Espanya és un país de pandereta, dominat per la inseguretat jurídica. Divendres, Vicent Partal lamentava la conculcació del dret fonamental a la llibertat d’expressió que havia representat, en la proclamació de Felipe VI, prohibir les banderes republicanes a Madrid. Afegia un segon exemple: la vergonya dels obstacles i les dilacions del retorn dels papers de Salamanca, ara augmentada pel canvi de criteri del ministre d’Esports. Com a democràcia, Espanya suspèn –o com deia aquesta setmana una companya de l’assemblea territorial, hi ha moments que fa tot l’efecte que el Govern de Madrid està a punt de suspendre la democràcia.
L’estelada a l’Autoritat Portuària de Bacelona (foto retocada amb Photoshop)
L’estelada a l’Autoritat Portuària de Bacelona (foto retocada amb Photoshop)
La decisió sobre el port de Barcelona que s’han empescat a Madrid també aquesta setmana, fer pagar el 50% dels seus beneficis als ports espanyols deficitaris, és una altra forma d’inseguretat jurídica gravíssima. Els grans operadors internacionals no poden esperar d’Espanya un marc jurídic estable tampoc per a les seves inversions. Comprometre’s a treballar al nostre port potser els acabarà resultant una decisió massa arriscada, si és que l’Estat utilitza el seu poder per frenar el port de Barcelona encara més –hi ha també l’escàndol de la falta d’una bona connexió entre el port i el ferrocarril, una obra sempre diferida en benefici de l’AVE. La decisió de prendre els beneficis al port de Barcelona posa tant en evidència la corrupció espanyola que, si hi havia algun defensor de bona fe de la tercera via, ja s’hi deu haver donat de baixa. De vies, els catalans només en tenim dues: la independència o la síndrome d’Estocolm –i els inversors internacionals, també dues: o la independència o una retirada prudent.
- Estelades a Sants i fora: índex de les estelades anteriors