Santiago Vidal: “Dono per descomptat que el 9 de novembre anirem a votar”

La sala d’actes de les Cotxeres de Sants ja era plena, el dilluns 14 de juliol al vespre, un quart abans de començar la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI, del magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal. Hi havia televisió, ràdio, fotògrafs, transmissió per streaming. Unes tres-centes persones van seguir l’acte, gairebé la meitat dretes durant dues hores, una quarantena des de fora de la sala. Un dilluns, a mitjan juliol, la vuitena xerrada del cicle El pais que volem va aconseguir una assistència que superava les expectatives de Sants-Montjuïc per la Independència, l’assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana.

Sala d'actes plena a les Cotxeres de Sants, a la xerrada amb el magistrat Santiago Vidal

Sala d’actes plena a les Cotxeres de Sants, a la xerrada amb el magistrat Santiago Vidal (foto de Josep-Lluís González, amb llicència Creative Commons by-sa-nc)

La crònica que segueix parteix dels 85 tuits que vam fer en directe des del compte @assembleasmxi per transmetre la xerrada per Twitter. Es tracta sovint de citacions literals de les paraules de Santiago Vidal –amb el benentès que qualsevol imprecisió, mancança o error s’ha d’atribuir a nosaltres i que els fragments entre cometes apleguen a vegades alguns tuits seguits sobre la mateixa matèria entre els quals Vidal va pronunciar altres frases. La interacció va ser extraordinària, al mateix nivell que l’acte Raons pel sí + sí, del 26 de gener, o que l’assaig de la Via Catalana per la Festa Major de Sants, l’estiu passat. Encara va continuar l’endemà. El secretari de Sants-Montjuic per la Independència, Enric Blanes, va emmarcar la xerrada en el moment polític actual. Va pronosticar que “a la República Catalana aconseguirem el que no ha fet mai (bé) Espanya: separar els tres poders”. Va referir-se al llibre que Vidal havia publicat a començament d’any, Els set pecats capitals de la justícia –els beneficis del qual es destinen a SOS Racisme–, i va destacar la vocació de Vidal com a servidor públic, sempre disposat a explicar el funcionament de l’Administració de justícia a la ciutadania i el seu absolut compromís ètic amb la justícia i els nostres drets civils.

El jutge Vidal a la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI, a les Cotxeres de Sants

El jutge Vidal a la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI, a les Cotxeres de Sants (foto de Josep-Lluís González, by-sa-nc)

Santiago Vidal va començar la intervenció agraint al públic l’interès: “Amb ciutadans com vosaltres aquest procés no té aturador”. Va destacar la feina del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que havia presentat quatre nous informes aquell matí, i la seva solvència. “Cal recordar que l’exvicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver i Pi-Sunyer, avui presideix el Consell Assessor per a la Transició Nacional”. I va fixar-se en el futur immediat: “Per a l’Onze de Setembre ja no queden places d’hotel a Barcelona. Hi ha centenars de periodistes d’arreu del món ja acreditats. Aquesta batalla ja està guanyada.”. “L’imperi espanyol es va començar a desmantellar en el segle XVIII. L’última colònia que li queda és Catalunya, i enlloc no està escrit que l’execici del dret d’autodeterminació es limiti a les colònies”. Vidal va recordar que els casos dels Balcans o de les repúbliques bàltiques tenen molt poc a veure amb Catalunya. “En el segle XX s’han independitzat 14 països; Estònia ha presidit la Unió Europea al primer semestre de 2014, quan li havien dit que no hi entraria mai.”.

Seguint en l’exposició el fil del seu llibre Els set pecats capitals de la justícia –que ja va per la quarta edició–, va explicar que, de totes les estructures d’estat que es construeixen, la judicial serà la més senzilla de totes. “Per què és tan fàcil? Perquê no podem aprofitar res de l’actual. Caldrà començar de nou. Us explicaré com estem plantejant la justícia de l’estat català. Té molt poc a veure amb l’actual.”. El primer capítol del llibre està dedicat a la supèrbia. “Ha de ser el primer a llegir-se.”. Hi figura com a exemple el cas Noos: “A Espanya hi ha 5.743 jutges. Mai cap d’ells no havia vist que la Fiscalia defensés els imputats.”. El capítol de la ira destingeix entre justícia i venjança, a partir del cas Bretón. “Estic molt en contra de la institució de l’indult; només s’indulten persones amb determinades influències. En el nou sistema judicial estaran prohibits els indults. A la futura justícia també estarà prohibit l’aforament.”. El pecat de la gula analitza el repartiment d’alts càrrecs al Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. “Són com un pastís i hi ha bufetades per ell.”. El capítol de la luxúria recorda la sentència que va culpar una noia que duia minifaldilla de la seva violació.

“El 1989 només un 16% de les jutges eren dones. Ara són més del 60%, i es nota,és una gran millora. A la justícia de l’estat català almenys el 50% de jutges seran dones, i ocuparan càrrecs de responsabilitat” –Santiago Vidal va recordar que fins a la Constitució del 1978 un requisit per a ser jutge era ser home, i que aquesta discriminació encara es nota a la judicatura. “Espanya té 10 jutges per 100.000 habitants. Alemanya en té 23; la mitjana de la Unió Europea és de 14. A l’Estat català necessitarem entre 400 i 500 nous jutges, per compensar els que marxaran. Per cobrir-los, aprofitarem la professionalitat d’advocats amb experiència, amb bon expedient i bons resultats a proves psicotècniques. Farem la tria entre 28.000 advocats. Voldrem que els jutges tinguin un sou digne i una imatge prestigiada” —la feina de jutge és tan important i ha d’estar tan ben remunerada com la de mestre o la de metge, tal com fan als països escandinaus. “Els contractes de jutge seran de 3 anys, i en reavaluarà la idoneïtat un organisme independent.”.

