Joan Gellida i Cabot

Dels teus amics de Sants-Montjuïc per la Independència.

Joan: aviat farà 9 anys que vàrem començar plegats l’aventura d’organitzar-nos per assolir la independència del nostre País. Tu vas ser un dels primers a apuntar-se. Quina de parades que vàrem fer traginant el material i muntant unes carpes trencaclosques, recollint vots, recomptant-los…

També vas col·laborar en l’arranjament del nostre local, fa quatre anys i mig. I vinga a participar en assemblees de Sants o les generals de l’ANC. Si n’hem fet de feina junts, si hem brindat de vegades per la independència que sempre hem sentit propera.

Ens has deixat sense veure-ho acomplert plenament. Trobarem a faltar la teva empenta, els teus braços, la teva veu. Però estigues segur que continuarem fins a acabar la tasca, costi el que costi, que ja sabem que costarà, i el temps que calgui, que desitgem no gaire llarg. Redoblarem esforços per mirar de suplir els que heu marxat i comptant amb nous companys que se’ns afegeixen per assolir el nostre somni.

Des d’aquí volem donar el nostre condol a l’Amanda, sempre al peu del canó, col·laborant a la causa. També als seus fills. En nosaltres sempre hi trobareu la complicitat dels companys, l’amistat refermada de tant de temps.

Joan: bon viatge pels guerrers, que al seu Poble són fidels.