Les entradetes de l’
indepensants

Vols saber que és l’Indepensants?
Entradetes dels anys: 202020192018

8 d’abril de 2020 – MIREM DE NO ESGOTAR MAI L’ESPERANÇA
El professor Arcadi Oliveres ha traspassat. El seu llegat és i serà un univers de pensaments  i pràctiques alliberadores davant el sistema capitalista. Un sistema que qualificava, sense embuts, com injust i criminal. Del que es tracta, deia, és d’ avançar cap a un sistema on els que ja són rics no es facin més rics i els pobres deixin de ser-ho.
Des de la nostra realitat com a poble en lluita per la seva llibertat, hauríem de tenir molt presents algunes de les dites d’aquest mestre de l’activisme social, el pacifisme, l’anticapitalisme i l’antimilitarisme: “I ens deixa anar / tingueu sempre molta empenta, / mireu sempre de ser coherents, / mireu de no esgotar mai l’esperança”.
Company Arcadi, la teva vida ha estat un regal. Mercès per tot.

1 d’abril de 2021 – EL CATALÀ A LES NOSTRES ESCOLES
El TSJC acaba de sentenciar que la constitució permet a qualsevol govern espanyol obligar la Generalitat a que el castellà sigui la llengua vehicular de les escoles catalanes (encara que cap alumne ho demani). I això es podrà fer independentment de la llei d’educació en vigor. Podeu llegir la notícia completa en el següent enllaç.
L’esmentada sentència no suposarà que ara, als instituts i escoles de Catalunya, es comencin a fer classes en castellà. Caldria que el govern espanyol ho ordenés específicament. Almenys en teoria. I diem en teoria perquè, tal i com ja denunciava la lingüista Carme Junyent l’any 2018, a molts instituts de Catalunya el castellà ja és l’idioma vehicular. “Tant de bo el castellà només fos el 25% com volia en Wert” deia.
Per tant, ara mateix, no cal que ens preocupem d’aquesta sentència. Els governants catalans la porten aplicant des de fa anys sense estar-hi obligats (estan obligats a fer el contrari segons la llei catalana vigent). Preocupem-nos per això.

25 de març de 2021 – SETMANA SANTÍSSIMA
Els nostres avis i àvies, quan algú ens volia fer la punyeta, ens deien: “ens volen fer la santíssima”, una altra manera de dir la guitza. Doncs bé, això no és el que esperem dels nostres polítics companys de viatge cap a la Independència en formar govern i aclarir el camí que ens resta fins al nostre objectiu.
No volem sentir més retrets, no més aprofundir en les diferències per tàctiques de partit. La santíssima ja ens l’han feta prou, tant, que han aconseguit, en part, la nostra desconfiança. El procés ja el liderarem tots nosaltres. Tenim clar l’objectiu: assolir la Independència fent república i creant les condicions necessàries.
Exigim la seva companyia, el seu treball i el seu servei. Són servidors públics, han de complir el  seu mandat. TORNEM ALS CARRERS i exigim que facin la feina. Independència!!

18 de març de 2021 – “JO NO PENSO PAGAR”
El dia 10 desembre del 2019, la Rosa Vidiella, veïna de Sants i sòcia de ple dret de la nostra territorial, va participar en una protesta per reclamar la llibertat dels presos polítics. Va esperar, juntament amb altra gent, que el semàfor es posés verd i va creuar el carrer mostrant un cartell amb les paraules “llibertat d’expressió”. Els mossos la van identificar i li van dir que se n’anés a casa. Ella va dir que no volia anar-se’n. Ara li han posat una multa de 601 euros.
La Rosa diu que “si la fiscalia, o qui sigui, em vol robar, ells ja saben com fer-ho. Ja sé que prenen els diners de les nòmines o de la pensió de la gent, però serà la seva consciència, jo no penso pagar perquè no hi estic d’acord”. En aquest enllaç podeu trobar l’entrevista completa.
La Rosa és una més entre els centenars de catalans perseguits pels tribunals colonials pel simple fet defensar la llibertat del seu país. N’hi ha tants que, per desgràcia, no podem fer el seguiment exacte de tots els casos. Però estarem sempre disposats a ajudar en allò que faci falta.

