D’acord amb la Junta Electoral, quina estelada posem al balcó?

Les banderes espanyoles s’han de retirar ja dels ajuntaments, abans de la independència, com a conseqüència d’una decisió insòlita, però contundent, de la Junta Electoral. Citem literalment la seva ordre: “els poders públics tenen l’obligació de mantenir estrictament la neutralitat política i, per tant, han d’abstenir-se de col·locar en edificis públics i locals electorals símbols que puguin considerar-se partidistes”. L’Assemblea Nacional Catalana ens comunica que la mesura també afecta les estelades.

Recuperem a continuació un dels nostres articles clàssics, de l’any 2012, que explica les diferències entre les estelades que s’escampen pel país.

Un dels fenòmens més visibles de l’extensió de la sensibilitat independentista a casa nostra és el nombre creixent de banderes estelades que veiem. I sovint se sent la pregunta: quina diferència hi ha, entre la blava i l’altra? Doncs bé, per saber una mica d’on vénen els diferents dissenys cal endinsar-nos una mica en la història de l’independentisme català del segle XX.
————
La bandera estelada va néixer al començament del segle passat, prenent com a model la bandera de Cuba, quan l’illa s’acabava d’independitzar del domini espanyol. Al Centre Catalanista de Santiago hi va haver la primera senyera amb un estel blanc de cinc puntes.
————
La creació de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc s’atribueix a Vicenç-Albert Ballester i Camps, que el 1918, signat l’armistici després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya per demanar l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions. Al llarg d’aquell any 1918 moltes nacions sense estat van veure clara la seva oportunitat històrica d’alliberar-se, i ho van aconseguir la República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Armènia. D’altres països com Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia van proclamar-se independents fins que van ser envaïts per la Unió Soviètica. Durant els anys 1920, la bandera del triangle blau amb estel blanc va anar apareixent en ambients i publicacions independentistes. El 1922 Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’Estat Català. El 1931 Esquerra Republicana adoptà la senyera com a ensenya oficial, però l’estelada fou mantinguda per les Joventuts del partit. Durant el franquisme, el Front Nacional de Catalunya la utilitzà esporàdicament.
————
L’estelada tornà a popularitzar-se amb la fundació del PSAN el 1968. Per tal d’assenyalar la seva adscripció marxista, tanmateix, canvià el blanc de l’estel pel color vermell, i el triangle blau pel blanc (que pocs anys més tard es convertiria en groc). Des d’aleshores, i sobretot arran de la creació del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) el 1980, aquesta modalitat ha esdevingut la bandera predominant dels partits i organitzacions independentistes de l’esquerra radical.

(Article aparegut al butlletí de SMxI núm. 9, març 2012)


3 comentaris sobre “D’acord amb la Junta Electoral, quina estelada posem al balcó?

  1. Una diferència important a banda de gustos personals, és que mentre l’estelada blava és pel territori principatí (de les quatre províncies: no la veuràs a la Franja ni a Eïvissa), la groga marxista pren l’àmbit complet dels PPCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *