Estiu 2025 – 15 d’agost

Els divendres de cada setmana del període de l’estiu, en que tenim una activitat reduïda, publicarem un document amb l’objectiu que aporti algun element de reflexió sobre la realitat política i cultural de Catalunya.
Aquesta setmana el volem dedicar a una data que, per a nosaltres, és molt important:

L’1 d’octubre

La Viquipèdia diu que, en aquesta data de l’any 2017, se celebrà el referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment, “Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya“, conegut pel numerònim 1-O).

Els resultats del referèndum (amb el 100% dels vots escrutats) foren aquests:

Electors: 5.313.564
Votants: 2.286.217 (participació del 43,03%)*

    • Vots nuls: 19.719 (0,86%)
    • Vots vàlids: 2.266.498 (99,14%):
      • Sí: 2.044.038 (90,18%)
      • No: 177.547 (7,83%)
      • Blancs: 44.913 (1,98%)

Aquest resultat no l’hem d’oblidar mai, com tampoc hem d’oblidar la repressió que l’Estat va exercir contra el poble català sembrant el pànic i la por (us recordeu dels piolins?) per desmotivar la participació en una consulta democràtica i pacífica.

* Només es comptabilitzen les paperetes recomptades; el govern català xifra en 770.000 el cens dels col·legis electorals tancats per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra, incloent-hi els votants que no van poder fer servir el seu col·legi electoral i les urnes amb vots requisats en aquests col·legis.

______
Enllaços:
– Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Referèndum_sobre_la_independència_de_Catalunya_de_2017
– Vídeo: https://youtu.be/K6i69o2ANJg?si=tDgCNl8_eswoB6QT


Estiu 2025 – 1 d’agost

·
Els divendres de cada setmana del període de l’estiu que tenim una activitat reduïda, es publicarà un document amb l’objectiu que aporti algun element de reflexió sobre la nostra realitat política i cultural de Catalunya.
Aquesta setmana fem una mica d’història:

Batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641
De les poques vegades que els Borbons van perdre

L’historiador Dani Cortijo (vídeo del programa de Betevé “Altres Basrcelones”) ens dona l’explicació dels fets.
El vídeo comença amb unes imatges de l’entrada dels nacionals a Barcelona que també fou un 26 de gener i seguidament Cortijo argumenta el perquè de la data.

La Viquipèdia permet fer una molt bona contextualització dels fets que amb lliçó magistral que mostra el vídeo podem fer-nos una idea força fidel del que va succeir.

_______
Enllaços:
– Vídeo: https://youtu.be/0nxcGCInZKE?si=2Hg2YSwCZzSLQtfg
– Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montjuïc_(1641)


Estiu 2025 – 25 de juliol

·
Els divendres de cada setmana del període de l’estiu que tenim una activitat reduïda, es publicarà un document amb l’objectiu que aporti algun element de reflexió sobre la nostra realitat política i cultural de Catalunya.
En aquesta ocasió us proposem conèixer a fons a:

LA CORONELA DE BARCELONA
Formació armada que defensava la ciutat

La Viquipèdia conté un article prou detallat del que va ser aquesta formació armada, la seva història i la seva principal funció.

El següent vídeo il·lustra la composició de cadascun dels batallons que formaven la Coronela.

___________
Enllaços:
– Vídeo presentació: https://youtu.be/Hz–1knFg6M?si=xObc_JilBinJ80xY
– Viquipèdia:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Coronela_de_Barcelona
– Vídeo dels batallons: https://youtu.be/QangelDJ0hI?si=CaJ_flyEu4as4mEX


Estiu 2025 – 18 de juliol

·
Els divendres de cada setmana del període de l’estiu que tenim una activitat reduïda, es publicarà un document amb l’objectiu que aporti algun element de reflexió sobre la nostra realitat política i cultural de Catalunya.
Avui us oferim:

“El davantal” de Jordi Basté (RAC1): 1, 2, 3, responda otra vez del 26 de juny que va fer arran d’unes declaracions de Felipe González sobre corrupció i amnistia que va fer a l’emissora Onda Cero.