11 de març de 2021 – Assaig de càntic a Europa
Els dos esdeveniments polítics rellevants del dimarts, la denegació barroera del tercer grau dels presos polítics i l’aprovació del suplicatori dels tres europarlamentaris, són les dues cares d’una mateixa moneda. O, si ho preferiu, els símptomes d’una greu malaltia de les institucions espanyoles, caracteritzada per la proliferació desordenada de pulsions d’odi, venjança i escarment cap a l’independentisme. El procés està tan avançat que ja ha fet metàstasi a Europa i que acabarà consumint totes les energies d’aquest organisme estatal cada vegada més incapaç d’un funcionament normal.
Des de la nostra perspectiva, alegrar-nos del molt que hem avançat en tres anys: des de ser considerats uns “nacionalistes insolidaris” a convertir-nos en un problema per a l’estabilitat de la Unió Europea, mostrant-nos com una gent resilient i creativa, tot fent descobrir la putrefacció d’una democràcia plena…de maldat.
I encara cal tenir una visió més agosarada: Catalunya pot esdevenir una avançada en la regeneració d’Europa. Una alenada d’aire fresc que li permeti retornar a allò que pretenia ser: un far de la civilització occidental, on es respectin els Drets Humans, on es dilueixin les fronteres sense barreres, on s’aculli amb dignitat, on es considerin les diferències com una riquesa. “On diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”

4 de març de 2021 – Prou pactes amb els repressors de Catalunya
Aquesta setmana el govern espanyol ha impugnat, parcialment, la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat del 2021. La fiscalia, controlada pel govern espanyol, ha denunciat la mesa del Parlament de Catalunya per permetre un debat sobre la continuïtat de la monarquia borbònica al nostre país. I també ha denunciat els membres de la Sindicatura electoral del referèndum del 2017, dissolta quan els tribunals ho van requerir.
És indecent, immoral, injustificable, vergonyós i fastigós que els partits que es diuen independentistes no trenquin, ja, tots els pactes que tenen en ajuntaments, consells comarcals i diputacions, amb els dos partits que formen part d’aquest govern espanyol. Ja ho vam exigir fa un temps. Ho tornem a fer. Trenqueu els pactes. Ara.

25 de febrer de 2021 – Allibereu en Carles!
En Carles és un veí del barri de Sants que és a la presó (sense fiança) des del dilluns passat. Els Mossos d’Esquadra el van detenir per participar en una manifestació en suport del cantant Pablo Hasél, de qui vam parlar en l’anterior entradeta. El van portar davant d’una jutgessa i aquesta va decidir tancar-lo.
Immediatament després de conèixer els fets anteriorment esmentats es va crear un grup de suport al barri. El poden tancar a la presó però no aconseguiran que les seves veïnes l’abandonem. En Carles compta amb el suport del barri. I, com no podia ser d’altra manera, això inclou la nostra entitat. Per aquesta raó us convoquem a la manifestació del proper dissabte 27 de febrer que tindrà lloc a la plaça de Sants a les 11.30 h.

18 de febrer de 2021 – Pablo Hasel
El cantant lleidatà Pablo Rivadulla Duró, més conegut amb el pseudònim de Pablo Hasel, ha estat segrestat i empresonat per ordre de l’Audiència Nacional. Ha estat condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per escriure coses com aquestes:

  • El més fastigós de la monarquia és que, enriquits amb la misèria aliena, facin veure que es preocupen pel poble.
  • Milers d’ancians passant fred i sense un sostre segur mentre els monarques donen lliçons des dels seus palaus.
  • Per més milions que inverteixin, per més que siguin “intocables”, la monarquia passarà a la història com els paràsits que són.
  • Policies que empresonaven amb Franco, ara ho fan com a jutges de l’Audiència Nazi-onal.
  • Ara els antidisturbis ploren. Són els mateixos que han pegat i torturat milers de persones, han desnonat a cops de porra, etc.

Es veu que als Borbons i als seus vassalls no els agrada que s’escriguin veritats com aquestes. Doncs nosaltres les escrivim.
Us deixem aquí l’enllaç de la seva darrera cançó “Ni Felipe VI”.

