Veiem la frustració i la comprenem

Veiem la frustració i la comprenem. Precisament ara que tenim l’aval democràtic per tirar el procés endavant, i que el Govern espanyol –amb els seus braços executiu, legislatiu, judicial i mediàtic- agafa aire per llançar-se sobre nosaltres, els partits que han obtingut la majoria parlamentària independentista no es posen d’acord. La il·lusió de la societat civil, implicada a través de les entitats sobiranistes, no es veu traduïda a les decisions polítiques. El vot que moltes persones han donat a un partit en el qual fa poc temps no confiaven, ara es veu traït.

Quan el 2009 l’independentisme es va treure la son de les orelles amb les primeres consultes populars d’àmbit municipal, el govern de Zapatero estava desbordat per la crisi econòmica. El 2011 va guanyar Rajoy i es va instal·lar en el tancredisme (paraula que prové de “Don Tancredo”: el joc que es basa a pensar que, si quan un brau ve corrent cap a on ets et quedes quiet i no fas res, no et veu, i passa de llarg). A Catalunya fèiem manifestacions de participació monstruosa (“multitudinàries” es queda curt) i capgiràvem les dinàmiques dels partits polítics fent petar els dits. Les enquestes dibuixaven una majoria independentista claríssima. Tot semblava fàcil. Ja ens ho deien, ja, que hi hauria moments difícils. Però els vèiem tan lluny!

I els moments difícils van arribar:

  • La tardor de 2013, quan es negociava la data i la pregunta de la consulta. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord.
  • L’octubre de 2014, quan la consulta perillava i es va haver de buscar una solució. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord.
  • El gener de 2015, quan es debatia si calia o no calia convocar eleccions. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord.
  • El juliol de 2015, quan es parlava de fer una llista unitària. Poca gent hi confiava, però hi va haver acord.

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP – Crida Constituent van començar pocs dies després del 27-S. Amb molta discreció, com ha de ser. Aquesta discreció ha permès que arribessin a molts acords. El debat social ha esclatat aquesta setmana perquè el debat d’investidura ha estat públic. Però no esborra els acords ja assolits, el més importants dels quals és la Resolució d’inici del procés de desconnexió, que té unes conseqüències impressionants i molt positives i que cap batalla dialèctica no haurien d’eclipsar. Tampoc no esborra els acords que s’assoliran els propers dies i que culminaran amb la investidura del president de la Generalitat.

Què necessitem, tots plegats?

  • Confiança. Arribaran a un acord, com hi han arribat cada vegada que les coses s’han posat difícils. Deixem-los treballar. Ser agressius amb ells, encara que a curt termini sigui útil per esbravar-se, pot ser molt negatiu pel resultat. Ja saben que no els queda més remei que assolir l’acord, i que seguiran sent dignes del poble que els ha votat.
  • Respecte. Insultar un partit perquè no fa allò que li hem demanat no l’ajudarà a fer-ho. Ans al contrari: farà que s’enroqui en la seva postura per protegir-se.
  • Pau. Si alguna cosa NO necessitem ni els independentistes, ni els partits, és atacar-nos entre nosaltres. Si ho fem, la majoria de 72 diputats al Parlament no tindrà valor. I tira per terra una campanya social, feta majoritàriament per voluntaris, al llarg de 3 anys. Atacar-nos els uns als altres és una manca de respecte cap a nosaltres mateixos.
  • Perspectiva. Un partit de l’esquerra anticapitalista està negociant la Presidència de la Generalitat amb una coalició que incorpora membres destacats de la dreta liberal. Us imagineu que ho expliquéssim als que van impulsar la Revolució Francesa? Fa 200 anys hauria estat impossible. Fa 4 anys, també.
  • Calma. No ens deixem arrossegar per missatges pels quals ens sentim atacats, ni als mitjans de comunicació, ni a les xarxes socials, ni al carrer. Qui insulta mostra més ganes de fer mal que no pas de conciliar.
  • Seguretat. Que ningú no utilitzi “la mort del procés” com a amenaça per obligar l’altra part a abaixar el cap. El procés no és una arma, sinó una eina.

La manifestació d’aquest diumenge a Barcelona defensarà la Resolució del Parlament de Catalunya davant d’un règim espanyol que no ha entès en què consisteix una democràcia, i exigirà a Junts pel Sí i al CUP que arribin a un acord per investir un President, formar un govern, i acabar la feina vam començar des de la societat civil. Com sempre ho ha fet l’Assemblea: des de la transversalitat i el to pacífic i democràtic que ens ha portat on som: a les portes de la independència.

 

Joan Salvador Vilallonga
Psicòlegs per la Independència – Assemblea Nacional Catalana

[Article publicat originalment al blog de Psicòlegs per la Independència, el 13 de novembre. El reproduïm amb llicència oberta Creative Commons by-nc-sa]


Aquest 9N també ens mobilitzem

Som sobirans és el lema de la concentració que faran l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana davant del Parlament de Catalunya aquest dilluns 9 de novembre de 2015, coincidint amb el Ple que començarà a les 10.00 h i en què es votarà la Proposta de resolució sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals. A la nostra assemblea de dimecres al vespre, i avui al correu de l’assemblea territorial, hi havia algunes persones que es preguntaven com és que no hi havia convocatòria. N’hi ha! I n’hi haurà dues, de fet:

  • Al matí, davant del Parlament de Catalunya, abans de les 10.00 h, hora d’inici del Ple per votar la Proposta de resolució. Hi haurà una pantalla gegant i equip de so per seguir tot el Ple.
  • Al vespre, davant de molts ajuntaments, i a Barcelona, a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 19.30 h, amb escenari i lectura de la Resolució aprovada al matí.

