Núria Feliu ens havia acompanyat a l’assaig del 30 d’agost de la Via Catalana a la carretera de Sants, amb un gran entusiasme i una magnífica intervenció a l’acte previ al desplegament de la cadena (vídeo, 11′ 47”). Va ser amb nosaltres també a la Via gloriosa de l’Onze de Setembre. Ens feia il·lusió, és clar, que inaugurés l’exposició de fotografies de la Via Catalana que completava l’acte de diumenge passat, 26 de gener, Independència 2014: Raons pel Sí + Sí –una grip persistent ho va impedir. Carme Planas va encarregar-se de la lectura del text que ens havia enviat, i que va ser seguida d’una gran ovació. La geganta de la Núria Feliu s’ho mirava satisfeta!
La geganta de la Núria Feliu, l’Onze de Setembre
Reproduïm el text de Núria Feliu, íntegre, en aquest article, mentre esperem que es recupi ben aviat, que hem d’acabar de rematar la feina i tots hem d’estar en plena forma per aconseguir-ho i per disfrutar-ho!
Text per inaugurar l’exposició de fotografies de la Via Catalana
La passada Diada Nacional de Catalunya va ser, sens dubte, la que recordo amb més intensitat, perquè és la que vaig viure amb plena consciència que els canvis comencen a ser més aprop que mai. Una jornada que el poble català va ser un clam, i va esclatar en una onada d’expressió popular que va fer emmudir el món.
Em va tocar viure-ho aquí, a Sants, el meu poble, el meu barri, perquè així ho vaig decidir. Havia de ser un gran dia per al nostre poble, Sants, i per a tots els altres pobles per on passava la Via Catalana, per a molts pobles que en són un, Catalunya. Vaig voler viure’l amb els veïns, amb els hores i dones de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, perquè en aquests moments tots i cadascun de nosaltres, tinguem una vida més pública o més discreta, som iguals: peces d’un mateix engranatge, anelles d’una mateixa cadena, i tots som imprescindibles perquè aquesta cadena ni es trenqui ni s’esberli, i sigui prou llarga. I tots som coresponsables que aquest camí, aquesta via, que no és de tercera ni de segona, sinó que és l’única via possible, la de la llibertat, sigui exitosa.
Sants va ser una festa, una trobada, un clam a la llibertat, a la democràcia, amb concòrdia, amb determinació, amb fermesa, i amb molta il·lusió. La cadena va ser una marea de persones que va envair la nostra carretera. Agombolats com estàvem, els veïns del nostre poble, com de tots els altres pobles, vam trobar-nos-hi amb amics, familiars, coneguts nouvinguts, entitats, persones plorant que podien expressar el que feia anys que sentien… i vam saber el que ja intuíem: que, al projecte, hi som tots. Grans i petits, rossos i negres, avis i joves, empresaris, treballadors, artistes, aturats, HI ÉREM.
Per a mi, va ser un dia especial, en què no només em vaig donar la mà amb persones anònimes, ens vam abraçar amb gran il·lusió, ens vam ESTIMAR, ESTIMAR! Em vaig donar la mà amb Catalunya, i vaig saber que Catalunya és la nostra terra, la nostra llengua, la nostra cultura, és la nostra gent, és la nostra mare, som nosaltres.
La Via va ser la culminació però també l’inici per arribar al tram final i assolir la LLIBERTAT!
Per Catalunya Lliure ||*||
NÚRIA FELIU