivim un moment que, des d’un punt de vista social i polític, reflecteix una situació excepcional, dramàtica, intensa. Fa ja divuit mesos vàrem plantar cara com a Poble oprimit, desafiant un Estat poderós i decadent. I des de llavors, aquest, ferit en el seu orgull, actua venjativament, empresonant líders socials i polítics com a escarment, inventant delictes que des d’instàncies internacionals no veuen per enlloc. Reinterpreten els fets com si es tractés d’un negatiu fotogràfic, on el blanc és negre i el negre, blanc. On les víctimes resulten agressors, i els violents, germanetes de la caritat. Creant una doctrina penal feixista en què la desobediència pacífica es transforma en rebel·lió armada, aplicable a qualsevol dissident.

En analitzar els fets més rellevants dels mesos d’agost, setembre i octubre del 2017, tens la sensació d’una gran trama ideada pels gestors de les clavegueres, que no varen aconseguir desencadenar una resposta que justifiqués l’estat d’excepció, ni va evitar que les urnes, les paperetes i els votants fessin acte de presència massivament i amb puntualitat.

Però la gestió del triomf popular no va anar acompanyada per una decisió ferma de les nostres institucions. Potser sorpreses per l’abnegació de tothom. Potser perquè no estava previst anar més enllà. Potser pensant que l’enemic no aniria tan lluny en la seva resposta embogida. Potser pensant que la malalta Europa pararia el cop.

En tot cas, ara i aquí, aquest Poble heroic, conscient de l’excepcionalitat del moment, queda atònit veient com les formacions polítiques teòricament independentistes, davant d’un rosari d’eleccions,  adopten els seus rols habituals, com si no passés res, com si calgués lluitar per aconseguir més escons que els companys de lluita. Quan, potser caldria una llista unitària o, com a mínim, una estratègia única i pactada, ambiciosa i digna per espolsar-se el jou d’una vegada per sempre. Per remoure cels i terra per aconseguir decidir el nostre futur. I també per defensar la llengua, la cultura, l’escola, la sanitat, les prestacions socials, les infraestructures, el territori.

I abans de donar-los el vot, exigim-los aclariments. Fins a quin punt es comprometen com a opció política i personalment a posar en risc el seu futur? Són conscients de la seva responsabilitat històrica? Tenen clar que, en aquests moments, la bandera que més ens representa és la negra de Santa Eulàlia? Que ens cal un lideratge fort i únic i que el Poble està a punt per rebre el senyal?

Bon dia per recordar-los-ho: Sant Jordi, el Drac i la Princesa.


Manifest de la Vaga General del 21F

Aquest dijous, 21 de febrer, vam sortir al carrer des de bon matí, per reivindicar que:

SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

Per finalitzar la multitudinària manifestació de la tarda, es va fer la lectura del manifest de la Vaga General, que us el podeu descarregar en format pdf, i que es reprodueix tot seguit:

Manifest de la Vaga General del 21F
SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils, polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de les pensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats que vagin en una altra direcció.

Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anys patint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials o judicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix moviment independentista.

També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals.

Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

Llibertat presos i preses polítiques.

Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.

Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

Per l’autodeterminació.


XXIII Premis Lluís Companys


·
Enguany un dels premis Lluís Companys ha sigut per la nostra entitat com a una de les que van participar activament perquè la votació de l’1 d’octubre del 2017 es pogués fer a les diferents seus del nostre districte.

Pensàvem llegir el text que segueix, però en haver-hi molts premiats no hi va haver temps material per intervenir.
No obstant això, l’escrit l’hem fet arribar als donants del premi (ERC Sants Montjuïc) i el publiquem per a coneixement de tothom.

·

 

Text* lliurat a ERC Sants Montjuïc:

Gràcies per aquest premi que, francament, hem dubtat d’acceptar.
Crec poder dir que ja seria un bon motiu per la no acceptació el fet de que cap membre de l’Assemblea Nacional Catalana hem treballat, treballem o treballarem en aquesta llarga i no sempre fàcil lluita per rebre premis. El premi ha de ser aconseguir l’objectiu de tenir un país lliure, més just i solidari que el que hem conegut fins ara.

Però hi ha més. Els valors que més hem cuidat a l’ANC per aconseguir aquest objectiu han estat la transversalitat i sobretot la unitat. Des de el primer dia. I això, amics i amigues, està passant per un mal moment. Quant més a tocar tenim la desitjada república tornen a aparèixer amb tota cruesa les divisions que al llarg del temps han ajudat a l’Estat Espanyol a mantenir-nos esclavitzats.

Podria dir que el President Companys no és mereix això, però no aniré tan lluny en el temps. Estem veient el sofriment de companys i companyes tancats a la presó o a l’exili. Sofriment extensible als seus familiars i amics. Sense oblidar el miler llarg de persones encausades que tenen el futur condicionat per l’arbitrarietat d’una justícia que sols busca venjança.

Sembla mentida que algú no s’adoni que governi qui governi a Madrid, només la independència permetrà que s’acabi el malson de totes aquestes persones. Malson que cap pressupost miserable i enganyós podrà mai compensar.

Sembla mentida que això sol no faci envermellir de vergonya a qualsevol que avantposi interessos personals o partidistes a la labor d’aconseguir la independència.

I tingueu per segur que, passi el que passi, l’ANC sempre que calgui estarà a primera línia per defensar aquest camí cap a la llibertat, però també que ningú compti amb nosaltres per ajudar o justificar cap pas enrere.

Visca la República catalana!
Visca la terra!

____
* La seva redacció és en primera persona perquè la persona que l’havia de llegir ho hagués fet en nom de la nostra Assemblea Territorial.


Drassanes per la República Catalana


DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2018

·
Aquest 11 de setembre ha estat un senyal molt clar que ha posat en evidència una nova voluntat de mobilització. Pensem que el poble català està mobilitzat, a més, d’una manera efectiva, permanent i vigilant, com ho han demostrat també les noves mobilitzacions reeixides
que s’han succeït aquest mes de setembre. Ha estat una mostra clara de voluntat i fermesa.

Però des del conjunt dels partits i organitzacions independentistes, s’ha escampat aquests darrers mesos una boira de desorientació, que no és casual. Perquè la confusió és l’arma principal del nostre enemic. Tenim, doncs, una voluntat i una mobilització renovades però s’ha
fet evident també un germen intern de divisió que porta el perill d’una dispersió negativa en les propostes d’acció cap a la Independència i la República.

Per a superar aquesta mancança, caldrà desbrossar el camí dels obstacles que a hores d’ara ens poden impedir d’avançar.

Els empresonaments com a trampa
En primer lloc, cal assenyalar la trampa que representa, tal com ha estat expressat públicament, la utilització que ha fet l’estat espanyol dels presos i preses, retinguts com a veritables ostatges. El fet és que són utilitzats com un xantatge als partits independentistes que tenen els seus líders segrestats i, els que resten en llibertat, amenaçats. D’aquesta manera sembla que alguns sectors hagin caigut en el parany, i que hagin decidit assajar formes col·laboració amb el poder de l’estat espanyol treballant per a “rebaixar la tensió” com a moneda de canvi per a aconseguir “gestos benvolents” de dubtosa execució a favor de les persones empresonades i/o encausades. Alguns posicionaments confusos han portat a pensar que una part influent de la direcció d’ERC i del PDeCat havien cedit a aquesta trampa elemental; una trampa que l’accés del PSOE al poder de l’estat espanyol pot fer encara més enganyosa. Això ha provocat que l’interès d’aquests sectors se centrés en l’obtenció de nous espais del poder polític i de gestió del pressupost públic que poden aportar les eleccions a venir (les municipals però sense excloure unes eleccions autonòmiques avançades). A parer nostre, un avançament electoral seria un error greu en les condicions actuals.

Contràriament a aquestes propostes enganyoses, en què volem creure que no caurà cap sector de l’independentisme, és molt important que des del conjunt del moviment es tingui clar que la lluita per la llibertat de les persones preses, exiliades i encausades s’emprengui d’una manera ferma i col·lectiva i serveixi així per denunciar l’actuació del règim monàrquic espanyol i contribueixi, d’aquesta manera, a l’avanç del conjunt del moviment independentista i republicà.

Una coordinació política global i ben arrelada
Si volem aconseguir unes iniciatives de lluita unitàries i ben articulades cal un nou marc de coordinació que englobi totes les forces independentistes malgrat l’oposició d’algunes cúpules. Aquest nou àmbit organitzatiu no s’ha de confondre amb cap iniciativa creada des de dalt per una sola força política. Cal reconèixer, per exemple, que la Crida Nacional que es vol construir és una iniciativa que pot ajudar parcialment a la unitat perquè contribuirà a coordinar un sector important de l’independentisme; però, si ho considerem en termes partidaris i no d’avanç organitzatiu cap a la consolidació de la República, és evident que no resoldrà ni de lluny el problema de la unitat global del moviment.

