Les entradetes de l’
indepensants

Vols saber que és l’Indepensants?
Entradetes dels anys: 202020192018

16 de setembre de 2021 – EL DIÀLEG
Quan els bàndols enfrontats en un conflicte decideixen buscar una solució a través del diàleg i la negociació, hi ha dues opcions sensates: o bé el conflicte continua o bé s’acorda una treva mentre durin les negociacions. Però també hi ha una tercera opció gens sensata: un bàndol continua atacant mentre l’altre es queda aturat esperant el resultat del diàleg. El Govern de la Generalitat ha escollit aquesta darrera opció.
Just un dia abans de l’inici de la cosa aquesta que anomenen “Taula de Diàleg”, el Regne d’Espanya envià a judici tretze catalans acusats falsament de ser uns terroristes. Què ha fet, a dia d’avui, el govern català de Pere Aragonès per tal d’afeblir la posició espanyola? El mateix que va fer el govern del seu predecessor: res.
No sou capaços d’evitar que es processin 13 independentistes sota la falsa acusació de terrorisme. Ni tan sols sou capaços d’evitar que el processament s’anunciï un dia abans de l’inici de la “Taula de Diàleg”. Però ens voleu fer creure que la negociació servirà per aconseguir una amnistia.

9 de setembre de 2021 – LA REPÚBLICA ÉS LEGAL
Ahir, dimecres 8 de setembre, va fer quatre anys de l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Segons aquesta llei, ratificada el dia 1 d’octubre del 2017 a través d’un referèndum, “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”.
El Govern de la Generalitat té l’obligació de complir les lleis aprovades pel Parlament. Però ja fa gairebé quatre anys que no ho fa. Com a catalans defensors de la legalitat democràtica del nostre país, exigim el compliment de la Llei de Transitorietat Jurídica.

2 de setembre de 2021 – ELS PEATGES A CATALUNYA
Aquesta setmana han desaparegut la majoria dels peatges que hi havia a Catalunya. Però encara hi ha algunes carreteres que els utilitzen. La ministra espanyola competent diu que l’any 2024 vol tornar a posar peatges a les carreteres estatals.
El peatge ha estat sempre un mètode més dels que el Regne d’Espanya i l’oligarquia botiflera fan servir per saquejar les nostres butxaques. I per això l’independentisme sempre s’hi ha oposat. No volem pagar uns peatges abusius que serveixen més per enriquir els seus gestors que per finançar el manteniment de les carreteres.

26 d’agost de 2021 – LA IMPORTÀNCIA DELS CARRERS I DE LA SIMBOLOGIA EN LA REPRESSIÓ
S’acaba l’estiu, per alguns les vacances, i la repressió es reactiva amb força. Sembla que hi hagi qui vulgui que el moviment independentista s’apagui i sigui una tardor tranquil·la. No ho serà. Si aquests mesos hem estat tancats ha estat per responsabilitat social, no perquè no defensem la independència dels Països Catalans ni perquè tinguem por a la repressió. Seguim volent la llibertat del nostre país i lluitarem contra aquesta repressió colonitzadora.
Aquests darrers dies ens informaven els mitjans que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha proposat processar els membres dels CDR detinguts el 23 de setembre de 2019 en l’anomenada operació Judes per pertinença a organització terrorista i tinença i fabricació d’explosius. També ens han informat que el pròxim 9 de setembre el Departament d’Interior ha citat un bomber del Parc de Lleida acusat d’una falta greu del règim disciplinari del cos per haver posat una cançó de Pablo Hasél durant un canvi de guàrdia en solidaritat amb el raper empresonat acusat d’injúries a la corona i d’enaltiment del terrorisme.
L’1-O va ser un exercici de dignitat i esperança. Va ser l’exercici de desobediència civil més gran dels últims anys a Europa. Fou un punt de no retorn. I el colonitzador ho sap i, per això, ens posa el peu al coll i ens vol ofegar, però el que encara no ha entès és que fou un acte de dignitat col·lectiva, que no farem ni un pas enrere i que ens trobaran dempeus defensant la nostra terra i la nostra gent. I per aquells moments baixos, només cal alçar la mirada i veure els balcons plens d’estelades i domassos, això ens dona força i ens recorda que “El teu poder rau en la meva por; si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder” Sèneca.
Dilluns 30 t’esperem a la palangana (placeta Ramon Torres i Casanova) que, com cada dilluns, ens concentrem per exigir la independència dels Països Catalans i en suport a les persones exiliades. En aquesta ocasió parlaran una companya represaliada, un pres indultat i explicarem les mobilitzacions de la Diada i de l’1 al 3 d’octubre.
Visca la terra, visca els Països Catalans, llibertat per a totes les persones represaliades!

