·
PRESENTACIÓ

Sota el títol “Espoli: La magnitud de la tragèdia” s’apleguen els diferents episodis que s’han anat publicant en el nostre butlletí Indepensants.
Cada episodi aporta un punt distint sobre el que ha representat, i el que representa encara, el dèficit fiscal, la seva importància i tot el que ens permetria fer la seva desaparició, si bé convindreu que això només serà possible en el marc de la nostra independència.
Els episodis es publiquen en el butlletí la 2a i 4a setmana de cada mes i cadascun d’ells acaba amb una cita vinculada a la “Guerra de les Galaxies”.
Moltes de les quantitats i propostes que es apareixeran estaran sotmeses a un cert marge d’error, fruit de les diferents fonts d’informació, la variació en els costos, etc. Però el que sí serà cert és l’ordre de magnitud. De grans disbarats esperem que no n’hi hagi.
Dit això, gaudiu, discutiu i difongueu les principals idees de cada episodi:

Episodi 6: Deute públic i dèficit públic: distingim! (10/05/2024)
Tot va de diners, però no són el mateix i es presta a confusió: El dèficit públic és la diferència entre les despeses anuals i els ingressos també anuals d’un estat o territori. Es fa evident quan es fa un pressupost i, sobretot, quan s’executa.
En canvi, el deute públic és, com el seu nom indica, els diners que un estat o territori deu als qui li han prestat diners, en general, grans bancs estrangers, el Banc Central Europeu, etc. i això és una quantitat que es va acumulant any rere any i que, a més d’haver-los de retornar, genera interessos a satisfer periòdicament.
El que és important d’aquests dos indicadors de la fortalesa o debilitat d’un país no és el valor absolut en euros o dòlars, sinó, sobretot, amb relació a la capacitat de generar riquesa, és a dir, en % del seu PIB (producte interior brut). Per exemple, la Unió Europea imposa, en condicions normals (no ara en temps de postpandèmia i guerra,) que el dèficit anual no superi el 3% del PIB, i que el deute acumulat sigui inferior al 60% del PIB.
Un altre dia ens armarem de valor i parlarem d’aquests indicadors en el cas d’Espanya, abans que aquesta nau insígnia de l’Imperi, l’”Estrella de la Mort”, no esclati en mil fragments.

Episodi 5: Polítiques d’habitatge (26/04/2024)
És un dels problemes més greus de la nostra societat. Ni tenint un sou normalet no es pot afrontar el lloguer a moltes poblacions. I no parlem de les hipoteques. Pensem que a la Cerdanya, per exemple, l’auge del turisme i de les segones residències agreuja la situació i, per als mateixos residents, no és possible accedir a un habitatge digne.
Entre altres accions polítiques, una de fonamental seria la construcció d’habitatge públic per vendre’l o llogar-lo a un preu raonable i frenar l’escalada de preus dels darrers anys. O expropiar pisos de fons voltors!
Podríem proposar construir cada any 20.000 pisos, d’una superfície mitjana d’uns 77 m². A un cost de construcció de 1000 €/m² resultaria un cost per pis de 77.000 €. Una bona empenta al problema de l’habitatge. I tot això pel que ens costa pertànyer a l’actual estat un mes: 1.540M €!!! Això sí: llars sostenibles mediambientalment. Ben aïllades, Potser construccions de fusta, també? I això, cada any, de manera que es pogués anar pressionant a la baixa els preus de mercat. I què us semblaria gravar els impostos de les segones residències?
Els terrenys que els posin els ajuntaments. I aprofitar l’esforç de construcció per afavorir el reequilibri de la població a tot el territori, especialment a les zones de muntanya, micropobles…
I que la Força (constructora) ens acompanyi!!!

