Documental ASTRAL – un passi únic

Què podem fer?

– Doncs anar a veure el documental (cal fer la reserva prèvia enviant un mail a graciaperlaindependencia@assemblea.cat),

– o si ja l’has vist o no pots anar a l’únic passi, pots fer una donació econòmica al compte corrent que indica el cartell per ajudar l’ONG Proactiva Open Arms.

Tot sigui per ajudar a aquesta ONG. No podem amargar el cap sota l’ala davant d’un problema tan important!

Cartell-ASTRAL-web-01


Dimecres documentals (28 de setembre)

Bon cop de falç. La història de l’himneBon-cop-de-falç

Producció: Clack, el Grup Enderrock i l’Avenç en coproducció amb Televisió de Catalunya i La Xarxa de Comunicació Local
Direcció: Eloi Aymerich
Any d’emissió: 2014
Durada: 57
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El documental està basat en el llibre “Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional”, publicat per L’Avenç el 2011, obra del musicòleg Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona. El programa combina escenes de ficció amb actuacions musicals i una vintena d’entrevistes amb especialistes.

Amb aquest enfocament es dibuixa un retrat de l’himne com a “història col·lectiva d’un poble que lluita”, segons que expliquen els seus responsables. A la part final del documental, a tall d’epíleg, un debat serveix per a reflexionar sobre la vigència de la cançó i sobre el seu futur com a element de consens de la societat catalana.

Una de les principals curiositats de l’estudi que va publicar Jaume Ayats és que ‘Els segadors’ prové d’una cançó eròtica que cantaven els joves segadors per animar-se mentre feien feina a ple sol. En una entrevista, Ayats explicava més sorpreses que havia descobert: ‘Emili Guanyavents va fer una nova proposta de lletra, que és la que cantem actualment. Pot sorprendre que ell provingués d’ambients anarquistes, del socialisme utòpic, maçons i espiritistes. Així doncs, l’himne nacional va rebre l’impuls d’un personatge relativament singular del segle XIX. És curiós també que la cançó es difongués amb el tren: les prohibicions del governador civil, la difusió del catalanisme i les xiulades als ministres quan passaven per les estacions amb el tren són els factors que van contribuir més a difondre “Els segadors”.’

El documental ha comptat amb l’assessorament en les escenes de ficció del realitzador Esteve Rovira i amb la música original composta pel guitarrista Toni Xuclà. Les escenes de ficció es van rodar a Tona amb una quinzena d’actors.


Dimecres documentals (21 de setembre)

1711. El setge (Sense Ficció)Elsetge

Producció: Televisió de Catalunya amb Lavinia Productora, amb la col·laboració d’E2S
Direcció: Jordi Ferrerons
Any d’emissió: 2012
Durada: 62 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.

En aquest documental, amb una banda sonora feta per Jordi Savall, es donen a conèixer les claus d’un esdeveniment que va fer trontollar la credibilitat de l’exèrcit francès i va retardar tres anys la caiguda de Barcelona: Cardona era l’última plaça que s’interposava entre l’exèrcit borbònic i la capital catalana. “1711. El Setge” explica la història inèdita d’una defensa heroica que demostra que el triomf és el resultat de la suma de petits detalls.

Dispersos en arxius de tot Europa hi ha els documents que expliquen, des dels dos bàndols contendents, què va passar exactament a Cardona: dietaris personals, cròniques, informes oficials… elements que expliquen accions, maniobres, estratègies i anècdotes als quals ha tingut accés l’equip del documental.

El documental té quatre grans protagonistes: Manuel Desvalls, governador del castell de Cardona; l’enginyer militar Jean-Baptiste Joblot, principal estratega dels borbònics; el coronel comte de Gehlen, comandant de les tropes austriacistes; i Pere Ventallol, el rector de Bergús, el diari del qual ens permet conèixer els fets vistos des del prisma de la població civil. A partir dels testimonis escrits que van deixar tots quatre, “1711. El Setge” relata en primera persona, i amb gran precisió, els fets que es van viure a Cardona fa 300 anys


Dimecres documentals (14 de setembre)

El cas dels catalansel_cas_dels_catalans_g

Producció: Televisió de Catalunya, la Xarxa de Comunicació Local i Triacom Audiovisual S.L.
Direcció: Ventura Durall
Any d’emissió: 2014
Durada: 76 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
L’any 1725 Francesc de Castellví, supervivent de l’11 de setembre de 1714, es va exiliar a Viena amb la ferma resolució d’escriure l’obra definitiva sobre la guerra de Successió: les “Narraciones históricas”, una obra faraònica de 12.000 pàgines escrita durant 32 anys. Aquest llibre, que fins al 1999 no va ser editat, ha esdevingut el testimoni més fefaent, viu i rigorós d’aquell conflicte.

