Avi, et traure d’aquí

Producció: TVC (Sense Ficció)

Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2013
Durada: 75 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
“Avi, et trauré d’aquí!” Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.

Les fosses del silenci (2a part)

Producció: TVC (30 minuts)
Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2005
Durada: 55 minuts (2a part)
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El règim franquista va justificar la repressió durant la guerra i durant la dictadura com a resposta als abusos d'”els rojos”. Però, ja des de l’endemà de les eleccions del febrer del 36, els militars colpistes conspiren per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència planificada d’antuvi no es limita al cop d’estat, és una autèntica estratègia del terror que els permetria eliminar qualsevol “semilla republicana”.

Segons els estudis més recents, mentre que l’anomenada violència revolucionària acostumava a ser producte d’avalots populars, els nacionals l’havien planificada. Mentre que el govern de la República va intentar mantenir el control sobre els elements més extremistes, els generals revoltats com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco llançaven consignes per escampar una dura repressió. Repressió que s’aplicava no només sobre membres de l’exèrcit enemic, sinó sobre civils, homes, dones, vells i joves. Milers de persones van ser afusellades sense judici, tretes de casa seva i “paseadas”, és a dir assassinades en qualsevol cuneta o a la tàpia d’un cementiri.

Són els desapareguts del franquisme, persones que no tenen cap certificat de defunció i que les seves famílies fa més de 70 anys que els busquen. La primera part del reportatge se centra en la repressió que van patir moltes poblacions d’Andalusia i d’Extremadura, que no van tenir temps d’oposar resistència a l’entrada dels nacionals. La tristament famosa matança de Badajoz, on milers d’opositors van ser assassinats a la plaça de toros. L’anomenat terror calent d’assassinats a les cunetes i “passejos”. Passats els primers mesos de guerra, es porta a terme una repressió més legal. Se succeeixen els judicis sumaríssims, sense cap garantia legal. Les víctimes passen de ser “desapareguts” a ajusticiats.

Les fosses del silenci (1a part)

Producció: TVC (30 minuts)
Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Any d’emissió: 2005
Durada: 55 minuts (1a part)
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El règim franquista va justificar la repressió durant la guerra i durant la dictadura com a resposta als abusos d'”els rojos”. Però, ja des de l’endemà de les eleccions del febrer del 36, els militars colpistes conspiren per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència planificada d’antuvi no es limita al cop d’estat, és una autèntica estratègia del terror que els permetria eliminar qualsevol “semilla republicana”.

Segons els estudis més recents, mentre que l’anomenada violència revolucionària acostumava a ser producte d’avalots populars, els nacionals l’havien planificada. Mentre que el govern de la República va intentar mantenir el control sobre els elements més extremistes, els generals revoltats com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco llançaven consignes per escampar una dura repressió. Repressió que s’aplicava no només sobre membres de l’exèrcit enemic, sinó sobre civils, homes, dones, vells i joves. Milers de persones van ser afusellades sense judici, tretes de casa seva i “paseadas”, és a dir assassinades en qualsevol cuneta o a la tàpia d’un cementiri.

Són els desapareguts del franquisme, persones que no tenen cap certificat de defunció i que les seves famílies fa més de 70 anys que els busquen. La primera part del reportatge se centra en la repressió que van patir moltes poblacions d’Andalusia i d’Extremadura, que no van tenir temps d’oposar resistència a l’entrada dels nacionals. La tristament famosa matança de Badajoz, on milers d’opositors van ser assassinats a la plaça de toros. L’anomenat terror calent d’assassinats a les cunetes i “passejos”. Passats els primers mesos de guerra, es porta a terme una repressió més legal. Se succeeixen els judicis sumaríssims, sense cap garantia legal. Les víctimes passen de ser “desapareguts” a ajusticiats.

Què ens passa valencians?

Producció: Zeba Produccions
Direcció: David Valls
Any d’emissió: 2014
Durada: 62 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la Independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Què passa amb la nostra llengua que no passa amb aquestes altres? Per què el valencià no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què el seu ús no està normalitzat? Per què es prenen com a normals comportaments que no ho són? Per què sovint s’abandona la llengua? Com són els usos reals del valencià? Quines dificultats hi trobem?

