Sants-Montjuïc per la Independència (ANC)

Les entradetes de l’

Vols saber que és l’Indepensants?

23 de maig de 2018 – ELS CATALANS NOMÉS ENS TENIM A NOSALTRES
Això deia el President Companys. I tants anys després, continua essent una veritat rotunda.
Ahir els del PNB van acabar incomplint les seves promeses. El Gobierno incompleix la seva obligació d’aixecar un veritable estat d’excepció, camuflat amb el nom de 155: es permet no publicar el nomenament dels Consellers. Ja ni se n’amaguen: de prevaricació en prevaricació enmig d’un femer de corrupció. I reescrivint la realitat sobre les agressions feixistes a Canet i on sigui. I amb impunitat total.
Espanya té un problema. O més ben dit, Espanya és el problema. Implícitament accepten que Catalunya és una colònia sotmesa. Quin sentit té, si no, la frase “A por ellos”? I insultar, agredir, ofegar, ridiculitzar… Si cal, fins i tot matar la seva gallina dels ous d’or.
Ben bé com allò de “La maté porque era mia”.
Tot abans que no pas renunciar a la seva sagrada unitat, establerta des del Big Bang fins a la fi dels temps. Aberració còsmica. Però nosaltres hi respondrem cercant un “forat de cuc” que ens permetrà de fer drecera cap a la nostra República.

17 de maig de 2018 – DOS PRESIDENTS PER A UN PAÍS DIGNE
Després de prop de cinc mesos d’haver guanyat unes eleccions jugades a camp contrari, per fi tenim President de la Generalitat. No podem dir que sigui d’una autonomia. Més aviat d’una regió intervinguda. I tenim un Parlament que ja veurem si podrà aprovar una sola llei sense ser anul·lada per l’àrbitre nomenat per l’equip contrari.
A més, tenim un President a l’exterior, com en els temps del franquisme, que encarna la legitimitat històrica, i que farà, de ben segur, una feina d’altaveu de la nostra causa arreu d’Europa.
Per part nostra, posem-nos a construir la nostra República i endeguem el procés constituent des de la base. Evidenciem als ulls de tothom la necessitat d’assolir-la com a únic camí per tenir una sanitat universal, una escola forjadora de ciutadania, un territori endreçat i net, unes infraestructures útils, uns polítics honestos, una justícia fiable, una fiscalitat justa, uns serveis socials modèlics…
En definitiva, un País digne, on tothom s’hi senti lliure i com a casa, pensi com pensi i vingui d’on vingui.

10 de maig de 2018 – SIGUEM PROACTIUS MÉS QUE REACTIUS
S’esgota el temps per fer la investidura de President de la Generalitat i tot és, encara a l’aire.
Potser se’ns han fet llargs aquests mesos d’incertesa, però almenys han servit per demostrar-nos a nosaltres i a tot Europa que el “Gobierno” i els seus lacais no han acceptat el veredicte de les urnes del 21D i que el “problema catalan” no està resolt ni de bon tros.
Diuen que quan tinguem nou Govern s’acabarà el 155. Però tinguem clar que l’autonomia es va acabar bastant abans de l’1 d’octubre, intervenint els comptes, capant qualsevol llei aprovada pel Parlament i envaint les conselleries.
En tot cas, hem de deixar de ser reactius i ser més proactius: no anar només a contrarestar les seves accions sinó també a prendre la iniciativa. Com? Doncs construint la República des de l’exterior i en tot el que puguem els de l’interior. Ben segur que podem fer molt, canviant la nostra mentalitat de poble sotmès per la d’un poble creatiu i conseqüent amb els seus objectius.

3 de maig de 2018 – FEM REPÚBLICA
Aquests dijous i divendres de la primera setmana de maig, l’Assemblea ens fa, a tots els associats, una consulta sobre el camí a seguir en vistes a una possible investidura a la presidència de la Generalitat o a la convocatòria de noves eleccions.
Ja altres vegades se’ns ha requerit la nostra posició en moments decisius del nostre passat recent. Cal valorar aquestes consultes, sobretot en ocasions en què la realitat política pot arribar a cruïlles decisives o quan es tracta de modificar el nostre propi full de ruta.
En tot cas, això ens dóna força política de cara a defensar una postura determinada. I tothom sap l’enorme capacitat d’influència de l’ANC, molt més enllà dels seus 40.000 membres de ple dret. Ningú mai no ha mobilitzat tanta de gent ni tantes vegades el poble de Catalunya.
Us convidem, doncs, a emetre la vostra opinió, meditant sobre quin us sembla, a parer vostre, el millor per a l’esdevenidor de la nostra República, mirant de valorar pros i contres, més enllà dels clixés i postures interessades exposades pels diferents actors polítics.
Això és fer República de la manera més noble i serena.

