·

L’1 i el 8 de febrer de 1976 es van produir dues manifestacions que fóren reprimides brutalment pel llavors “ministro de Gobernación”, cent per cent franquista, Manuel Fraga Iribarne. El coneixem a bastament pel seu passat repressor en fets tan importants com la matança dins l’església de “San Francisco de Asis” a Vitòria (3-3-1976) o, senzillament, per posar tota mena d’impediments a les manifestacions dels treballadors amb motiu del 1r de maig.

És Fraga qui va dir i popularitzar l’expressió “La calle es mía“, que evidencia el seu caràcter repressor. A més a més va tenir un paper rellevant en la mal anomenada “transició democràtica”.

Què va succeir aquells diumenges 1 i 8 de febrer?

La convocatòria de l’1 de febrer era per exigir l’amnistia dels més de sis-cents presos polítics empresonats en diverses presons espanyoles. Aquesta va ser una acció promoguda per l’Assemblea de Catalunya.

La manifestació del 8 de febrer, va succeir com a reacció de la ciutadania a la repressió del diumenge anterior i, en aquesta ocasió, l’eslògan va ser el conegut “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia“. No cal dir que els diferents intents de concentració que es van produir també foren reprimits.

La conseqüència més important d’aquestes dues manifestacions és la primera convocatòria de la Diada Nacional de Catalunya, que se celebrà a Sant Boi, i que va concentrar unes trenta mil persones. Allà es van poder escoltar els parlaments de Miquel Roca, d’Octavi Saltor i de Jordi Carbonell.

I per què fem memòria d’aquests fets històrics? No és tan sols per la seva important repercussió que van tenir, políticament parlant, ans també, pel fet que fou la ciutadania el motor, per no dir promotor, d’aquesta revolta política que intentava arraconar el franquisme.

En aquest enllaç podeu accedir al detall del que va succeir els diumenges 1 i 8 de febrer de 1976.

·

————enllaç———–
https://ca.wikipedia.org/wiki/Manifestacions_per_l’amnistia_del_febrer_de_1976