La Casa Reial espanyola canvia de rei. Amb precipitació, no fos cas que durant l’interval quedés algun element sense estar “atado, y bien atado”. Les velles formes espanyoles, d’estil lampedusià (que canvïi tot per tal que no canvïi res) tornen a aflorar com ho han fet durant la llarga Transacció democràtica, que va començar a principis dels 70, i encara no ha acabat.
El procés d’independència de Catalunya, l’esfondrament de la partitocràcia i la contestació total contra un sistema decrèpit han estat com un laxant per l’estat. Pels seus tres poders que mai no han estat separats com en una democràcia normal. Es treuen una llei de la màniga, la imposen amb despotisme i, per si de cas, surt un jutge i avisa que no es pot refrendar el model d’estat. “La calle es mía”, com diria aquell.
No ens conformem amb les tiretes que es van utilitzar per a tapar les ferides del franquisme. Ho volem tot i ho volem ara. I no ens serveixen les excuses com la llei mordassa… la Llei d’amnistia, que es va imposar (democràticament?) perquè els que governen ara poguessin seguir com feien els seus avantpassats fa 50 anys: Defensant sense vergonya que en una democràcia és impensable preguntar a la ciutadania.
L’estelada a La Zarzuela (foto retocada amb Photoshop)
Esperem que amb aquesta estelada al Palacio de la Zarzuela arribi una brisa de democràcia autèntica i que aquests covards que necessiten imposar el seu criteri per por de perdre els drets feudals tinguin la valentia d’acceptar que la voluntat col·lectiva tendeix sempre a triomfar. Que no ens empassem la seva Constitució, escrita sucant amb tinta una ploma de l’àguila de la seva bandera, que diu que Catalunya no es pot separar d’Espanya. Amb un parell de respiracions profundes podran entendre que, amb la seva col·laboració, tot seria més fàcil. Com a les millors democràcies.
- Estelades a Sants i fora: índex de les estelades anteriors