26 d’abril de 2018 – ELS CARRERS, BEN NOSTRES
Aquests dies estem entre dues dates que semblen no tenir connexió entre elles, però que si hi pensem, veurem que estan ben relacionades:
Dilluns va ser Sant Jordi. Com sempre, un esclat de cultura, sentiments i tradicions. Una festa que va prenent volada internacional i que projecta el nostre tarannà arreu.
Dimarts vinent, el primer de maig. Una ocasió per reivindicar els drets dels treballadors, el progrés social, una organització del País que garanteixi major justícia, igualtat i solidaritat, i es sustenti en els drets socials. Avui caldrà lluitar per revertir les retallades en drets socials, contra les creixents desigualtats, creant ocupació estable i amb drets, implementant una Renda Garantida de Ciutadania. Tots aquests són elements indispensables per mantenir la cohesió social.
La connexió entre les dues jornades és clara: són les dues cares inseparables del futur de la nostra República, els dos puntals imprescindibles: l’eix nacional i l’eix social.
I hem de treballar amb la mateixa intensitat en un i en l’altre. Amb creativitat, valentia i sentit de justícia col·lectiva.
I els carrers, han de ser, i seran sempre, ben nostres.

19 d’abril de 2018 – NOVETATS PER SANT JORDI
Ara que s’acosta Sant Jordi comencen a aparèixer les darreres novetats editorials, i de tot tipus.
No us perdeu la innovació en algun gènere literari: la ficció terrorística, per obra i gràcia d’algun creador d’interlocutòries. És una modalitat creativa que barreja un rebuscat llenguatge legal amb arguments onírics que entronquen amb el surrealisme més descarnat. S’hi barregen improperis i desqualificacions contra els col·legues forans, així com sofisticats arguments matemàtics relacionant la proporcionalitat del nombre d’agents de l’ordre amb la magnitud de la massacre aconseguida.
No us ho perdéssiu, és un autèntic “best seller”, si bé no és previst que signi les seves obres en cap de les parades de la Rambla, tot i que li prendrien els exemplars de les mans. Per cert, no sabem si les tapes del llibre seran de color groc ofensiu.
Crispetes, si us plau!

12 d’abril de 2018 – LA NOSTRA NO-VIOLÈNCIA ELS VIOLENTA
Els mecanismes de l’estat per inventar una realitat al seu gust i ganes comencen pels seus mitjans de comunicació, segueixen pels instructors de les causes i continuen per les més altes magistratures.
La delirant paranoia d’aquests elements segueix una espiral cap a l’absurd: de la desobediència a la malversació, la sedició, la rebel·lió, l’organització criminal, el terrorisme… Com continuar? Crims de guerra? Crims contra la humanitat? Podeu imaginar alguna cosa pitjor? No els donem idees.
I és que la nostra no-violència els violenta. La nostra dignitat els indigna. La nostra auto-organització els desorganitza. Volen una guspira que permeti justificar les seves acusacions i, si cal, la intervenció armada.
No els donarem cap excusa. I menys ara que els ulls de mig món ens observen. I el diumenge, tots a la manifestació a dir ben alt i fort, ben pacíficament i amb dignitat que aquest Poble no s’arronsa per res, que continuarem essent el seu maldecap etern mentre no ens escoltin.

5 d’abril de 2018 – TENS DUES CITES ELS PROPERS DIUMENGES
El diumenge, 15 d’abril a les 11h  tots tenim una cita al carrer: la gran manifestació a l’Av. del Paral·lel en defensa de les nostres institucions, els drets fonamentals dels catalans i el rebuig a l’empresonament i l’exili dels dirigents socials i polítics de l’independentisme. La convoca l’Espai Democràcia i Convivència, que inclou moltes entitats, Òmnium, l’Assemblea, diversos sindicats, associacions veïnals, etc.
No hi podem faltar. No podem queixar-nos de la nostra castigada classe política i nosaltres restar enfadats al sofà. Hem de tenir molt clar que un poble que va defensar amb el seu cos les urnes no té ara dret a defallir. I tinguem clar que la lluita pacífica no s’atura. 15 d’abril
Però amb això no n’hi ha prou. Cadascú de nosaltres ha d’anar implementant la República a casa seva i en la vida diària. Te’n convenceràs si aquest diumenge, 8 d’abril vens a Cotxeres i prens les decisions personals que afecten les empreses de serveis, de comunicació, de banca i altres. Sense riscos i ajudant a construir un País més nostre, més just, més sostenible i més solidari. 8 d’abril