En l’enllaç teniu accés a la web de l’emissora amb l’àudio i la transcripció. L’àudio comença després d’una breu falca publicitària (10 segons):

https://www.rac1.cat/opinio/20250627/270021/davantal-1-2-3-responda-otra-vez.html

En aquest enllaç es pot veure part de l’entrevista que Carlos Alsina (Onda Cero) li va fer a Felipe González on, aquest, s’atreveix a dir el que Basté afirma en la introducció del davantal (aproximadament sobre el minut 7 del vídeo).

_______
Enllaç:
https://youtu.be/JVeA2hAbC0w?si=dPCrh92E6-1hyUwn


La IA opina

·
Uns dies abans de les festes nadalenques, i com a “divertimento“, vam fer una consulta a un sistema de xat basat en el model de llenguatge per Intel·ligència Artificial (IA), concretament es va fer a chatgpt, acrònim del nom anglès Chat Generative Pre-trained Transformer (Transformador generatiu preensinistrat per a converses).

Per començar se li va demanar que fes “un text en català” sense especificar cap temàtica. Immediatament ens va pregunta sobre quina temàtica el voldríem, i vam dir sobre “Política Social i Independència de Catalunya“. En uns deu segons ens va oferir la seva resposta que literalment deia:

La política social és un aspecte fonamental per al benestar de qualsevol societat. A Catalunya, la lluita per la independència ha estat un tema central en els darrers anys, i aquesta aspiració va acompanyada d’un compromís amb la justícia social.

La independència de Catalunya no només implica la creació d’un nou estat, sinó també la possibilitat de dissenyar un sistema de benestar que respongui millor a les necessitats de la seva població. Això inclou l’accés a serveis de salut de qualitat, educació inclusiva i polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

A més, la política social en un Catalunya independent podria centrar-se en la protecció dels més vulnerables, garantint que ningú quedi enrere. La creació d’un model social que promogui la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient també seria una prioritat, ja que una societat justa ha de tenir en compte el seu entorn.

En resum, la independència de Catalunya no és només un objectiu polític, sinó també una oportunitat per construir un futur més just i equitatiu per a tots els seus ciutadans.


Dotze hores més tard, se li torna a formular literalment la mateixa petició i la seva resposta sense ser idèntica, ofereix unes altres argumentacions en una línia semblant a la primera resposta.
En aquesta segona petició, la seva resposta va ser:

La política social a Catalunya ha estat un tema central en el debat sobre la seva independència. Al llarg dels anys, la societat catalana ha expressat la seva voluntat de construir un model de benestar que respongui a les necessitats de la seva població, amb un enfocament en la justícia social, la igualtat d’oportunitats i la protecció dels més vulnerables.

La independència de Catalunya ha estat un objectiu per a molts ciutadans que creuen que un estat propi permetria gestionar millor els recursos i les polítiques socials. Els defensors de la independència argumenten que, amb un govern autònom, Catalunya podria dissenyar i implementar polítiques adaptades a la seva realitat, sense les limitacions imposades per l’estat espanyol. Això inclou aspectes com l’educació, la salut, l’habitatge i la inclusió social.

D’altra banda, la política social a Catalunya ha estat marcada per la diversitat i la pluralitat. Les institucions catalanes han treballat per promoure la cohesió social i la integració de les diferents cultures que conviuen al territori. Això s’ha traduït en iniciatives per a la inserció laboral de col·lectius en risc d’exclusió, així com en programes de suport a les famílies i a les persones dependents.

El debat sobre la independència també ha generat tensions en l’àmbit social. Hi ha qui considera que la divisió política pot afectar la cohesió social i la convivència entre els ciutadans. Així, és fonamental trobar un equilibri entre les aspiracions d’autogovern i la necessitat de garantir el benestar de tota la població.

