La cançó censurada

Producció: TVC en col·laboració amb Batabat i el suport de la Fundació Catalunya (Sense ficció)
Direcció: Lluís Danés
Any d’emissió: 2016
Durada: 57 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
A partir de la dècada del 1960, quan baixa una mica la brutal repressió política i cultural que el franquisme ha implementat des de finals de la guerra civil, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques. Davant d’aquesta realitat, el règim franquista s’hi oposa amb un instrument contundent: la censura.

El documental “La cançó censurada” compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per esquivar-la.

Un dels grans al·licients de “La cançó censurada” és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita.

Aquesta documentació permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors i informes detallats sobre els concerts, entre d’altres.

A banda de tota aquesta valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d’aquells moments, “Censura a la nova cançó” ofereix nombrós material d’arxiu, com ara imatges d’actuacions musicals, portades de discos censurats…

El documental té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que ofereix una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha “L’estaca”, de Lluís Llach; “Diguem no”, de Raimon, o “Conillet de vellut”, de Joan Manuel Serrat.