29 de març de 2018 – DESEMMASCAREM ELS PROVOCADORS
Des de la setmana passada, el nombre d’ostatges polítics independentistes empresonats per la malèfica cúpula judicial espanyola ha augmentat sensiblement.
D’altra banda, el nostre legítim President està detingut a Alemanya, per una ordre de detenció internacional de posar i treure segons la conveniència del moment.
Ja veurem, tot plegat, com s’acaba resolent, perquè és ben evident que el funcionament de la justícia en d’altres països europeus no té massa semblances amb la que hem de suportar. I això quedarà palès amb la resposta dels 4 estats implicats.
Immediatament, el poble català ha reaccionat amb rapidesa per mostrar la seva protesta activa als carrers i a les carreteres. Però hem de salvar sempre la unitat d’acció i el seu caràcter pacífic. El que l’enemic vol és, justament, construir el mite de l’independentisme violent.
Per la nostra part, hem de desemmascarar els provocadors que hi ha infiltrats en tots dos bàndols, policia i manifestants. Perquè la revolució dels somriures s’ha transformat en la revolució dels tossuts.

22 de març de 2018 – NOVA ETAPA
Després de les eleccions a Sants i al Secretariat Nacional de l’ANC, encarem una nova etapa, amb importants renovacions en un lloc i a l’altre.
En tot cas, això demostra la vitalitat de la nostra societat civil, pedrera inesgotable de noves persones, de noves iniciatives, de noves il·lusions. I entre tots, vells i nous, a empènyer del carro i continuar portant l’estendard de la República. Hem estat, som i serem la punta de llança de la nova societat.
Mentrestant, el món institucional es debat entre dubtes propis, divisions i estratègies de curta volada, sota les amenaces i atacs constants de l’enemic.
Nord enllà, l’interès pel “cas català” es va estenent, tot rebent informació de primera mà de qui la pot donar.  I la imatge d’Espanya cada vegada es perfila més com la de la bota i el tricorni, l’estratègia del tot o res.  Que tard o d’hora els conduirà, com sempre, al
no-res.

15 de març de 2018 – SOBRETOT, SERENITAT!
Als independentistes ens agraden les urnes. Volem que el vot responsable de cadascú decideixi el futur del País, de la nostra societat. I de la nostra Assemblea.
Aquest dissabte hi haurà eleccions al nostre secretariat local de Sants-Montjuïc, en un moment en què es produirà una renovació important de càrrecs. Tots hem de participar-hi i garantir la nostra voluntat de facilitar una transició eficaç i un escalf ferm com sempre.
També a nivell de Secretariat Nacional hi haurà eleccions. Com sempre, els mitjans i les xarxes en fan escudella barrejada, ja sigui des de la bona fe, des de l’interès partidista o des de la més profunda ignorància. És inevitable: l’Assemblea és massa important com per no mirar d’influir-hi en
moments importants. I aquest ho és: l’ANC forma part d’aquesta societat que dubta del camí a seguir en aquests temps convulsos i mancats de lideratges sòlids i full de ruta clar.
Els membres actius farem bé de posar-hi serenitat, de posar en qüestió molts posicionaments d’uns i altres, i de preservar l’actiu més important: la cohesió de les bases.

8 de març de 2018 – REPÚBLICA ARA!
Aquest és el lema que ha escollit l’Assemblea per a la manifestació d’aquest proper diumenge a la tarda.
No és una manifestació més. És al cap de sis mesos justos de la darrera concentració de la Diada, quan ja encaràvem el referèndum de l’1 d’octubre. A pocs dies que el Gobierno es carregués l’estat de dret, entrant a les conselleries, enviant els piolins i tot el que ha vingut després.
En tot cas, aquest diumenge serà ben diferent de les festives manifestacions dels 5 darrers anys. Ben diferent perquè ara la crida és per empènyer, per exigir que els nostres polítics, les nostres institucions, esdevinguin realment nostres.
Hem de tornar a ser el motor que impulsi l’acompliment del mandat del poble del dia 1 d’octubre i del 21 de desembre. Desterrem els interessos de partit i els tremolors de cames. Segur que hi ha gent disposada a donar-ho tot pel País. I, tinguem-ho clar, només la República ens i els alliberarà.