En resum, la política social i la independència de Catalunya són temes interrelacionats que reflecteixen les aspiracions d’una societat que busca un futur millor. La construcció d’un model social just i equitatiu és un dels pilars fonamentals en la visió d’un Catalunya independent, però també requereix un diàleg constant i un compromís amb la diversitat i la cohesió social.


Nosaltres hem fet una petita experimentació per conèixer les possibilitats d’aquest programa (bot) i, veient les seves respostes, ens congratulem pensant que, tot el moment polític que vivim, encara trobem sentit en continuar treballant per la independència de Catalunya.

 


El que hem unit com a poble, que no ho separin els partits

Ens importa un rave quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a Espanya. Que cada cop que gira el vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits d’un i els acòlits de l’altre.

Des del 2009, amb l’esforç d’entitats, persones de dins i fora dels partits, voluntariat, professionals, empreses i mitjans de comunicació vam teixir un moviment unitari que va posar l’avant tota cap a la independència. Vam articular un argumentari amb motius econòmics, polítics, jurídics, socials, culturals, esportius, etc.

I vam votar la independència. I la vam guanyar. Dues vegades. I vam portar majories independentistes al Parlament. Quatre vegades. Perquè ens crèiem els motius per la independència.

A les portes d’un altre 11 de Setembre ens hem de preguntar si encara ens els creiem. Si encara hi ha espoli fiscal, atacs a la llengua i a la composició del Parlament, atacs a la llibertat d’expressió, excessos judicials contra l’independentisme, incompliment de les promeses en matèria d’infraestructures, i un etcètera inacabable. Perquè si tot això encara hi és, les ganes de quedar-se a casa per la Diada s’esvaeixen soles.

Segur? No, espera’t. Cal castigar els partits, que no han fet el que havien de fer i que ara es dediquen a barallar-se entre ells. Cal quedar-se a casa per la Diada. I aixi enviem un missatge molt clar: que com que ens hem enfadat amb ells, ja no volem la independència. Apa. Ja ens és igual que Espanya ens vulgui esclafar. La independència és impossible perquè la voliem per fer un favor als partits i, ells, desagraïts, no ens han agafat el guà.

Aquest missatge, que fa esgarrifances, és el que enviem si, aquesta Diada, ens quedem a casa per mostrar l’enfadament amb la classe política. Volem la independència per a ells? O la volem per a nosaltres, els nostres avantpassats i els nostres descendents? Pel nostre medi ambient, pels nostres llocs de treball, pels nostres represaliats, per la nostra llengua, per la nostra escola?

Volem dir als partits que abaixem els braços i ens resignem a que la seva lluita per l’hegemonia bloquegi el camí cap a la República Catalana?

Ens importa un rave quin partit té l’hegemonia dins de l’independentisme. Ens hem cansat de la seva baralla de pollastres que tant rèdit dóna a Espanya. Que col·laborin en la repressió. Que cada cop que gira el vent comenci un enfrontament a les xarxes socials entre els acòlits d’un i els acòlits de l’altre. Ens hem cansat de la partitocràcia.

Aquest 11 de setembre cal omplir els carrers com mai, siguem de les sigles que siguem, per a l’embranzida final cap a la independència des de la societat civil. Aquella embranzida que farà que els partits es posin nerviosos i que només puguin seguir-nos o apartar-se. Com ja hem demostrat que podem fer.

Ens veiem als carrers amb la samarreta negra!

Sants-Montjuïc per la Independència (Assemblea Nacional Catalana)

No en el nostre nom!

Aquest text va ser llegit en el concentració a Sants
el dilluns 21 de juny de 2021

No en el nostre nom!

No acceptarem que es concedeixin els indults, en un gest de falsa magnanimitat, a canvi d’oblidar-se del dret a l’autodeterminació, de la vigència del mandat de l’1 d’octubre i de la declaració del 27 d’octubre. NO EN EL NOSTRE NOM!