11 de febrer de 2021 – Informació útil per a les eleccions del 14 de febrer
Per a les eleccions al Parlament de la comunitat autònoma de Catalunya, que cal recordar que només representa una part dels catalans que vivim sota administració espanyola (seguint la fastigosa tradició francesa i espanyola de trinxar el nostre país de manera artificial) l’Assemblea ha avaluat els programes electorals de cinc de les candidatures que es presenten defensant la independència de Catalunya. Aquesta avaluació no s’ha fet comparant els diferents programes entre ells sinó cadascun amb el Decàleg de principis d’acció política institucional per avançar cap a la independència, aprovat pel Secretariat Nacional i per una majoria dels membres de ple dret. Podeu trobar-la en el següent enllaç.
D’una forma similar, ja fa uns dies que es va publicar un informe semblant sobre l’actuació del Govern de la Generalitat durant la passada legislatura (format per tres de les cinc candidatures esmentades). El trobareu en aquest altre enllaç.

4 de febrer de 2021 – El 3 de febrer i la llengua catalana
La setmana passada vam parlar, entre altres temes, de la batalla de Montjuïc durant la guerra dels segadors. Després d’aquell enfrontament la guerra va continuar. Finalment, l’any 1659, es va signar el tractat dels Pirineus, mitjançant el que Espanya i França (fins llavors aliada de Catalunya) es van repartir el nostre país.
A la Catalunya que quedà sota administració francesa ben aviat les autoritats van imposar la llengua del nou estat. El dia 3 de febrer de 1672 totes les escoles van ser obligades a ensenyar el francès i es va donar un termini de sis mesos a tota la població per aprendre’l. A partir de llavors als que no en sabessin se’ls prohibiria exercir una sèrie de professions. Menys d’un segle després un procés d’imposició similar s’iniciaria a la Catalunya sud.
Encara avui, tant al nord com al sud dels Pirineus, els enemics del nostre poble ens obliguen a parlar la seva llengua i ens impedeixen, en diversos àmbits, fer servir la nostra. Per aquesta raó des de Sants-Montjuïc per la Independència donem suport al manifest i al decàleg per a les eleccions del proper 14 de febrer impulsats pel grup Koiné.

28 de gener de 2021 – El 26 de gener
El dia 26 de gener de 1641 l’exèrcit castellà va intentar recuperar la ciutat de Barcelona, després que, una setmana abans, el president de la Generalitat, Pau Claris, hagués proclamat la República Catalana. Però l’exèrcit de la Generalitat ho impedí i els obligà a fugir fins a Tarragona. El 26 de gener de 1641 Catalunya va guanyar.
El dia 26 de gener de 1939 l’exèrcit del general Francisco Franco, després de tres anys de guerra, va ocupar la ciutat de Barcelona. El dia 26 de gener de 1939 Catalunya va perdre.
I avui, 26 de gener, escrivim aquest text i afirmem que els nostres enemics no van aconseguir cap victòria definitiva. Sigui o no 26 de gener, us tornarem a guanyar.

21 de gener de 2021 – Legitimitat
Un govern il·legítim ha acordat amb un parlament il·legítim canviar la data de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. Un govern il·legítim perquè va acceptar que un tribunal estranger destituís el seu president. Un parlament il·legítim perquè va acceptar:
1. Que no tots els seus membres podien optar a ser investits president de la Generalitat.
2. Que un tribunal estranger podia destituir els diputats que no eren del seu gust.
I finalment arriba un tribunal il·legítim i diu que el canvi de data no és vàlid.

14 de gener de 2021 – Tres anys d’exili
Fa tres anys un jutge espanyol es va inventar que l’independentista català Adrià Carrasco era un terrorista. Per evitar el tracte que hauria rebut del criminal sistema judicial espanyol, l’Adrià Carrasco va exiliar-se a Bèlgica. Aquesta setmana el jutge ha decidit que ja no cal dir que l’Adrià Carrasco és un terrorista. En resum, el jutge és un canalla.
Des de Sants-Montjuïc per la Independència ens alegrem que l’Adrià Carrasco hagi pogut retornar a Catalunya. Sigues benvingut.


Entradetes dels 202020192018