29 de febrer de 2018 – BESAMANS, CASSOLADES I LLAÇOS GROCS
La reial visita del passat cap de setmana ha fet reviure a casa nostra una ucronia: un personatge i unes maneres pròpies del segle XIX inserit en una societat que mira i aspira a ser-ho del segle XXI.
En tot cas, per tractar d’evitar el contacte entre dues realitats tan distants, van caldre unes bones dosis d’agents uniformats, furgonetes i càrregues policials. Però només a mitges: les ones sonores campen lliurement per l’aire i a través de les parets, sigui en forma de repic d’atuells, xiulets, càntics o marxes republicanes.
I a dins, un sopar difícil de digerir, entre mirades creuades, tensions entre comensals i llaços grocs en alguna solapa. Missatge rebut. La reacció ja ha començat, amb la típica amenaça de perdre el MWC. I això ho diuen els mateixos que van impel·lir les empreses d’aquí a anar-se’n. Pur cinisme.
Com sempre, la premsa del règim continua reinterpretant la realitat, com quan els votants de l’1 d’octubre agredien els policies a cops de papereta. Però la realitat és tossuda i el segle XIX, ara ja, queda molt lluny.

22 de febrer de 2018 – FOC NOU A TOTS NIVELLS
En l’àmbit de la lluita per la independència és obvi que en pocs mesos el panorama ha canviat. D’estar davant un decisiu referèndum a la realització d’aquest sota les càrregues policials, la declaració d’independència real o fictícia, la repressió ferotge del món independentista i l’obertura de la veda a la caça del sospitós.
Tot plegat fa que calguin noves formes de seguir persistint en el projecte. S’imposa una renovació del món polític: una generació quedarà invalidada per la presó, l’amenaça judicial o l’exili. Cal fer foc nou. I que els que es posin al capdavant tinguin clares les perspectives.
El mateix podem dir de les entitats socials que han liderat les il·lusions. Nou full de ruta de l’ANC que s’ha d’aprovar aquest diumenge i un nou secretariat nacional que afronti el repte. Les eleccions del mes vinent han de ser un necessari revulsiu per fer un salt endavant. Foc nou.
I segur que ens hem de fiar d’altres organitzacions populars que s’afegeixen a la lluita.
A nivell de Sants-Montjuïc també ens cal una renovació parcial de l’equip de coordinació cara a les eleccions de març. És hora de fer un pas endavant!

15 de febrer de 2018 – SI CAL, SORTIREM PER EXIGIR RESPONSABILITAT I UNITAT
El passat 10 de febrer, el Secretariat Nacional de l’Assemblea va emetre un comunicat empès per la sensació de paràlisi, tempteig, dubtes i divisió entre les forces polítiques que haurien d’impulsar el País: https://assemblea.cat/?q=node/13464
Contra moltes de les previsions, el Poble Català va tornar a parlar amb força el 21 de desembre. Quasi dos mesos després, tenim la clara sensació que no s’avança en el camí, que no és possible trobar un mínim d’acord ni estratègia comuna. La raonable por a la repressió? La priorització dels interessos de partit, gens raonables en aquest moment?
En tot cas, l’Assemblea ha parlat clar: estem decidits a demanar-los responsabilitat. Si cal respondre judicialment, ho farem. Si cal activar-nos amb accions massives i valentes, (no violentes com tradueixen els mentiders compulsius) també.
Cal un acord ràpid d’investidura que doni resposta satisfactòria al resultat de les eleccions. I anar emprenent el camí cap a la concreció de la República Catalana.

