Carme Forcadell, sent presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ens va visitar per diferents actes que vam organitzar a Sants-Montjuíc. Tots la recordem el 2012 a la seu del Consell de Districte, i el seu encès discurs a la caminada de la Marina a la primavera del 2013, i la seva participació en el gran acte del 26 de gener del 2014 on vam “petar” l’auditori de Cotxeres. La gent de l’Assemblea estem orgullosos que sigui ella la presidenta del Parlament.

A Sants-Montjuic per la Independència hem aprofitat aquests dies nadalencs per fer una sortida, tornar-li la visita i conèixer el Parlament, apuntant-nos a una de les seves recomanables visites de grup. Durant la visita, dilluns, ens va venir a veure quan sèiem a l’hemicicle. Tot entrant-hi, ja va saludar-nos amb la frase: “Què diuen aquesta gent de Sants?”. Vam enraonar una estona, sobre el moment actual i la possibilitat d’acord entre Junts pel Sí i la CUP. Vam lliurar-li la nadala que hem fet arribar a tots els membres i simpatitzants de l’assemblea territorial i un petit dolç per desitjar-li les bones bestes.

A més de l’hemicicle, vam visitar el Saló dels Passos Perduts, les sales de comissions, la sala de portaveus, la de recepció de les visites, entre d’altres, tota l’estona perfectament atesos pel guia, el Sergi, a qui agraïm l’amabilitat i les atencions.

Com que la iniciativa va rebre més sol·licituds que les 40 places disponibles, no descartem que la puguem repetir a principi del 2016, si hi ha prou gent interessada.

• Àlbum de fotografies de la visita
• “Carme Forcadell ja ha presidit els nostres representants”, article del 23 d’octubre amb una bona selecció d’enllaços

Senyories de l’oposició,

• Entenc que la discrepància política entre els independentistes i els unionistes sigui forta i possiblement irreconciliable –tothom té dret a defensar allò en què creu ja sigui per les emocions viscudes ja sigui pels seus convenciments.
• Entenc que cada espai polític sempre busca diferenciar-se dels altres per aconseguir un posicionament social més ampli.
• Entenc que els programes electorals busquen calar fort en la ciutadania i aconseguir la màxima força amb el vot captat.
• Entenc que no tothom pot tenir el mateix pensament i filosofia de vida.
• Entenc que estem condemnats (en positiu) a viure i a conviure amb les nostres diferències.
• Entenc que un nombre important de diputats no comparteixi les paraules pronunciades en la Constitució del Parlament de Catalunya.

Puc entendre tot això i molt més, però, senyories, em sembla que vostès han de representar un sector de la societat catalana, contrària a les tesis independentistes però que també són i es senten catalans i catalanes i que, per aquest fet, s’haurien d’identificar amb els símbols del nostre país i respecta-los.

Com podem esperar que facin una oposició constructiva si neguen, fins i tot, el més bàsic i innocu de les identitats de Catalunya, com és l’himne?

Potser estic equivocat però em sembla recordar que vostès es van presentar a les llistes dels seus partits per aconseguir un lloc en el Parlament de Catalunya per defensar els interessos dels catalans i catalanes, oi? Voldria creure que el malson que he tingut al veure que no hi ha hagut la més mínima intenció de cantar Els Segadors, que és l’Himne Nacional de tots i totes, quedarà en això un mer acte que no es produirà més. Tots som catalans i si no estimem el que és nostre, no entenc perquè han participat i dedicat esforços en aquest darrer procés electoral.

Els demanaria que lluitin amb raonaments, amb debats, amb evidències, aportant un valor crític a la gestió parlamentària i, sobretot, amb respecte pels altres. Crec que, encara que des de la meva posició d’independentista –contrària a la seva–, no els hem faltat mai al respecte i, si volem construir una Catalunya diferent, és per coses com aquestes. Aquí, hi cabem tots però amb respecte.

Gràcies!

Un treballador que estima la terra i treballa per millorar el país