La unitat de debò, perquè tingui un caràcter global, ha de partir de l’arrelament en la pràctica política que ja existeix arreu del territori entre el poble, és a dir, fora de l’esperit curt de mires i sovint sectari de les elits dels partits que avui semblen desorientades i desorientadores. En una certa manera podria servir de model l’Assemblea de Catalunya dels anys 70 del segle passat que va agrupar el conjunt de les forces polítiques i de les iniciatives socials incloent-les totes al seu si. Només una direcció política popular unitària del moviment, amb voluntat globalitzadora i ben arrelada al territori, pot treballar positivament per a superar el perill de desorientació i dispersió que avui podria amenaçar el moviment independentista.

Refer la unitat des de la base
Com a mesura per a superar aquesta situació caldria que alguna instància de caràcter neutral i amb prou autoritat damunt el conjunt del moviment convoqués a la creació d’àmbits unitaris republicans arreu del territori. Uns àmbits que podrien partir de la recerca de la unitat màxima possible i que podrien emprendre un procés de construcció d’una organització de caràcter global que, a més, podria articular fàcilment activitats republicanes constituents.

D’acord amb aquesta proposta, instem doncs el Consell de la República perquè, posant en valor la seva autoritat política i moral, convoqui a la creació d’assemblees republicanes arreu del territori. Aquestes assemblees han de ser, a més d’àmbits organitzatius i de lluita
unitaris, unes iniciatives susceptibles, com hem apuntat, de portar a terme tasques de caràcter constituent, una activitat que situaria el moviment independentista i republicà davant un nou horitzó i una nova perspectiva. Aquestes assemblees republicanes poden, així, portar a terme de manera unitària iniciatives d’acció, tot treballant alhora per construir una nova unitat global que, sense proposar-se substituir cap de les entitats avui existents, sigui una base ben fonamentada d’unitat en l’acció.

Necessitem una unitat estratègica i perquè sigui efectiva només es pot construir amb la participació de tothom. L’organització popular des de la base és la clau per a la unitat d’acció que necessitem.

Drassanes per la República Catalana, setembre 2018
·

info@drassanesxlarepublica.cat
@DrassanesCAT
facebook: Drassanes per la Republica Catalana
http://drassanesxlarepublica.cat


Manifest 1 d’octubre

Manifest

Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

Plataforma 1 d’octubre

______
Entitats adherides:

  • Agents Rurals per la República
  • Assemblea Nacional Catalana
  • Assemblea Nacional de Joves Independentistes
  • Bombers per la República
  • Clam per la Llibertat
  • Comités de Defensa de la República (CDR)
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
  • Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
  • Joves Nous Catalans
  • L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
  • Òmnium Cultural
  • Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)

8 de març: Jornada de Vaga

Sectorial donesManifest pel Dia Internacional de les Dones

·

Les Dones de l’ANC van fer la lectura del manifest dins a l’Assemblea General Ordinària celebrada el passat 25 de febrer al pavelló de la Mar Bella.

Manifest – Arxiu pdf

 

DECLARACIÓ 8 DE MARÇ 2018

FEM VAGA. FEM REPÚBLICA. LLIBERTAT

Juntes som més! diu el manifest del 8 de març 2018 cridant a totes les dones a plantar-nos i fer vaga. Una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil.
Des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la mobilització internacional de la vaga per reivindicar i fer visibles les desigualtats i opressions que patim les dones d’arreu.

Tenim tots els motius del món per sortir al carrer:

  • Les diferències salarials entre homes i dones d’un 23% de mitjana que equivalen a treballar sense cobrar uns 60 dies l’any, amb incidència directa en les cotitzacions i prestacions vinculades (d’atur, jubilació, etc).
  • La precarietat laboral amb salaris minsos, dobles jornades reduïdes o parcials, que ens aboca a la pobresa o la manca de prestacions per les autònomes!
  • L’explotació laboral de moltes dones que treballem en els sectors treball domèstic, de cures, les cambreres de pisos, etc.
  • La penalització laboral per maternitat, amb conseqüències directes pel desenvolupament professional.
  • La manca de reconeixement dels treballs de cura no remunerats, realitzats al llarg de la vida, que per a moltes dones ha estat la major ocupació i ara sobrevivim amb pensions no contributives sovint insuficients.
  • Les violències masclistes que patim al llarg de la nostra vida, des que som petites, a l’escola, a casa, al carrer, fins a les 13 dones assassinades (més els 28 feminicidis que no compten pel codi penal) l’any passat als Països Catalans.
  • El desequilibri en la representació de les dones en els mitjans de comunicació, a les institucions i a tots els estaments polítics, econòmics i socials.
  • El desmantellament dels serveis públics, ja sigui per privatitzacions o per retallades pressupostàries.
  • El malbaratament dels diners públics, guardiola de les pensions inclosa, per cobrir pèrdues de la banca i d’empreses privades, mentre es financen escoles que segreguen per sexe, es compren materials bèl·lics i es tapen casos de corrupció.

