Debat mixt sobre les eleccions europees: partits polítics i societat civil

El diumenge 11 de maig, al vespre, va tenir lloc, al Centre Cívic Pere Quart, al barri de les Corts de Barcelona, el debat Eleccions europees pel sí + sí, amb tres representants de partits polítics i tres ponents de la societat civil. L’acte va durar dues hores, moderat per Ricard Gené, coordinador de la Comissió de Relacions Internacionals del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i responsable del projecte De Catalunya al món. Prèviament, Ariadna Isern, de l’assemblea territorial de les Corts per la Independència –coorganitzadora de l’acte amb Sants-Montjuïc per la Independència–, havia fet una referència breu al Multireferèndum, convocat també el 25 de maig.

Debat Eleccions europees pel Sí+Sí: foto de la sala, amb l’estelada i una Saltire

Els ponents van començat per presentar-se breument:

Ricard Gené, el moderador, com a advocat i responsable d’internacionalització de l’Assemblea.
Josep Maria Reniu, professor de Ciència Política i Sociologia a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, va agrair l’interès del públic en el nostre país, i va afegir que anirem a votar el 9 de novembre.
Patrick Roca, membre del Col·lectiu Emma, persona de referència en la internacionalització del procés davant de la comunitat francòfona, traductor, membre de l’assemblea territorial del Poble-sec per la Independència, va recordar el referèndum del Quebec de l’any 1995, que ell havia seguit amb molts intensitat.
Eli Nebreda, per Esquerra Republicana de Catalunya, secretària nacional de Política Internacional, va recalcar la importància d’anar a votar, en primer lloc, perquè som demòcrates.
Albert Pérez, per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, conseller de districte a les Corts, va destacar que és “un plaer ser convidats en un acte de l’Assemblea”, i va posar en valor la dimensió també local que tenen aquestes eleccions.
Aleix Sarri, per Convergència i Unió, assistent de l’eurodiputat Ramon Tremosa a Brussel·les, va desmentir el tòpic que ens quedarem vagant pels segles dels segles per l’espai sideral.

El debat va tenir dues parts: la primera, conduïda pel moderador Ricard Gené; la segona, responent les preguntes del públic (recollides per escrit al final de la primera part). A la primera, hi va haver coincidència general en la importància d’anar a votar. Tres de cada quatre normes que apliquem vénen de Brussel·les. L’abstenció –com a protesta davant del dèficit democràtic del Parlament Europeu, que es va corregint molt lentament– no fa pessigolles a cap partit. I d’altra banda, és previsible que, el dia 26 de gener, els resultats es llegiran també en clau nacional.

“Som Europa”, va dir Josep Maria Reniu, però vam tenir una participació un 7% més baixa a les darreres eleccions europees que l’Estat espanyol. Respecte al procés independentista, Europa no farà res ni per entorpir ni per ajudar, fins al 9 de novembre. “Fins aquell moment no n’hem d’esperar res”. La situació catalana no té precedents. Tenim un 80% a favor de la consulta, i Òmnium i l’Assemblea, que empenyen. Però a partir del 18 de setembre, això canviarà, perquè Escòcia començarà a negociar amb el Regne Unit i amb la Unió Europea, i serà evident que no ens poden llevar la ciutadania europea. Quan és fora, el que li demana tothom és la viabilitat política i econòmica del Regne d’Espanya sense Catalunya. El primer defensor de Catalunya dins la Unió Europea serà el Regne d’Espanya.

Patrick Roca va dir que Europa no ens ignora, i va recordar la visita recent de Viviane Reding, que havia enfurismat Madrid dient aquell “Seieu, dialogueu sense línies vermelles”. L’status quo no és acceptable. D’altra banda, hi ha plena comprensió a França, que veu el procés com un moviment democràtic, inclusiu, que arriba a tothom. Madrid té un problema. I no hi haurà sortida automàtica ni entrada automàtica en la Unió Europea. Potser s’hi pronunciarà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que establirà que hem de negociar de bona fe. Naturalment, si Europa fos un estat federal, el naixement i l’encaix de la República Catalana es tornarien més fàcils. Si la República Catalana no obté la unanimitat dels 27 estats membre de la Unió Europea, s’obrirà un període de negociacions.

Elisabet Nebreda va recordar que l’origen de la crisi es trobava en la bombolla immobiliària, però que el problema eren les solucions que hi havia donat la troika, no votada per ningú. Hem rebut males polítiques com a solució i involució en drets. “Espanya és un país rescatat”, va dir, i el rescat ha salvat el sector bancari espanyol, no els ciutadans, posant com a condicions la reforma laboral i el límit màxim de dèficit (reforma exprés de la Constitució). No tenim una Europa social, i hem de votar per tenir-la. Respecte al procés, va dir que som nosaltres, els catalans, els qui farem la consulta, “qui votarà el 9 de novembre som nosaltres” –però va insistir que la Unió Europea haurà de pressionar Espanya, perquè el procés és similar. Europa és una construcció d’estats, però cal avançar cap a l’Europa dels ciutadans.

Albert Pérez va recordar que la crisi no és culpa dels ciutadans europeus, i que a Europa hi ha milions de pobres, d’aturats, de nens que viuen a la pobresa. La sobirania d’Europa s’ha transvasat als mercats. Però “tots som polítics”, i “Europa serà social o no serà”. Respecte al procés, va destacar que Europa té flexibilitat per solucionar els problemes, i els problemes interns d’un estat són problemes interns de la Unió Europea. La paciència, el coratge, la prudència, la coherència, la transversalitat són les armes de Catalunya, i per això els líders de la candidatura europea d’Iniciativa, Ska Keller, José Bové i Alexis Tsipras s’han compromès a defensar el dret a decidir i una República Catalana dins de la Unió Europea. En la seva opinió, acordar una llista única per a les europees hauria pogut provocar confusió en l’electorat.

Aleix Sarri va precisar que l’austeritat no havia vingut pas d’Europa, sinó d’Espanya, per la mala gestió de la bombolla immobiliària que van seguir el Banc d’Espanya i el ministre Solbes, malgrat els avisos que anaven rebent. El 30 de juny de 2012 la Unió Europea va establir la unió bancària, quan acabava de rescatar Bankia i Espanya estava a punt de fer fallida. Al contrari que Espanya, que fa grans dèficits i emet deute que no se sap si podrà tornar, Suècia no té problemes de sobirania, perquè no està endeutada. Cal demanar que el Parlament Europeu controli la troika. Va explicar que, arran de les preguntes sobre el Banc Europeu d’Inversions, dirigit per Magdalena Álvarez, que no havia donat ni un euro a les pimes catalanes, ara aniran 125 milions d’euros a l’Institut Català de Finances.

Els paràgrafs anteriors inclouen, en algun cas, sintèticament, la resposta a alguna de les preguntes del públic. Van ser molt nombroses. L’acte va acabat amb una primícia, quan Ricard Gené va llegir el posicionament del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana davant de les eleccions europees, i va acabar amb forts aplaudiments. L’acte es va retransmetre pel compte de Twitter @assembleasmxi amb l’etiqueta #Europasisi, amb una interacció notable.