La periodista Mònica Terribas recupera l’obra, se submergeix en les seves pàgines i s’interroga sobre les causes d’una guerra d’abast europeu que va castigar particularment la península Ibèrica amb una terrible guerra civil. Les qüestions plantejades per la narradora introdueixen al seu torn dues trames que el film explica amb mecanismes propis de la ficció.

D’una banda, les decisions polítiques crucials per entendre aquell turbulent període de la nostra història, representades al més alt nivell pels dos monarques pretendents del tron hispànic: Felip V (Àlex Monner) i Carles III (Nao Albet), dels quals el film fa un retrat psicològic i segueix la seva evolució.

De l’altra, es mostra el setge de Barcelona per part dels exèrcits borbònics del 1713-14, que posa de manifest l’heroica resistència de la ciutat i els motius que van dur aquella generació de catalans a sacrificar tantes vides. Aquesta segona trama gravita entorn de les figures d’Antonio de Villarroel (Pere Arquillué) i Rafael Casanova (Lluís Marco), i es complementa amb textos inspirats en dietaris i actes notarials de l’època llegits per persones anònimes d’avui.

En paral·lel, el film s’enriqueix amb les explicacions d’historiadors actuals de reconegut prestigi, tant d’àmbit català com espanyol, que ofereixen les claus interpretatives dels fets que explica el film.

Reprenent l’esperit de Castellví, l’obra neix amb la voluntat de ser el film definitiu sobre la Guerra de Successió i dels fets que van desembocar en l’11 de setembre de 1714 des d’una òptica catalana per a un públic català i internacional, per comprendre el que a Europa es va acabar coneixent com el “Cas dels Catalans”.


Dimecres documentals (27 de juliol)

La nova cançóla_nova_canco1

Producció: Profilmes, S.A.
Direcció: Francesc Bellmunt
Any d’emissió: 1976
Durada: 87 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Primera pel·lícula que obté els permisos administratius necessaris per a realitzar-se en català durant el franquisme, sent emesa a la resta de l’estat en versió original subtitulada, fet que ara seria força estrany, per no dir impossible, demostrant la baixa intensitat de la nostra, mal anomenada, democràcia.

Testimoni viu i directe dels anys de la Nova Cançó catalana a través de recitals i concerts com els que populars de Lluís Llach i Raimon al Palau d’Esports de Barcelona. I també el risc, l’experimentació, qualsevol nit pot sortir el sol: Ovidi Montllor, Pau Riba, Jaume Sisa.


Dimecres documentals (20 de juliol)

Cançó censuradaLa cançó censurada

Producció: TVC en col·laboració amb Batabat i el suport de la Fundació Catalunya (Sense ficció)
Direcció: Lluís Danés
Any d’emissió: 2016
Durada: 57 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
A partir de la dècada del 1960, quan baixa una mica la brutal repressió política i cultural que el franquisme ha implementat des de finals de la guerra civil, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques. Davant d’aquesta realitat, el règim franquista s’hi oposa amb un instrument contundent: la censura.

El documental “La cançó censurada” compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per esquivar-la.

Un dels grans al·licients de “La cançó censurada” és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita.

Aquesta documentació permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors i informes detallats sobre els concerts, entre d’altres.

A banda de tota aquesta valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d’aquells moments, “Censura a la nova cançó” ofereix nombrós material d’arxiu, com ara imatges d’actuacions musicals, portades de discos censurats…

El documental té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que ofereix una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha “L’estaca”, de Lluís Llach; “Diguem no”, de Raimon, o “Conillet de vellut”, de Joan Manuel Serrat.


Dimecres documentals (13 de juliol)

Nota aclaridora:
Aquest documental va ser projectat el 18 de maig passat amb molts problemes tècnics. Un cop superats aquests, programem de nou la seva projecció per al dimecres 13 de juliol.

Sonbojoscatalans

Són bojos, aquests catalans!?

Producció: Zeba Produccions amb el suport de Plataforma per la llengua i Tallers per la llengua

Direcció: David Valls
Any d’emissió: 2013
Durada: 70 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El català és una llengua parlada per uns 10 milions de persones. Això la fa la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parlades de les 6000 i escaig que hi ha al món. Per tant, en qüestió de nombres, el català és sens dubte una de les llengües més parlades del món. El català és una llengua mitjana, equiparable en nombre de parlants a llengües com el txec, el suec, el búlgar, i té més parlants que el danès, l’estonià, etc. Tot i aquests fets objectius, què passa amb el català què no passa amb aquestes altres llengües? Per què el català no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què el seu ús no està normalitzat? Per què es donen com a normals comportaments que no ho són? Per què sovint s’abandona la llengua? Com són els usos reals del català? Quines dificultats hi trobem?

