Assemblea ordinària de juliol – Documents presentats

El passat 8 de juliol es va celebrar l’assemblea ordinària d’associats i simpatitzants del mes de juliol. Entre els punts de l’ordre del dia figuraven dues presentacions per a ser aprovades: el balanç del primer semestre del 2021 i el pla per al segon semestre de l’any.

Ambdós documents presentats van ser aprovats pels assistents i es publiquen tot seguit per a coneixement de tothom.

Document en format pdf (341 kB)

Document en format pdf (210 kB)

______enllaços______
(1) http://smxi.cat/wp-content/uploads/2021/07/2021_BalançPlaPrimerSemestre.pdf
(2) http://smxi.cat/wp-content/uploads/2021/07/2021_PlaSegonSemestre.pdf


1976 – Marxa de la Llibertat

Ara fa 45 anys, els dies 3 i 4 juliol, els joves catalans es van organitzar per començar a caminar en cinc columnes sota el lema Poble català, posa’t a caminar i amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania.
El punt de trobada previst de les cinc columnes era el monestir de Poblet i es va produir el 12 de setembre de 1976.
Els 3.500 quilòmetres que es van recórrer durant 70 dies, van esdevenir el primer graó del que avui dia tothom anomena el Procés.

La Marxa va ser reprimida contundentment i, durant els seus primers dies, van haver-hi més de cent detencions i empresonaments.
Per les legítimes reivindicacions de sobirania sempre, el poble català, ha hagut de pagar un preu molt alt!

Recordem que aquella repressió va venir de les ordres del llavors cap del Ministerio de Gobernación, Manuel Fraga.

Com que l’arribada a Poblet va ser impossible pel cordó policial i de la Guàrdia Civil, el final del recorregut es va fer a Montblanc com ho recordava la placa commemorativa instal·lada en el municipi i que dies més tard fou robada.

Quaranta-cinc anys els anhels i desitjos d’esdevenir Estat propi, continuen dempeus amb més força i intensitat, tot i la desmesurada repressió que estem vivint.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

______
Per més informació:
– Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Marxa_de_la_Llibertat
– VilaWeb: https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/la-marxa-de-la-llibertat_202389_102.html
– RAC1 “Islàndia” (àudio): https://www.rac1.cat/programes/islandia/20191008/47874609260/marxa-de-la-llibertat-1976
– Sàpiens TV (vídeo): https://youtu.be/5cA-JQbiRus

 


Per què del decàleg?

El Secretariat Nacional va acordar el passat 14 de novembre, deu principis d’acció política institucional :

  • Principi de respecte per la voluntat dels electors
  • Principi de sobirania i no cooperació institucional
  • Principi de construcció de la institucionalitat pròpia
  • Principi de sobirania fiscal i financera
  • Principi de sobirania econòmica
  • Principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
  • Principi de justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
  • Principi de seguretat pública per a un estat democràtic
  • Principi d’acció internacional
  • Principi de justícia social: la República catalana al servei de les persones

L’objectiu del decàleg és clarificar les seves intencions i les seves actuacions respecte de l’objectiu de l’entitat i de la majoria social del país, fer efectiva la independència de Catalunya de cara les eleccions del 14-F.

Cadascun d’aquests principis va acompanyat de diverses propostes d’acció concretes que, juntes, fan un total de 56 accions.

L’Assemblea realitzarà, del 23 al 26 de novembre, una consulta interna i telemàtica per tal que les sòcies i socis ratifiquin el document acordat pel Secretariat Nacional.

Podeu consultar el document complet en aquest enllaç [1]

La resolució aprovada insta els partits a ser fidels al mandat de l’1 d’octubre i a la declaració d’independència del 27-O de 2017.

L’Assemblea s’ha compromès a fer el seguiment de la campanya electoral i de la propera legislatura a través de la fiscalització i ho farà a través del decàleg aprovat el passat dissabte 14 de novembre en la reunió del Secretariat Nacional.

Us proposem que aneu fent la lectura del document i, quan ens formulin la consulta sobre si ratificar-lo o no, puguem participar amb suficient coneixement.

·

____ enllaç ___
[1] https://assemblea.cat/wp-content/uploads/2020/11/DECALEG_PRINCIPIS_ACCIO_POLITICA_INSTITUCIONAL.pdf


Acompanyem la Presidenta

Carme Forcadell a l’Assemblea General del 2013 a Terrassa

Dissabte 4 de gener Carme Forcadell portava 653 dies segrestada per l’Estat Espanyol.
Per tal de transmetre-li el nostre escalf, es va organitzar la visita al centre penitenciari Mas d’Enric (el Catllar) que és on, contra la seva voluntat i la de la majoria de la ciutadania catalana, hi està privada de llibertat.En resposta a la carta que se li va adreçar com a preludi de la visita, la Carme ens fer arribar la seva missiva d’agraïment i d’il·lusió per les noves perspectives que s’estaven obrint arrel la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg.

· SMxI i PSxI va escriure: · La resposta de la Carme Forcadell: ·

Clicant damunt de cada imatge accedireu als documents.
Al final de l’article es faciliten els enllaços dels dos escrits.

