Plantem l’estelada a… la Porta de Brandenburg

Diuen que Angela Merkel va dir que defensava la integritat territorial dels estats. Quan ho va dir? L’endemà del míssil que va abatre, a Ucraïna, l’avió de passatgers de Malaysian Airlines, presumptament llançat pels rebels pro-russos. Cui prodest?, que van dir els romans: qui se’n beneficia? O bé, formulat d’una manera més pagesa, més terral, Qui paga això?, que preguntava sempre Josep Pla. Els alemanys volen estabilitat, com qualsevol estat amb grans interessos econòmics i empresarials, a l’Europa de l’Est o a Catalunya. Posats a citar frases, recordem aquella que deia que “no hi ha res més poruc al món que un milió de dòlars” –o d’euros pel que fa al cas. La independència de Catalunya amenaça l’status quo. L’extraordinària força de les nostres mobilitzacions pacífiques, com la del proper Onze de Setembre, tindrà la virtut d’alterar aquest status quo sense que es produeixi cap daltabaix a la Unió Europea –partir Espanya pot ser la manera d’evitar la bancarrota de l’ineficient Regne d’Espanya i de garantir que podrà pagar el seu deute.

L'estelada a la Porta de Brandenburg (foto retocada amb Photoshop)

L’estelada a la Porta de Brandenburg, a Berlín, (foto del 1989 retocada amb Photoshop)

L’estelada a la Porta de Brandenburg, a Berlín (foto del 1989 retocada amb Photoshop)

Angela Merkel i la República Federal Alemanya ja canviaran de parer. Quan va caure el mur de Berlín, cap estat volia reconèixer el canvi de fronteres. La reunificació alemanya i l’expansió sobtada cap a l’oest del que al cap dels anys seria la Unió Europea semblaven una amenaça intolerable per a una Unió Soviètica en descomposició política i bancarrota econòmica. Ens en recordem, oi? Però es va imposar la realitat, la voluntat dels alemanys de refer el seu país i liquidar la dictadura de l’Alemanya de l’Est. Catalunya és també un país molt realista. Les fantasies i l’arrogància propagandística del Regne d’Espanya fan pensar en les de la Unió Soviètica, i el discurs del Partit Popular a Catalunya o del Partit dels Socialistes de Catalunya, la cançoneta dels polítics alemanys de l’est, que asseguraven que el mur aguantaria 50 anys més encara. Aquest 9 de novembre, data decisiva, serà el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín.

Arriba el dia que els murs cauen, com deia l’espot publicitari d’aquella campanya per incentivar la participació ciutadana en les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2012.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>