Els caps de govern d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es van reunir dilluns passat a Cardiff (Gal·les) per proclamar el seu dret a l’autoderminació. Els tres líders van avisar el Regne Unit que no pot bloquejar la democràcia i que haurà d’introduir els canvis legals necessaris per permetre l’exercici del dret a decidir el futur dels seus països. De moment el parlament britànic no sembla disposat a permetre cap més referèndum, després del d’Escòcia del 2014, però la trobada de lìders independentistes a Cardiff és un avís del nou front que s’obre a Europa i al qual caldrà parar atenció.

A Catalunya ja ha començat el judici amb el qual Roger Español, l’home que va perdre un ull a causa de la violència de la policia d’Espanya durant el referèndum de l’1 d’Octubre, porta davant dels tribunals els seus agressors. Español, i la defensa d’Iridia, recorden que aquest és l’únic cas d’entre els 1.066 lesionats l’1-O que ha arribat a judici, ja que el govern ha amnistiat sistemàticament els agents de la policia i la guàrdia civil. Aquest procés transcendeix la denúncia de lesions i es converteix en una causa de defensa dels drets humans amb interès internacional.

Al mateix judici, però, s’ha viscut una situació tan ridícula com indignant: els advocats de l’acusació s’han hagut de traduir a ells mateixos al castellà perquè, qui els havia de traduir, no ho feia correctament. El que ha passat és que els traductors del català al castellà no tenien prou domini del català. I aquí cal denunciar la vulneració dels drets lingüístics, la tranquil·litat amb la qual un jutge es posa a presidir un tribunal sense parlar l’idioma del país on treballa i el fet que el Govern català hagi subcontractat la traducció dels judicis a Catalunya a una empresa que no garanteix que els traductors sàpiguen fer la seva feina. El tansemenfotisme que caracteritza els uns i els altres.