Som sobirans! Per ser precisos, vam recuperar el 27 de setembre la sobirania perduda fa 300 anys i comencem a excercir-la. Es va destacar molt que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, havia acabat el seu primer discurs amb un històric “Visca la República Catalana!”. Però abans ja havia deixat clar que volia que el Parlament de Catalunya fos un Parlament sobirà. 

 

 


Un annex que és tot un acord de govern

Aquest matí, Junts pel Sí i la CUP – Crida Constituent han presentat un annex a la seva Proposta de resolució que es votarà el dilluns 9 de novembre en el ple del Parlament de Catalunya, a partir de les 10.00 h del matí. És tot un programa de govern. Aquests són els punts de l’annex acordat:

  • 1. Pobresa energètica: Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futur Govern desplegarà les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en si­tuació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.
  • 2. Habitatge: Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur Govern treballarà en l’aplicació del nou marc normatiu que re­gula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
  • 3. Sanitat: En l’àmbit de les polítiques de salut per a tota la ciutadania, el futur Govern garantirà l’accés universal a l’atenció sanitària pública i de qualitat, mitjan­çant el CatSalut, a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona en podrà quedar exclosa per raons d’origen, tinguin o no la con­dició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, i amb indepen­dència de si consten o no al padró. Així mateix, cap ciutadà no es veurà privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics. D’acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d’Atenció Primària.
  • 4. Educació: El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra bona part de l’articulat de la LO 8/2013 de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa, recurs que va ser admès a tràmit el passat 3 d’abril del 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 8/2013 són contraris a les competències establertes en favor de la Generalitat de Catalu­nya, al model educatiu català determinat per la LEG i als consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt. En coherència amb aquest re­curs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i respecte de les competències establertes en favor de les admi­nistracions catalanes i per mantenir-­hi els consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt.
  • 5.­ Garantia de les llibertats públiques: El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra alguns articles de la LO 4/2015 de Seguretat Ciutadana, recurs que va ser admès a tràmit el passat 21 de Juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.
  • 6. Administracions locals: Amb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.
  • 7. Persones refugiades: A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen les per­ sones refugiades, el futur Govern generarà un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (AGNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones més enllà de les decisions adopta­ des al respecte pel Govern espanyol.
  • 8. Avortament: En matèria de dret a l’avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
  • 9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute: Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur Govern, entre altres mesures, establirà vies de negociació per tal de re­duir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa. Prioritàriament, el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finança­ments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur Govern insta­ rà els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjan­çant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital. Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Ge­neralitat que es pugui aprofitar per finançar un pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar i contrastar la seva utilitat en moments on atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generali­tat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revi­ sió de programes aniran íntegrament dedicats a un pla de xoc social. Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà̀ un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern establirà̀ un calendari de reunions amb els respon­ sables de la banca resident per estudiar la possibilitat de renegociació del pa­gament dels interessos amb finalitats socials.

La Proposta de resolució ja ens fa la boca aigua

  • Actualització del 6 de novembre: Junts pel Sí i la CUP — Crida Constituent acorden una esmena a la seva pròpia Proposta de resolució que és un annex amb 9 punts

És fàcil imaginar que el Parlament serà protagonista de la independència i per això és important que la Proposta de resolució d’inici del procés sigui aprovada en primer lloc. És fàcil d’entendre: serà la primera iniciativa política derivada dels resultats del 27 de setembre, que comprometrà tots els diputats independentistes, i establirà de manera vinculant el mandat de la persona que acabi presidint la Generalitat i el seu Govern.

Ens traiem el barret davant la determinació de la presidenta Carme Forcadell i la fina feina assessora dels lletrats del Parlament, que dimarts van aconseguir desencallar el tràmit de la Proposta de resolució. També s’ha comentat massa poc que el que va perjudicar els partits unionistes va ser la seva improvisació i desunió per rivalitat electoral. Així, a la vegada que el Partit Popular diferia la constitució del seu grup parlamentari per bloquejar el tràmit, Ciudadanos i el Partit dels Socialistes de Catalunya hi competien amb una iniciativa en paral·lel: presentaven dues peticions que instaven la Mesa del Parlament a reconsiderar la tramitació de la Proposta.

El resultat de tants pals unionistes a les rodes del procés? Que la Junta de Portaveus es va trobar que havia de complir l’obligació de reunir-se per poder atendre la reconsideració de C’s i PSC. Dimarts, expirava el termini de la Junta per valorar aquelles dues peticions, d’acord amb el Reglament, i ho havia de fer encara que el PP no hagués estat capaç de constituir-se com a grup parlamentari. La Mesa va escoltar la Junta de Portaveus i va rebutjar les peticions de C’s i PSC. També va decidir prosseguir el tràmit, obrint la presentació d’esmenes a la Proposta fins divendres a les dotze del migdia. El PP ha constituït el seu grup parlamentari avui dijous.