7 de febrer de 2018 – NOMÉS LA REPÚBLICA ENS ALLIBERARÀ
L’argumentació del jutge del Suprem en què denega la llibertat provisional dels presos polítics té uns quants elements que fan posar els pèls de punta a molts experts en lleis. A part d’haver forçat anteriorment la descripció dels fets acusant-los de delictes com sedició i rebel·lió, indefensables en l’ordenament legal de molts països europeus, ara sembla que pretén fer-los arrossegar pel fang fent-los renunciar a la seva ideologia i als seus càrrecs. Però a aquells que ho han fet, tampoc no els ha alliberats.
Un darrer argument és que a Catalunya encara hi ha molts independentistes i, per tant, poden reincidir per aquesta causa. És a dir, nosaltres som responsables del seu empresonament, com som responsables de la violència de l’1 d’octubre, així com de les lesions a les ungles, dits i les sobrecàrregues musculars dels que repartien cops de porra.
No són presos polítics: són ostatges en revenja pels ridículs soferts.
Aquells que es plantegen fer bondat per facilitar la seva sortida de la presó haurien de tenir clar que, com més abaixem el cap, més ens maltractaran. I que només la República els alliberarà a ells i a nosaltres.

1 de febrer de 2018 – LA DEMOCRÀCIA NI S’AJORNA NI SUSPÈN
Anem d’ensurt en ensurt. Que si l’ajornament sorpresa del ple d’investidura de dimarts, que si uns missatges per mòbil ignominiosament espiats, i sempre amb l’ai al cor a veure quin nou entrebanc ens trobarem.
Des de la ciutadania que vol la república hem d’exigir unitat d’acció i d’estratègia als nostres representants. I que no ens tractin amb paternalisme. Cada vegada que ha calgut la nostra participació hem superat totes les previsions, tant el 9N com, sobretot, l’1 d’octubre defensant les urnes. I també el 21D en unes condicions quasi franquistes. El poble no falla mai. Si tots fessin el mateix, possiblement ara el panorama seria ben diferent.
No volem retreure res a cap càrrec públic que se l’hagi jugat pel País. Però en tot cas, qui s’hi posi, que sàpiga quin pa s’hi dona. I qui no s’hi vegi en cor, cap problema. N’hi haurà un altre. Però en tot cas, que quedi clar, la democràcia ni s’ajorna ni suspèn.

26 de gener de 2018 – NORD ENLLÀ, ON DIUEN QUE LA GENT…
Llegim l’Informe d’Oxfam-Intermón sobre l’augment de les desigualtats a Espanya (l’1% té el 25% de la riquesa i el 70% de la població més pobre té el 32%. És el 3r país d’Europa amb major nivell de desigualtat).
Constatem que l’augment de l’electricitat, l’aigua i transport dels darrers anys s’han encarit molt per sobre de l’increment dels salaris i de les pensions. Si en aquest país de despropòsits hi afegeixes els milions que s’han gastat per colpejar els ciutadans pacífics, que s’inauguren nous trams d’AVE-tortuga, que paguem i pagarem Castors i autopistes ruïnoses i, la cirereta, un candidat al Tribunal Europeu dels Drets Humans menteix en presentar el seu currículum, fent veure que sap algun idioma a part del de Cervantes, la veritat, sents ràbia i vergonya a parts iguals.
I, inevitablement, recordes el poeta quan deia “I com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.
Alternativa actual: FEM REPÚBLICA.

19 de gener de 2018 – REPRENEM EL CAMÍ, PERÒ NI OBLIDEM NI PERDONEM
Aquest dimecres s’ha constituït aquest Parlament d’excepció, amb absència de diversos electes per obra i gràcia de les institucions espanyoles, govern, fiscalia, tribunal suprem…
Tot i aquesta monstruosa anormalitat democràtica, la mesa del Parlament continua tenint majoria independentista. Ara queda clar qui va guanyar les eleccions i qui les va perdre. I qui continua volent imposar les seves directrius amb un ridícul 4% de vots per a la seva formació.
Ara hi ha un camí costerut per anar recuperant el País de les grapes del 155. Per anar fent via amb ambició i imaginació. Jugant fort cara a la investidura del President. Si una cosa és ben clara aquests darrers mesos, és que l’Estat espanyol ha hagut de retratar-se davant de tot el món, emergint com un règim corrupte, violent i poc democràtic que tot ho supedita a la “unidad indivisible i indisoluble”. I continuarà retratant-se.
Potser el millor del dia, les paraules del President de la mesa d’edat, Ernest Maragall: http://smxi.cat/discurs-parlament-republica/#10frases

11 de gener de 2018 – PUNTES DE COIXÍ
El moment polític a Catalunya és extremament complex. Per un costat, cal acabar de decidir qui agafa l’acta de parlamentari i qui no. També calen pactes per constituir la mesa del Parlament i per proposar la investidura presidencial. Tot això amanit amb les amenaces de noves imputacions i de les possibilitats de fer certs tràmits a distància.
Tots tenim clar que això va de República, no de noms. Va de dignitat com a Poble, de voluntat popular repetidament expressada. Però això implica la persistència de determinades persones per salvar la legitimitat usurpada. Tècnicament, com fer puntes de coixí. En tot cas, la ciutadania està a punt.
Mentrestant, silenci absolut dels, presumptament, virreis i virreines temporals. I alguna ment preclara premiada amb una feliç estança a Nova York.
Com a teló de fons, la lenta justícia europea va acumulant arguments per, algun dia, posar en evidència la burda manipulació perpetrada pel sistema judicial de l’Estat.