Episodi 4: Centrals elèctriques renovables (22/03/2024)
Estem a la cua a Europa i a Espanya en instal·lacions de centrals elèctriques d’aquest tipus. Caldria que cada any en construíssim, com a mínim 10 d’eòliques, amb una potència de 50 MW cada una, i un cost global de 500 M€ i 10 de fotovoltaiques, de la mateixa potència, amb un cost de 400 M€.
Aquestes 20 centrals equivalen a la potència d’una de les nuclears que tenim en funcionament, si bé produeixen menys electricitat perquè no funcionen tot el dia.
Aquest esforç inversor l’hauríem de mantenir, com a mínim, durant 10 anys per assolir els objectius de sostenibilitat mínims. I, gradualment, anar clausurant les 3 centrals nuclears en funcionament i, primerament, les que funcionen amb combustibles fòssils. També caldria instal·lar plaques solars a molts edificis, naus industrials, mitjanes d’autopistes, sobre els grans canals de regadiu, etc.
Per arrodonir, convé assenyalar que aquesta inversió anual és perfectament assumible en una república sense espoli: els 900 M€ necessaris representen, només, 18 dies dels diners que marxen al país veí i no tornen. Afegiu-hi els llocs de treball que es generarien…
“Anem cap el costat lluminós de la Força” (elèctrica, evidentment!)

Episodi 3: Va de pressupostos (08/03/2024)
El pressupost anual de la Generalitat de Catalunya és d’aproximadament 40.000M €. Però d’aquests, prop del 90% són finalistes. És a dir, no es poden modificar pràcticament, ja que van destinats a sous i despeses estructurals de Sanitat, Ensenyament, Mossos, Bombers, càrrecs de totes les categories, assessors, administratius, interessos i retorn del deute, subvencions a molts organismes, museus, agències…
Comptar amb els 20.000M € de l’espoli seria simplement extraordinari: passar de poder jugar amb uns 4.000M € realment disponibles a 24.000M €! Us imagineu el que podríem fer? Ho anirem veient en propers episodis.
Però és que no és només això: els economistes calculen que cada euro de més invertit en un país té un efecte multiplicador de 3 euros, pel fet que es creen molts llocs de treball, l’augment del consum i de l’estalvi, la millora de la recaptació d’impostos i del sistema de pensions, etc.
Això és tan cert com que Darth Vader el Campechano li diu a Luke Skywalker el Preparao “Yo soy tu Padre”.

Episodi 2: Espoli i Astronomia (23-2-2024)
Quan ens diuen que l’espoli al que ens sotmet Espanya és de 20.000 M € anuals això, simplement, no ens diu res. I si pensem en la d’oli oliva verge a preu d’or que podríem comprar, tampoc ho aclarim: què són 2.000 M de litres?
Potser és millor pensar en bitllets de 50 € que són els que ens surten pel caixer. Imaginem que tot el que ens roben en un any ho tenim en bitllets d’aquest import: Podríem fer-ne una catifa que cobriria, de sobres, els nostres barris de Sants, Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal i Font de la Guatlla.
Si en comptes d’això els anéssim posant fent-ne una fila, enganxats al llarg, aquesta tira tindria una longitud de 56000 km. És a dir, donaria una volta i mitja a la Terra: Sants, Pol Nord, Equador, Pol Sud, Equador, Sants i continuant fins a Nova Zelanda. Amb els bitllets que ens han robat des de l’1 d’octubre del 2017 fins a 1 de gener del 2024, la tira de bitllets aniria de la Terra a la Lluna. Per això és ben adequat dir que l’espoli al que està sotmesa Catalunya té proporcions astronòmiques.
El robot R2D2, al processar tot això, exclama, esverat: “skit fiu clic xip nyic ziu piip clok….” i se li col·lapsa la CPU.

Episodi 1:  Això del dèficit fiscal  (9-2-2024)
S’entén com a tal, la diferència entre els diners que paga una comunitat, territori, país… en impostos i els que retornen per fer inversions, serveis, infraestructures…
En el cas de Catalunya, per la quantitat i la repetició, any darrere any, de la mateixa situació, es parla d’espoli fiscal: aproximadament uns 20.000 Milions € l’any que, arrodonint, representen 360M € a la setmana, 50M € al dia, uns 600 € cada segon.
Per fer-nos una idea, en el temps que es triga a llegir aquestes línies, en un minut, han “volat” de Catalunya 36.000 € que no tornaran. Això no té comparança amb cap altre desequilibri fiscal que es produeixi en els estats occidentals. Representa que el 30% dels nostres impostos no retornen, això és, el 9% del PIB de Catalunya (producte interior brut, que és una manera de quantificar la riquesa total generada per un territori en un any).
Podem dir que Espanya ens roba? O encara no?
Com diria el mestre Yoda: “El dèficit fiscal, eliminar-lo cal”