Fam de llibertat

Proposta de resolució sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals
250-00001/11
PRESENTACIÓ: GP JS i GP CUP-CC
Reg. 9 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 27.10.2015
A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre i Marta Rovira i Vergés, com a president i portaveu del GP de Junts pel Sí, i Antonio Baños Boncompain i Anna Gabriel i Sabaté, com a president i portaveu del GP de la Candidatura d’Unitat Popular, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament pel procediment d’urgència.

Als efectes, sol·licitem alhora que sigui convocada amb caràcter d’urgència la Junta de Portaveus.

D’acord amb el mandat democràtic obtingut el 27 de setembre, els grups parlamentaris sotasignats presenten aquesta proposta de resolució.

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya:

  • Primer. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.
  • Segon. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.
  • Tercer. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
  • Quart. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
  • Cinquè. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.
  • Sisè. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.
  • Setè. Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
  • Vuitè. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.
  • Novè. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

Palau del Parlament, 27 d’octubre de 2015

Jordi Turull i Negre, president; Marta Rovira i Vergés, portaveu, GP JS. Antonio Baños
i Boncompain, president; Anna Gabriel i Sabaté, portaveu, GP CUP-CC


Vídeo del debat amb Cotarelo i Partal: de la revolució a la República

L’equip de vídeo de l’Assemblea ja ha publicat el debat d’ahir al Casinet d’Hostafrancs, amb el tìtol “Catalunya: de la revolució a la República”, amb Ramón Cotarelo i Vicent Partal. Comença al minut 24. El van oferir en streaming, i va arribar en directe a unes mil set-centes persones.


Cotarelo i Partal omplen a vessar el Casinet d’Hostafrancs

  • Actualització del 28 d’octubre: vídeo de l’acte, publicat al canal Assemblea Vídeo de YouTube

Cotarelo-Partal, Casinet d'Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Cotarelo-Partal, Casinet d’Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Cotarelo-Partal, Casinet d'Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Cotarelo-Partal, Casinet d’Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Cotarelo-Partal, Casinet d'Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Cotarelo-Partal, Casinet d’Hostrafrancs ple (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

El Casinet d’Hostafrancs s’ha omplert de gom a gom per escoltar aquest dimarts al vespre el debat “Catalunya: de la revolució a la República”, amb Ramón Cotarelo i Vicent Partal. Hem començat puntualment a les set i hem acabat a tres quarts de nou –perquè Ramón Cotarelo pogués agafar el darrer tren cap a Madrid, a l’estació de Sants. Hi han assistit gairebé cinc-centes persones (algunes desenes de persones que no han pogut entrar a la sala per no excedir l’aforament). 1.320 persones han seguit la transmissió per streaming de l’equip de vídeo de l’Assemblea, més les persones que l’han seguit per VilaWeb –el debat es publicarà al canal de vídeo de l’Assemblea.

Abans de les set, Cotarelo i Partal han signat llibres durant una bona estona, amb cua, fins que s’han acabat els exemplars. L’acte ha començat amb una presentació breu dels dos ponents (són prou coneguts del públic), triats per la seva condició d’homes independents, i per haver estat els primers a utilitzar la paraula revolució per explicar el que succeeix a Catalunya –juntament amb Oriol Vidal-Aparicio, en la conferència que comparava la revolució catalana i la revolució americana. Partal i Cotarelo han començat amb una intervenció cadascun, de més o menys un quart, i han començat a respondre les preguntes del públic, escrites en targetes, de forma alterna, durant més d’una hora.

Ramòn Cotarelo a l'acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Ramòn Cotarelo a l’acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Vicent Partal a l'acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Vicent Partal a l’acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Reproduïm els tuits sobre l’acte fets des del compte @assembleasmxi i una selecció dels d’altres persones que hi han assistit:

  • #revolucioSMxI és el hashtag de l’acte d’avui al Casinet d’Hostafrancs
  • Al Casinet d’Hostafrancs, hi falten cadires per escoltar Vicent Partal i Ramón Cotarelo
  • >500 px al Casinet d’Hostafrancs amb el Cotarelo i Partal (‏@deetxabe)
  • Partal agraeix a Cotarelo l’esforç del seu ajut.
  • Partal: “No som conscients de la història que estem vivint” (‏@peronelladarago)
  • Partal: Fa poc més de 3 anys, l’Onze de Setembre de 2012, que Carme Forcadell va demanar iniciar el procés de secessió, i ara és nomenada presidenta del Parlament seccessionista, i és responsble de fer la secessió. Anem ràpid. (‏@chris_krast)
  • Partal: “Tinc el dubte de si assistim a la creació de Catalunya o a la destrucció d’Espanya”
  • Partal, responent si subscriu la idea de Xavier Díez, que si hi ha un estat que s’assembla a l’espanyol és Turquia, que més aviat hi ha paralelismes amb Sèrbia i Iugoslàvia
  • Cotarelo: “La revolución catalana es un movimiento que consigue un cambio de legitimidad” (Papikol ‏@fxvc)
  • Cotarelo: Primer cal designar el procés com a revolució, és a dir, no com un acte violent sinó com un acte o moviment que genera un canvi de principi de legitimitat (‏@peronelladarago)
  • Cotarelo: “La monarquía se basa en 2 principios inaceptables: la victoria de la guerra civil y el principio dinástico”
  • Cotarelo diu que el canvi de legitimitat, de monarquia a República, a l’altura del segle XXI, un canvi exemplar, d’una nova classe. Catalunya fa la revolució tranquil·la i pacífica de la
  • comunitat catalana. La gent és autònoma i té dret a decidir el seu futur.
  • Cotarelo: “Soy republicano de toda la vida, ya me contarán ustedes cuando tengan su república” (@sants3radio ‏@thelaiaib)
  • Cotarelo diu que és la primera vegada que molta gent es pot quedar sense país, que estem assistint a la destrucció d’Espanya –reprenent l’observació de Partal
  • Cotarelo: “En España no se entiende por qué pueden quedarse sin país y lo viven con angustia”
  • Cotarelo parla del principi d’integritat del territori. Com es dirà Espanya?
  • Cotarelo: “España probablemente no es una nación: son los restos de un imperio” –el país més antic, afegeix, són els Països Baixos
  • Cotarelo entén els seus compatriotes: Espanya es queda sense país.
  • Cotarelo: “La causa principal del golpe de estado de los criminales del 36 fue Cataluña. La guerra civil fue por el intento de mantener a Cataluña” (@sants3radio ‏@thelaiaib)
  • Cotarelo: “El silencio de los intelectuales españoles se debe a que nunca han pintado nada”. “La población civil y las clases pensantes españolas no opinan sobre Cataluña porque no pintan NADA! Adorno!” (‏@peronelladarago)
  • Cotarelo: “Soy nacionalista de una España que pudo haber existido, de participar de las reformas del XVI. España se opuso a la reforma, a las luces, y mantuvo las ruinas d un imperio oscurantista”
  • Impressionant el silenci al Casinet d’Hostafrancs escoltant Cotarelo: gran respecte a una classe magistral d’història (‏@Llibertari)
  • Cotarelo: “La independencia de Cataluña efectivamente lleva a la destrucción de España”
  • Cotarelo: “En España siguen mandando los curas, es una hierocracia”
  • Una veu del públic, cridant: “Cotarelo, cuando seamos independientes, véngase a vivir aquí, que lo atenderemos la mar de bien!”
  • Els ponents comencen a respondre les preguntes del públic.
  • Partal no descarta un govern a Espanya PP-PSOE
  • Partal: “Una representació important de l’independentisme a Madrid és útil… I sempre podem marxar”
  • Cotarelo, sobre els reis, diu que els reis estan sempre de vacances, que Felipe encara és molt jove, i li diuen que calli.
  • Partal: “L’estat no té exèrcit. Només té 14.000 homes, i no pot ocupar i mantenir Catalunya”
  • Cotarelo: “El estado sustituye al ejército por los jueces”
  • Partal parla de desobediència: la Proposta de resolució d’avui al Parlament és molt important. S’ha de llegir. Quan es constitueix el Parlament en institució sobirana, no hi ha ningú per damunt
  • Partal: “A partir d’ara hem de començar a pensar que hem d’estar al costat del Govern. El Govern ha de prendre les mesures per donar realitat, amb tothom al costat.”
  • Partal: “El que ha començat aquest matí és un combat de boxa que va de debò” (‏@berry_bearing)
  • Cotarelo: “Espaá no hará oferta porque no está en su talante ni en sus costumbres. Están para imponer.” Una proposta constructiva per part d’Espanya? “No la habrá”.
  • Cotarelo: “Los dos partidos dinásticos PPSOE comparten la Una, Grande y libre”.
  • Partal està molt preocupat per la gestió que fa Europa de les diverses crisis. “L’Europa d’ara ésla pitjor dels últims temps. Cal que triomfi la revolució catalan per tenir una Unió Europea millor. El millor que podem fer és fer possible el canvi aquí. Després ja farem altres coses”
  • Cotarelo, responent on són les esquerres a Espanya: “En el limbo y fraccionadas. Su incapacidad para entender el mundo en que viven es asombrosa”
  • Cotarelo: “Podemos no cambiará ni pintará nada. Rajoy ha hablado hoy con Sánchez y Rivera pero no con Iglesias”
  • Partal: Les esquerres no reconeixen la revolució quan els passa per davant
  • Partal: “La corrupció és sistemica. És només qüestió de lleis per canviar-ho. Es fan lleis com Dinamarca per evitar la corrupció. I s’acaba.”
  • Partal: “La corrupció es pot tallar. A Dinamarca, els funcionaris no són de per vida. Els governants no poden agafar càrrecs de confiança, només funcionaris. A Dinamarca es persegueix els corruptors i la transparència és total. Si volem fer un pais millor només tenim que copiar els que ho fan bé –com va dir Josep Pla, cal copiar, cal copiar bé”
  • Partal: “La Unió Europea ha signat avui el Tractat amb Kossove, que obre la porta a l’adhesió. Europa ha dit a Espanya avui sobre Kossove: ‘escolti, no emprenyi’ “
  • Partal: és important que l’embaixadora sueca a Espanya hagi piulat avui “hace 110 años se disolvió la unión con Noruega, y seguimos cooperando”
  • Partal, responent si hi haurà acord de Junts pel Sí i la CUP, diu que avui i ahir hem tingut fruits esplèndids, i que mantinguem la calma
  • Cotarelo: “Si España hace una oferta, será porque Europa les obliga”.
  • Partal: “És un moment únic. Han de trobar la manera d’arribar a un acord. En cas contrari, cap drama: eleccions al març”
  • Partal: “Hi ha en marxa un cop d’estat. No ens podem permetre regalar-los un sol argument. Demana responsabilitat a la CUP
  • Cotarelo: “El franquismo restauró la monarquía y ésta ha restautado el franquismo”
  • Cotarelo Partal El franquisme va restaurar la monarquia i ara la monarquia ha restaurat el franquisme
  • Partal alerta de les conseqüències d’arribar a eleccions anticipades
  • Acaba l’acte: aplaudiments i crits d’independència al Casinet
  • Les FOTOS, al nostre Picasa

