La casta extractiva. Ignoràvem fa uns anys aquest concepte, que casa tan bé amb la direcció del Partit Popular. Són uns centenars de famílies, concentrades a Madrid, que fan carrera professional al voltant de l’Estat: a l’administració pública, inclòs el cos diplomàtic i l’exèrcit; a les grans empreses pseudomonopolístiques, com les deplorablement privatitzades companyies elèctriques, plenes d’exministres i antics alts càrrecs. Sous molt alts, privilegis variats, bons contactes per incrementar el patrimoni, i nens a col·legis religiosos conservadors, per aprendre a ser obedients i a pensar poc, fins a col·locar-se de registrador de la propietat o treure’s unes oposicions memoritzant temes des de Valladolid, tots els anys que calguin. No cal que siguin intel·ligents; exercir el poder, tocar cuixa és el que compta. El sistema els protegirà, fins i tot en els casos de corrupció desenfrenada. Els seus pares, franquistes, gent d’ordre, no creien en la democràcia. Els fills, que ens governen, no han cregut mai en l’autonomia –i trencant el pacte constitucional, ens empenyen cap a l’única posició intel·ligent com a ciutadans de Catalunya: la lluita per la llibertat i la independència.
L’estelada a la seu del PP, al carrer Gènova (foto retocada amb Photoshop)
Aquesta foto s’ha retocat amb Photoshop per afegir-hi l’estelada.
Et deus demanar per què hem plantat l’estelada al carrer Gènova, a Madrid, i no a la seu del Partit Popular a Catalunya. És fàcil d’explicar: els d’aquí no compten. Són sols els representants de la casta extractiva, a Catalunya, mediocres administradors de sucursal, aspirants a càrrec intermedi o a discret agent de Correus. Ja es va veure prou quan Alicia Sánchez va insinuar alguna millora del finançament de la Generalitat –la van fer callar i rectificar, i no l’han convidada més. Més enrere, ja s’havia vist el mateix quan Josep Piqué va defensar que valia més abstenir-se sobre la reforma de l’Estatut. La casta extractiva no té escrúpols, capaç de qualsevol il·legalitat per mantenir-se al poder. En comparació, els d’aquí són gent poc llustrosa, sempre disposada a conformar-se amb algun lloc subaltern –queda bé, per dissimular, que tinguin alguna quota, com la del ministre Fernández, un home que arrossega la seva nul·litat amb devoció.
La casta extractiva, en la qual també hi ha notoris representants del PSOE, procura només pels seus interessos, controla molts mitjans de comunicació per engalipar prou beneits que els votin, i enfonsa la gent d’Espanya en la pobresa i l’autoritarisme, sense remei. A nosaltres ens foten doblement, enfonsats igual que els espanyols i fustigats pel simple fet de ser catalans. Ara: diu que la filla d’Enric Millo és independentista. Guanyarem!
- Estelades a Sants i fora: índex de les estelades anteriors