·
El primer d’octubre del 2017 vam fer l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més. La realitat viscuda, ningú no la podrà esborrar: l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven. Tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit.

El primer d’octubre no només vam votar: ens vam autodeterminar com a poble i vam ensenyar a tot el món la nostra maduresa democràtica mentre l’estat espanyol va mostrar sense enganys que viu ancorat en el segle passat. El que va fer possible aquell dia històric no van ser els despatxos ni els partits, sinó el poder popular autoorganitzat, la força col·lectiva del poble. Aquesta és la lliçó més valuosa de l’1-O: quan el poble esdevé subjecte actiu i s’organitza, és imparable.

L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ens vol imposar un fals relat de normalitat, mentre el cop d’estat judicial continua actuant. En tenim nombrosos exemples recents: els represaliats del 23-S, a qui no es vol aplicar l’amnistia i els qui són a l’exili des de fa vuit anys. La mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa el 25% de castellà a les escoles, en un nou intent d’anorrear la nostra llengua arreu dels Països Catalans.

Els partits, subordinats al marc mental i polític espanyol, representen justament allò que és contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador, eines de lluita que es nodreixen de l’ANC i de l’autoorganització del poble.

Cal trobar les eines necessàries perquè els partits polítics que encara s’autoanomenen independentistes es vegin obligats a tornar a situar la independència al centre de la seva acció. Per això, l’estratègia de l’ANC és clara i inajornable: exercir de contrapoder organitzat, persistent i incòmode, capaç d’arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional de Catalunya ens com prometem a pressionar-les des del moviment civil organitzat, i comptem amb tots vosaltres per fer-ho. Des de l’Assemblea Nacional Catalana us convidem a continuar endavant, a fer sentir la vostra veu i a no malbaratar l’objectiu. Estem convençuts que, com a poble, tenim la força per fer-ho.

Som els amos del nostre destí i no hi renunciarem. La nostra tossuderia i la nostra resistència, demostrades durant més de tres-cents anys, en són la prova i alhora en són la clau.

Davant de la raó de la força d’un estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb la desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, tal com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai.

Només la Independència ens farà lliures.
Visca la República Catalana dins dels Països Catalans!

·

Us facilitem còpia literal del comunicat que ha emés l’Assemblea el 15 de maig.

·
L’Assemblea considera insuficient el Pacte Nacional per la Llengua

·
L’Assemblea Nacional Catalana no signem el Pacte Nacional per la Llengua per considerar-lo insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics.

La realitat que reflecteix l’enquesta evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua.

Com vàrem explicitar en el manifest per la llengua de la diada de Sant Jordi, ens cal anar més enllà d’exercicis de retòrica. Cal una voluntat molt decidida per part de les institucions i de les administracions públiques per desplegar d’una vegada els recursos legislatius, tècnics i materials per fer front al repte de la llengua i la lectura de l’anomenat Pacte Nacional, que s’allunya molt de les urgents necessitats que la nostra llengua requereix.

L’Assemblea ens dirigim al president de la Generalitat i de manera pública i oberta li fem les següents preguntes:

• Aquest Pacte Nacional garantirà que es compleixin les normatives vigents aprovades i que fins ara no s’han complert ni s’han fet complir mai? Hi ha voluntat política perquè el govern faci allò que està obligat a fer segons la legislació vigent? O ni tan sols es vol complir amb les obligacions?

• Aquest Pacte Nacional garantirà el compliment de la immersió lingüística al sistema educatiu o es continuarà fent els ulls grossos i permetent que el professorat utilitzi el castellà com a llengua vehicular segons el seu criteri personal?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que un comerç hagi de retolar com a mínim en català o es continuarà fent els ulls grossos davant dels comerços que incomplint totes les normatives retolen exclusivament en castellà o en anglès?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que una persona pugui adreçar-se a la justícia o al sistema sanitari en català amb la seguretat que el professional que l’atén l’entendrà correctament i, per tant, el podrà atendre com correspon o es continuarà incomplint la normativa i fent els ulls grossos com fins ara?

• Aquest Pacte Nacional garantirà que l’oferta de cinema en català i la proporció de cançons en català a les ràdios s’ajustaran als mínims legals o continuaran sent escarransides?

• Aquest Pacte Nacional garantirà l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes a la població dels descendents dels catalans que viu arreu del món?

Com a Assemblea voldríem que un acord que porta per títol “Pacte Nacional” garantís de manera clara aquestes situacions i moltes d’altres que minoritzen dia a dia l’ús de la nostra llengua nacional.

L’ANC publicitem que ningú ens ha convidat a participar-hi, signar-lo o fer-hi cap aportació, tot i que des de moltes assemblees territorials de l’ANC s’ha fet i es fa acció continuada a favor de la llengua. També és palès que altres col·lectius absolutament implicats en la defensa de la llengua tampoc han estat escoltats. La “normalitat” del país implica excloure dels “pactes nacionals” entitats que hi estan treballant activament? Aquesta actitud empobreix un pacte que es vol projectar o vendre com a “nacional”.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

Vida i treball dignes per una terra lliure!

Pa, treball digne i sostre per a tothom: per la República Catalana!
Desconnectem-nos de l’IBEX-35!

Amb motiu del 1r de maig de 2017, vam destacar les paraules de Salvador Seguí: “a nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa cap por”. I els esdeveniments d’aquell any 2017 i els següents ens han refermat i donat la raó.

Cap treballador/a català pot oblidar el paper contrari a la independència que van jugar i juguen encara Foment del Treball i les empreses de l’IBEX-35 que van pressionar per impedir la celebració del Referèndum del Primer d’Octubre i la Declaració d’Independència.

No sols això, Foment del Treball manté la denúncia a la campanya del Consum Estratègic que va impulsar l’Assemblea Nacional Catalana a favor de la desconnexió de les empreses de l’IBEX-35, a més de denunciar un dels sindicats (La Intersindical) que van convocar les vagues generals del 3-O i el 8-N de 2017.

La independència i la República Catalana són la garantia de conquestes en drets socials com són un habitatge digne i un sostre per a tothom, el control del preu de l’energia i d’un transport públic ecològic que mantingui l’equilibri territorial i que doni servei al conjunt dels i les treballadores, i és clar, també, una sanitat i una educació públiques universals de qualitat.

És l’oportunitat també per avançar en reivindicacions pròpies com ara un marc nacional de relacions laborals, on es pugui garantir la reducció de la jornada laboral i regular un salari mínim interprofessional, d’acord amb el cost de la vida a Catalunya i el manteniment d’unes pensions de jubilació justes.

El moviment obrer ha estat des de sempre impuls de noves formes de lluita davant les injustícies: vagues, boicots, autoorganització d’escoles, ocupació de places, edificis, autobusos, promotor del cooperativisme, de la creació d’ateneus, la cultura popular com els Cors de Clavé, i la solidaritat. Es tracta, doncs, de posar tot aquest bagatge col·lectiu i aquesta energia al servei d’un sindicalisme autocentrat nacionalment i de lluita per enfortir-nos com a poble i amb consciència de la nostra força transformadora.

La República Catalana, com a eina de canvi a favor dels drets socials, nacionals i lingüístics, per millorar les condicions de vida de la gent treballadora, manllevant les paraules de la militant i historiadora Eva Serra, és la forma que pren avui la Revolució Catalana.

Ara és el moment de posar fil a l’agulla!
Poble treballador català, unim-nos!
Per la independència i els drets socials!
Per la República Catalana dels iguals!

Països Catalans, 1r de maig de 2025
Secretariat de la Sectorial de Treballadors/es per la Independència