19 d’agost de 2021 – REPRENEM LA FEINA
Després d’una necessària pausa estiuenca, tornem a treballar carregats d’energia amb la mirada focalitzada en dos objectius. El primer és: aconseguir, per enèsima vegada, que la celebració de l’11 de setembre esdevingui un èxit total. Estem convençuts que la independència de país s’aconseguirà per la perseverança de la seva gent i això és possible amb accions com la planificada per a la Diada Nacional.
El nostre segon objectiu immediat no és altre que fer créixer l’Assemblea i això ho aconseguirem fent que augmenti el nombre d’associats. En aquest mateix butlletí t’informem de com tenim pensat fer-ho possible, però sols ens cal un component, una mica de compromís de part de tothom (socis i simpatitzants) per difondre aquesta campanya.
Us encoratgem a continuar treballant per a la independència del país i denunciant les injustícies i repressions que estem patint.
T’esperem. Junts serem més forts!

15 de juliol de 2021 – EL QUE SÓN CAPAÇOS DE FER
Naia Zurriarrain és una advocada basca que ha defensat diversos presos de l’organització ETA. L’abril del 2010, juntament amb d’altres companys de professió, va ser arrestada per la Guàrdia Civil acusada de pertinença a una organització terrorista. El jutge que va ordenar la detenció era l’actual ministre d’interior del Regne d’Espanya.
La principal prova contra Zurriarrain i els seus companys són una confessió de culpabilitat que van firmar després de ser brutalment torturats per la Guàrdia Civil. En el següent enllaç podeu veure com explica tot el que li van fer (us advertim que pot ferir la vostra sensibilitat). Això ens torna a demostrar que Espanya està disposada a tot per tal d’evitar la secessió de qualsevol dels seus territoris. El que ens hem de preguntar és: què estem disposats a fer nosaltres per guanyar-los?

8 de juliol de 2021 – UNA RAÓ MÉS PER MARXAR
Ja fa anys que la Generalitat ens diu que, pobrets, estan obligats per llei a defensar els agents dels Mossos que afirmen haver estat agredits per independentistes en una manifestació. Una defensa que consisteix en pagar-los un advocat (amb els nostres impostos) i demanar l’empresonament del suposat agressor.
Ara uns jutges espanyols han decidit que calia portar a judici els dos agents dels Mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan aquest va ser detingut a Alemanya l’any 2018. Però en aquests agents la Generalitat no els paga ni els d’advocats. Però no era que estaven obligats a defensar els seus funcionaris?

1 de juliol de 2021  – ENS ROBEN
Segons el nou conseller d’economia de la Generalitat la quantitat que cada any ens roba el Regne d’Espanya és ja de 20.000 milions d’euros. Ara, a més a més, han decidit robar més de cinc milions d’euros a diversos excàrrecs dels anteriors governs de la Generalitat.
El Regne d’Espanya és una banda organitzada de lladres que, si és necessari, utilitza tota mena d’armes per amenaçar les seves víctimes. El seu líder és el senyor Felipe Borbón. I encara hi ha polítics catalans que tenen la poca dignitat d’anar a sopar amb ell com aquell que sopa amb els seus amics.