I afegim, la vulneració de drets i llibertats fonamentals i la situació d’abús de dret que tenim ara mateix a casa nostra!

Per això, fem una crida a resistir juntes davant la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol, perquè la violència d’estat és una manifestació més de les violències patriarcals que patim.

Com a feministes sempre hem defensat que un poble no pot ser lliure si les dones del país no ho són, i avui més que mai, diem que nosaltres no ho som si el nostre poble no és lliure.

DIEM PROU 155.
CRIDEM PROU REPRESSIÓ.
EXIGIM PROU VIOLÈNCIA D’ESTAT.

Des de l’empoderament col·lectiu que ens reconeixem, posem en valor que som República i tenim la millor oportunitat per incorporar les reivindicacions que ens porten a sumar-nos a la vaga feminista i a la construcció de la República, des de la nostra quotidianitat i des del procés constituent popular que hem d’endegar.

Una República que volem que posi al centre els treballs de cura i la sostenibilitat de la vida, amb un estat a favor de totes les persones (i no al servei dels mercats), on totes siguem ciutadanes lliures, subjectes de ple dret, vinguem d’on vinguem i parlem la llengua materna que parlem.

Una República que reconegui tots els drets sexuals i reproductius, que aposti per l’educació afectiva sexual diversa i trenqui amb l’androcentrisme dels continguts curriculars i amb les imposicions heteropatriarcals que reprodueixen les desigualtats que ens oprimeixen.

Una República en la que posem tots els esforços en deixar a zero la xifra dels feminicidis i en aturar d’arrel totes les violències masclistes.

Una República solidària amb aquelles que fugen de la seva terra per sobreviure i compromesa amb la llibertat de tots els pobles.

Com ja vàrem fer el 3 d’octubre i el 8 de novembre, aquest 8 de març tornem a fer vaga!

Tot el suport a les dones i criatures que viuen situacions de violència!

Tot el suport a les 1.066 persones ferides per les forces policials de l’estat espanyol l’1 octubre!

Tot el suport a la comunitat educativa per defensar l’escola catalana sense por malgrat la repressió que pateix!

Tot el suport a les persones encausades, empresonades i exiliades per fer realitat l’1 d’octubre i defensar la república!

Tot el suport a la Laura, la Neus, la Susanna i la Txell, parelles dels presos polítics!

LLIBERTAT  per a totes i tots!

Dones lliures en un poble lliure!

 

VISCA EL 8 DE MARÇ

 


Assemblea Extraordinària d’Associats

FR2018Full de Ruta 2018-2019

·
Únic punt de l’ordre del dia:

  • Presentació de les esmenes proposades al Full de Ruta 2018 i argumentacions que s’hagin lliurat abans de les 24.00 hores del 28 de gener.

·
Aquelles esmenes que superin el 35% de vots dels assistents es trametran a la GOAG (Comissió Organitzadora de l’Assemblea General) per a ser acceptades o votades a l’Assemblea General de l’ANC del 25 de febrer.

La sessió es realitzarà a la seu de la nostra AT (Alcolea, 75) el dimecres 7 de febrer a les 19.30 hores.

Text de la Ponència Full de Ruta 2018-2019 [1] (pdf 132 Kb)

Document amb les esmenes proposades [2]per membres de la nostra AT i que seran presentades, valorades per ser votades.

Més informació de l’AGO-2018: http://smxi.cat/ago-2018/

·
——Enllaços dels documents——

[1] http://smxi.cat/wp-content/uploads/2018/01/PonenciaDelFullDeRuta2018-2019_Numerada.pdf
[2] http://smxi.cat/wp-content/uploads/2018/02/Esmenes-REFOSES-SMxI.pdf


“Asamblea Nacional Andaluza”

Quant de gratificant resulta rebre notes de suport!

És ben cert que la nostra lluita obstinada i persistent cobra més sentit quan algú, de fora del nostre context, realitza una acció que d’entrada pot sembla insignificant però, quan hi reflexionem una estona, acabem magnificant-la perquè ens omple de raons i ens ratifiquem en els nostres postulats.
Pensem que els petits canvis de cada dia, serveixen per aconseguir que la nostra societat esdevingui més justa, igualitària però, sobretot, més democràtica.
Companys i companyes d’Andalusia, moltes gràcies per la vostra comprensió i suport.

IMG-20180129-WA0001