Aquest dissabte, 13 d’abril de 2013, el Centre Social de Sants hissarà una estelada gegant a la façana de la seva seu, al carrer d’Olzinelles 30, al cor del Districte de Sants-Montjuïc. El Centre Social és una institució d’un gran prestigi civil. Va ser fundat el 1971 per dos grups polítics clandestins del barri, que eren aixoplugats per la parròquia de Sant Medir. Va fer de pal de paller de totes les associacions que treballaven per millorar la nostra qualitat de vida i per recuperar les institucions democràtiques. Van col·laborar-hi persones que estaven en contacte amb l’Assemblea de Catalunya, com recorden els activistes més veterans. Amb la campanya “Cop d’ull a Sants”, el Centre Social i 21 entitats es van oposar amb fermesa al projecte municipal de prolongar l’avinguda de Roma amb un pas elevat pel centre del barri. Era el 1973. Se’n van sortir.

Parades i actes per informar els veïns, després del 1975, ahir com ara

Durant quatre dècades el Centre Social de Sants (vídeo, 15′ 22”) ha unit el moviment veïnal. Nucli actiu de solidaritat, ha estat clau en l’impuls de la pressió popular perquè les fàbriques en declivi no es reconvertissin en pisos sinó en equipaments socials i zona verda, amb més campanyes memorables, com “Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia”, i moltes victòries cíviques: la nova plaça de Sants, el Parc de l’Espanya Industrial, el centre cívic de les Cotxeres, el Casinet d’Hostafrancs, els jardins de Can Farrero i la preservació de la masia de la Casa del Rellotge com a arxiu històric i el magnífic edifici industrial del Vapor Vell, que allotja una escola i la biblioteca principal del districte. L’historiador Agustí Giralt considera que Sants seria ben diferent de com és ara si no hagués existit el Centre Social, amb la seva capacitat de dinamització col·lectiva.

És molt significatiu que la iniciativa d’hissar una estelada gegant a Barcelona sorgeixi a Sants-Montjuïc, i al voltant de les entitats cíviques que hi treballen de fa anys. Potser no és una exageració considerar que és un fet transcendent, històric. El Centre Social ha donat suport generós a totes les causes que l’han necessitat: iniciatives contra el militarisme, per l’ecologia, per la protecció d’espais com Can Batlló i Can Vies, de rebuig dels feixistes que es concentraven a la plaça dels Països Catalans el 12 d’octubre. La seva activitat es manté amb una constància, pluralitat i empenta admirables. S’hi fan tallers, s’hi donen serveis, per als socis i per a tothom en general. Hi ha desenes d’associacions que tenen la seu oficial al Centre Social de Sants i s’hi continuen reunint –Sants-Montjuïc per la Independència, per posar un exemple.

Quan convé, guanyem Cotxeres
(font: memoriaveinal.org)

El que dóna una força imparable al moviment independentista –com els experts havien predit que passaria ja fa un any–, és que s’ha convertit en un moviment general, majoritari, pacífic, democràtic, regenerador, i de caràcter social. Aquestes qualitats, les confirmen, si calia afegir un exemple a la iniciativa d’hissar una estelada gegant al centre de Sants, la quarantena d’entrevistes que el web SMxI.cat ha publicat fins ara a la gent de l’Onze de Setembre, homes i dones majoritàriament anònims, de totes les edats i tendències polítiques. Les seves respostes, a un senzill qüestionari de sols quatre preguntes (sempre les mateixes), trenquen els tòpics:

• “Quan et vas fer independentista?” Ho són de sempre o se’n van fer a l’adolescència, amb la novetat que ara veuen que la independència no és un ideal impossible, sinó una esperança propera.
• “Completa la frase ‘Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…’” …l’amor a la llibertat, poder assumir la pròpia responsabilitat, un acte d’afirmació democràtica, el sentiment de justícia i dignitat –i també la protecció de la llengua.
• “Què creus que passarà els propers mesos?” Creuen que assolirem la independència ben aviat, malgrat l’asfíxia econòmica i la brutícia que escamparà el govern espanyol, gràcies a la unitat de la gent i la indestructible voluntat de ser del país.
• “Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?” Desitgen que la República Catalana –ningú s’imagina una república catalana dins la república espanyola, com el 1931– sigui un estat solidari, just i plural, basat en la cultura de l’esforç, amb més participació ciutadana i ple respecte als drets humans. No un país perfecte, sinó un país petit i humil, normal, disposat a llevar-se ben d’hora cada dia, una Catalunya amiga en llibertat del poble espanyol.

Sants a favor de l’Estatut i pels drets lingüístics fonamentals (1977)

Hi ha una llarga cadena de ciutadans compromesos a regenerar la vida pública que uneix l’any 1971 i l’any 2013; uneix la coratjosa lluita contra el govern il·legal d’aleshores amb l’actual moviment pacifista per la independència de Catalunya. La gent de Sants, o la de Sabadell, Cornellà, Mataró o Vic, recorda perfectament que la transició no es va fer pas a quatre despatxos de polítics il·luminats per la intercessió del Rei. Sap que aquella és una interpretació de la història que Madrid ha propagat interessadament. La mobilització ciutadana va empènyer les decisions polítiques d’aquells mesos. S’hi van guanyar les llibertats socials i polítiques, s’hi va obtenir l’amnistia per als presos polítics de la dictadura, s’hi va poder coordinar l’acció amb les organitzacions democràtiques de la resta de l’Estat espanyol i, també com a reivindicació de l’Assemblea de Catalunya, es va aconseguir “el restabliment a Catalunya de l’Estatut d’Autonomia… com a pas previ per a l’autodeterminació”. Amb la Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 hem més que completat aquell pas previ. Ara ens toca exercir el dret a l’autodeterminació.

Sants-Montjuïc per la Independència, assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana, agraeix al Centre Social de Sants la decisió de penjar a la seva façana una estelada gegant. Ens sentim honorats d’hissar-la amb ells, i amb la col·laboració de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana i la Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta. És un gest simbòlic poderós perquè és la lliure expressió pacifista de la nostra sobirania i de la voluntat d’exercir el nostre dret a decidir. O per dir-ho parafrasejant la Declaració d’independència dels Estats Units, quan una forma de govern arruïna la vida, la llibertat i la felicitat de la gent, aquesta gent té dret a alterar o abolir aquella forma de govern i instituir un nou govern, fonamentant-lo en uns principis i organitzant els seus poders de la manera que els sembli que garantiran la seva seguretat i felicitat.