24 de juny de 2021 – EL CONSELL D’EUROPA
El Consell d’Europa (CE) acaba d’aprovar un informe en el qual es critica durament la repressió espanyola contra l’independentisme català. Evidentment, per nosaltres, l’aprovació d’aquest informe és una bona notícia. Però també hem de tenir clar que el CE porta anys fent crítiques semblants a Turquia i la situació en aquell país no ha canviat. Això el que ens ensenya és que des de fora ens poden ajudar (ja ho estan fent), però la feina ens correspon a nosaltres.

17 de juny de 2021 – PEL NOSTRE FUTUR, INDEPENDÈNCIA
Amb aquest lema, el 17 de juny de 2011 es va constituir l’associació “Sants-Montjuïc per la Independència” amb l’objectiu de fer difusió dels avantatges i dels beneficis de tenir un estat propi.
Deu anys més tard, i sota el paraigües de l’Assemblea, els veïns i veïnes de Sants-Montjuïc continuem treballant pel mateix objectiu i ho fem prou satisfets per haver sabut fer escac a l’estat espanyol tot i que, per descomptat, encara estem lluny d’assolir el nostre ideal de País.
Durant aquests deu anys s’han realitzat un munt d’actes i protestes prou fonamentades en les quals sempre s’ha comptat amb el suport i col·laboració incondicional dels socis i simpatitzants de la nostra territorial o assemblea de base.
Per tot plegat, i sobretot perquè n’estem molt orgullosos de la bona feina que s’ha fet, ens hagués agradat poder celebrar aquest 10è aniversari amb un brindis i compartir una estona xerrant i recordant anècdotes.
La Covid-19 ha condicionat la nostra celebració però no prou, com ja heu pogut saber en llegir la proposta que heu rebut per correu electrònic. Així doncs, us animem a visitar la nostra web i també a seguir-nos a les nostres xarxes socials (disposeu dels enllaços al final d’aquest butlletí).
I és clar, acabem repetint el missatge encara vàlid avui dia: PEL NOSTRE FUTUR, INDEPENDÈNCIA.

10 de juny de 2021 – UN ALTRE REFERÈNDUM?
Amnistia i autodeterminació. Aquestes són les dues paraules que el nou president de la Generalitat no para de repetir. Per a ell autodeterminació vol dir tornar a fer un referèndum. Sobre la independència, suposem. Tot i que potser per aquesta gent que ha buidat de significat tantes paraules, autodeterminació ja no és equivalent a independència.
Suposem, doncs, que es refereixen a referèndum d’independència. Però si no tenim la capacitat per aplicar-ne per què caldria fer-ne un altre? I si un dia aconseguim tenir les eines per aplicar el resultat d’un referèndum d’autodeterminació, per què caldria fer-lo? No seria millor aplicar el resultat del que ja hem fet?
Sempre, és clar, que els que ens fan aquestes propostes no es pensin que som tan innocents com per creure que es podrà acordar un referèndum d’independència amb el govern espanyol.

3 de juny de 2021 – INDULTS
Ara s’ha posat de moda parlar sobre la possibilitat que Espanya indulti una petita part dels independentistes perseguits pels seus tribunals. Que Espanya indulti qui vulgui, que no solucionarà res. Però només faltaria que aquest fet hagués de condicionar el que hem de fer. Sobretot si tenim en compte que la proporció d’independentistes perseguits pels tribunals de l’ocupant és molt més gran que la dels que se’n veurien beneficiats. La solució es diu independència.

