Sants Debat Constituent 2017

Sants Debat Constituent 2017 celebra el 4t dels debats amb el títol Drets Bàsics i Serveis Públics: una perspectiva constituent amb la participació de Núria Lozano.

Vine i digues la teva:

  • Dimecres 31 de maig de 2017
  • 19 hores
  • al Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30)

Les preguntes que ens agradaria contestar son:

  • Com assegurar a la Constitució de la República Catalana el dret a:
    • la sanitat
    • l’educació
    • la igualtat de gènere
    • la protecció de la intimitat
Material de consulta pel debat:
  • Esquema drets bàsics i serveis públics (document)
____
Sants Debat Constituent 2017  neix com un espai de debat transversal, amb capacitat d’escoltar les opinions diferents, de recollir les preocupacions dels moviments socials i de capacitat d’implicar a la ciutadania perquè hi ha temes que mereixen un espai de debat el més unitari, tranquil i respectuós possible i que aspiri a proposar respostes des de la ciutadania.

Amb el suport de: Centre Social de Sants, CUP de Sants, Sants Montjuïc per la Independència, Barcelona en Comú de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Procés Constituent de Sants Montjuïc i EUiA de Sants Montjuïc.


 


Coneixes el nostre Instagram?

Instagram: assembleasmxi

Instagram

 

L’Assemblea Sants-Montjuïc estrena Instagram i amb això posa a disposició una nova eina per difondre les nostres activitats i actes que realitzem.

L’Instagram de SMXI inclourà un repertori de fotografies de totes les nostres activitats i trobades, l’objectiu és fer-vos arribar la nostra agenda d’activitats i també mostrar com han estat els nostres actes.

Què hi trobareu? fotografies de trobades, actes, xerrades, l’agenda de SMXI, etc.

Utilitzant els nostres hashtags #smxi2017 i  #ancsantsmontjuïc podreu trobar-nos, però també us animem a participar i pujar les vostres fotografies utilitzant aquests hasghtags quan vinguéssiu a una de les nostres activitats!


Processos constituents i sistema electoral

Cartell 3a trobadaEl dimecres 3 de maig podràs participar en la
3a trobada de
Sants-Debats-Constituent-2017


Ferran Requejo
és catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona).

 

El debat pretén donar resposta a:

  1. De quina manera és pot facilitar la participació popular en el procés constituent aprovat pel Parlament de Catalunya?
  2. Com hauria de ser el procés participatiu, quina hauria de ser la composició de l’Assemblea Constituent i com s’hauria d’elegir?
  3. Quins mecanismes constitucionals calen per controlar l’activitat parlamentària?
  4. Tenint en compte la realitat catalana, quin sistema electoral ens convindria més?

Acords de les sessions anteriors (4 d’abril i 28 de febrer)

Per saber-ne més:
- Article “La ley electoral” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2009)*
- Article “Processos Constituents” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2015)

* Antic però amb la mateixa validesa perquè no ha variat gens ni mica la situació d’aquesta llei.

 


Caseta a la Feria d’Abril

Som gent normal que fem coses normals

Entenem que al País és de tothom i que la diversitat és un gran valor que hem de mantenir.

img_5986

Enguany tenim CASETA a la Feria d’Abril durant tots els dies amb begudes, menjars i programació musical. Consulta la nostra agenda 《http://smxi.cat/activitats/》 el programa diari.
De moment t’avancem el de la primera setmana:
- Divendres 28 abril a les 22:30 h Arrels de Gràcia
- Dissabte 29 abril a les 22:30 h La Internacional del Raval
- Diumenge 30 abril a les 21:30 h Alquimia Flamenca

IMG-20170424-WA0013 IMG-20170424-WA0012

IMG-20170424-WA0011


Connecta’t a la Nova República

Dissabte 22 d’abril al passeig de Lluís Companys, Plataforma per la llengua organitza el concert CONNECTA’T A LA NOVA REPÚBLICA amb la participació de Brams, Pirat’s i Ai, ai, ai

cartellconnectat_1491325035_700

Es vol escenificar la connexió amb els drets lingüístics de la futura República Catalana a partir de l’actuació que protagonitzaran els grups Pirat’s Sound Sistema, Ai, ai, ai, que iniciaran la gira dels 25 anys amb aquest concert i presentaran algunes cançons del seu nou disc i Brams, que  també estrenarà nous temes.
Tots tres grups posaran música a una desconnexió simbòlica del marc jurídic espanyol que ha servit per donar via lliure a la imposició del castellà sense respectar l’estatus de la resta de llengües.

A la part central d’aquest acte reivindicatiu es mostrarà un gran endoll que representarà la desconnexió de l’estat espanyol (simbolitzat pel poder judicial, que té la seu del TSJC al mateix passeig) i la connexió amb la futura República Catalana, que ha de ser lingüísticament inclusiva.

Programa:
19:00h – Actuació PIRAT’S SOUND SISTEMA
19:50h – Actuació AI AI AI
21:10h – Acte CONNECTA’T A LA NOVA REPÚBLICA
21:40h – Actuació BRAMS

Aquest acte compta amb el suport de l’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana.


Per una República econòmicament viable

Miquel Puig

·

L’economista Miquel Puig ens parlarà dels perquès ens convé que Catalunya esdevingui la República Catalana.

Tindrem l’oportunitat de poder plantejar-li tots els dubtes que tinguem per així reafirmar el SÍ del referèndum.

+ Informació
(biografia i publicacions)


Una mirada cristiana sobre la Catalunya del futur

Josep Torrens·

Transcripció de la intervenció de Josep Torrens, membre de la sectorial de l’ANC Cristians per la independència, en el debat realitzat el passat 27 de març a les Cotxeres de Sants amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria de Sants i de la parròquia de Sant Medir. L’acte fou organitzat conjuntament per la sectorial i per la nostra territorial.

Nota prèvia:
En el marc de la llibertat religiosa que admirem i que volem per a la República Catalana, l’Assemblea Territorial de Sants-Montjuïc per la Independència no es considera vinculada a cap opció de culte, atesa la diversitat dels seus membres i simpatitzants
.

·
Bon vespre
Una mirada cristiana sobre el món, sobre el país, sobre la persona no pot ser altra que aquella que vol interpretar la realitat amb els ulls de Jesús. Ell és el nostre referent, no tan sols espiritual sinó també com a membres de la família humana.

La mirada cristiana no pretén imposar res, tan sols vol acompanyar la humanitat en aquest meravellós procés d’humanització que ens fa prendre consciència d’un destí comú que transcendeix la nostra biologia. La persona humana té anhel de transcendència, d’eternitat.

La mirada cristiana no necessita religió, necessita persones que vulguin sortir d’elles mateixes, que estimin la vida compartida, que tinguin un cor generós, que vegin els demés com una extensió d’elles mateixes, que creguin que la humanitat i tota la creació som una comunitat, una gran família.

La mirada cristiana estima allò que sent propi i proper, el petit país, la cultura, la llengua, els meus i els teus, perquè només estimant allò proper, allò que em dona identitat, podré estimar la humanitat i la creació. Qui no estima el que li és propi difícilment podrà estimar el més llunya, i qui no estima més enllà d’ell mateix, és senzillament que no estima.

Veure-hi és un acte biològic, involuntari, en canvi, mirar, és un acte conscient i de consciència. Mirar significa voluntat de comprendre la realitat que m’envolta, i prendre decisions. La mirada que no ens mou a actuar, és estèril, no aporta res ni a la persona que mira ni a la realitat mirada, i amb el temps deixem de mirar per tan sols veure-hi. Ens tornem superficials, mundans i insensibles.

La mirada és un acte indispensable en el seguiment de Jesús. M’he de mirar jo, no només per acceptar-me i ser conscient dels meus potencials i de les meves limitacions, sinó també per adonar-me que dins meu hi ha un batec d’eternitat.
He de mirar els qui m’envolten, per acceptar-los, per estimar-los, per acompanyar-los, per servir-los, perquè ells són jo i sense ells jo perdo la meva identitat, deixo de ser.