Nosaltres volem observar tot això sobre el terreny, és per això que volem anar a fer un tomb pel país, però no un tomb qualsevol, sinó que serà un viatge afegint-hi un element transgressor dels costums lingüístics establerts i heretats, encara ara, del temps de la repressió. Com reaccionarà la societat catalana davant d’aquest element? Què pot passar quan tenim un element que va en contra de l’establert? S’hi pot viure en català a Catalunya? No s’hi pot viure en català a Catalunya? Es compleixen les lleis que tenim en favor del català? Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic? A Catalunya hi ha una societat realment bilingüe? Totes aquestes preguntes i moltes més, obtindran resposta al documental de “Són bojos, aquests catalans!?”

L’objectiu d’aquest documental és respondre totes aquestes preguntes i saber quin és l’estat dels comportaments i usos lingüístics al Principat de Catalunya. Sabem el que ens diuen els informes, les notícies o les enquestes, però volem saber les respostes en primera persona, volem viure en català i volem saber fins a quin punt és possible. Volem respostes directes dels agents implicats, i, sobretot, volem transmetre totes aquestes respostes al màxim de gent i d’espectadors possibles. Volem demostrar que el català és una llengua útil amb una gran vitalitat, però que al mateix temps hi ha un sèrie de greus contradiccions, com també hi ha una sèrie d’elements (entre els quals hi ha el govern espanyol), que imposen una gran pressió per minorar el català.


Dimecres documentals (6 de juliol)

Inicialment planificat per a ser projectat el 29 de juny, aquest documental ha estat ajornat per coincidir amb la celebració d’una assemblea extraordinària d’associats.

 

A la dreta i més enllàA_la_dreta

Producció: TVC

Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2014
Durada: 90 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Aquest documental, que s’estrena en juny de 2014, és un important estudi de l’extrema dreta a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya. L’equip de producció ha fet un seguiment especial tant dels grups feixistes —per exemple, Alba Daurada, el partit nazi grec, i el centre nazi Tramuntana al Clot— com de moviments antifeixistes, com UCFR. Dins de l’objectivitat d’un documental, serà un avís respecte a l’amenaça que representa l’extrema dreta avui.

Marine Le Pen, l’èxit del “lífting”.
El Front Nacional, la força més votada a França, és l’exemple més exitós d’aquest maquillatge a què s’han sotmès molts partits d’extrema dreta per fer-los més digeribles. Diuen que no són racistes, però la “preferència nacional” ratlla la xenofòbia. Volen representació a Europa precisament per destruir les institucions comunitàries i sortir de l’euro. Seguim l’ascens d’aquest partit a Perpinyà, capital d’un dels departaments més pobres i amb més atur de França. Allà la comunitat gitana s’ha sentit temptada pels cants de sirena de l’extrema dreta en contra dels àrabs.

Alba Daurada, sense vergonya.
A Grècia l’extrema dreta no té cap empatx a seguir utilitzant la vestimenta i els mètodes violents que recorden els esquadrons hitlerians. Defensen la “neteja” d’immigrants perquè la Grècia desesperada i sotmesa pel rescat bancari torni a l’esplendor de l’antiguitat. De la mà del número dos del partit, Illias Kasidiaris –a punt d’entrar a la presó per la implicació d’Alba Daurada en crims i assassinats- coneixerem com els grecs s’han deixat seduir pel discurs neofeixista.

Estat espanyol: impunitat, molts ultres i cap escó.
L’Estat espanyol és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. Entrem en el cor de tres formacions.

Plataforma per Catalunya neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”.
España 2000 combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià.
La España en Marcha és l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, i agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna.
De la mà d’alguns dels seus membres veurem com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”.

 


Dimecres documentals (22 de juny)

Garbo, l’home que va salvar el món20110110-Garbo cartell

Producció: Ikiru Films / Colosé Producciones / Televisió de Catalunya / Centuria Films

Direcció: Edmon Roch
Any d’emissió: 2007
Durada: 80 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Sense ficció ens presenta la història del “millor actor del món”, de l’home que va aconseguir enganyar el Tercer Reich: Joan Pujol, conegut com a “Garbo”. El documental, narrat com un thriller, presenta “una història d’herois i d’espies, de secrets i de mentides, de memòria i d’oblit”, com diu el seu autor, Edmon Roch. Fet a partir de fragments de pel•lícules de Hollywood, material d’arxiu i entrevistes – el periodista Xavier Vinader, l’expert en Intel•ligència i novel•lista Nigel West o la comtessa de Romanones, entre d’altres – “Garbo” explica la veritable història de l’agent doble més important del segle XX, de l’home que va fer creure als nazis que el desembarcament de Normandia era un engany i que el veritable desembarcament dels aliats es faria al Pas-de-Calais.
En resum, després del seu bon recorregut per sales de cinema, arriba a la televisió el retrat d’un home singular i que representa el debut en la direcció del seu autor, Edmon Roch.

Guanyador del Goya 2010 a la millor pel•lícula documental.
Guanyador dels Premis Gaudí ( IIa edició) a la millor pel•lícula documental i al millor guió original.