Amb aquest article recordem la Núria Feliu, que ha mort avui divendres al matí. Tenia 80 anys i havia dedicat tota la vida a la música i a portar Sants arreu.
Permanentment implicada en la lluita per la independència de Catalunya, participava en tots els actes on era convidada, sempre amb un gran somriure i una empenta envejable.
Són moltes les cançons que l’han fet popular, i que l’han caracteritzat per la convicció que totes les cançons es poden cantar en català. Aquestes en són algunes:
La Feliu també va participar en molts actes i iniciatives de Sants-Montjuïc per la Independència, orgullosa de veure al seu poble de Sants l’efervescència del moviment:
- El 6 de febrer de 2013, a la nostra sèrie d’entrevistes “Jo… també sóc independentista“. Pots recuperar la seva aquí.
- El 30 d’agost de 2013, a l’assaig de la Via Catalana que vam fer a Sants. Recupera-ho aquí.
- El 26 de gener de 2014 va escriure un text per al nostre acte “2014 Independència: Raons pel Sí+Sí”. Llegeix-lo aquí.
- El 29 d’agost de 2014 es va unir a l’assaig de la “V”, la mobilitzaci´ó més multitudinària -de moment- que ha organitzat Sants-Montjuïc per la Independència
- I l’11 de Setembre de 2020 va llegir uns poemes a l’acte amb motiu de la Diada que vam fer a la Plaça dels Països Catalans. Aquest n’és l’àlbum fotogràfic.
- Amb l’acte “Núria Feliu: activista, artista, veïna”, celebrat el 22 de març de 2022, vam homenatjar la Feliu pel seu 80è aniversari.
Finalment, aquesta és la biografia de la Feliu, publicada a la Viquièdia.
Tot el veïnat de Sants-Montjuïc recordem la Núria Feliu. I des de la nostra entitat us proposem, lectors i lectores, que deixeu un missatge de record a l’espai de comentaris d’aquest article per fer que aquest record duri per sempre.
Fem una abraçada molt forta als seus amics i familars.
Feliu: Guardarem el teu llegat com un tresor i acabarem la feina de fer Catalunya independent tal com tu també volies. I, per descomptat, serem al balcó per a aplaudir-te:
A Manresa, als anys 60 i 70, i probablement com a qualsevol població, un concert de components de la Nova Cançó estava ple d’interrogants fins l’últim moment. Al Kursal, si era en dia laborable, i a la Sala Loyola els diumenge al matí, els grisos a la porta i els representants de la censura a peu d’escenari ho condicionaven tot fins l’últim moment. L’endemà, tant si hi havia hagut retallades de lletres, i corredisses, com si havia dominat la normalitat, i això passava poques vegades, els carrers solien omplir-se d’anècdotes. Avui que la Núria ens ha deixat, em ve a la memòria que més d’una vegada es va comentar que la seva presència havia calmat els ànims exaltats d’una censura àvida d’aigualir festes. La Núria era independentista a nivell personal, però no en feia proclames dalt dels escenaris, i per tant, mantenia tranquil·la la censura, que no acabava d’entendre què hi feia allí, entre aquella colla de “contrarios al régimen”. En més d’una ocasió, un canvi en l’ordre d’actuació, hàbilment proposat o improvisat per ella, transmetia complicitat al públic, que aplaudia amb entusiasme els seus cuplés, desconcertant, alhora, els qui havien vingut a imposar i reprimir. Gràcies, Núria, per tantes vetllades que no oblidarem!
Amb el teu traspàs ens quedem sense referent al barri,.però sempre ens quedarà el teu llegat, tant musical, com personal, com social, ah…..i no ens oblidem, la teva entranyable geganta. Geganta que a partir d ara, properament.ja.a les festes del poble de Sants, el proper mes d agost, ens servirà per recordar te i homenatgarte mentre balla qualsevol de les teves innumerables cançons. Gràcies per portar Sants allà on anaves. Els santsencs i santsenques et portarem sempre al cor, i no t.oblidarwm mai Núria. Visca Sants!!!! Visca Catalunya lliure!!!
Gràcies per tant, descansa en pau
Quina falta ens faràs, Núria, per la teva humilitat, ètica , saviesa i estimació sincera i constant pel nostre país. I si a tot això hi afegim el bon treball per la llengua a través de la música sempre te’n serem deutors. Gràcies per sempre.