27 de maig de 2021 – Assemblea General Ordinària del 2021
L’Assemblea General Ordinària (AGO) d’enguany s’ha realitzat entre els dies 20 i 26 de maig. Entre d’altres temes s’ha hagut de votar el Full de Ruta (FR) del període 2021 – 2022. El passat mes d’abril la nostra assemblea territorial va aprovar presentar-hi una esmena a la totalitat, ja que vam considerar que la proposta del Secretariat no era adequada.
Valorem positivament el fet que en els darrers anys cap esmena a la totalitat havia rebut tant de suport (31%) i tant poc rebuig (51%) com la nostra. Però no hem aconseguit que s’aprovés i això, òbviament, ha suposat una decepció.
Sigui com sigui el que cal ara és posar-se a treballar dins del marc del full de ruta que acabi aprovant-se (en el moment d’escriure aquesta entradeta encara no coneixem el resultat definitiu de totes les votacions). I fer-ho amb l’objectiu de fer de l’Assemblea una eina útil per a la causa de la independència del nostre país.

20 de maig de 2021 – GOVERN INDEPENDENTISTA?
“Compartim que només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l’1 d’octubre de treballar per fer real la República catalana.”
Aquesta és una frase extreta de l’acord de govern entre Junts i ERC. En relació a la independència de Catalunya, els que han firmat aquest acord han establert un únic objectiu: aconseguir fer un referèndum amb el permís del govern espanyol. I del referèndum de fa quatre anys ens n’oblidem.
Això no és un govern independentista. Això és una estafa. Una nova estafa.

13 de maig de 2021 – UN GOVERN INDEPENDENTISTA
Fa ja tres mesos de les eleccions del passat 14 de febrer. Els partits que defensen la independència de Catalunya van obtenir, de nou, majoria absoluta. Però encara no s’han posat d’acord per formar govern. En canvi, quan es tracta de pactar amb el PSOE, cap d’ells tarda tant.
Ara quan veuen que s’acosten noves eleccions alguns sembla que s’han espavilat. Per les informacions que surten a la premsa sembla que els principals desacords tenen a veure amb els càrrecs i la quantitat de pressupost de govern que correspon a cada partit i el paper del Consell per la República. I la independència?
Nosaltres no renunciem a la independència. Per aquesta raó, el proper diumenge, serem a la plaça Sant Jaume exigint la formació d’un govern independentista.

6 de maig de 2021 – NO SOM TANT RUCS
Durant els darrers dies diversos membres del Govern de la Generalitat han anunciat que a partir del dia 9 de maig, a causa de l’evolució positiva de la pandèmia, deixaran de tenir efecte diverses mesures com, per exemple, la  del toc de queda. Que aquell mateix dia s’acabi l’estat d’alarma decretat pel govern d’Espanya, que era la llei amb la qual justificaven les mesures, es veu que no hi té res a veure.
Des de la Generalitat ens volen fer creure que disposen realment de la capacitat per prendre decisions sense la tutela del govern espanyol. Suposem que així pretenen justificar la seva inactivitat a l’hora d’avançar cap a la independència. Però si ho volen aconseguir s’hi hauran d’esforçar una mica més, perquè potser som rucs, però no tant.

29 d’abril de 2021 – DEMPEUS PELS DRETS SOCIALS
Arribem a una nova jornada del Primer de Maig reivindicant els nostres drets socials juntament amb una majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre país i del món sencer. Reivindicant uns drets que ens han estat arrabassats a conseqüència de la crisi econòmica, que ja fa anys que dura, i de la recent pandèmia.
Un govern espanyol totalment contrari a solucionar les necessitats socials i polítiques de la societat catalana i una Generalitat completament ineficaç i submisa als seus designis del primer han fet la situació en una crisi politico-social sense precedents que ha anat acompanyada d’una precarització general del món laboral.
Tot això ens demostra, una vegada més, que només un estat català independent pot tenir la capacitat de solucionar els greus problemes del nostre país. Amb aquesta idea ben present, l’Assemblea Nacional Catalana i La Intersindical – CSC han presentat la plataforma “Alcem-nos” i fan una crida a la mobilització aquest proper dissabte 1 de maig. En aquest enllaç podreu llegir el manifest del Secretariat Nacional.