La justícia espanyola no és eficient, va indicar Vidal. “Actualment per cada 1.000 pàgines de sumari, 999 no serveixen per a res. A la pàgina que té informació útil hi posem un post-it. També cal millorar la tasca dels funcionaris. Són administradors públics i els paguem entre tots. El 60% de casos es resoldran amb justícia de proximitat i amb un límit de 6 mesos de temps. Aquests són els mateixos jutjats que vol eliminar el ministre Gallardón, per centralitzar-los a Barcelona. En el nou sistema judicial les sentències es dictaran a temps, no arribaran tard, com ara, que acaben generant indefensió. Resoldre l’apel·lació trigarà un màxim de 3 mesos, i la sentència s’haurà d’executar també en un màxim de 3 mesos. Total per cada cas: no més d’un any. Ho aconseguirem, perquè, passat el termini, el sou del jutge es repartirà entre els litigants fins que el tanqui.”.

El jutge Vidal a la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI, a les Cotxeres de Sants

El jutge Vidal a la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI, a les Cotxeres de Sants (foto de Josep-Lluís González by-sa-nc)

“La desobediència civil, si és pacífica i es té raó, no ha de fer por. Dono per descomptat que el 9 de novembre anirem a votar. Avui [el 14 de juliol] la vicepresidenta del Govern ho ha confirmat. I no necessitarem el cens: ja el tenim. El que no sé és quina pregunta anirem a votar el 9 de novembre. Ningú no ho sap. Hi ha quatre hipòtesis sobre la pregunta, ja que en política tot és possible:

  1. “Que el govern espanyol ofereixi un finançament assimètric i un blindatge de competències –en aquest cas el president Mas la sotmetria a referèndum”.
  2. “Que no hi hagi acord i el president Mas convoqui abans del 19 d’octubre la consulta en els termes actuals. El Govern espanyol pot restar impassible davant d’aquesta llei, sense impedir el 9 de novembre. Crec que el Govern espanyol ni la impugnarà ni l’autoritzarà: simplement la tolerarà. Si guanya el No, s’enfortirà i empitjorarà la involució autonòmica; si guanya el Si, no en faran cas”.
  3. “Impugnen la convocatòria i el Tribunal Constitucional rebutja el recurs perquè fa referència a un conflicte polític.”.
  4. “Hi ha una prohibició expressa del Govern espanyol i el Tribunal Constitucional, amb convocatòria d’eleccions per part del president Mas”.

“El procés juga ara la primera part del partit. L’endemà del 9 de novembre començarà la segona. El 10 de novembre l’Estat espanyol tancarà l’aixeta, però el 2015 els impostos ja s’hauran pagat a Catalunya. No tindrem carnet d’identitat català el 2015, això és més lent; el 2017, segurament si. El 9 de novembre cal una majoria qualificada en participació; negociar amb l’estat i fer noves eleccions. Si el 9 de novembre guanya el Sí + Sí, primer cal fer la negociació amb l’estat, entre el 2015 i el 2016, amb seguretat jurídica. Els tractats internacionals ja se signaran a partir d’aleshores entre la Unió Europea, Espanya i Catalunya. El 2016 es podria fer la Declaració d’independència i demanar el reconeixement internacional. Encara que la declaració d’independència es faci el 2016, en alguns àmbits ho haurem començat a notar abans. L’Onze de Setembre de 2017 es podria fer el referèndum constitucional.”.

“Estem treballant per a elaborar un primer esborrany d’una hipotètica constitució catalana. Volem acabar la redacció de l’esborrany el 30 de setembre i obrir-la a experts procedents de la ciutadania. Si el 9 de novembre guanya el Sí +Sí, l’1 de gener de 2015 penjarem l’esborrany a les xarxes. La República Catalana no tindrà Tribunal Constitucional. Sí que hi haurà Sala de Garanties Constitucionals en el Tribunal Suprem. Aquesta Sala de Garanties Constitucionals només tindrà 5 membres, elegits de forma democràtica: un per eleccions; un per part dels jutges, un per 3/5 parts del Parlament, un altre per la classe judicial, i el cinquè, l’escolliran els síndics. Es recuperarà la confiança en els jutges. Els fiscals hauran de fer la seva pròpia carrera i no hauran d’acatar ordres del Ministeri. Els jutges no es podran sindicar. Volem que el català sigui l’única llengua oficial, amb un règim de cooficialitat del castellà per a qui el vulgui.”.

Un primer vídeo, obtingut a partir de l’streaming de l’acte, permet contrastar aquesta crònica amb la densitat d’informació i el detall de les explicacions en la seva xerrada i en el breu col·loqui final.

Oriol Puig va cobrir l’acte per a Hispan TV, la televisió iraniana que emet en castellà per a tot el món, especialment per al públic americà.

 

Acabat l’acte, un bon grapat d’assistents i el magistrat Santiago Vidal ens vam fer una fotografia de solidaritat amb Escòcia.

Foto per a la campanya Solidarity with Scotland

Foto per a la campanya Solidarity with Scotland (foto de Josep-Lluís González by-sa-nc)


2 comentaris sobre “Santiago Vidal: “Dono per descomptat que el 9 de novembre anirem a votar”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *