Idees centrals i conclusions:

• La independència interessa a tothom, especialment a les classes més desafavorides.
• El funcionament d’una societat i les seves lleis depenen de les opcions electorals que triin els seus ciutadans. Per tant, sempre hi ha un grau d’incertesa en les hipòtesis de futur d’una Catalunya independent. Ara bé, cal tenir present que, sociològicament, Catalunya sempre ha sigut més progressista que Espanya (això es pot comprovar amb estadístiques dels resultats de moltes eleccions).
• No es poden contraposar la independència i les polítiques socials. Són dos aspectes indestriables. És més, analitzant l’actualitat, només és possible avançar socialment en el marc d’un estat independent, perquè l’estat espanyol és un autèntic fòssil inamovible. I res fa pensar que, ni les preteses opcions electorals trencadores, poden fer canviar aquesta situació. Paradoxalment, potser només la separació de Catalunya obligaria a repensar Espanya de bell nou.

Realitats en el marc actual de dependència d’Espanya:

• Dèficit fiscal d’uns 15.000 M €  anuals (2.000 € / ciutadà ). Això fa que difícilment es puguin dedicar pressupost en polítiques socials.
• La Generalitat només recapta el 4% dels seus ingressos, la resta està controlada pel govern central.
• Un molt elevat percentatge dels diners que gestiona la Generalitat són finalistes (despeses fixes, sobretot en personal de serveis públics).
• El TC ha suspès, a instàncies del govern central, qualsevol mesura social, per tímida que sigui, del govern de la Generalitat: pobresa energètica, impost sobre dipòsits bancaris, Llei de comerç…
• La llei de la dependència va ser guillotinada pel govern central, carregant el cost sobre les autonomies.
• Atur de l’ordre del 22 %, I juvenil de l’ordre del 50%.
• Pensions pràcticament congelades i males perspectives per a propers anys, quan s’esgoti el fons de reserva de la Seguretat Social que ara es va gastant per a totes les pagues dobles.
• El salari mínim a Espanya és molt inferior al de la resta de països de l’entorn proper, independentment del signe del seu govern.
  Vegeu enllaç: http://www.unitedexplanations.org/2013/01/17/salarios-minimos-en-europa-2013/

• Augment creixent de les desigualtats a Barcelona:

• i a Espanya: vegeu l’enllaç (sobretot el gràfic): http://cat.elpais.com/cat/2014/12/08/economia/1418067378_161589.html

• Economia submergida de l’ordre del 23%, pràcticament el doble que la dels països de l’entorn. Frau fiscal elevat (19%), la major part (73%) atribuïble a les rendes més altes: http://eduardogarzon.net/fraude-fisca/
• Aquest volum de frau es produeix en un sistema fiscal amb resultats regressius (dades del 2015):
  – Les rendes del treball i les dels empresaris individuals cotitzen amb tipus entre el 22 % i el 49 %
  – Les rendes  del capital tributen amb tipus entre el 20% i el 24%.
  – El tipus del impost de societats és del 30%, malgrat això les grans empreses de l’IBEX35 paguen una mitjana  del 6%, gràcies a l’aplicació de                           deduccions fetes a mida.
  http://www.publico.es/actualidad/empresas-del-ibex-tributan-realmente.html

Previsions raonables de futur en una Catalunya independent:

• Totes les retallades dels darrers anys representen un terç del dèficit fiscal. Eliminat aquest, no caldrien retallades i es podrien dedicar recursos per a construïr una societat més justa.
• Una escola pública de qualitat, amb una estabilitat de plans d’estudi, compensadora de les desigualtats, inclusiva, amb immersió en la llengua catalana per facilitar la integració, i potenciació de l’adquisició d’altres llengües.
• Una sanitat pública de qualitat, potenciant la medicina preventiva, el metge de família, sense llistes d’espera, racionalitzant el funcionament.
• Administració de Justícia amb recursos suficients, gratuïta, de proximitat, eficaç, sense aforats ni indults.
• Lluita eficaç del frau fiscal, amb una fiscalitat molt més progressiva, que paguin més impostos els que més tenen.
• Només administrant els nostres impostos, millorant infraestructures, potenciant la recerca i desenvolupament, es podria reduïr l’atur a la meitat en pocs anys. I a més, es crearien molts llocs de treball propis del funcionament d’un País sobirà: tècnics d’hisenda, càrrecs diplomàtics. Gestió de la Seguretat Social, etc.