L’Alina, una noia alemanya que no parla castellà, vol comprovar-ho sobre el terreny. Ella ja ha viatjat per tot Catalunya, la Franja i Andorra fent la prova i ara vol anar cap al sud.

És per això que volem anar a fer un tomb pel país, però no un tomb qualsevol, sinó que serà un viatge afegint-hi un element transgressor dels costums lingüístics establerts i heretats, encara ara, del temps de la repressió.

Com reaccionarà la societat valenciana davant d’aquest element? Què pot passar quan tenim un element que va en contra d’allò establert? Es pot viure en valencià al País Valencià? Es compleixen les lleis que tenim en favor del valencià, si és que n’hi ha? Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic? Al País Valencià hi ha una societat realment bilingüe?

El dilema kurd (30 minuts)

Producció: TVC
Direcció: Joan Puighermanal i Manuel Martorell
Any d’emissió: 2005
Durada: 28 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
Aquest reportatge ens mostrarà com des de la guerra del Golf, el Kurdistan iraquià és en molts aspectes un estat independent, encara que sense reconeixement internacional. Després de l’any 91, Saddam Hussein es va mantenir al poder, però els nord-americans van crear una àrea d’exclusió a la zona kurda que l’exèrcit del dictador no podia traspassar. Això ha permès als kurds de l’Iraq encetar una experiència única per al seu poble, crear les seves pròpies institucions i beneficiar-se de part dels recursos econòmics derivats del petroli.

El Kurdistan és també un altre Iraq on, excepte a ciutats com Kirkuk, es viu amb relativa seguretat i on els americans i els seus aliats són ben rebuts. Però molts problemes han quedat per resoldre. Els kurds reclamen bona part dels seus territoris ancestrals, però recuperar-los posa en qüestió el mapa ètnic que va deixar Saddam Hussein. Com a herència de la política d’arabització, milers de desplaçats kurds, aplegats en precaris camps de refugiats, reclamen tornar a les seves cases, ocupades ara per colons d’altres parts de l’Iraq.

Els moviments islamistes radicals també amenacen el Kurdistan. Fins fa dos anys, Ansar al-Islam va mantenir un “emirat” independent a Biara. Una operació conjunta entre kurds i nord-americans els va expulsar. Ara, el poble intenta tornar a la normalitat.

Minories com els cristians o els yazidites pateixen especialment els atacs dels radicals. Els yazidites, considerats pels sunnites com adoradors del diable, han hagut d’abandonar els negocis que tenien a Bagdad i Mossul, i suspendre algunes celebracions religioses al mateix Kurdistan.

 
El pati del darrere (Sense ficció)

Producció: TVC en col·laboració amb Al Pati Produccions
Direcció: Isabel Fernández
Any d’emissió: 2015
Durada: 53 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
El documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. És el retrat d’un territori amenaçat constantment per les requalificacions i les modificacions territorials i amb constants plans de desenvolupament (l”outlet’ de Viladecans, el Golf d’Aena per completar les instal·lacions de l’aeroport, Eurovegas…).

El Baix Llobregat és una comarca que tots veiem, però que pocs coneixen. En el seu territori s’instal·len tots els serveis necessaris per a la ciutat de Barcelona. Però, per sota les infraestructures de comunicació que tallen el seu paisatge, hi ha un dels sòls agraris més fèrtils de Catalunya, un delta que és punt estratègic dins la ruta migratòria dels ocells per la Mediterrània occidental, i un riu, el Llobregat, que és el responsable de tot això, i al voltant del qual s’articula el territori. És el pati del darrere de Barcelona… però el seu territori, en constant risc per l’especulació immobiliària, pot ser estratègic per al futur i la sostenibilitat de tots.

Aquest dimecres:

Suñol, un crit valent (Sense ficció)

Producció: FC Barcelona i realitzat per Minoria Absoluta
Direcció: Francesc Escribano
Any d’emissió: 2016
Durada: 53 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
‘Un crit valent’ mostra la figura de Josep Suñol, que va ser president del Barça poc més d’un any, però la seva empremta al Club ha estat fonamental. Aquest industrial català, propietari d’una empresa sucrera i dirigent catalanista els anys 20 i 30, va transformar el Barça, de club esportiu a institució ciutadana referent de tot el país.