Com ha estat gestionada la visita?
– S’elabora el cartell i es fa pública la convocatòria.
– Les inscripcions desborden la previsió inicial i s’organitza un segon autocar.
– S’elabora un repertori de cançons per facilitar la cantada.
– De manera combinada, es llegeixen les dues cartes entre cançó i cançó.
– Es crea un àlbum amb fotografies i vídeos dels moments més significatius.

____
Enllaços:
– Carta de la nostra Territorial: http://smxi.cat/wp-content/uploads/2020/01/Carta-estimada-Carme.jpg
– Carta de la Carme Forcadell: http://smxi.cat/wp-content/uploads/2020/01/Resposta.jpg
– Cartell de difusió: http://smxi.cat/wp-content/uploads/2019/12/20-01-04-Anada-Mas-Enric-cartell3.jpg
– Repertori de cançons: http://smxi.cat/wp-content/uploads/2020/01/Repertori-04-01-2020.pdf
– Àlbum d’imatges dels moments més significatius: https://photos.app.goo.gl/4jLphVB3iQYJXj1AA


Declaració de Sants, 21 d’octubre

Per la lectura del document, fes clic damunt la imatge

A l’assemblea de càrrecs electes convocada per la CUP per ahir dilluns 21 d’octubre, hi van assistir unes 300 persones, de les quals el 60% dels assistents eren representants d’altres partits polítics.

L’assemblea va aprovar aquesta declaració:

 


Festa de Sant Jordi 2019. Manifest de SMxI

Aquest esclat de primavera, aquesta tradició tan nostra, que va essent cada any una mica més coneguda arreu, ens defineix com a poble. I als ulls de tothom mostra el nostre tarannà, el desig de lligar cultura i sentiments, la màgia de la festa en un dia laborable, el goig mediterrani de passejar pels carrers…

Però aquest Sant Jordi no és un més. Vivim un moment que, des d’un punt de vista social i polític, reflecteix una situació excepcional, dramàtica, intensa. Fa ja divuit mesos vàrem plantar cara com a Poble oprimit, desafiant un Estat poderós i decadent. I des de llavors, aquest, ferit en el seu orgull, actua venjativament, empresonant líders socials i polítics com a escarment, inventant delictes que des d’instàncies internacionals no veuen per enlloc. Reinterpreten els fets com si es tractés d’un negatiu fotogràfic, on el blanc és negre i el negre, blanc. On les víctimes resulten agressors, i els violents, germanetes de la caritat. Creant una doctrina penal feixista en què la desobediència pacífica es transforma en rebel·lió armada, aplicable a qualsevol dissident.

En analitzar els fets més rellevants dels mesos d’agost, setembre i octubre del 2017, tens la sensació d’una gran trama ideada pels gestors de les clavegueres, que no varen aconseguir desencadenar una resposta que justifiqués l’estat d’excepció, ni va evitar que les urnes, les paperetes i els votants fessin acte de presència massivament i amb puntualitat.

Però la gestió del triomf popular no va anar acompanyada per una decisió ferma de les nostres institucions. Potser sorpreses per l’abnegació de tothom. Potser perquè no estava previst anar més enllà. Potser pensant que l’enemic no aniria tan lluny en la seva resposta embogida. Potser pensant que la malalta Europa pararia el cop.

En tot cas, ara i aquí, aquest Poble heroic, conscient de l’excepcionalitat del moment, queda atònit veient com les formacions polítiques teòricament independentistes, davant d’un rosari d’eleccions,  adopten els seus rols habituals, com si no passés res, com si calgués lluitar per aconseguir més escons que els companys de lluita. Quan, potser caldria una llista unitària o, com a mínim, una estratègia única i pactada, ambiciosa i digna per espolsar-se el jou d’una vegada per sempre. Per remoure cels i terra per aconseguir decidir el nostre futur. I també per defensar la llengua, la cultura, l’escola, la sanitat, les prestacions socials, les infraestructures, el territori.

I abans de donar-los el vot, exigim-los aclariments. Fins a quin punt es comprometen com a opció política i personalment a posar en risc el seu futur? Són conscients de la seva responsabilitat històrica? Tenen clar que, en aquests moments, la bandera que més ens representa és la negra de Santa Eulàlia? Que ens cal un lideratge fort i únic i que el Poble està a punt per rebre el senyal?

Bon dia per recordar-los-ho: Sant Jordi, el Drac i la Princesa.


Manifest de la Vaga General del 21F

Aquest dijous, 21 de febrer, vam sortir al carrer des de bon matí, per reivindicar que:

SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

Per finalitzar la multitudinària manifestació de la tarda, es va fer la lectura del manifest de la Vaga General, que us el podeu descarregar en format pdf, i que es reprodueix tot seguit:

Manifest de la Vaga General del 21F
SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils, polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de les pensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats que vagin en una altra direcció.

Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anys patint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials o judicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix moviment independentista.

També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals.

Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

Llibertat presos i preses polítiques.

Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.

Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

Per l’autodeterminació.