Si estem d’acord que la Justícia no ha fet justícia, si més no d’una manera proporcional i equànime, per què continuem utilitzant el seu llenguatge?

Els mitjans parlen d’expresident i d’exconsellers.

Per què no utilitzem altres expressions igual de correctes que aquestes, o encara més?
Seria il·legal referir-se a Carles Puigdemont com a “president de la Generalitat de Catalunya apartat (o cessat) pel Govern de Mariano Rajoy”?
També seria il·legal referir-se a cadascun dels consellers empresonats com a “consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya apartats (o cessats) pel govern de Mariano Rajoy”?

Encara més, quan es parla de presidents d’una època anterior, sempre s’anomenen com a “president Mas”, “president Montilla”, “president Maragall”, “president Pujol”, “president Tarradellas”, “president Irla”…

Creiem que les paraules donen i tenen molt valor si s’utilitzen d’una manera adequada. Així, demanaríem a tothom que es deixi d’emprar l’expressió “ex”, que sols dona valor a una decisió injusta i gens democràtica del Govern de l’estat, quan el reconeixement de ser president o conseller té el valor democràtic, que ningú li pot treure, d’haver gestionat, pacíficament, un mandat emanat de les urnes.

Ser a la presó amb mesures cautelars no significa ser culpable de res si no hi ha una sentència ferma. Per tant, siguem curosos amb l’ús del llenguatge i. per això, proposem que quan algun mitjà de comunicació, almenys els més objectius i crítics, es refereixi als presos polítics catalans, ho faci anomenant-los:

• Conseller/s, membre/s del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 27 de setembre de 2015, apartats de la seva funció pública per decisió del Govern espanyol.
• President de la Generalitat de Catalunya des del 12 de gener de 2016, apartat de la seva funció pública per decisió del Govern espanyol.

La normalització del llenguatge pot contribuir a augmentar la sensibilització i que tinguem una opinió més objectiva sobre la situació política que estem vivint amb tristesa, una situació que pot fer-nos caure en un desànim perjudicial tant per a les persones encausades com per a la ciutadania en general.

Una darrera reflexió. Els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana han deixat de ser presidents? Oi que quan ens hi referim fem servir el mot “president”? El nostre president, i els seus consellers i conselleres, també tenen aquest dret.