He de mirar la humanitat, el món, tota la creació per fer créixer en mi un sentiment de pertinença, de responsabilitat en el seu benestar, de compromís de millora perquè les següents generacions trobin una creació, un món i una humanitat millors que les que jo he rebut.
Per mirar com Jesús m’he de sentir cocreador de noves i millors realitats. Jesús va veure el seu món i no hi va reconèixer el món que Déu volia, per això va canviar la mirada que l’home tenia de Déu. En Jesús Déu ja no és el totpoderós que fa i desfà. En Jesús Déu esdevé el pare amorós que canvia el cor de les persones i les convida a transformar la seva realitat fallida per una de plenament humana i eterna. En Jesús ja no som súbdits de Déu, som col·laboradors que participem de l’acció creadora. Déu necessita les nostres mans, els nostres llavis, la nostra veu per fer-se present, especialment entre els més febles.

Una mirada cristiana del món, de la societat, de la persona, compromet, ens empeny a abandonar les nostres seguretats i les zones de confort on estem instal·lats. Ser persones instal·lades és incompatible amb el camí de Jesús, no podem ser cristians si no estem disposats a abandonar-les i a treballar per un món diferent, una societat nova on la dignitat de la persona sigui central.

Què ens impedeix donar el pas? Sovint l’egoisme, sovint la inseguretat, sovint la por. Som capaços d’imaginar escenaris utòpics, grans causes, horitzons de felicitat, de justícia, de benestar, però ens costa molt d’assumir els riscos que comporta caminar per assolir-los.

Si parlem del procés de creació d’un estat independent, aquest és el risc més important que el pot fer fracassar. La derrota no vindrà pel que pugui fer l’Estat espanyol, que pot molt. La derrota no vindrà perquè els catalans que volen mantenir-se dins d’Espanya siguin més que els que volem marxar. La derrota no vindrà perquè tinguem més o menys suport internacional. Serem derrotats si no estem disposats a arriscar, a acceptar incerteses, a renunciar temporalment a espais de confortabilitat.

La por és la cara oposada a la confiança. Des de la por no podem pretendre construir res positiu. La por ens tenalla, la por ens
bloqueja, la por aixeca murs que impedeixen qualsevol mirada. Espanya té por, la seva prepotència, la resposta violenta a les demandes de democràcia i de llibertat del poble català no són altra cosa que la conseqüència de la por, i la por els fa perdedors. Mireu Europa, mireu la resposta de molts conciutadans europeus a les diverses crisis que vivim. La por fa tancar fronteres, fa refugiar-se en seguretats que limiten la nostra llibertat, atempta contra els drets bàsics de les persones, promou la insolidaritat i l’egoisme. Amb por no es pot construir ni la pau ni la justícia, ni molt menys una empresa tan gran com un país nou, un estat nou dins del concert mundial.

Si volem arribar a bon port en la construcció d’un Estat propi, si volem assolir la llibertat com a poble, si volem viure en una societat més pròspera, més justa i més humana, no podem deixar que la por s’apoderi de nosaltres, que anul·li els nostres anhels i esperances.

Aviat celebrarem la festa de la Pasqua. Els qui sou del gremi cristià sabeu que la Pasqua no és aquell dia que ens indica que s’acaben les festes de Setmana Santa i, seguint la tradició regalem la mona als nostres fiols. Pasqua vol dir pas. Per Pasqua recordem el pas de Jesús d’una vida sense esperança ni futur més enllà de la mort, a una nova vida plena. Però no podem viure la Pasqua sense trajecte, no podem fer el pas sense fer el camí, i aquest està ple de perills i sacrificis que només podrem superar si tenim un horitzó de llibertat, de progrés i de benestar per a tothom, i no ens deixem portar per la por. Confiança i generositat són garantia d’èxit.

La mirada cristiana està feta de confiança i fonamenta en la fe, en el convenciment que seguim un camí de vida amb garantia de plenitud. No sabem com serà, però sabem que és possible, i que tenim els instruments fer fer-lo realitat.

Mireu, si he volgut centrar la meva aportació en aquesta reflexió és perquè penso en la importància que té que la traslladem a les nostres famílies, als entorns socials, a les nostres parròquies, perquè ara tocarà viure moments complicats i cal que estiguem preparats. Hem de ser plenament conscients, com ens senyalava aquest cap de setmana el president Puigdemont, que l’alternativa a la independència és la submissió i a rebre un càstig exemplar per la nostra gosadia d’haver plantat cara a l’Estat espanyol. Si no vencem patirem un repressió molt dura en tots aquells àmbits que donen solidesa i sentit a la nostra identitat. L’Estat espanyol farà els possibles perquè no es doni més una oportunitat com la que ara hem construït.