22 d’abril de 2021 – SANT JORDI
Demà és Sant Jordi, una festivitat que a Catalunya celebrem des del segle XV. L’any 1929 es va fer coincidir, per primera vegada, amb la “festa de promoció del llibre”, iniciada l’any 1927 a Barcelona i que consistia en que els llibreters posessin parades als carrers de la ciutat. Des de llavors un dels elements tradicionals de la Diada de Sant Jordi són les parades de llibres als carrers de tot el país.
Sant Jordi és una de les nostres festes nacionals. I també és la festa de la rosa i el llibre. I és la festa del llibre en català. Un 60% dels llibres venuts l’any 2019 per Sant Jordi eren en català. Aquest percentatge es pot comparar amb el 26% de llibres en català que es van vendre durant tot l’any el 2017. Aquesta última dada no és gens bona.
Cal que el Govern de la Generalitat enforteixi les polítiques de promoció de la llengua catalana. Ho exigim. Tenim un estat que hi va en contra. I ho fa perquè, tal com deia l’escriptor irlandès Pádraig Mac Piarais, “un país sense llengua és un país sense ànima”. Ells ho saben molt bé. Mentre fan lleis en contra la nostra llengua, aquest any han augmentat un 40% el pressupost de l’Instituto Cervantes. I promocionen des d’allà la seva llengua. Una part dels diners que fan servir són nostres.
Acabem desitjant-vos a tothom un bona Diada de Sant Jordi.

15 d’abril de 2021 – REFLEXIONS AL VOLTANT DEL 14 D’ABRIL
Ahir va fer 90 anys que Francesc Macià va proclamar, des del balcó del Palau de la Generalitat, la “República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques”. La tercera República Catalana va durar tres dies. Llavors Macià va acceptar substituir-la per la Generalitat de Catalunya, l’autonomia de la qual (dins de la República Espanyola) s’hauria de discutir més endavant.
No és la nostra voluntat valorar l’actuació dels homes i dones de Catalunya durant aquells tres dies d’abril del 1931. El que sí que volem destacar és que durant tres dies el poble i els líders polítics catalans van estar preparats per defensar (fins les últimes conseqüències) un estat català que, si bé no era plenament sobirà, ho era més del que ho havia sigut Catalunya durant els darrers segles. Quina gran diferència si ho comparem amb els esdeveniments de l’octubre de l’any 2017, durant els quals cap líder polític va fer el mínim gest per defensar la República Catalana que vam guanyar a les urnes.
Les organitzacions i partits polítics són simples eines al servei del benestar del poble. Quan ja no serveixen, o quan fracassen de manera reiterada, s’han de descartar. Les sigles apareixen i desapareixen. El poble és etern.
I una organització política que ha estat molt important durant els darrers anys del procés d’independència de Catalunya és la nostra, l’Assemblea Nacional Catalana. Com pot aquesta organització ser útil al país i a la causa de la independència? Això s’haurà de decidir entre el 20 i el 26 de maig a l’Assemblea General Ordinària. Durant els propers dies es publicarà la proposta provisional de Full de Ruta pel període 2021 – 2022 i s’obrirà el termini per formular-hi esmenes.

8 d’abril de 2021 – MIREM DE NO ESGOTAR MAI L’ESPERANÇA
El professor Arcadi Oliveres ha traspassat. El seu llegat és i serà un univers de pensaments  i pràctiques alliberadores davant el sistema capitalista. Un sistema que qualificava, sense embuts, com injust i criminal. Del que es tracta, deia, és d’ avançar cap a un sistema on els que ja són rics no es facin més rics i els pobres deixin de ser-ho.
Des de la nostra realitat com a poble en lluita per la seva llibertat, hauríem de tenir molt presents algunes de les dites d’aquest mestre de l’activisme social, el pacifisme, l’anticapitalisme i l’antimilitarisme: “I ens deixa anar / tingueu sempre molta empenta, / mireu sempre de ser coherents, / mireu de no esgotar mai l’esperança”.
Company Arcadi, la teva vida ha estat un regal. Mercès per tot.

