Fem referència a la reflexió feta en relació a la sentència del TSJC sobre la immersió a l’escola:

“Caldrà cercar l’equilibri entre defugir la picabaralla política diària i la preservació dels trets fonamentals de la nostra societat, bombardejada contínuament per la poderosa maquinària de l’estat: l’ANC té un poder de convocatòria enorme que, ni es pot malmetre en fets anecdòtics ni pot romandre invisible davant dels atacs frontals.”

En aquesta línia, volem remarcar que l’escola catalana és una estructura d’estat bàsica, de la qual ja disposem i que  no ens caldrà crear; per això és imprescindible preservar-la. Hi ha una altra estructura d’estat que ja tenim i que no podem permetre’ns perdre: els nostres mitjans de comunicació públics, essencials no només en el futur estat català sinó durant el procés actual, en una fase on la manera d’informar i els missatges que s’emeten tenen un paper primordial cara a les tendències d’opinió.

Considerem que, des de l’ANC hem d’estar ben amatents a qualsevol atac a aquestes dues institucions, i fer-hi front de manera decidida.

No només l’escola catalana és víctima dels atacs de les institucions judicials espanyoles: ara també estan en perill els mitjans de comunicació de la Generalitat. Es tracta d’un fet contradictori, perquè sembla que el perill prové de les mateixes instàncies catalanes. L’explicació potser rau en la pervivència (fruit de l’anterior legislatura) de membres de CiU, PSC i PPC al Consell que regeix els mitjans públics de la Generalitat.

Deixem de banda aspectes estrictament laborals, difícils de valorar des de fora, en el context d’una situació de crisi i d’ajustaments constants en empreses públiques i organismes oficials, coincidint amb l’ofegament financer de les institucions catalanes. Però sí que creiem que ens afecta, i que per tant ens pertoca denunciar, l’externalització de la gestió comercial de TVC, que està totalment fora de lloc i comporta un llistat de condicions que, segons la informació que tenim, són bastant alarmants:

• Sembla un procés fet a mida per a la concessió al grup Godó, que és la principal competència a la TV i ràdio en català i no s’ha distingit mai per tenir una posició favorable al procés independentista. I com més va, més en contra es van manifestant. És raonable témer que el grup Godó podrà seleccionar la publicitat per motius ideològics. I és indubtable que disposaran d’una informació privilegiada de la graella de programes de TVC, estratègica en la lluita per la audiència en benefici a la seva pròpia cadena. Deixar entrar al grup Godó és com posar la guineu al nostre galliner.

• No sembla que l’externalització de la publicitat respongui a un criteri de millora del compte d’explotació; no hi ha cap condició al respecte. Al contrari: l’organisme públic haurà d’abonar una quantitat propera a un millió d’euros a l’empresa adjudicatària, sense cap condició de millora de la rendibilitat del mercat publicitari.

• Finament, no sembla que el grup Godó gaudeixi de l’experiència adequada en el camp de la TV, en comparació a l’actual equip de TVC. I és probable que la major part de l’actual personal podria ser assumit per la gestió externa. No sembla contradictori tot plegat?

Per tot això, creiem fonamental endegar urgentment una campanya de presa de posició en relació a aquest afer. No ens podem permetre que es posi en perill una estructura vital per a la nostra societat, que és un model de qualitat reconegut I que ha estat i ha de ser una gran eina d’integració a la llengua i cultura pròpies. I ara, més que mai, la necessitem.

Considerem que la gran capacitat de convocatòria de l’ANC ha de posar-se també al servei de la defensa de totes les estructures que ens han permès arribar al moment actual. Aquestes campanyes de defensa es podrien encabir en el nucli de les nostres campanyes “El país que volem” i “El país de tots”.

Per tot això, demanem que des del SN de l’ANC i des dels grups de treball i difusió es potenciï una resposta pública adequada i proporcional, abans que no ens trobem, una vegada més, superats per la política de fets consumats, i amb la sensació d’anar perdent un llençol a cada bugada.

Barcelona, 27 de febrer de 2014
Assemblea de Sants-Montjuïc per la Independència