[Reproduïm l’acta de l’assemblea extraordinària de divendres de la setmana passada, que, preparada a principi de setmana i sotmesa a revisió, va ser enviada anit al Secretariat Nacional. Les negretes es corresponen a les de l’acta enviada, per ressaltar-ne les dades i els apunts primordials. N’hem omès l’annex, amb la relació de persones assistents.]

Sants-Montjuïc per la Independència, assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana, es reuneix en assemblea a la sala de conferències de les Cotxeres de Sants, a les set del vespre. Excepcionalment, l’assemblea comença amb 12 minuts de retard a causa de la comprovació, a l’entrada, que les persones assistents figuren a les llistes de membres de ple dret i simpatitzants. Assisteixen a l’assemblea 103 persones: 73 membres de ple dret i 30 simpatitzants o col·laboradors –donem la relació nominal d’assistents en annex. El coordinador, Francesc Mercader, explica que la comprovació es produirà als centenars d’assemblees territorials que tindran lloc aquests dies, i que les tres persones que integren la taula que dirigeix el debat, si prenen la paraula, la prendran a títol individual —la mesa és formada per Francesc Mercader, coordinador de l’assemblea territorial; Enric Blanes, secretari, i Joan Mollà, excoordinador. Sala plena amb cadires supletòries als corredors laterals.

Seguint els cinc punts proposats com a guió per l’Assemblea Nacional Catalana, el debat es divideix en quatre grans blocs. El primer és la valoració de la campanya Ara és l’hora i els resultats del 9N. El segon bloc comprèn els punts segon i tercer del guió, i la preferència de l’assemblea per llistes separades amb un punt comú (opció que obté 52 vots, davant de 39 vots per la llista unitària i de 9 abstencions). El tercer bloc correspon al quart punt del guió, i el quart bloc, al cinquè punt. En el quart punt del guió es produeix una votació, guanyada de forma quasi unànime pels qui són favorables a exigir que els partits polítics duguin el punt comú proposat per l’Assemblea com a punt comú. El cinquè punt estableix algunes línies de treball genèriques de l’assemblea territorial d’ara endavant.

El primer punt és la valoració de la campanya Ara és l’hora i els resultats del 9N. S’hi produeixen 19 intervencions, que aquesta acta sintetitza en cinc punts:

• La gent té la voluntat d’actuar, i la campanya ens ha fet guanyar més persones, i més diverses. Tot el que fem va sumant. El voluntariat té un gran potencial, i va superar tota mena d’obstacles el 9N; hi ha moltíssimes anècdotes que confirmen l’energia de la gent.
• El 9N, sense poder fer-ne publicitat oficialment, amb l’Estat espanyol en contra, amb l’amenaça policial de fons, amb la dificultat per a molta gent de saber on eren els locals de participació, semblava impossible. Ha estat una campanya enorme, molt professional, impactant. Ha estat una victòria, un acte de desobediència massiu, de 2,3 milions de persones, amb moltíssima gent gran sense por (a diferència d’Escòcia). Ha estat una presa de consciència.
• El 9N ha irritat Madrid, i els seus insults són l’argument del feble, com va dir Ortega. Ara l’actitud de l’Estat espanyol estimula que els del sí+no passin cap al sí+sí, però acabarà fent una gran oferta, com va passar a Escòcia, i caldrà parar molta atenció als indecisos –l’Assemblea Nacional Catalana ha d’estar preparada per quan aquesta oferta surti. En el 9N el No ha aconseguit monopolitzar el debat concentrant-lo en la qüestió legal.
• Hem treballat moltíssim perquè la gent anés a votar. Ara es tracta de fer la campanya pel Sí a la independència, i que aquest debat, que és el debat real, ens faci captar nova gent cap al Sí. Per aconseguir la independència, que és l’objectiu, hem d’obtenir mig milió de vots més, que trobarem sobretot en el 10% de sí+no. Necessitem estudiar els resultats, que indiquen on hi ha més vot dubtós. Necessitem encara més força: hi ha molta gent que no està connectada amb la nostra causa, que necessita més informació, gent a la qual és difícil d’arribar perquè consumeixen sols mitjans de comunicació unionistes. Hem d’incidir en la Marina, a l’Hospitalet, a Tarragona. Necessitem més Súmate. Hem d’arribar a la gent més jove (els votants de 16 a 18 anys podien haver estat molts més). Hem d’arribar als immigrants, a la gent que va arribar fa anys i als nous immigrants, sobretot a la immigració sud-americana, que té por de perdre els papers i que ha de poder saber quina serà la seva situació. Com més gent hi hagi a favor de la independència, millors condicions ens assegurarem en la negociació.
• La Gigaenquesta i la campanya de trucades no van arribar als objectius, tot i les bones xifres. La Gigaenquesta no s’ha aprofitat prou, i si bé va topar amb la falta de costum d’anar porta a porta a fer campanya, com a assemblea territorial hem de comunicar a l’Assemblea Nacional Catalana que no ens sembla bé.