4 de gener de 2018 – 155 RAONS
Segur que podríem trobar més de 155 raons per allunyar-nos d’aquest opressiu Estat. Només encetar l’any, pluja d’augments del preu en tots els serveis regulats: la llum, l’aigua, el gas, el transport metropolità, etc. I els salaris i les pensions, una vegada més perden poder adquisitiu.
Si a sobre els defensors del “estricto cumplimiento de las leyes que nos hemos dado” es passen pel folre les sentències del TC sobre el Càstor. Si caldrà continuar endeutant-se per pagar les pensions. Si el Banc Europeu deixarà de comprar deute espanyol. Si les obres de Sixena les van espoliar amb “nocturnidad y alevosía”…
Mentrestant, el ministre del riure de conill burleta s’inventa una manera per ensorrar TV3, Catalunya Ràdio i entitats i festivals culturals: versió modificada i moderna del “ Y que se note el cuidado…” amb efectes retroactius.
I per acabar-ho d’adobar, resulta que els discursos de cap d’any dels presidents de diverses comunitats autònomes parlen de Catalunya tot reconeixent que depenen de nosaltres: “A por ellos” en versió financera.
Si ni així no s’extingeixen els unicorns…

28 de desembre de 2017 – MIRALLET MÀGIC
Essent que s’apropen els Reis, i ens referim als d’Orient, ja que els altres sempre els tenim a 600 km, podriem anar pensant en fer, des de Catalunya com a terra sotmesa i agraïda, un regal a tots aquells que, al llarg de l’any, ens han dedicat tant de temps i mirar d’estalviar-los feina.
Pensem en els membres del Tribunal Constitucional, jutges del Suprem, Fiscal General i altres fiscals, membres del Gobierno, tertulians, etc.
Com que darrerament s’afanyen a descobrir totes aquelles persones que fomenten l’odi, els podem enviar una remesa de mirallets màgics que responguin a la demanda: “Mirallet màgic, dels que encara no estan investigats, fugits o empresonats, qui és el que més fomenta l’odi?”
I allà esperarien veure-hi els mestres, regidors, bombers, ancians, alcaldes, funcionaris, venedors, periodistes, herbolaris, sabaters, etc…
Com que l’aparell no va amb piles, podrien anar fent la pregunta més d’un milió de vegades sense limitacions. I sempre anirien sortint noves cares…Seria un avenç notable cara a fer més àgil la seva justícia.
Nota final: com que tenim els comptes intervinguts, al fer la comanda, podríem passar de les característiques màgiques dels esmentats artilugis. Els miralls normals i corrents funcionarien perfectament.

22 de desembre de 2017 – YELLOW CHRISTMAS !
Aquest Nadal per nosaltres serà un Nadal tenyit de groc. I no és que la neu hagi mutat de color. És perquè aquest color tan perseguit pel règim del 78 ha acabat triomfant i aconseguint novament la majoria absoluta al Parlament, en unes eleccions il·legals, il·legítimes i afrontades des de l’exili i la presó, convocades i vigilades pels manipuladors de la realitat.
I sobretot seran grogues perquè els llacets i bufandes d’aquest color hauran de continuar a les nostres peces de vestir. I també guarnint les baranes, façanes i balcons. Perquè hi ha innocents tancats a les presons i a l’exili. I per ells serem presents el dia de Nadal, dilluns, a la nostra cita setmanal al costat de la font, que voldríem groga.
S’hauran de plantejar, a Madrid, a Europa i al món, si un partit que treu el 4% dels vots a les eleccions pot impunement seguir desfent la nostra societat, les nostres estructures, la nostra llengua, la nostra hisenda, la nostra cultura.
I per ells els deixem la premsa groga i la febre groga anticatalanista que durant tants anys van escampant sense vacuna possible.
Bon i groc Nadal a tothom!!!