Les entradetes de l’
indepensants

Vols saber que és l’Indepensants?
Entradetes dels anys: 20192018
·

23 de gener – SPAIN, SIT AND TALK
Amb quin esperit s’han d’asseure els que han de formar part de la mesa per al diàleg amb el govern espanyol? Potser com els que es reuneixen per fer negocis?
Seria adequat recordar-los que, si quan n’has fet no acaben pagant mai, serà qüestió de cobrar per l’endavant. I a més, què hem de negociar amb una gent que es vantava de capturar el President a l’exili i que van estar a punt de fer-ho el passat juliol a Estrasburg? Compliran res d’allò que puguin prometre?
Hi ha l’alternativa de cobrar a 30 dies vista: Si el que s’acorda en una reunió no ho han complert abans de la següent, no cal seure a parlar de res més. Per començar es pot tractar d’una cosa fàcil i que no costa ni cinc: que el govern central retiri les impugnacions al TC de totes les lleis de caràcter social aprovades pel nostre Parlament. I ja diem només les de caràcter social!
Sinó, podem trobar-nos que els únics resultats de les negociacions (o només és un diàleg?) sigui que batejaran l’aeroport de Girona com a “Felipe González” i el de Reus com a “Alfonso Guerra”. I ens podem preguntar: què passaria si els que manessin fossin els de la dreta carca? Potser sí: ens els batejarien com a “Queipo de Llano” i “Duque de Ahumada”, però en qualsevol cas, continuarien estant sota el seu domini absolut.
Llavors, el lema del Tsunami “Spain, sit and talk” anava d’això? Tanta gent estomacada a l’aeroport o al Pertús per, simplement, seure en una taula? Si va com ens temem, algú dels negociadors haurà de donar explicacions o fer les maletes si és que a partits i votants encara ens queda un pèl de dignitat.
No és això, companys, no és això!

16 de gener de 2020 – ISABEL-CLARA SIMÓ: VALENTA I LLUITADORA
Ens has deixat quan encara esperàvem gaudir de la teva presència, de la teva paraula, del teu mestratge, de la teva alegria, de la teva fina ironia durant anys.
Sentim que te’n vas amb el teu segell inconfusible: valenta i lluitadora com sempre. Forjada en temps difícils, quan defensar idees com el feminisme i la igualtat de la dona, el concepte de Països Catalans, escriure en català i defensar-ne la seva normalització era tot plegat molt i molt complicat. Però tu i la  teva família en vàreu fer una aventura contínua i perdurable, una raó de viure.
Com sempre que perdem una companya de camí, una insobornable referència personal, sentim que no puguis veure acomplert el nostre somni col·lectiu. Però som conscients que sense tu no seríem exactament on som, i que ens toca als que encara continuem en la lluita posar-hi un plus d’esforç, de valentia, d’optimisme, de tendresa.
I estar ben atents, copsar i analitzar la realitat i actuar en conseqüència. Perquè com vas deixar escrit, ÉS QUAN MIRO QUE HI VEIG CLAR!

9 de gener de 2020 – ESPECTADORS O ACTORS?
Aquests dies veiem que les institucions europees, en concret el seu Tribunal de Justícia i també el Parlament, han donat la raó als nostres europarlamentaris que van ser vetats per les carpetovetòniques institucions espanyoles, per mitjà de la “autoanomenada” Junta Electoral Central.
Això no només és una sorollosa plantofada de les que fan mal per sí mateixa, sinó que pot ser l’inici d’una sèrie de reaccions en cadena que, com un Txernòbil polític, acabi produint un col·lapse del règim del 78, el qual, com sempre, es mira de cohesionar per mitjà del foment de l’odi cap a un enemic intern (o millor seria qualificar-lo d’extern?), cap a la colònia rebel.
Potser sí que assistirem a un espectacle reconfortant per a tots nosaltres i podem anar preparant les crispetes per assaborir-lo. Però segur que amb això n’hi ha prou?
Fora bo que adoptéssim una actitud de més protagonisme. Hem de construir una República i n’hem de desbrossar els camins. Per això us hem convocat a una jornada de treball aquest dissabte 11 a les 10 del matí al nostre local, per repensar el paper de l’Assemblea en aquests moments de canvi, per definir el nostre nou Full de Ruta, en aquests temps de dissensions polítiques que tensen al màxim el nostre criteri de transversalitat, tenint present l’existència de diverses iniciatives socials amb els mateixos objectius que nosaltres, i també pensant en unes properes eleccions al nostre Parlament. Per això i altres temes, necessitem les aportacions del màxim nombre de persones, ja sigui de forma presencial o per altres mitjans.
En tot cas, tinguem present que els temps estan canviant i no n’hem de ser només espectadors, sinó també actors. I controlar-ne el guió.

2 de gener de 2020 – TRANSVERSALITAT I SUPERVIVÈNCIA
L’Assemblea va néixer amb el desig d’aglutinar l’impuls independentista des de la seva transversalitat política. I aquest és un dels seus principals tresors. Aquesta setmana, però, ran de la decisió d’ERC de facilitar la investidura del líder del PSOE, les paraules de la nostra Presidenta poden interpretar-se com un trencament d’aquesta línia que l’ANC sempre ha tractat de mantenir.
Cal remarcar que una cosa és la transversalitat política i una altra és la passivitat quan estan a punt d’adoptar-se decisions sobre la governabilitat de l’Estat que poden hipotecar, durant anys, l’avenç de Catalunya cap a la seva llibertat. Per això, molta de la gent que s’ha mobilitzat des de fa temps, incloses les bases del propi partit en qüestió, s’interroguen sobre una sèrie de temes, de difícil justificació, alguns dels quals enumerem:
· No diuen que les ordres d’un líder empresonat han de ser desobeïdes?
· Algun gest pels ostatges captius i els exiliats?
· Es pot pactar amb qui ha fet repetidament campanya del seu desig d’anorrear l’independentisme?
· S’ha fet a l’esquena del President de la Generalitat?
· L’única condició és la constitució d’una mesa de negociació?
· D’aquest diàleg se n’exclou el dret a l’autodeterminació?
· La gran promesa del seu programa és completar les transferències previstes des de fa 40 anys?
· Si s’arribés a acords, sobre el que sigui, és que mai han arribat a complir-los?
· Té cap sentit esperar que ’augmentant la base ens faran més cas? En van fer quan es va aprovar l’Estatut amb quasi el 90% de vots dels nostres parlamentaris?
· Hi ha el projecte a Casa Nostra d’un Govern tripartit autonomista?
La impressió és una rendició incondicional fins a la irrupció d’una nova generació. Impedir això no és manca de transversalitat: és pur instint de supervivència. Davant d’això, l’alternativa no és altra que debilitar l’Estat per tots els camins possibles: dificultar la seva governabilitat, afeblir la seva economia, deslegitimar-lo internacionalment, evidenciar el descontrol del seu aparell jurídic i policial, presentar-lo com un país pària que desobeeix la justícia internacional i l’ONU, acorralar-los des de la desobediència pacífica, etc.
I en aquest camí ens trobarem tots els que al llarg dels anys hem dedicat dies i dies, hores i hores a lluitar per l’alliberament del nostre Poble. No deixarem que es dilapidi aquest bagatge!

 


Entradetes dels 20192018