En una entrevista al diari El Correo, dimarts passat, el president Salvador Illa amenaça els independentistes dient que “si ho tornen a intentar es tornaran a trobar amb les conseqüències“. Tota una fita, per un “govern de tothom”, amenaçar més de la meitat del país. Però Illa fa un altre comentari rellevant: “Ningú prohibeix que hom defensi un projecte independentista“. És el concepte de societat que té el PP-PSOE: ens “permeten” opinar que Catalunya ha de ser independent, però ai de nosaltres que ens atrevim a encaminar-nos-hi. Perquè la democràcia és seva i ells n’han fet les normes. Nosaltres no les podem canviar, però tampoc podem abandonar el joc. Espanya és una presó. I, sí, Catalunya serà independent.
L’Assemblea Nacional Catalana ha emès on comunicat on defensa que l’únic objectiu de la participació de partits independentistes a les eleccions que farà Espanya el 29-N és la confrontació. El text diu que els pactes subscrits fins ara amb Espanya només han servit per estabilitzar el règim repressor contra Catalunya, i que Espanya els ha incomplert sistemàticament.

Els partits espanyols que s’autoanomenen d’esquerres utilitzen l’amenaça de l’extrema dreta com un xantatge per mantenir-se al poder i continuar la seva agenda uniformitzadora de l’estat. Mentrestant, deixen el fons del calaix la solució dels problemes socials que faria que l’extrema dreta hagués de marxar per la porta del darrere i amb el cap cot. Ja fa 4 legislatures que ho veiem.
I no fa gaires dies, l’Espai Veïnal Olzinelles (allò que tothom porta 50 anys anomenant Centre Social de Sants) va obrir les seves portes per donar-se a conèixer entre el veïnat amb les seves entitats participants. Va ser l’acte de presentació pública després que l’Ajuntament de Barcelona assumís el cost de les obres, en canviés el nom i se n’apropiés la gestió. En veure les protestes del veïnat de Sants, van proposar un model de gestió híbrida, compartida, entre el veïnt i les institucions. L’argument és que “junts som més forts”. Us sona?
En aquest enllaç pots recuperar els imprescindibles de la setmana passada.