Núria, gràcies per la teva música, la teva veu, les reivindicacions i sobretot gràcies per dur sempre amb orgull aquest esperit santsenc que tan ens caracteritza a la gent del barri.
Et recordo propera, generosa i sempre amb un somriure.
Gràcies per compartir estones amb la gent de Sants. Sempre recordaré aquella tarda a casa teva fent un talladet, menjant pastetes i arreglant el món. Vam sortir de casa teva pletòrics i amb un amor cap a tu molt sincer i etern.
Avui no podré ser per acomiadar-te, però et tindré molt present.
Gràcies per ser i gràcies per ser-hi! ✨
Núria Feliu: nosaltres sí t’hem reconegut!
Ens ha deixat la nostra Feliu, l’ambaixadora de Sants a Catalunya i a tot el món. No entrarem en la seva carrera com a cantant total, amb una amplitud d’estils i de temàtica ben coneguda i admirada per tothom. Més aviat ens volem centrar en la importància de la seva tasca a favor del País i, sobretot, per demostrar, des de sempre, que la llengua catalana era perfectament vàlida per a tot gènere de cançons, com el jazz, els grans clàssics internacionals, cuplets, boleros… I, sobretot, quan això no era gens fàcil i podia limitar el seu mercat de seguidors i admiradors.
També volem remarcar la seva absoluta disposició a acompanyar-nos a la gent de l’Assemblea tantes vegades com li havíem demanat. Tenim ben present la seva presència a l’assaig de la cadena de la Diada organitzada quan la Festa Major de Sants l’any 2013. També a l’acte de l’11 de setembre de 2020 a la Plaça dels Països Catalans on ens va recitar, amb la seva força extraordinària, el poema d’Apel·les Mestres “No passareu”. I també ens va acompanyar un dilluns de desembre de 2019 en les manifestacions a les 8 del vespre que, des de fa més de 4 anys, fem a Sants en defensa dels presos i repressaliats i a favor de la llibertat del nostre Poble.
Gràcies, Núria, per la teva valentia, la teva fidelitat al barri, la teva alegria i qualitat humana. Cantaves Anirem tots cap al cel! Siguis on siguis, seràs sempre la millor ambaixadora de Sants i de Catalunya. N’estem ben segurs. I pel que fa al País, estigues tranquil·la:
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
Vaig aprendre moltes de les teves cançons de petita, quan els pares t’escoltaven. De gran he sabut més coses de tu. Gracies pel teu compromís i amor a Catalunya i al català
Núria has sigut la millor ambaixadora que hem tingut a Sants.
Núria santsenca estimada, irrepetible i única.
Mai t’oblidaré
El meu poble és Sants, el meu país, Catalunya¡
Núria, espero que facis disfrutar als que ja van marxar, allà on sigueu, com ens vas fer disfrutar a nosaltres tants anys.
Un petó al cel
GRAN NURIA FELIU D. E P. SEGUIREM LLUITAN FINS ASOLI INDEPENDENÇIA
Després de l’assaig de la Via Catalana a Sants, l’agost de 2013, l’equip de Coordinació de Sants-Montjuïc per la Independència vam anar a sopar al Terra d’Escudella, convidant-hi la Núria Feliu. A taula, seia davant meu. No ens haviem vist mai abans, però parlàvem com si em coneguessim de tota la vida. Aquest és un record que em quedarà d’ella: la seva proximitat i cordialitat, i la seva habilitat per omplir d’alegria cada lloc per on passava.
Hi ha què fer un Memorial per una Catalana defensora de la terra com la Núria…. Què la terra li sigui lleu! Tot l’amor i estima de Catalunya serà amb la Núria per sempre. Fins aviat segadora, has donat un bon cop de falç per el nostre país! Gràcies. Visca Catalunya Lliure!
Més enllà de las seves qualitats artístiques que gent més preparada que jo ja ha lloat a bastament, el que no oblidaré mai de la Núria és la seva activitat social i de barri. Per citar un exemple llunya, a mitjans dels 70s no va faltar mai a cap de les manifestacions, assemblees, festivals, etc. organitzats especialment per el recentment fundat Centre Social per intentar preservar i reconduir el barri de les malifetes que en Porcioles i companyia li havien fet i encara aspiraven a fer-li.