El documental és un retrat precís i vibrant de la figura i l’obra d’un personatge excepcional: Josep Suñol i Garriga, empresari, polític, periodista i president del Futbol Club Barcelona. També és el retrat d’un temps i d’un país. La Catalunya dels anys vint i trenta. Un país i una època que, entre moltes altres coses, van ser decisius per donar forma i sentit a moltes de les estructures i les institucions de la Catalunya moderna. Un bon exemple d’això és el Barça. És justament en aquesta època i és gràcies a la feina i la visió de figures com Josep Suñol que el Barça va saber convertir-se en una institució capaç d’esdevenir tot un símbol de Catalunya.

__________________________

Relació de Documentals projectats

Aquest dimecres:

La Crida, història d’una resposta (El documental)

Producció: Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Ciemen, l’Obra Cultural Balear, la Fundació Josep Irla, l’ICIC i Televisió del Ripollès

Direcció: Sergi Guix i Eduard Miguel
Any d’emissió: 2011
Durada: 52 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

–

Sinopsi:
L’acte “Som una nació” en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El documental “La Crida, història d’una resposta“, dirigit per Sergi Guix i Eduard Miguel, és una producció de Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Ciemen, l’Obra Cultural Balear, la Fundació Josep Irla, l’ICIC i Televisió del Ripollès.

Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del “Manifest dels 2.300“, en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993.

Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels “cridaires” o “los lingüísticos”, com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.

“La Crida, història d’una resposta” narra la trajectòria d’aquest moviment de la mà dels seus principals protagonistes (Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sánchez, Carles Riera…), polítics de l’època (Jordi Pujol, Heribert Barrera o Francesc Martí Jusmet) i periodistes (Albert Montagut, Jordi Barbeta, Toni Soler, Arcadi Espada o el catedràtic Amando de Miguel). El documental repassa, per primera vegada, la història completa d’un moviment que no va deixar ningú indiferent. Com sentencia Jordi Sánchez, un dels seus fundadors: “No recordo qui ho va dir, però va dir ‘Si la Crida no hagués existit, s’hauria d’haver inventat’.”

12.00

__________________________

Relació de Documentals projectats

Aquest dimecres:

L’Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no es va fer (Sense ficció)

Producció: Diagonal TV, en coproducció amb TV3 i Aire de Cinema i la col·laboració de la Universitat de València-TAU

Direcció: Vicent Tamarit
Any d’emissió: 2016
Durada: 92 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

–

Sinopsi:
Un relat documental, proper, que ens descobreix el cantant, actor i poeta alcoià Ovidi Montllor des del punt de vista de l’actor Eduard Fernández i la directora Rosana Pastor, que s’estan preparant per fer un film sobre la seva vida.

Durant el procés, conversaran amb persones importants per a l’Ovidi, entre els quals destaquen el pintor Toni Miró, els guitarristes Toti Soler i Toni Xuclà, l’actriu Marta Molins, i les filles del cantant, Helena i Jana.

Aquest camí durà l’Eduard Fernández i la Rosana Pastor a conèixer l’Ovidi més enllà del personatge públic, l’Ovidi com a home.

__________________________

Relació de Documentals projectats

Maria Teresa Massons, coordinadora de la Sectorial de jueus, serà la ponent encarregada de conduir la xerrada i el debat posterior que s’articularà entorn de la cultura com a univers de referència i comprensió del món, les respostes conscients o inconscients davant una realitat cultural diferent i les dificultats de la integració social.

Lloc i hora: seu de l’ANC (carrer Marina, 315), 19 hores.
Pots seguir el debat en directe per streaming  a casa i en companyia en el nostre local (carrer Alcolea, 75)

Podeu recuperar totes les sessions que s’han fet fins al moment en el següent enllaç: https://www.youtube.com/playlist?list=PL2pOmhlcZT6bJV01jAoaNVppRC4bNeGba