Ramón Cotarelo i Enric Blanes, coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, endreçant les preguntes del públic, mentre Vicent Partal respon, a l'acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Ramón Cotarelo i Enric Blanes, coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, endreçant les preguntes del públic, mentre Vicent Partal respon, a l’acte Catalunya: de la revolució a la República (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Catalunya: de la revolució a la República, un acte de gairebé dues hores que han passat volant (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

Catalunya: de la revolució a la República, un acte de gairebé dues hores que han passat volant (foto de Josep-Lluís Gonzàlez publicada amb llicència oberta CC by-nc-sa)

 


Comunicat sobre la Proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP

Reproduïm el comunicat de l’Assemblea Nacional Catalana en relació amb la Proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP — Crida Constituent:

  • Declarem la nostra satisfacció i el nostre ple acord amb la Proposta de resolució presentada al Registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular des del moment que recull la voluntat i l’esperit de la majoria de ciutadans que el 27S ens vam expressar de manera inequívoca a les urnes.
  • Encoratgem els grups parlamentaris que disposen de la majoria sorgida d’aquestes eleccions a no fer cap pas enrere i a debatre i aprovar la Proposta de resolució en el menor temps possible. Animem també a donar-hi suport a aquells altres representants de la sobirania popular que s’han compromès electoralment amb l’inici a Catalunya d’un procés constituent.
  • Rebutgem un cop més les habituals amenaces formulades pel president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. En coherència amb el compromís de l’Assemblea Nacional Catalana d’impulsar el procés social i polític cap a la independència, manifestem la voluntat de mobilitzar la societat catalana davant qualsevol atac contra les nostres institucions representatives i de govern.
  • Fem una crida a tots els actors socials del nostre país a trobar les complicitats i els acords necessaris per defensar l’actuació del Parlament de Catalunya en el camí de la construcció d’un procés constituent no subordinat.

Dimarts, 27 d’octubre de 2015

 

Dos enllaços rellevants sobre el comunicat

La mesa del Parlament que ha admès a tràmit la Proposta de resolució presentada aquest matí

La mesa del Parlament que ha admès a tràmit la Proposta de resolució presentada aquest matí


De Jòdar, per edat, i Forcadell, per vots: dos discursos per recordar

Aquest matí, 26 d’octubre, al Parlament de Catalunya, Julià de Jòdar, diputat de la CUP, nascut el 28 de desembre de 1942, ha presidit la Mesa d’Edat, i Carme Forcadell, diputada de Junts pel Sí, ha estat elegida presidenta del Parlament, amb 77 vots a favor, 57 vots en blanc i 1 de nul. Les seves intervencions han estat memorables –i per això les reproduïm al web.

Discurs de Julià de Jòdar, com a president de la Mesa d’Edat

Un cop iniciada la sessió constitutiva amb la lectura del Decret de convocatòria per part del lletrat major, com a president de la Mesa d’Edat i d’acord amb l’article 2 del Reglament, declaro oberta aquesta sessió.

Abans de començar, si em permeten, voldria proposar guardar un minut de silenci en memòria del senyor Jordi Miralles i Conte, que fou diputat del Parlament de Catalunya durant la setena, vuitena i novena legislatures i també fou secretari tercer de la Mesa del Parlament en la vuitena legislatura. Demano, doncs, un minut de silenci en la seva memòria. (La cambra, dempeus, serva un minut de silenci. Aplaudiments.)

És una paradoxa que l’atzar m’hagi designat president d’edat d’aquesta cambra quan el nostre grup parlamentari no hi ha volgut ocupar cap lloc. No me’n queixo: l’atzar és arbitrari, però no frívol: vaig néixer una matinada dels Sants Innocents i aquí estic. En aquesta Mesa tenim Gerard Gómez del Moral i Fuster i Joan Giner i Miguélez, que procedeixen de famílies d’Aragó i Catalunya, de Saldes, de San Félix de la Vega, jo…, de Tavernes de Valldigna; jo mateix sóc fill de cartagenera i de Valderrubio.

Trobar-nos aquí, potser també és un producte de l’atzar, però també és producte de la voluntat de pertinença i del país que ens ha tocat viure, la seva cultura, la seva història i la seva llengua i que podria servir d’exemple, segurament, a l’Europa actual, incapaç d’aixoplugar els damnats de la terra com mereixen.

Més paradoxal encara –i molt menys innocent– és que jo formi part de la generació independentista que va organitzar el Comitè Català contra la Constitució Espanyola del 1978, perquè no va significar una ruptura amb el franquisme sinó la seva impunitat; perquè no va sorgir d’un procés constituent popular, sinó que va ser elaborada des de dalt; perquè no reconeixia Catalunya com a nació; i perquè mantenia els privilegis econòmics i de classe, les mateixes forces d’ordre públic, l’exèrcit , i la judicatura del franquisme. I ens vam oposar a l’Estatut de Sau perquè emanava d’aquella Constitució i, en conseqüència, vam demanar una abstenció activa en les eleccions autonòmiques del 1980. La radicalitat independentista tenia un preu; el vam pagar amb persecució i soledat. Vam resistir mentre les institucions miraven cap a un a altra banda el 1981 i el 1992 i no oblidem Guillem Agulló.