El debat prossegueix, a les 19.50 h, amb els punts segon i tercer de l’ordre del dia: [punt 2] Cal que mantinguem la proposta de candidatura unitària, tal com indica el nostre full de ruta, com l’única opció a la qual l’Assemblea pugui donar suport? [punt 3] Si aquesta candidatura unitària no fos possible, hauria de donar suport l’ANC a aquelles candidatures que portin en el seu programa el compromís de declarar la independència, d’acord amb la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional? S’hi produeixen 24 intervencions. Agrupem els arguments a favor de la candidatura unitària, amb els seus matisos, i els arguments a favor de les candidatures separades, i hi afegim tres observacions generals que afecten les dues alternatives. Esmenem també un aparent lapsus en el segon punt del programa electoral comú proposat.

• A favor de la candidatura unitària, s’esmenten els precedents de la Solidaritat Catalana de 1905, que va durar un any, i de la mateixa Assemblea Nacional Catalana, fundada per damunt de personalismes, sense saber els noms dels qui hi participaven, i mantinguda per l’acord general dels voluntaris; s’hi afegeix l’argument de la visibilitat internacional. 
  • Hi ha matisos: la candidatura única hauria d’incorporar persones de la societat civil, que algú diu que haurien d’arribar a ser el 50% dels candidats (triats per consens entre CDC, ERC, CUP i l’ANC, fins i tot si la CUP decideix presentar-se fora de la candidatura unitària); hauria de tenir per finalitat fer el nou país, durant uns mesos; alguna intervenció defensa que la candidatura unitària no ha d’anar al voltant del president Mas, i adverteix l’Assemblea del perill de donar suport a una candidatura única; una altra suggereix la candidatura única a les circumscripcions de Lleida, Tarragona i Girona, afavorida per la Llei d’Hondt, i la llibertat de constituir-la o no a la circumscripció de Barcelona, en què els partits podrien incloure en el programa el punt comú de declarar la independència i el compromís de no atacar-se mútuament –en tot cas, la candidatura única exigeix parar atenció al que diuen els experts, als seus càlculs.
• Hi ha algunes persones que critiquen els partits perquè entenen que fan prevaldre els seus interessos per davant dels del país; veuen les candidatures separades amb punt comú en el programa com a mal menor, i consideren que el descrèdit de la classe política conduirà cap a l’abstenció. En contrapartida, l’Assemblea Nacional Catalana té més poder de convocatòria que partits polítics com CDC i ERC.
• A favor de les candidatures separades, hi ha la idea que molts votants no poden donar suport a Artur Mas i el neoliberalisme, i al contrari, que ERC sola pugui arrossegar una part dels votants del PSC; hi ha també la idea positiva que els independentistes defensarem i votarem els partits que volen construir el país des de la independència, i hi ha la idea pràctica que la candidatura per separat ens farà guanyar vots entre els no convençuts.

Sorgeixen tres observacions de fons, al marge de les dues alternatives descrites: [1] la necessitat que les eleccions al Parlament de Catalunya es facin abans de tres mesos; [2] hi ha sempre l’opció de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya en candidatures separades però agrupades en diverses llistes àmplies, més enllà dels partits, i [3] s’esmenta també el perill que l’Estat espanyol invalidi les candidatures, separades o única, i aleshores les eleccions municipals es convertirien en la bala a la recambra.