1 d’abril de 2021 – EL CATALÀ A LES NOSTRES ESCOLES
El TSJC acaba de sentenciar que la constitució permet a qualsevol govern espanyol obligar la Generalitat a que el castellà sigui la llengua vehicular de les escoles catalanes (encara que cap alumne ho demani). I això es podrà fer independentment de la llei d’educació en vigor. Podeu llegir la notícia completa en el següent enllaç.
L’esmentada sentència no suposarà que ara, als instituts i escoles de Catalunya, es comencin a fer classes en castellà. Caldria que el govern espanyol ho ordenés específicament. Almenys en teoria. I diem en teoria perquè, tal i com ja denunciava la lingüista Carme Junyent l’any 2018, a molts instituts de Catalunya el castellà ja és l’idioma vehicular. “Tant de bo el castellà només fos el 25% com volia en Wert” deia.
Per tant, ara mateix, no cal que ens preocupem d’aquesta sentència. Els governants catalans la porten aplicant des de fa anys sense estar-hi obligats (estan obligats a fer el contrari segons la llei catalana vigent). Preocupem-nos per això.

25 de març de 2021 – SETMANA SANTÍSSIMA
Els nostres avis i àvies, quan algú ens volia fer la punyeta, ens deien: “ens volen fer la santíssima”, una altra manera de dir la guitza. Doncs bé, això no és el que esperem dels nostres polítics companys de viatge cap a la Independència en formar govern i aclarir el camí que ens resta fins al nostre objectiu.
No volem sentir més retrets, no més aprofundir en les diferències per tàctiques de partit. La santíssima ja ens l’han feta prou, tant, que han aconseguit, en part, la nostra desconfiança. El procés ja el liderarem tots nosaltres. Tenim clar l’objectiu: assolir la Independència fent república i creant les condicions necessàries.
Exigim la seva companyia, el seu treball i el seu servei. Són servidors públics, han de complir el  seu mandat. TORNEM ALS CARRERS i exigim que facin la feina. Independència!!

18 de març de 2021 – “JO NO PENSO PAGAR”
El dia 10 desembre del 2019, la Rosa Vidiella, veïna de Sants i sòcia de ple dret de la nostra territorial, va participar en una protesta per reclamar la llibertat dels presos polítics. Va esperar, juntament amb altra gent, que el semàfor es posés verd i va creuar el carrer mostrant un cartell amb les paraules “llibertat d’expressió”. Els mossos la van identificar i li van dir que se n’anés a casa. Ella va dir que no volia anar-se’n. Ara li han posat una multa de 601 euros.
La Rosa diu que “si la fiscalia, o qui sigui, em vol robar, ells ja saben com fer-ho. Ja sé que prenen els diners de les nòmines o de la pensió de la gent, però serà la seva consciència, jo no penso pagar perquè no hi estic d’acord”. En aquest enllaç podeu trobar l’entrevista completa.
La Rosa és una més entre els centenars de catalans perseguits pels tribunals colonials pel simple fet defensar la llibertat del seu país. N’hi ha tants que, per desgràcia, no podem fer el seguiment exacte de tots els casos. Però estarem sempre disposats a ajudar en allò que faci falta.