Vam treballar des de la base, vam ser perseverants i vam poder enllaçar amb l a creació d’un moviment de masses democràtic, pacífic, i sostingut, que va començar amb la Plataforma pel Dret de Decidir el 2006, i va continuar amb les Consultes per la Independència entre el 2009 i el 2011, amb la manifestació contra la sentència del TC del 2010, amb la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana, amb les diades dels últims anys, i amb la consulta del 9 de novembre del 2014. Un país de carrer, que s’ha expressat amb tantes marees verdes, grogues o blanques, amb tantes vagues generals, amb tantes propostes i protestes arreu dels Països Catalans. Un país que ja hi és. La composició d’aquesta cambra n’és el fruit per acció, amb una majoria independentista, i per reacció, amb una nova minoria a l’oposició.

L’última, i més important de les paradoxes, és que disposem d’una majoria independentista al si d’un ordre juridicopolític que li nega tota capacitat de realitzar el mandat democràtic de la ciutadania que l’ha votat. La tasca principal d’aquest parlament serà la de resoldre el conflicte en els mateixos termes democràtics, pacífics i sostinguts del moviment que li ha conferit la majoria legal i la legitimitat moral per fundar un nou model ètic, jur í dic i polític assentat sobre la llibertat, la igualtat, i la justícia social per al nostre poble. Perquè fa molt de temps que els moviments pels drets socials, nacionals i civils, el teixit associatiu, estan constituint un model per a un nou país, on caldrà establir una nova i distinta relació entre continuïtats i ruptures, entre el carrer i les institucions, entre les estructures socials i la vida moral, entre la trama constitucional i les seves bases materials.

Aquest Parlament, que està essent contemplat arreu del món, també serà l’escenari de l’embat entre democràcia i règim davant d’aquest món que ens contempla. S’ha estat molts anys ajudant a fer governs a Madrid, a construir les seves alternatives de poder, però ara no en som l’alternativa, sinó l’alteritat. Una alteritat que no se’ns vol reconèixer. Una alteritat que no està restringida a la utopia o al record, sinó que és concreta i factible , i necessària. Ja no ens acontenta el pinso: volem sortir de la gàbia. No canviar – la, sinó fugir – hi. No volem les molles, que diria Ovidi Montllor, és temps del pa sencer. La majoria independentista d’ aquesta cambra n’és la garantia. I el parlament és un dels llocs on s’ha de construir políticament aquesta alteritat. Però no oblidem que també hi ha una alteritat que afecta la majoria i una alteritat que afecta les minories. El problema del pa i del treball afecta la majoria. El problema de les retallades i les creixents desigualtats afecta la majoria. El problema del patriarcat ens afecta a tots, encara que colpegi les dones. El problema de la salut afecta la majoria. El problema de l’escola afecta la majoria. El problema de la cultura afecta la majoria. El problema ecològic afecta a totes i a tots. Però, en canvi, afecten la minoria, i els seus interessos, les privatitzacions, els rescats bancaris, o la corrupció.

Som un sol poble, certament, però divers i plural i complex, amb unes desigualtats i exclusions per raons de classe, d’origen, de gènere, o de creences, que són ja intolerables, vergonyoses. Aquest hivern , senyors diputats i senyores diputades, hi haurà milers de famílies que no podran pagar la llar, els aliments, els serveis
mínims, hi haurà infants desnodrits i gent gran desatesa. Cap govern sorgit d’aquest parlament no guanyarà la legitimitat si no aplica les mesures indispensables per pal·liar-ho. No es pot fallar a la llibertat política d’aquest poble, perquè no es pot fallar a la justícia social per a la seva gent. Però amb els pobres no s’han de fer experiments: si les institucions han d’aplicar plans d’emergència social, són ells, els pobres, que han de participar-hi i tenir-ne el control. Que cap mare
de família necessitada no hagi de dir, com la portera de palau més famosa de la literatura catalana, la immortal Secundina: «Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.».

Són temps de llibertat i és temps de justícia. Visca la terra!

Moltes gràcies.

(Aplaudiments.)

Discurs de Carme Forcadell, acabada d’elegir presidenta del Parlament

Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers i conselleres, il·lustres diputats i diputades, president Rigol, president Benach, presidenta de Gispert, president Montilla, digníssimes autoritats, senyores i senyors. Una salutació als diputats i diputades, representants de partits, entitats i convidats que per limitació d’espai estan seguint l’acte des d’altres sales.

Les meves primeres paraules són d’agraïment. Moltíssimes gràcies per l’honor que m’heu fet en designar-me per presidir aquest Parlament i crec representar el sentir dels altres membres de la Mesa, agraint també el seu nomenament i la confiança que ens heu fet amb aquesta elecció.

Vaig néixer a Xerta, a les Terres de l’Ebre, i em sento orgullosa de la seva gent i de la seva parla, però també em sento orgullosa de la meva ciutat, Sabadell, que m’ha acollit des dels divuit anys, una ciutat feta amb gent d’arreu, que representa la diversitat i pluralitat del nostre país.

No he estat mai diputada i no pensava ser-ho, igual que alguns d’altres diputats i diputades d’aquest Parlament, però som aquí perquè les darrers eleccions van ser excepcionals i perquè hi ha hagut un canvi en la manera d’entendre i de fer política.

La meva antecessora, Núria de Gispert, quan va ser escollida presidenta de la novena legislatura, va expressar la seva satisfacció i emoció per haver estat la primera dona que va presidir aquest Parlament. Ho comparteixo i des de la complicitat, espero que amb dues presidentes seguides, comencem a canviar una situació anòmala durant massa temps, no només en l’àmbit polític, sinó en tots els àmbits de la vida quotidiana. Treballaré perquè la veu i les experiències de les dones siguin presents en els espais públics en la mateixa proporció que les dels homes i perquè la presència de les dones en els espais de decisió sigui una normalitat i no una excepcionalitat.

Imagino l’emoció i la responsabilitat que devia sentir Enric Prat de la Riba quan va crear la Mancomunitat, el primer intent d’autogovern d’ençà del1714; m’imagino l’emoció que devien sentir els diputats en constituir aquest Parlament l’any 1932, després que hagués estat la Ciutadella des d’on s’havia bombardejat Barcelona i m’imagino l’emoció que devia sentir Heribert Barrera en reobrir el primer Parlament després de la dictadura. Ara, també estem vivint un moment transcendental de la història de Catalunya.

El poble va parlar el 27 de setembre, amb veus diferents, i aquestes veus i opinions, aquesta diversitat i pluralitat de Catalunya, estan representades en aquesta cambra i l’obligació d’aquesta Mesa és facilitar que s’expressen de manera equànime i justa i aquest serà el meu compromís i estic segura que també el compromís dels que formem aquesta Mesa, perquè com deia Abraham Lincoln, el compromís és el que transforma una promesa en realitat.

Em comprometo a complir i a fer complir el Reglament. Em comprometo a representar la institució amb tota la dignitat que pugui i en temps de crisi i quan els nostres ciutadans pateixen privacions hem de ser un exemple d’austeritat i de transparència. Aquest Parlament està i estarà al servei de tota la ciutadania, parlin el que parlin, vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin, votin el que votin, perquè totes les lleis emanades de la seva tasca han de ser pensades per a tothom.

Que la nostra acció com a diputats i diputades sigui profitosa dependrà del servei que acabem prestant a la ciutadania en general. Siguem lleials a la ciutadania i al bé comú, fem fora qualsevol altre interès que no sigui aquest, donem exemple com a mostra de servei públic. Volem ser el Parlament de tots i de totes, sense exclusions, per això proposaré que a les reunions de la Mesa hi assisteixen, amb veu però sense vot, perquè la llei no ho permet, els representants dels grups parlamentaris que no tenen representació a la Mesa del Parlament.

En català hi ha una paraula molt bonica de dir «parlar»: «enraonar», que vol dir parlar utilitzant el raonament. Des de la presidència de la Mesa ens esforçarem perquè hi hagi el clima d’entesa i perquè no generem polèmiques estèrils. Continuarem foragitant els insults, les insinuacions malintencionades i les paraules buides d’aquest Parlament.

Defensem les nostres posicions des del diàleg i expressem, amb claredat i si cal, amb contundència, les nostres idees i opinions, però sempre des del respecte que ens ha caracteritzat com a poble. El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau.

Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per escoltar la voluntat popular i la porta oberta per acollir les necessitats i els anhels del poble. Vull un parlament sobirà, que aprovi lleis que ajudin els que més ho necessiten i facilitin i millorin la vida de tota la ciutadania, lleis que ajuden a eradicar les desigualtats socials. Vull que, com a diputats i diputades, ens sentim orgullosos en veure que la nostra feina millora i facilita la vida de la gent, que sentin que al Parlament hi ha diputats i diputades que treballen per a ells i amb ells. Som aquí per servir al poble, perquè la política és servei a la comunitat.

Eduardo Galeano, escriptor uruguaià refugiat a Catalunya, fugint de la dictadura del seu país va escriure: «La utopía está en el horizonte, camino dos pasos, ella se aleja dos pasos, el horizonte se corre diez pasos más allá. Entonces, ¿para qué sirve la utopía? Para eso sirve, para caminar.»

Que el Parlament es converteixi en el lloc on la utopia es manifesta, que els somnis del carrer entrin al Parlament, que els anhels de la ciutadania trobin refugi a l’hemicicle. Diputats i diputades, estiguem a l’alçada del moment i fem present el futur en aquest procés constituent, que el llegat legislatiu d’aquest Parlament sigui la creació d’un marc jurídic propi, que doni més llibertat i sobirania per a tota la ciutadania, en tots els àmbits.

Nous paradigmes demanen un nou Parlament, noves voluntats demanen noves polítiques, no siguem esclaus del passat, siguem creadors de futur, treballem pensant en els propers tres-cents anys i no en els darrers tres-cents. Aquesta casa és la principal forjadora del futur, portem-lo ben lluny.

Amb aquesta onzena legislatura del Parlament modern tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari cap al demà. Siguem conscients que protagonitzem un moment fundacional. Ara i aquí creem un abans i un després. Des d’ara mateix constituïm un Parlament sobirà, que vol representar un poble lliure, d’un Parlament regional de competències limitades, retallades i recorregudes a un Parlament nacional amb plenes atribucions.

