Quan l’Assemblea Nacional Catalana va girar per la carretera de Sants

Lliurement, els mitjans de comunicació han informat de les que consideren les decisions més rellevants de l’Assemblea Nacional Catalana en la seva assemblea general ordinària a Manresa, el diumenge 17 d’abril. Lliurement, opinem que hi ha cinc decisions essencials que no haurien de quedar cobertes pel silenci  mediàtic:

  • L’aprovació de totes les esmenes per les quals la campanya Més Assemblea havia estat recollint signatures i negociant un treballat consens amb la majoria d’assemblees territorials que havien presentat esmenes als Estatuts i al Reglament de l’Assemblea (no se’n va aprovar una, d’esmena, en què va prevaldre el text proposat pel Secretariat Nacional, ben raonable, de donar representació a les assemblees exteriors).
  • La distribució de l’augment de quotes en dues parts iguals, entre el Secretariat Nacional (per fer campanyes) i les assemblees territorials –triomf de la idea de continuar distribuint fons a les petites i barates campanyes de les assemblees territorials, contra la pensada de dedicar l’augment exclusivament a campanyes del Secretariat.
  • La interpretació que els exmembres del Secretariat Nacional no poden optar a un nou mandat després d’haver arribat al límit de permanència en el Secretariat i haver-ne sortit per un any –“un signe de maduresa de l’organització”, ens ha dit el veterà Víctor Cucurull.
  • L’adhesió de l’Assemblea Nacional Catalana com a entitat sòcia a Som Energia i a la Caixa d’Enginyers –que podria portar l’entitat a abandonar “la Caixa” i Banc Sabadell per la seva pusil·lànime intromissió en les eleccions del 27 de setembre.
  • L’aprovació de les dues extenses esmenes al Full de ruta presentades per Sants-Montjuïc per la Independència, que estableixen els objectius i les línies estratègiques de l’Assemblea aquest any –esmenes que copiem sota la fotografia.
Les lletres de DESOBEDIÈNCIA a Manresa, a l'assemblea general ordinària de l'Assemblea, el 17 d'abril de 2016

Les nostres lletres de DESOBEDIÈNCIA a Manresa, a l’assemblea general ordinària de l’Assemblea, el 17 d’abril de 2016 –ben a to, per cert, amb el discurs de Jordi Sànchez

Esmena 1: Objectius estratègics

En aquests moments, l’ANC ha d’actualitzar els seus objectius prioritaris, tant a nivell de funcionament intern com d’acció pública. També les seves línies d’actuació estratègiques, adaptant-se a l’actual situació política a Catalunya, a Espanya i a Europa. Pel que fa als objectius, fonamentalment han de consistir en els que s’enuncien, en el benentès que molts d’ells s’interelacionen:

  • Millorar la relació entre el SN i les AT, AS i AE, augmentant el nivell de comunicació mutu, especialment pel que fa a la transparència dels debats i la feina del SN i posant en marxa mecanismes de participació i consulta davant les decisions urgents que caldrà adoptar de ben segur.
  • Augmentar la base social de l’independentisme fins a assolir la majoria suficient, sobretot en base a treballar junt a diferents plataformes i moviments que pretenen incidir en aquells aspectes socials, polítics, mediambientals i regeneradors de la nostra societat.
  • Potenciar el debat constituent entre la societat, amb la participació de diferents entitats i organitzacions socials per definir entre tots com volem que sigui el nou estat.
  • Mantenir alta la mobilització social que permeti, en un moment determinat, una resposta popular activa i pacífica front a les actuacions que qüestionin les nostres institucions, instruments d’autogovern i els valors democràtics.
  • Adoptar una actitud vigilant i, si cal, de pressió respecte als grups polítics i institucions pròpies que garanteixin l’acompliment del full de ruta votat majoritàriament en les passades eleccions, potenciant la negociació i acord entre els diferents actors i evitant les dilacions i l’aigualiment dels objectius.
  • Mantenir la independència de l’ANC respecte als partits, com a garantia de la llibertat de moviments respecte a aquests i per preservar l’efecte multiplicador de la transversalitat cara a la mobilització de la societat.

Esmena 2: Línies estratègiques

L’ANC ha excel·lit fins ara com a element dinamitzador de les més grans mobilitzacions polítiques del nostre País i d’Europa els darrers anys, reclamant la independència de Catalunya amb les concentracions de l’Onze de Setembre. En el moment actual, quan tenim per primera vegada un Parlament amb majoria independentista i un Govern amb un full de ruta explícit al respecte, creiem que cal fer un gir respecte a anys anteriors, repensant el sentit i l’oportunitat de mobilitzacions similars. Per això, sense descartar un acte important per la Diada, en aquests moments es propugna un altre tipus de mobilitzacions amb les següents característiques:

  • Més freqüents en nombre.
  • No només per exigir la independència, sinó relacionat amb problemàtiques de justícia social, mediambientals, econòmiques, solidàries, de regeneració política, etc.
  • No necessàriament dirigides i/o organitzades per l’ANC, sinó cercant la complicitat d’organitzacions cíviques, plataformes, moviments populars, etc. que les treballen. Dit d’altra manera, l’ANC aportaria la seva capacitat d’organització i convocatòria al servei de qüestions prou transversals per no ser-li estranyes, i que donaran sentit al projecte de la República Catalana.

Això no és inèdit: va en la línia de recents mobilitzacions i no es pot pretendre que cada una d’aquestes concentracions tingui el caràcter massiu i extraordinari de les darreres diades, però té altres avantatges:

  • Permet una mobilització més freqüent, tenint activades més sovint les eines de convocatòria habituals, sense les pauses anuals acostumades.
  • Permet visualitzar el sentit positiu i útil de la Independència, no només perquè com a Nació la volem, sinó per construir una República més justa, més equilibrada, més democràtica, més solidària… És per aquí que augmentarem la majoria social.
  • Ajuda a anar definint alguns dels elements fonamentals del Procés Constituent per la via dels valors democràtics emergents.
  • Potencia la projecció internacional positiva del nostre procés, en la mesura que pot qüestionar la insolidaritat, la xenofòbia i l’aïllacionisme creixent en molts indrets d’Europa.

Per la desobediència a Manresa

Havent dinat, els 60 de Sants a Manresa

Havent dinat, els 60 de Sants a Manresa


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *