Honorable Ministre,
Benvolguts col·legues !
La política exterior del nostre país ha de reflectir i respectar el principi més important de la democràcia. És el principi que ens ha permès establir l’estat de Letònia: el principi de l’autodeterminació de les nacions. Aquest fonament jurídic, la seva imparcialitat inherent, van determinar que l’estat creat pels letons sigui independent i lliure.
Avui, a l’Europa del segle XXI, hi ha una nació que durant centenars d’anys ha confirmat la seva vitalitat, per les seves profundes arrels històriques i culturals, la seva llengua i una identitat única. Igual que les nacions bàltiques el 1989, al setembre passat aquesta nació es va agafar de les mans en nom d’un noble i bell somni –el seu propi estat independent. 1,6 milions de persones van formar una cadena, de gairebé 500 quilòmetres, per anunciar al món: “Volem fer realitat el nostre dret bàsic –el dret a l’autodeterminació de la nostra nació.”. Hi ha persones que no tenen garantits aquests drets, fins i tot a l’Europa del segle XXI.
Mapa amb els colors de la bandera de Letònia
Estic parlant dels catalans. El seu Parlament, elegit democràticament, ha anunciat un referèndum d’independència el 9 de novembre d’enguany. La reputada Universitat de Georgetown ja l’ha considerat un dels esdeveniments de política exterior més importants del 2014.
Espero que tots els meus companys de feina a la Saeima hagin rebut el llibre titulat Catalonia Calling: El món ho ha de saber.
És important que tinguem present que la llengua catalana no és pas un dialecte de l’espanyol, sinó que és tan diferent de l’espanyol com ho són l’italià o el francès. És la novena llengua europea més parlada, i la llengua materna de més de 7 milions de catalans. Els països bàltics som els més ben predisposats a simpatitzar amb la situació catalana. De la mateixa manera que havíem patit sota els règims de Stalin i altres dirigents comunistes, durant el règim del dictador espanyol Franco els catalans van ser empresonats, executats, els van prohibir parlar la seva llengua materna, i els seus intel·lectuals més brillants van ser forçats a l’exili.
Per tant, Letònia ha de donar suport per principi a la nació catalana, que espera que Europa entengui i respecti la seva voluntat democràtica de determinar el futur de la seva nació per si mateixa. Així com va ser clau per a nosaltres els letons saber aleshores que teníem amics al món que donaven suport a la nostra reivindicació, és igualment important avui en dia que els catalans sàpiguen que ells també tenen amics –l’estat de Letònia.
No els diem pas què hauran de votar, perquè l’elecció és seva i només d’ells. Però sí que hem de defensar de manera convincent el dret dels catalans a decidir.
Si voten a favor de tenir el seu propi país independent, llavors Letònia l’haurà de reconèixer immediatament. No podem ser tan covards com moltes superpotències que, lamentablement, dubtaven a reconèixer Letònia el 1991. Letònia ha de ser tan valenta com Islàndia, que va ser el primer estat a reconèixer l’estat restaurat de Letònia. És la nostra obligació moral i responsabilitat. El dret a l’autodeterminació de les nacions va ser la base sobre la qual vam fundar Letònia, i hem de ser al costat de la nació catalana en aquest moment, fent honor a la nostra pròpia història i als pares fundadors del nostre estat.
Insto el ministre d’Afers Exteriors de Letònia a cenyir-se a aquesta posició en la representació del nostre país a l’estranger.
Gràcies!
Imants Parādnieks
Diputat de l’11a legislatura del Parlament Letó, del partit Tot per Letònia: Per la Pàtria i la Llibertat