Aquestes són les darreres Constitucions que vam tenir i ara volem recuperar-les. Volem un Parlament de tots i per a tots. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que d’una vegada per totes deixem d’emmirallar-nos en altres i puguem ser nosaltres el mirall i model a seguir.

Pocs dies després del 15 d’octubre és d’obligat compliment recordar la figura del que va ser el primer president del Parlament modern el 1932 i, posteriorment, president de la Generalitat, que va ser executat pel règim franquista amb l’ajuda del règim nazi. Estem parlant de Lluís Companys, executat fa setanta-cinc anys i que l’Estat espanyol encara no ha reparat la seva memòria ni la seva causa judicial. Ell i diversos diputats d’aquest hemicicle van morir defensant la causa de la llibertat, de la democràcia i de Catalunya. La seva memòria és amb nosaltres, que no s’esvaeixi mai.

Lluís Companys va succeir en la presidència de la Generalitat Francesc Macià, el primer president que va restablir l’autogovern. El 1930, un any abans de proclamar-se la República, va escriure el pròleg a la traducció al català de la primera biografia de Mahatma Gandhi, feta per Romain Rolland. Allà hi deia: «No totes les batalles es guanyen en un dia. La força no deturarà mai un sol instant l’hora d’un poble que té la ferma voluntat d’alliberar-se i està disposat sempre a fer tots els sacrificis que la llibertat sovint costa.»

Diputats i diputades, posem-nos a caminar, encetem el procés constituent.

Queda constituïda l’onzena legislatura.

Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República catalana!

(Aplaudiments forts i perllongats.)

Us convido a cantar l’himne nacional de Catalunya.

(La cambra, dempeus, canta Els Segadors.)

(Aplaudiments forts i perllongats.)

Aixequem la sessió.

 


Carme Forcadell ja ha presidit els nostres representants

Carme Forcadell ja ha presidit els nostres representants. Com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, fins fa quatre dies, ja havia dirigit amb total solvència els debats dels 75 membres del nostre Secretariat Nacional, en representació d’un independentisme ampli i molt divers. Ara, al Parlament de Catalunya, reprendrà aquella funció, davant 72 diputats per la independència, més una part dels 11 diputats de Catalunya Sí Que Es Pot (atès que el seu provat respecte als valors democràtics assegura que tindran llibertat de vot en els moments transcendentals).

Carme Forcadell serà una gran presidenta del Parlament, una presidenta de tots els catalans, perquè la República Catalana serà un estat per a tothom, en contra de ningú:

  • Que li recordarà al Partits dels Socicalistes de Catalunya veritats elementals, com ara que el que compten són els escons i la majoria absoluta claríssima (a Pere Navarro, poc abans de l’Onze de Setembre de 2012, quan intentava enredar, ja li va deixar clar que els qui assistissin a la manifestació serien comptats com a independentistes)
  • Que li recordarà al Partit Popular a Catalunya que el dret a l’autodeterminació és un dret humà universal i que els delictes del feixisme no prescriuen (fóra bo que, a la República Catalana, els militants del Partit Popular puguin unir-se al partit polític conservador que segur que apareixerà, amb naturalitat, en defensa de posicions i interessos ben legítims, havent deixat enrere la seva connivència amb el passat franquista de què ara no reneguen)
  • Que li recordarà a Ciudadanos que el primer partit de l’oposició té la xifra més baixa de diputats al Parlament de Catalunya des de l’any 1273 o, si ho prefereixen, des del 1980.
  • Que li recordarà a Catalunya Sí Que Es Pot que els esperem, precisament a ells que defensen el dret el decidir, perquè el poble ja ha decidit i ha decidit independència, amb data 27 de setembre.

Carme Forcadell serà la presidenta del Parlament per la independència. No ens deixem distreure per maniobres de distracció ni per escarafalls constitucionals. No ens tremolen les cames!

Biografia política de Carme Forcadell en 8 enllaços

Carme Forcadell amb l'accent de la paraula Independència, a punt d'enganxar-lo a la pancarta mosaic

Carme Forcadell amb la peça vermella que ha fet d’accent de la gran pancarta mosaic amb la paraula Independència, el 26 de maig de 2013, a l’acte Caminem per la independència. Foto: Josep-Lluís González

I de torna, on va enganxar la Carme l’accent d’aquesta foto ;-)


El plenari de Sants-Montjuïc, per un procés constituent unilateral

Arran d’una proposta de la CUP — Capgirem Barcelona, el Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc ha aprovat aquesta nit la declaració institucional per iniciar un procés constituent unilateral per fundar la República Catalana. Ha tingut el suport dels consellers de Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Esquerra Republicana i la CUP – Capgirem Barcelona. En total hi ha hagut 14 vots favorables i 5 de contraris. És el primer Consell de Districte de Barcelona que aprova una declaració en aquest sentit, que ha estat motivada pels bons resultats electorals a favor de candidatures independentistes en les eleccions del 27 de setembre.

declaracioinstitucional

Text íntegre de la Declaració

“Que el Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, conscient que les opcions declaradament independentistes han obtingut a les eleccions del 27 de setembre més del 50% dels vots a diversos barris del districte i un 48% al seu conjunt, manifesta que donarà suport a totes aquelles accions i iniciatives destinades a fer possible l’inici d’un procés constituent unilateral que porti a la República Catalana i signifiqui la ruptura democràtica amb el règim del 78.”