Sants-Montjuïc dóna suport a la consulta

Ahir dimarts al vespre, a la magnífica sala de plens del Consell de Districte de Sants-Montjuïc, es va aprovar una proposició de suport a la consulta del 9 de novembre. Hi havia una gran representació del teixit associatiu local, i una majoria de samarretes grogues entre el públic. S’hi van votar, de fet, dues proposicions. L’una era del Partit dels Socialistes de Catalunya, en la línia coneguda: que està bé fer la consulta, però ha de ser pactada amb el Govern espanyol. No va prosperar. L’altra era d’Unitat per Barcelona, en què es demanava donar suport incondicional des de Sants-Montjuïc a la celebració de la consulta. Hi van votar a favor Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa i la mateixa Unitat per Barcelona.

En el debat de la proposició socialista, el seu portaveu, Albert Deusedes, va defensar que era important que es parlés de la consulta del 9 de novembre: “Volem una consulta, però no compartim els termes en què s’ha plantejat”. Jordi Suñé, en nom d’Unitat per Barcelona, va retreure al portaveu socialista la falta d’arguments positius. Cristòfol Ortolà, portaveu d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa, va rebutjar la proposició, que “fixa la posició del PSC” i va demanat que se sumessin al bloc per la consulta. José Antonio Calleja va criticar l’oportunisme del PSC i, en una intervenció breu, va recordar amb tota correcció que la posició política del Partit Popular era ben coneguda. Francesc Xavier Esteve, portaveu de Convergència i Unió, va dir als representants del PSC que, amb la proposició presentada, “fixen la seva posició, ja l’havien fixada quan no es van sumar a la majoria”. Repetint l’argument del PSC al debat de l’Ajuntament de Barcelona, Deusedes va retreure a la majoria per la consulta que busqués adhesions. La proposició va obtenir únicament els vots del PSC.

Jordi Suñé, en defensa de la proposició d’Unitat per Barcelona en favor de la consulta, va fer un al·legat per la democràcia com a valor universal, que no admet límits, amb la participació política, les consultes, els referèndums i les eleccions com a expressió de la voluntat popular. “Impedir la consulta és un atemptat a la democràcia”, va dir. Va qüestionar la separació de poders dins l’Estat espanyol, més quan molts donen per descomptat el sentit de la Sentència del Tribunal Constitucional, que no s’ha pronunciat encara. Va recordar també el referèndum d’Escòcia, i com Cameron i Salmond havien acordat canviar la pregunta inicial per convertir el referèndum en un sí o no a la independència, sense terceres vies. Cirstòfol Ortolà, per ICV-EUiA, va ser breu: “Votarem a favor. Ara és el moment. Votar és la solució!“. Va ser molt aplaudit. José Antonio Calleja, pel PP, va demanar que constés en acta que s’oposava que el titllessin d’antidemòcrata. Nerviós en aquest segon debat, va repetir alguns tòpics de la premsa més conservadora. “Jo vull continuar sent català i espanyol”, va dir per acabar. Albert Deusedes, pel PSC, va estar d’acord que “votar és la solució”, si bé va objectar, respecte a la consulta del 9 de novembre, que “no hi ha garanties democràtiques”. Francesc Xavier Esteve, per CiU, va demanar que constés en acta que reprovava la calúmnia unionista que la societat civil estigués manipulada i subvencionada. “Els escocesos van votar amb cara de felicitat”, va dir. “És un tema polític, no jurídic. Fem política!”. La proposició es va aprovar amb els vots de CiU, ICV-EUiA i UpB. Hi va haver molts aplaudiments a la sala i bastants crits de les consignes “Votarem!” i “Volem votar!”.

A la sortida del plenari, un dels membres de Sants-Montjuïc per la Independència, l’assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana, feia aquesta valoració: “Si diuen que som en una partida d’escacs, això ha estat la captura d’un peó al pas. Les blanques teníem un peó avançat –la moció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona– i les negres han volgut defensar-se avançant dues caselles amb un peó del costat –presentant el PSC una proposició de sentit contrari en el nostre districte–, una jugada que tenia per única finalitat complicar la posició. Però hem capturat el peó contrari al pas –desactivant la maniobra, gràcies al posicionament rotund d’Iniciativa– i ara tenim el nostre peó a la sisena fila, a sols dos moviments de coronar-lo com a dama. Hi ha partida!”.