Plantem l’estelada a… el Tribunal Internacional de Justícia

Ara sabem que les constitucions i institucions protodemocràtiques que defensaven els catalans que van lluitar a la Guerra de Successió eren una garantia de llibertat individual, amb figures jurídiques equivalents a l’habeas corpus i amb justícia ràpida i de proximitat. Limitaven el poder reial i l’arbitrarietat; eren tan avançades com les que hi havia en aquella època als Països Baixos. Les havíem defensat durant segles i tenien en part el seu origen en la Revolta dels Remences, a la segona meitat del segle XV. Castella havia tractat d’erosionar aquelles llibertats ben aviat, utilitzant com a instrument el Tribunal de la Inquisició. El Decret de nova planta va representar la seva pèrdua definitiva.

El primer canvi que va implantar la Corona de Castella, després del 1714, va ser la substitució del sistema judicial català pel sistema castellà d’audiències, un sistema centralitzat, directament dependent dels interessos de la Corona, sense garanties per a l’individu, inservible per a la vida quotidiana i en castellà. L’actual Administració de justícia espanyola és, de fet, l’hereva d’aquella justícia del Decret de nova planta, i, més ençà, una de les institucions de l’Estat que menys es van transformar en el pas de la dictadura franquista a la democràcia constitucional. Algú se’n recorda, de l’Estatut? Amb escorrialles de bona fe, plantejava mesures per atenuar aquesta centralització de l’Administració de justícia. El resultat d’aquell darrer intent de pacte? Nul. L’actitud actual d’Espanya? Dificultar la tutela judicial efectiva, per motius econòmics o amb l’excusa de la seguretat, dins la seva tradició secular –seguint els instints del seu ADN, com diria Albert Pont.

L'estelada al Tribunal Internacional de Justícia (foto retocada amb Photoshop)

L’estelada al Tribunal Internacional de Justícia (foto retocada amb Photoshop)

Demà dilluns el jutge Santiago Vidal farà a les Cotxeres de Sants la xerrada República Catalana, una justícia del segle XXI. Tenim moltes ganes d’escoltar-lo. El país que volem i mereixem és un país amb institucions judicials eficients, amb garanties efectives de protecció de la llibertat individual, amb un poder judicial absolutament independent del poder executiu i el poder legislatiu –Espanya, en tota la seva història, no ha aconseguit separar mai els tres poders, ni en la seva Constitució actual. En aquest breu vídeo, comprovareu que és un jurista que parla clar i català –ens veiem demà!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>