Per això i mil coses més (també per les teves cançons) sempre estaràs en el nostre record.
La tieta de varies generacions, la trobarem a faltar a les manis, tota una senyora
Si vull la independència, és també per a tu, Núria. Intentaré arribat on tu no has pogut, però no per manca d’empenta. Sempre seràs un mirall i un lloc on tots els santsencs podrem anar a buscar referents. Mil gràcies, a tu i a la teva família per mantenir el teu llegat. Topic, però trobaré a faltar el teu somriure.
Hola
A casa tots erem admiradors teus, ens agradaves molt, i tenim varios discos teus. A la meva mare la conexies personalment de Sants i sempre deia que erets molt simpàtica.
A Catalunya necessitem gent com tu: valenta, emprenedora i amb uns principis molt clars.
Gràcies Núria per haver existit !.
Estimada Núria, sóc santsenca des del 1977 i un dels meus fills va néixer exactament 42 anys després de tu. Tots aquests anys t’he vist com un membre de la família, la tieta que posa banda sonora a la nostra vida. La Núria ens ha deixat? La Feliu no morirà mai!!
Núria, de fa més de 40 anys, veïna, però l’ afecta cap a tu hi a venia desde casa els pares, formes part de la meva vida i seras sempre símbol per Catalunya; feliç arribada a la lum.
Una estrella més en el cel que anomenaré Núria. Sempre la recordaré propera i disposada a donar un cop de mà i solidaritzar-se amb tota mena de reivindicacions darrere les quals hi hagués un anhel de llibertat i fraternitat. La seva implicació en la lluita per l’alliberament nacional de Catalunya ens ha de servir d’exemple i model.
Pels de Sants sempre formarà part de la nostra memòria col·lectiva.
Que la terra et sigui lleu, Núria.
Santsenca, artista, patriota, persona, però pel damunt de tot, una gran ciutadana. Amb ella desapareix una part molt important del barri.
Gràcies per ser-hi sempre que et demanaven, pel teu barri Sants i la teva terra Catalunya.
També per l’inmensa feina feta per donar a conèixer la nostra llengua, el català.
A. C. S.
.
Agrair-te que hi fossis sempre quan et demanaven, pel teu barri Sants i per la teva terra Catalunya.
També per la molta feina feta per la teva parla, el català, que amb les teves cançons va recórrer el món.
A. C. S.
A casa de ma àvia, a Avinyó, només sonava la Núria Feliu. Una persona admirada per tota la família pel seu gran talent i pel seu comprimís amb el país i Sants.
Després d’estudiar i voltar una mica pel món, vaig decidir venir a viure a Sants, sabia on volia anar, a Sants, no pas a Barcelona, malgrat que tinc família a Hostafrancs i a Mercat Nou.
Recordo el meu primer pregó de la Festa Major vivint a Sants. Allà hi havia la Núria Feliu (no podia ser d’una altra manera). Em vaig armar de valor, faig aparcar la vergonya i m’hi vaig apropar per demanar-li un autògraf per ma àvia. La seva resposta va ser “No, dóna’m l’adreça i li enviaré una carta”. Un autògraf ja em sembla prou, com podia escriure una carta a ma àvia? I li vaig dir que no calia, que gràcies que amb un autògraf n’hi havia més que suficient. Però no, em va demanar l’adreça. No vaig dir res a ma àvia perquè em semblava que era molt difícil perquè si alguna cosa tenia la Núria és que de coses en feina moltes, estava implicada a tot arreu. Unes setmanes més tard, ma àvia va rebre la carta, una carta de la Núria escrita a mà. Pobra dona, no sabia pas d’on li baixava. Recordo la seva emoció, els ulls plens de llàgrimes i recordo que li va contestar la carta, amb ajuda i com va poder, ja que ma àvia (1925-2022) a poca escola havia pogut anar.
Aquest un és un exemple de com de gran n’era la Núria.
Pel seu talent, per la seva estima al país i a Sants i, sobretot, per la seva qualitat humana, per mi la Núria serà eterna. ACS
Queralt