Fòrum “Per a què volem ser independents?”

“Per a què volem ser independents?”, ens preguntava  Montserrat Guibernau, en la intervenció que tancava el document “Hola, Europa!”. Responent la seva pregunta des d’un punt qualsevol del país, obrim un fòrum per rumiar quins haurien de ser els nostres drets fonamentals com a ciutadans de la futura República Catalana –perquè hi haurà un moment, els propers mesos, encara que no sapiguem ni quan ni com, que serem, lliures, un nou estat d’Europa.

Ben mirat, la reflexió de Guibernau és naturalíssima. Al cap de pocs anys d’independitzar-se, els Estats Units van aprovar la seva Constitució (1787), que establia la separació dels tres poders (executiu, legislatiu i judicial) i el marc de l’equilibri entre els estats i la Unió i també entre les posicions de la majoria i la minoria. La Revolució Americana havia donat al món un text fonamental, però no en tenia prou. Thomas Jefferson, l’autor principal de la Declaració d’independència, escrivia, el 20 de desembre de 1787, des de París, on feia d’ambaixador del jove Govern Federal, en una carta a James Madison, una lloança de la Constitució, amb una objecció principal:

Ara afegiré tot el que no m’agrada. Primer, l’omissió d’una declaració de drets que estableixi clarament i sense el recurs a sofismes la llibertat de religió, la llibertat de premsa, la protecció contra un exèrcit permanent, la restricció contra els monopolis, la força eterna i irrefrenable de les lleis d’habeas corpus, i els judicis amb jurat popular en tots els afers judicials que es regeixin per les lleis civils […]. Una declaració de drets és el que la gent pot oposar contra qualsevol govern de la terra, general o particular, i el que cap govern just hauria de refusar […]

Aquest és l’origen de la Declaració de drets nord-americana (Bill of Rights, en anglès), aprovada el 1791. En la seva formulació dels drets hi ha un detall significatiu: no s’hi afirma que tenim llibertat d’expressió, com fa per exemple la Constitució espanyola, sinó que s’hi restringeix l’autoritat de l’estat davant de l’individu. Per això la formulació és negativa i del tot eficaç: “El Congrés no pot reduir la llibertat d’expressió o de la premsa.” –evidentment, ni el poder executiu ni el judicial hi són esmentats, perquè no tenen cap mena de capacitat de legislar. Jefferson considera que no cal afirmar la llibertat d’expressió, o de decidir, perquè és un dret natural que ja tenim pel mateix fet de viure.

Obrim el fòrum sobre els drets fonamentals que els catalans hem de tenir garantits a la nostra futura República amb aquest text venerable com a punt de partida. És cert que és un text del segle XVIII, amb alguna singularitat controvertida al seu mateix país (el dret de posseir i portar armes), i que es refereix a la Constitució dels Estats Units i fins i tot a la relació del Govern federal amb els estats de la Unió. Però també és un text sorgit d’un procés independentista, impulsat des de baix cap amunt, exemplarment antiautoritari –és un text, en fi, molt català, que esperem que estimuli el debat.

Llegeix, més avall, les 10 esmenes que la Declaració de drets va incorporar a la Constitució nord-americana i digues mitjançant el formulari del final d’aquest article si hi trobes a faltar cap dret, si n’hi ha algun que no hauríem de tenir o si n’hi ha algun altre que s’hauria de modificar.

• El fòrum estarà obert des del 17 de juny, segon aniversari de la constitució de Sants-Montjuïc per la Independència i Poble-sec per la Independència, fins al 10 de juliol, primer aniversari de la Marxa per la Independència a Sants-Montjuïc.
• És un fòrum moderat. L’adreça electrònica que et demanem al formulari li servirà al moderador per posar-se en contacte amb tu el mateix dia que hagis enviat la teva contribució o l’endemà. Les pautes de moderació són les habituals.
• Anirem afegint i ordenant els comentaris al final de l’article. I acabarem publicant un article resum sobre les contribucions i el seu resultat per poc que el fòrum prengui una mica de vida.

DECLARACIÓ DE DRETS DELS ESTATS UNITS (BILL OF RIGHTS)

Primera esmena: El Congrés no pot fer cap llei que impliqui l’establiment d’una religió ni que prohibeixi la lliure professió de fe; o que redueixi la llibertat d’expressió, o de la premsa, o el dret de la gent a reunir-se pacíficament, ni el de petició al Govern perquè repari greuges.

Segona esmena: Com que cal una milícia ben organitzada per a la seguretat de tot estat lliure, no s’ha d’infringir el dret de la gent a posseir i dur armes.

Tercera esmena: Cap soldat no ha de ser aquarterat en temps de pau a cap domicili, sense el consentiment del propietari, ni en temps de guerra sinó de la manera prescrita per la llei.

Quarta esmena: No s’ha de violar el dret de la gent a la seguretat de la seva persona, domicili, documents i efectes contra els escorcolls i embargaments sense motiu i no s’ha d’expedir cap ordre judicial que no tingui raons de base versemblants, corroborada per jurament o declaració i que no especifiqui l’indret a escorcollar, la persona a detenir o les coses a embargar.

Cinquena esmena: Ningú ha de respondre d’un delicte capital, o bé ignominiós, sense l’escrit d’acusació d’un gran jurat [entre 16 i 23 ciutadans], excepte en els casos sorgits a l’exèrcit o la milícia en acte de servei en temps de guerra o en una catàstrofe, ni es pot posar dues vegades ningú en perill de mort o de la seva persona per un mateix delicte, ni està obligat, en cap causa judicial, a declarar contra si mateix, ni pot ser privat de la vida, la llibertat o la propietat sense el degut procediment legal, ni la seva propietat privada pot ser requisada per raó d’utilitat pública sense una compensació justa.

Sisena esmena: En tot procediment judicial, l’acusat gaudeix del dret a ser processat públicament i sense dilacions indegudes per un jurat imparcial de l’Estat i districte on l’acte delictiu s’hagi comès, districte que s’haurà determinat prèviament segons la llei, i del dret a ser informat de la causa i naturalesa de l’acusació, a encarar-se amb els testimonis en contra, a fer comparèixer els testimonis a favor i a ser assistit per un lletrat per defensar-se.

Setena esmena: En causes civils en què el valor en litigi superi els vint dòlars s’ha de preservar el dret a judici amb jurat, i cap acte jutjat per un jurat no ha de ser reexaminat per cap tribunal dels Estats Units sinó d’acord amb les normes del dret civil.

Vuitena esmena: No es pot exigir cap fiança excessiva ni imposar multes excessives, ni establir penes cruels ni degradants.

Novena esmena: L’enumeració a la Constitució de certs drets no s’ha d’interpretar pas per negar-ne o descartar-ne d’altres que la gent conserva.

Desena esmena: Els poders no delegats als Estats Units per la Constitució ni prohibits per aquesta als estats es reserven respectivament als estats o a la gent.

Rumia una estona, no et precipitis… i endavant!

[Form id=”10″]

LES APORTACIONS

Aquestes són les opinions expressades fins ara. Pots obrir un nou fil, o opinar sobre el que proposen altres persones:

PRIMERA ESMENA:

• Josep Lluís Dachs: “Cap llei no pot estar per sobre de la voluntat del poble, ni de la seva llibertat, ni la de les persones individuals. Les lleis no són immutables; per tant, poden ser modificades per la majoria adequada”.

SEGONA ESMENA:

• Xavi Silvestre: “Cal suprimir-la”.
• Manel Mora: “Sha de derogar (suprimir)”.
• Maria Teresa Pérez: “Cal una milícia ben organitzada per a la seguretat de tot estat lliure”.
• Joan Vilarmau: “En situacions excepcionals de perill per a un col.lectiu de persones les forces d’ordre públic no podran impedir la participació de sometents o guàrdies veïnals per a l’autodefensa. No es vulnerarà el dret dels sometents a negociar amb els Mossos d’Esquadra per a trobar, conjuntament, la manera de garantir la seguretat”.

