Ahir al vespre Joan Ridao va fer una xerrada a l’auditori de Sant Medir, al barri de la Bordeta, una reflexió sobre el marc històric constitucional de l’Estat espanyol, els intents del catalanisme per encaixar-hi i les expectatives actuals del procés. El va presentar Enric Blanes, secretari de Sants-Montjuïc per la Independència. Assistència d’unes 80 persones, amb un torn obert de paraules viu, que va durar gairebé fins a les nou i va servir per dissipar dubtes dels assistents. Vam gravar tot l’acte i el publicarem al web quan estigui editat. Sants 3 Ràdio també el va enregistrar sencer: el periodista Pol Corredoira va fer una breu entrevista a Joan Ridao al final de l’acte. Era la sisena xerrada del cicle El País Que Volem (de fet, hauria d’haver estat la quarta, ja que estava programa el 13 de març).

Vam recollir les frases clau de Joan Ridao per Twitter, al compte @assembleasmxi. Les reproduïm:

• L’Onze de Setembre de 1714 van caure dues torres a Catalunya: la de l’autogovern i la de la hisenda
• La constitució de Cadis de 1812 és el primer fracàs de Catalunya de cercar l’encaix a Espanya
• Des del segle XIX hi ha hagut diversos d’aquests intents, tots fracassats
• Catalunya sempre ha preferit liderar Espanya, més que seguir el seu propi camí
• A la Constitució espanyola de 1978 el terme federalisme només apareix un cop; per prohibir-lo –per prohibir la confederació dels Països Catalans
• El sobiranisme ha passat a ser la centralitat política, en part gràcies al moviment de Convergència i Unió
• Aquest canvi té un punt d’inflexió a l’Estatut de 2005, el més federalista: l’Estatut volia reconèixer la nació, blindar competències, projectar Catalunya a l’exterior i un finançament just i equitatiu
• Potser vam entendre malament a Zapatero, dient que “apoyaría” l’Estatut d’autonomia –el públic riu
• L’encaix fracassa; Ortega y Gasset ja havia dit que Espanya era de mentalitat castellana
• Durant molts anys hem estat la locomotora d’Espanya, però ara ens cremen el carbó
• La crisi ha estat un factor decisiu que hem sabut aprofitar per arribar fins aquí
• El context internacional ha canviat els últims anys: s’ha juridificat el dret internacional de secessió. Des de la carta de les Nacions Unides i els pactes de Nova York del 1966 aquest dret ha anat evolucionant
• La uniformitat d’un estat cau davant de l’emergència d’altres legitimitats, com la voluntat popular
• Després del referèndum al Quebec el 1995, la Cort Suprema del Canadà diu que és una causa política
• La Unió Europea no permetia la independència de Montenegro el 1998 per la por de Solana d’un efecte contagi. Montenegro va fer el referèndum tutelat per la UE i l’OTAN i el va guanyar per poc més del 55% de vots
• La Declaració unilateral d’independència de Kosovo té interès per la sentència del Tribunal Interior de Justícia, que reconeix la sobirania del parlament kosovar
• Qui manca per reconèixer Kosovo són estats de llarga tradició democràtica: Rússia i Espanya –el públic riu
• David Cameron, al Regne Unit, accepta el referèndum d’autodeterminació a Escòcia perquè es refia de l’avantatge unionista a les enquestes
• Davant la negativa reiterada d’Espanya hem recuperat la rauxa del desafiament democràtic
• La consulta del 9 de novembre de 2014 es farà en el marc legal, encara que la llei estigui amenaçada per Espanya
• La consulta haurà de ser no referendària, per manca del cens electoral i
• La Llei de consultes s’aprovarà els propers dies, i s’impugnarà l’endemà, juntament amb la convocatòria
• Espanya tindria problemes per explicar al món haver convertit el 9 de novembre de 2014 en un problema d’ordre públic
• Si no es pot fer la consulta, caldran eleccions plebiscitàries i una Declaració unilateral d’independència, amb el precedent de Kosovo
• Després d’unes plebiscitàries, qualsevol decisió d’una majoria del Parlament serà democràtica
• La legitimitat de la independència vindrà del fet que els independentistes siguem molts més que ara
• En plebiscitàries, el desitjable seria que els partits anessin junts: CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP
• No cal especular sobre percentatges de vot, cada precedent s’ha fet en el marc del seu país
• Amb la regla majoria (50% + 1) n’hi hauria prou, si bé internacionalment costaria més
• Cal un esforç per explicar la nostra causa al món: saben menys del que ens pensem i Espanya hi posa traves
• El reconeixement internacional sol dependre d’elements geoestratègics: Catalunya no en té
• Si el procés avança amb conflicte, costa pensar que Espanya opti per crear un problema d’ordre públic
• El Senat espanyol pot invocar l’interès general per a frenar el procés, però… Què és l’interès general?
• Espanya intentarà que la comunitat internacional desautoritzi el 9 de novembre de 2014. Per això calen suports.
• La Comissió de Venècia recomana claredat a la pregunta, i en això s’ha basat Escòcia
• Unes eleccions són plebiscitàries si el compromís polític gira al voltant de la independència
• “L’Estatut es va espatllar per pressions econòmiques; ara no veig aquest problema, hi ha més compromís”
• La UE s’expressa espontàniament negant problemes sobre la integració de Catalunya; els tractats s’hi ratifiquen
• El Regne Unit amenaça Escòcia que quedarà, tan sols, 2 anys fora de la Unió Europea
• Acostumem-nos a que, com més avanci el procés, més es polaritzarà el debat
• El Borbó té poc marge de maniobra, i es veurà després d’uns quants intents d’aconseguir que s’interposi
• Serem una república amb un sistema bicameral
• Caldrà construir una legalitat pròpia a partir d’una Llei de transició i uns òrgans que la gestionin
• Acabem aquí la transmissió, agraint a @Joanridao la seva presència i explicació. Moltes gràcies!!