11 de març de 2021 – Assaig de càntic a Europa
Els dos esdeveniments polítics rellevants del dimarts, la denegació barroera del tercer grau dels presos polítics i l’aprovació del suplicatori dels tres europarlamentaris, són les dues cares d’una mateixa moneda. O, si ho preferiu, els símptomes d’una greu malaltia de les institucions espanyoles, caracteritzada per la proliferació desordenada de pulsions d’odi, venjança i escarment cap a l’independentisme. El procés està tan avançat que ja ha fet metàstasi a Europa i que acabarà consumint totes les energies d’aquest organisme estatal cada vegada més incapaç d’un funcionament normal.
Des de la nostra perspectiva, alegrar-nos del molt que hem avançat en tres anys: des de ser considerats uns “nacionalistes insolidaris” a convertir-nos en un problema per a l’estabilitat de la Unió Europea, mostrant-nos com una gent resilient i creativa, tot fent descobrir la putrefacció d’una democràcia plena…de maldat.
I encara cal tenir una visió més agosarada: Catalunya pot esdevenir una avançada en la regeneració d’Europa. Una alenada d’aire fresc que li permeti retornar a allò que pretenia ser: un far de la civilització occidental, on es respectin els Drets Humans, on es dilueixin les fronteres sense barreres, on s’aculli amb dignitat, on es considerin les diferències com una riquesa. “On diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”

4 de març de 2021 – Prou pactes amb els repressors de Catalunya
Aquesta setmana el govern espanyol ha impugnat, parcialment, la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat del 2021. La fiscalia, controlada pel govern espanyol, ha denunciat la mesa del Parlament de Catalunya per permetre un debat sobre la continuïtat de la monarquia borbònica al nostre país. I també ha denunciat els membres de la Sindicatura electoral del referèndum del 2017, dissolta quan els tribunals ho van requerir.
És indecent, immoral, injustificable, vergonyós i fastigós que els partits que es diuen independentistes no trenquin, ja, tots els pactes que tenen en ajuntaments, consells comarcals i diputacions, amb els dos partits que formen part d’aquest govern espanyol. Ja ho vam exigir fa un temps. Ho tornem a fer. Trenqueu els pactes. Ara.

25 de febrer de 2021 – Allibereu en Carles!
En Carles és un veí del barri de Sants que és a la presó (sense fiança) des del dilluns passat. Els Mossos d’Esquadra el van detenir per participar en una manifestació en suport del cantant Pablo Hasél, de qui vam parlar en l’anterior entradeta. El van portar davant d’una jutgessa i aquesta va decidir tancar-lo.
Immediatament després de conèixer els fets anteriorment esmentats es va crear un grup de suport al barri. El poden tancar a la presó però no aconseguiran que les seves veïnes l’abandonem. En Carles compta amb el suport del barri. I, com no podia ser d’altra manera, això inclou la nostra entitat. Per aquesta raó us convoquem a la manifestació del proper dissabte 27 de febrer que tindrà lloc a la plaça de Sants a les 11.30 h.

18 de febrer de 2021 – Pablo Hasel
El cantant lleidatà Pablo Rivadulla Duró, més conegut amb el pseudònim de Pablo Hasel, ha estat segrestat i empresonat per ordre de l’Audiència Nacional. Ha estat condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per escriure coses com aquestes:

  • El més fastigós de la monarquia és que, enriquits amb la misèria aliena, facin veure que es preocupen pel poble.
  • Milers d’ancians passant fred i sense un sostre segur mentre els monarques donen lliçons des dels seus palaus.
  • Per més milions que inverteixin, per més que siguin “intocables”, la monarquia passarà a la història com els paràsits que són.
  • Policies que empresonaven amb Franco, ara ho fan com a jutges de l’Audiència Nazi-onal.
  • Ara els antidisturbis ploren. Són els mateixos que han pegat i torturat milers de persones, han desnonat a cops de porra, etc.

Es veu que als Borbons i als seus vassalls no els agrada que s’escriguin veritats com aquestes. Doncs nosaltres les escrivim.
Us deixem aquí l’enllaç de la seva darrera cançó “Ni Felipe VI”.

11 de febrer de 2021 – Informació útil per a les eleccions del 14 de febrer
Per a les eleccions al Parlament de la comunitat autònoma de Catalunya, que cal recordar que només representa una part dels catalans que vivim sota administració espanyola (seguint la fastigosa tradició francesa i espanyola de trinxar el nostre país de manera artificial) l’Assemblea ha avaluat els programes electorals de cinc de les candidatures que es presenten defensant la independència de Catalunya. Aquesta avaluació no s’ha fet comparant els diferents programes entre ells sinó cadascun amb el Decàleg de principis d’acció política institucional per avançar cap a la independència, aprovat pel Secretariat Nacional i per una majoria dels membres de ple dret. Podeu trobar-la en el següent enllaç.
D’una forma similar, ja fa uns dies que es va publicar un informe semblant sobre l’actuació del Govern de la Generalitat durant la passada legislatura (format per tres de les cinc candidatures esmentades). El trobareu en aquest altre enllaç.

4 de febrer de 2021 – El 3 de febrer i la llengua catalana
La setmana passada vam parlar, entre altres temes, de la batalla de Montjuïc durant la guerra dels segadors. Després d’aquell enfrontament la guerra va continuar. Finalment, l’any 1659, es va signar el tractat dels Pirineus, mitjançant el que Espanya i França (fins llavors aliada de Catalunya) es van repartir el nostre país.
A la Catalunya que quedà sota administració francesa ben aviat les autoritats van imposar la llengua del nou estat. El dia 3 de febrer de 1672 totes les escoles van ser obligades a ensenyar el francès i es va donar un termini de sis mesos a tota la població per aprendre’l. A partir de llavors als que no en sabessin se’ls prohibiria exercir una sèrie de professions. Menys d’un segle després un procés d’imposició similar s’iniciaria a la Catalunya sud.
Encara avui, tant al nord com al sud dels Pirineus, els enemics del nostre poble ens obliguen a parlar la seva llengua i ens impedeixen, en diversos àmbits, fer servir la nostra. Per aquesta raó des de Sants-Montjuïc per la Independència donem suport al manifest i al decàleg per a les eleccions del proper 14 de febrer impulsats pel grup Koiné.

28 de gener de 2021 – El 26 de gener
El dia 26 de gener de 1641 l’exèrcit castellà va intentar recuperar la ciutat de Barcelona, després que, una setmana abans, el president de la Generalitat, Pau Claris, hagués proclamat la República Catalana. Però l’exèrcit de la Generalitat ho impedí i els obligà a fugir fins a Tarragona. El 26 de gener de 1641 Catalunya va guanyar.
El dia 26 de gener de 1939 l’exèrcit del general Francisco Franco, després de tres anys de guerra, va ocupar la ciutat de Barcelona. El dia 26 de gener de 1939 Catalunya va perdre.
I avui, 26 de gener, escrivim aquest text i afirmem que els nostres enemics no van aconseguir cap victòria definitiva. Sigui o no 26 de gener, us tornarem a guanyar.

21 de gener de 2021 – Legitimitat
Un govern il·legítim ha acordat amb un parlament il·legítim canviar la data de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. Un govern il·legítim perquè va acceptar que un tribunal estranger destituís el seu president. Un parlament il·legítim perquè va acceptar:
1. Que no tots els seus membres podien optar a ser investits president de la Generalitat.
2. Que un tribunal estranger podia destituir els diputats que no eren del seu gust.
I finalment arriba un tribunal il·legítim i diu que el canvi de data no és vàlid.

14 de gener de 2021 – Tres anys d’exili
Fa tres anys un jutge espanyol es va inventar que l’independentista català Adrià Carrasco era un terrorista. Per evitar el tracte que hauria rebut del criminal sistema judicial espanyol, l’Adrià Carrasco va exiliar-se a Bèlgica. Aquesta setmana el jutge ha decidit que ja no cal dir que l’Adrià Carrasco és un terrorista. En resum, el jutge és un canalla.
Des de Sants-Montjuïc per la Independència ens alegrem que l’Adrià Carrasco hagi pogut retornar a Catalunya. Sigues benvingut.


Entradetes dels 202020192018