Som imparables!

Entradeta de l’Indepensants de l’11 d’abril:

UN 10 D’ABRIL PER NO OBLIDAR

Un assolellat diumenge, el 10 d’abril de 2011, vàrem culminar el procés de consultes populars que podem assenyalar com un punt d’inflexió de l’independentisme als nostres barris.
On som ara, just 8 anys després? Què en queda d’aquella alegria, d’aquella il·lusió? Tantes i tantes hores de tanta gent indòmita ens han fet avançar molt. Fins al punt que en un context de país democràtic ja seríem independents.
Ara, però, tenim clar que s’han acabat les alegries, que tenim al davant un enemic poderós i decidit a tot per no perdre’ns. Però també tenim clar que no hi ha marxa enrere possible. Perquè després de la barbàrie de l’u d’octubre, la presó, la repressió creixent, la decisió d’anar-nos prenent poders, institucions, competències i diners, cada vegada va creixent el nombre de catalans que mai més voldran formar part d’Espanya. Ni amb 30 anys es podran guarir les ferides.
Per tot això, no ens creurem mai la possibilitat d’un diàleg sincer, ni l’estructura autonòmica, ni la solució federal, ni cap mena de promesa. No tenen projecte si no és l’assimilació. Les alternatives són evidents: o ens n’alliberem o ens esborren com a poble.