En el que estem fent hi ha en joc quelcom de més important que un sentiment. Disposar d’un estat propi significa la possibilitat de crear una nova realitat i disposar de les eines necessàries per poder-la construir. Ara és el moment de fer possible el naixement d’aquesta República catalana, que després, entre tots, caldrà definir com la volem.

La prioritat actual és fer un referèndum i guanyar-lo. Les urnes són el mitjà que tenen els pobles per exercir el dret a l’autodeterminació, un dret fonamental reconegut per la Doctrina Social de l’Església, i, sobre el qual, no hi cap l’ambigüitat ni l’equidistància. L’Església ha de dir clarament, com ha fet diverses vegades el bisbe de Solsona Xavier Novell, que l’exercici d’aquest dret és conforme a la doctrina catòlica, i no només això, pensem que ha d’afavorir activament que es pugui exercir aquest dret. De la mateixa manera que durant la dictadura va afavorir el dret de reunió i d’expressió, avui cal que els nostres bisbes es reafirmin en el dret que assisteix als catalans per decidir el seu futur i col·laborin en allò que sigui possible per fer-ho possible, per exemple posant a disposició del Govern de la Generalitat els locals propietat de l’Església en el cas que la força de l’Estat impedeixi obrir escoles i locals oficials. No demanem a l’Església que es decanti a favor de la independència, li demanem que actuï de manera coherent amb allò que predica.

Que farem un referèndum ho té clar fins hi tot el Govern espanyol, tot i que ho negui. Però a més volem guanyar-lo i per això ens cal el suport de sectors de la població que avui encara dubten. Persones que tenen les seves raons, els seus dubtes i segurament por a la incertesa. A totes elles les hem de comunicar l’esperança en que junts farem una societat millor per a tothom, amb noves oportunitats, amb més justícia social, amb més qualitat democràtica, compromesa amb la igualtat, la solidaritat i el benestar per a tothom. Per això és important que promocionem espais de reflexió i debat sobre com imaginem aquest nou país.

El gruix de la predicació de Jesús no era pas religiosa, no parlava de pastoral, ni de sagraments, ni de doctrines, ell volia convèncer que hi havia una altra manera de viure i de relacionar-se i que des del primer minut es podia començar a construir.

L’aportació cristiana a aquest nou país ha de centrar-se en generar aquesta esperança col·lectiva que comença imaginant com hauria de ser aquest futur i continua amb el compromís a portar-lo a terme.

Imaginar és el començament de tot procés creatiu, per aquest motiu, des de Cristians per la independència, us animem a facilitar aquests espais de reflexió i debat que pensem que es poden desenvolupar sobre els següents grans temes:

  1. La dignitat humana i integritat de la creació. El principi de tot dret, de tota norma, de tot sistema humà. La dignitat no és cap dret que algú atorgui a la persona, sinó que és una característica indestriable de la condició de persona. Tota persona, sigui quina sigui la seva condició, el seu origen, el seu gènere, les seves capacitats, la seva religió, la seva ideologia i creences, la seva orientació sexual, pel fet de ser persona és subjecte d’una dignitat, que la fa especial, única, irreemplaçable. Cap circumstància justifica que es desposseeixi de dignitat a cap persona.
    Però no només l’home es subjecte de dignitat, també ho és tota la creació,a un nivell diferent però no per això menys important. Atemptar contra la creació implica condemnar la humanitat a un destí fatal. La creació està orientada a servir els homes. La terra és la casa comuna, el mar ens dóna aliment i contribueix a equilibrar el clima i propiciar les pluges, l’atmosfera ens protegeix i ens permet respirar, els animals ens proveeixen aliment i vestit, són col·laboradors nostres. Quan enlloc d’administrar aquests bens els explotem sense control, generalment en benefici d’uns pocs, posem en perill la dignitat d’altres persones, de les generacions futures, generem situacions d’injustícia que ens aboquen a la guerra. Un nou país ha tenir com a prioritat l’ús just, equitatiu i equilibrat dels recursos naturals.
  2. Sistema socioeconòmic. Els sistemes no són per ells mateixos bons o dolents, són eines i mecanismes per garantir la convivència i la producció de bens i serveis necessaris pel desenvolupament humà. No és el sistema sinó l’ús que se’n fa el que el converteix en una eina de justícia social i benestar col·lectiu o bé en un mecanisme que genera empobriment, patiment, desigualtat en benefici d’unes poques persones. Per això és tan important definir l’ús dels recursos, la manera de redistribuir-los, garantir que estiguin a l’abast de tothom, que impulsin la innovació i la creativitat, i disposar dels millors mecanismes de control i de regulació.
  3. La llibertat religiosa. Un model de país que estigui al servei de la persona ha de garantir el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència. No es tracta només de permetre la llibertat de culte, sinó de garantir que ningú sigui discriminat ni perseguit per les seves conviccions i creences. La llibertat religiosa inclou el dret de les persones a organitzar-se segons les seves creences i conviccions i participar en la vida pública, sense que en cap cas, cap creença pugui pretendre imposar-se a les demés ni gaudir de més drets que altres. El poders públics no tan sols han de procurar el respecte a les creences sinó que també han de facilitar la seva expressió.
  4. L’educació. Cap país pot pretendre evolucionar si l’educació no és un pilar de les seves polítiques. Una educació de qualitat orientada a formar persones amb inquietud, amb valors, amb coneixements, amb sentit crític. Un sistema educatiu gratuït i plural que permeti que les famílies triïn el model de valors en que volen educar als seus fills i filles, sense que el nivell econòmic signifiqui una barrera ni una forma de discriminació. Una sistema educatiu que faciliti la promoció de les persones i que atengui amb especial interès aquelles amb necessitats educatives especials.
  5. La participació i la vida democràtica. Estem immersos en un model polític de molt baixa qualitat democràtica. El país que volem ha d’impulsar la participació en la vida social i política, ha de fomentar la honradesa i la veritat en les pràctiques polítiques, ha de vetllar perquè la política estigui al servei dels ciutadans i no d’interessos particulars o de grup social.

En cadascun d’aquests àmbits, que són molt amplis i generals, la mirada cristiana pot fer grans aportacions, no en debades l’Evangeli és un llibre revolucionari contrari a qualsevol status quo de qualsevol mena.

Ja per acabar, tornaré sobre els punts de reflexió que considero claus:

• L’èxit o el fracàs del procés depèn de nosaltres.
• La por a les incerteses i a sortir dels espais de confort, són els elements més perillosos de tots.
• El futur el construïm amb els recursos propis d’un estat o estem abocats a quedar-nos sense futur.
• Avui el referèndum és la prioritat, el farem i el volem guanyar, però ens cal ampliar els suports.
• Per guanyar voluntats cal transmetre il·lusió i esperança en que el que podem construir mereix esforç i sacrifici.
• Hem de promoure espais de debat i reflexió sobre com imaginem el futur país. Imaginar-lo és començar a construir-lo.
• Seguir a Jesús ens compromet a participar en aquesta obra de construir un nou país, aportant-hi la mirada pròpia sobre l’home, la societat i la creació. Renunciar o mantenir-nos-en al marge és barrar el pas a la salvació que Déu ens ofereix.

Som gent esperançada!!!
Moltes gràcies.

_____________

Altra informació relacionada:


Per una República Inclusiva

cartell2No deixis passar una ocasió com la que t’oferim per al proper dijous 6 d’abril.

La Patrícia Gabancho ens sorprendrà a tothom amb les seves reflexions.


Per una República Ecològica

santiago vilanova

El tema de l’energia és de vital importància tant pel que afecta a qüestions socials i comercials com a nivell polític doncs caldrà definir el model de país sostenible que volem.
Santiago Vilanova i Tané (1) ens donarà peu a debatre sobre aspectes com ara el cost del rebut (cost, taxes, carbó, nuclears, indemitzacions…), els oligopolis i les cooperatives com a alternativa (Som Energia, Hola Luz, etc.), les energies renovables (necessitat i futur)…

____________
(1)
• Membre de Constituïm (grup que ha elaborat la primera proposta de text constitucional català sorgida de la societat civil)
• Vocal de la sectorial 3E (ecologia, entorn i energia) sectorial de l’ANC
• Ponent de la secció Ecologia i Recursos naturals de l´Ateneu Barcelonès