SMxI proposa hissar l’estelada a… el Palau de Justícia

De la mateixa manera que detestem l’Estat espanyol tot i la bona gent que hi ha a Espanya, detestem i no reconeixem la justícia espanyola malgrat que tingui jutges íntegres com José Castro. El Palau de Justícia, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és ple d’uns funcionaris que tenen més privilegis que els ciutadans: poden desconèixer la nostra llengua, malgrat que els paguem amb els nostres impostos; poden marginar-la (fins al punt que les sentències i els tràmits en català són l’excepció), malgrat els esforços i la bona voluntat del Govern de la Generalitat per millorar aquesta postergació insultant, i ara poden dictar intelocutòries contra la llengua a les escoles, malgrat la majoria del nostre Parlament.

L’estelada al Palau de Justícia, concepte desconegut pels catalans en la seva relació amb Espanya (foto retocada amb Photoshop)

Aquesta foto s’ha retocat amb Photoshop per afegir-hi l’estelada.

Fa tres-cents anys els decrets de nova planta van imposar-nos el sistema judicial de la Corona de Castella. L’Audiència va actuar des del primer moment com un instrument de domini dels ocupants, sense respecte pels drets i les llibertats individuals, sense garantir la independència judicial, una anomalia que perviu amb força a la Constitució espanyola, incapaç de consagrar la separació de poders, amb el resultat que el Fiscal General de l’Estat és nomenat pel Govern i que el Ministeri Fiscal, organització jeràrquica, obeeix el poder executiu. L’Audiència va ser l’òrgan encarregat d’introduir el castellà, amb aquella instrucció que recomanava “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Ara ja no se n’amaguen, com veiem aquest curs a les Illes Balears, malgrat el coratge dels mestres; com veiem al País Valencià fa molts anys, on milers i milers no poden escolaritzar els fills en la seva llengua; com veiem a l’Aragó, on ni la nostra llengua ni l’aragonès no tenen oficialitat i reben noms infames. Som una minoria desprotegida a l’Estat espanyol, sense cap seguretat que es respectarà la nostra autonomia política, sense equitat fiscal i amb la nostra cultura amenaçada. Quina alternativa tenim? Només una: l’alternativa de votar per la llibertat.