El futur de Catalunya no es pot decidir des de la presó. Ni que surtin. No deixaran de ser uns ostatges afeblits pel pes de l’amenaça i la injustícia. I el pitjor que podem fer, si surten, és desmobilitzar-nos, perquè tenim més de 3000 represaliats. NO EN EL NOSTRE NOM!

L’Espanya autonòmica ha fet fallida i ha estat substituïda per l’Espanya dels tribunals franquistes. Estem en contra d’acceptar el marc d’una autonomia escapçada i tutelada amb l’excusa de gestionar el “mentrestant”, fer bondat i amagar l’afany de copar càrrecs i col·locar-hi els quadres dels partits.  NO EN EL NOSTRE NOM!

El “gobierno del estado que nos han dado” necessita els vots dels partits independentistes catalans per seguir governant. No acceptem de cap de les maneres que s’hi doni suport amb l’excusa de la por a la ultradreta. Com a mínim, exigir a canvi i a l’avançada, un millor tracte econòmic a Catalunya, l’eliminació del delicte de sedició, l’eliminació de la llei mordassa, no recórrer les lleis votades al Parlament…   NO EN EL NOSTRE NOM!

El teòric diàleg Espanya-Catalunya només pot ser útil si l’ordre del dia és: autodeterminació i amnistia. I amb la presència d’àrbitres o relators internacionals que garanteixin l’acompliment dels acords. Pensar que  sense aquestes condicions pugui servir de res és propi d’il·lusionistes o de mentiders. I internacionalment s’interpreta com que el conflicte ha entrat en vies de solució.  NO EN EL NOSTRE NOM!

Mentre segueix desbocada la repressió a tots els nivells, demanant i aplicant penes de presó per manifestar-se, tractant d’arruïnar la vida de tants polítics, consellers, alts càrrecs, i ciutadans, inventant sumaris policíacs com qui escriu una novel·la… Mentre tot això passi, no es pot rebre el borbó i els càrrecs del gobierno com si no passés res i acceptant la mentida de la “concordia”. NO EN EL NOSTRE NOM!

Des de la Generalitat es pren part com a acusació cada vegada en més casos de judicis a independentistes. I s’ha de plantejar d’una vegada la regeneració del cos dels Mossos. I No es pot acceptar l’existència d’elements feixistes i mentiders en el cos. NO EN EL NOSTRE NOM!

En aquests moments, en plena guerra amb l’ocupant, fomentar o defensar la divisió en les nostres files i no adoptar una estratègia política comuna porta a allunyar-nos de la independència i a boicotejar la nostra primera majoria absoluta electoral en vots. NO EN EL NOSTRE NOM!

Per tot això, avui, quan SANTS MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA acaba de complir 10 anys, cal que comencem una nova fase, una nova estació amb l’inici de l’estiu i deixant enrere la pandèmia que ens ha afeblit socialment i políticament, hem de reforçar el nostre compromís de retornar al carrer, de passar per damunt d’una classe política descol·locada com ja vàrem fer l’1 d’octubre. I segur, ben segur que més d’hora que tard, acabarem guanyant la independència. VENCEREM!

I si necessitem aixecar els ànims, podem escoltar la interpretació del Nessun Dorma [1] a càrrec del nostre il·lustre veí Josep Carreras.

_____enllaç_____
[1] https://www.youtube.com/watch?v=TxJSeyzzF-s


Recordem…

26 de gener de 1641

Quan algú pregunta pel carrer “26 de gener”, s’està referint al carrer de Sants que porta per nom aquesta data. Però, segurament passa per alt el per què d’aquest nom.

De totes les plaques identificatives del carrer només hi ha una (imatge) que especifica una mica la importància de la data pels fets que es van produir. La resta de plaques sols indica el nom i prou.

El que no diu i, en certa mesura el que fa és amagar-ho, és que aquell dia a Montjuïc les tropes borbòniques de Felip IV van perdre la batalla i van haver de retirar-se fins a Tarragona.

