Dimecres documentals (6 de juliol)

Inicialment planificat per a ser projectat el 29 de juny, aquest documental ha estat ajornat per coincidir amb la celebració d’una assemblea extraordinària d’associats.

 

A la dreta i més enllàA_la_dreta

Producció: TVC

Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2014
Durada: 90 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Aquest documental, que s’estrena en juny de 2014, és un important estudi de l’extrema dreta a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya. L’equip de producció ha fet un seguiment especial tant dels grups feixistes —per exemple, Alba Daurada, el partit nazi grec, i el centre nazi Tramuntana al Clot— com de moviments antifeixistes, com UCFR. Dins de l’objectivitat d’un documental, serà un avís respecte a l’amenaça que representa l’extrema dreta avui.

Marine Le Pen, l’èxit del “lífting”.
El Front Nacional, la força més votada a França, és l’exemple més exitós d’aquest maquillatge a què s’han sotmès molts partits d’extrema dreta per fer-los més digeribles. Diuen que no són racistes, però la “preferència nacional” ratlla la xenofòbia. Volen representació a Europa precisament per destruir les institucions comunitàries i sortir de l’euro. Seguim l’ascens d’aquest partit a Perpinyà, capital d’un dels departaments més pobres i amb més atur de França. Allà la comunitat gitana s’ha sentit temptada pels cants de sirena de l’extrema dreta en contra dels àrabs.

Alba Daurada, sense vergonya.
A Grècia l’extrema dreta no té cap empatx a seguir utilitzant la vestimenta i els mètodes violents que recorden els esquadrons hitlerians. Defensen la “neteja” d’immigrants perquè la Grècia desesperada i sotmesa pel rescat bancari torni a l’esplendor de l’antiguitat. De la mà del número dos del partit, Illias Kasidiaris –a punt d’entrar a la presó per la implicació d’Alba Daurada en crims i assassinats- coneixerem com els grecs s’han deixat seduir pel discurs neofeixista.

Estat espanyol: impunitat, molts ultres i cap escó.
L’Estat espanyol és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. Entrem en el cor de tres formacions.

Plataforma per Catalunya neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”.
España 2000 combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià.
La España en Marcha és l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, i agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna.
De la mà d’alguns dels seus membres veurem com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>