TERCERA ESMENA:

• Maria Teresa Pérez: “Caldria substituir el terme soldat per milicià“.

QUARTA ESMENA:

• Enric Blanes: Caldria afegir-hi la inviolabilitat de les comunicacions: “[…] seguretat de la seva persona, domicili, documents, comunicacions i efectes contra els escorcolls i embargaments sense motiu […]”

CINQUENA ESMENA:
—

SISENA ESMENA:

• Magí Ribas: “El dret a un jutge independent i imparcial es el primer de tots, doncs d’aquest en depèn la efectivitat dels demés drets. Proposaria un contingut proper al de l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans: 1.Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial, predeterminat per la llei, que decideixi ja sigui sobre els litigis en relació amb els seus drets o les seves obligacions de caràcter civil, ja sigui sobre els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha de ser pronunciada públicament. 2. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta. 3. Tot acusat té dret, especialment,: a) A ser informat, en el termini més curt possible, en una llengua que comprengui i d’una manera detallada, de la naturalesa i de la causa de l’acusació formulada contra ell; b) A disposar del temps i de les facilitats necessàries per a preparar la seva defensa; c) A defensar-se ell mateix o a tenir l’assistència d’un defensor de la seva elecció i, si no té els mitjans per remunerar un defensor, a poder ser assistit gratuïtament per un advocat d’ofici, quan els interessos de la justícia ho exigeixin; d) A interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec; a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, si no comprèn o no parla la llengua emprada en el judici.”

SETENA ESMENA:
—

VUITENA ESMENA:
—

NOVENA ESMENA:

• Enric Blanes: “En el mateix sentit, convindria afegir-hi: “No hi pot haver cap càrrec públic municipal ni nacional, de caràcter executiu, legislatiu o judicial, que no sigui sotmès a l’elecció directa de la ciutadania.”

DESENA ESMENA:

• Manel Mora: “La Constitució catalana ha de ser redactada des del teixit associatiu de la societat civil: moviments socials, veïnals, cooperatiu, etc.
• Maria Teresa Pérez: “Els poders no delegats per la Constitució ni prohibits per aquesta es reserven a la gent”.

NOVES PROPOSTES:

• Xavi Silvestre: “Els partits polítics tenen el dret de representar la ciutadania al capdavant del poder legislatiu, i el deure de complir els compromisos adquirits. L’incompliment de qualsevol compromís electoral serà perseguit judicialment, i tota decisió legislativa no inclosa al programa electoral haurà de ser sotmesa a referèndum vinculant”.
• Enric Blanes: “El Parlament no pot limitar el lliure accés a la informació i documentació elaborada, rebuda o posseïda per les institucions i entitats que exerceixen funcions públiques. Tota excepció ha de ser motivada i obtenir el vistiplau d’un jurat”.
• Albert Cabús: “Dret a l’entorn i a la qualitat de vida digna: L’entorn on vivim ha de tenir unes condicions mediambientals de qualitat i seguretat que protegeixin la integritat de les persones així com la seva qualitat de vida. El Parlament ha de garantir-ne la preservació i restauració, quan es requereixi, i el Poder Judicial ha de vetllar per aquest compliment”.
• Manel Mora: “La constitució ha de contemplar la persecució de la corrupció, garantir una absoluta transparència en tots els àmbits, democràcia real als òrgans de participació ciutadana i, sobretot, defensa i potenciació dels serveis públics: sanitat, educació, drets dels/de les treballadors/es, etc”.
• Joan Mollà: “El Parlament legislarà i la justícia vetllarà perquè la conservació del medi natural predomini sobre els interessos econòmics i el consum desenfrenat, que poden comprometre el futur de les següents generacions”.
• Leo Delgado: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.
• Ramon Sugranyes: “La constitució catalana recull tan sols principis bàsics, com ara l’ensenyament, el benestar, la sanitat, excloent regulacions.  A partir d’aquí, i de manera paral.lela, la funció del legislatiu és legislar per a crear jurisprudència i, d’aquesta manera, donar lloc a un cos legislatiu, dinàmic i actualitzat a les necessitats de tots els catalans”.