El segle XVII va estar força convulsiu i amb revoltes populars: la dels Segadors, la dels Angelets de la terra i la dels Barretines. Totes elles van tenir motius semblants, rebutjar els abusos que es cometien per part de les tropes espanyoles o les carlines o pel rebuig d’impostos abusius. Totes elles van tenir el mateix protagonista, la pagesia que va prendre consciència i necessitat de plantar cara als diferents abusos que es produïen.

Quina conclusió cal extreure?
Segurament cadascú en traurà la seva pròpia però, no ens equivocarem massa si afirmem que totes elles tenen el mateix denominador comú: per aconseguir quelcom no n’hi ha prou en demanar-ho, també cal lluitar.
Han passat molts anys i la lluita continua, encara que aquest cop és una lluita pacífica i democràtica. I Continuarem lluitant tant per assolir la independència i esdevenir la República Catalana, com també seguirem lluitant per aconseguir amb aquesta revolució aporti altres millores relacionades amb aspectes socials i qualitat de vida com també poder tallar de soca-rel tota mena de corrupció, que també en tenim.

____
Per saber-ne més:
Guerra dels Segadors (1640-1652)
Corpus de Sang (7 Jun. 1640)
Batalla de Montjuïc (26 Gen. 1641)
Tractat dels Pirineus (7 Nov. 1659)
Pau Claris
Joan Pere Fontanella
Francesc de Tamarit

 

 


Reportatge sobre e l’1-O del 2018

·
El portal de notícies de Sants Montjuïc, “El 3”, ens ofereix un ampli reportatge periodístic i fotogràfic dels millors moments viscuts durant les jornades de commemoració de l’1 d’octubre.

L’article “El veïnat i les entitats santsenques commemoren el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre” fa una ressenya de la implicació del veïnat durant els actes de commemoració del Referèndum de l’1 d’octubre. Us convidem a fer-ne la lectura i a gaudir de l’àlbum fotogràfic que ofereix el portal.

El veïnat i les entitats santsenques commemoren el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre


Fem país. Fem República!

La República Catalana es construeix des de dos vessants diferents però complementaris. Un, el de més actualitat avui en dia, és el vessant polític, que té com a objectiu el restabliment del Govern legítim i l’oposició a tot el que ha comportat l’aplicació de l’article 155.
L’altre es podria definir com el vessant social. Per què? – Doncs perquè és aquí on tothom pot contribuir a ajudar a l’assoliment de la implantació de la República a partir de la presa de decisions personals però amb una àmplia repercussió. Tot seguit us en fem cinc cèntims.

Cada família tenim contractat subministrament i serveis amb empreses directament vinculades a l’oligarquia espanyola, que no tenen gens en compte els criteris de sostenibilitat, ja que busquen el benefici econòmic més gran en el menor termini de temps. La majoria d’aquestes empreses o formen part de les 35 que configuren l’índex IBEX 35 [1] o hi tenen un vincle directe.
L’assoliment del benefici econòmic més gran en el menor temps possible comporta uns preus abusius que repercuteixen negativament sobre les classes socials més desfavorides.

D’altra banda, la política d’aquestes empreses, que busquen el màxim benefici econòmic, no passa per afavorir el consum dels productes de qualitat que es produeixen dins d’una proximitat lògica i coherent: els anomenats “productes de km 0″.

És en aquest vessant social en què, cadascú de nosaltres, pot prendre les decisions que més ens afavoreixin, ja sigui per qüestions econòmiques o perquè pensem que és important potenciar el comerç de proximitat als barris i, també, perquè volem preservar el medi natural al màxim perquè els nostres fills i nets en puguin continuar gaudint.
Per aquestes raons, us oferim una llista d’empreses que poden ser alternatives a les que ens presten servei avui dia.

Alternatives
Document disponible en format pdf amb enllaços actius: Alternatives.pdf (576 kB) [2]

 

——–enllaços——–
[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibex_35
[2] http://smxi.cat/wp-content/uploads/2018/01/Alternatives.pdf