Esmenem en el punt comú dels programes electorals proposat per l’Assemblea Nacional Catalana un aparent lapsus en el segon apartat, que esmenta la declaració de sobirania en lloc de la declaració d’independència –esmena avalada pels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Es sotmeten dues preguntes a votació:

• [A] Estàs a favor que les eleccions al Parlament siguin abans de tres mesos? El sí és pràcticament unàmine –hi ha només una abstenció. 
• [B] Quina opció prefereixes, la llista unitària o les llistes separades amb un primer punt comú sobre la independència en el programa? Guanyen les llistes separats amb punt comú amb 52 vots, davant de 39 vots per la llista unitària i de 9 abstencions.

El punt quart de l’ordre del dia, a les 20.35 h, dirimeix quin grau d’implicació ha de tenir l’Assemblea Nacional Catalana en el procés electoral. S’hi produeixen 12 intervencions.

• Es constata que , per a l’Assemblea Nacional Catalana, no serà el mateix una coalició unitària que diferents partits o diferents coalicions de partits. La feina, la documentació i el missatge de l’Assemblea canviaran segons el cas –si els partits van separats, el plantejament haurà de ser el mateix que el de les eleccions al Parlament Europeu. Si els partits van en una sola candidatura, la feina serà molt clara; si van separats amb el punt comú per la independència, s’haurà de donar suport a totes les candidatures. L’Assemblea haurà de fer pressió als partits, i posar èmfasi en el suport públic a les idees independentistes i en el fet que el full de ruta dels partits sigui únic. L’alternativa òptima és que els partits incloguin, com a primer punt dels seus programes, el punt proposat per l’Assemblea, que hauria de ser inflexible en aquesta exigència. 
• L’Assemblea Nacional Catalana no ha d’entrar a l’arena política. Ha de continuar sent una eina de control, evitant desviacions i procurant que els partits no segueixin males pràctiques pel seu interès, i preservant el seu caràcter transversal.
• A partir del 9 de novembre, l’Assemblea pot generar debat, ben fet, amb dades, fent de contrapès a les informacions esbiaixades unionistes.

Es sotmet la pregunta següent a votació: Exigim que els partits polítics portin els compromisos proposats per l’Asssemblea com a primer punt dels seus programes electorals? Es produeix una pràctica unanimitat a favor de l’exigència, amb només 2 abstencions.

 

El darrer punt de l’ordre del dia, a les 20.55 h, delibera sobre quin ha de ser ara el treball prioritari de les assemblees territorials. S’hi produeixen 10 intervencions.

• Les eleccions al Parlament de Catalunya s’han d’haver convocat a tot estirar el 15 de desembre; si no és així, ens haurem de mobilitzar –la intervenció rep aplaudiments. La mobilització també es podria produir per acció de la Fiscalia o per aplicació de la Llei de partits. Necessitem un pla de contingència, per afrontar les accions troglodites de l’Estat espanyol i per desobeir-hi –per més que, d’acord amb l’article 13 del Tractat de la Unió Europea, no es pot mobilitzar l’exèrcit per una qüestió així, pel fet que la gent vulgui votar. Una intervenció apunta que fa tres anys que estem mobilitzats, i que si el procés s’allarga, hi ha perill de desmobilització.
• Hi ha d’haver continuïtat amb la feina que hem fet fins ara. Però cal parlar a la gent més del que volem, i ens hem d’adreçar a la gent menys procliu. Cal anar preparant accions de desconnexió de l’Estat espanyol, per a la gent convençuda, començant per no comprar loteria espanyola, i anar pensant i actuant com un país independent –cal fer una llista d’accions de desconnexió, i rumiar si podríem fer res de cara al 6 de desembre. Hi ha d’haver més exigència respecte a les campanyes de l’Assemblea; si hi ha una campanya que no surt bé, que algú presenti la dimissió.

[signatures de les tres persones de la mesa]