Falten poques setmanes perquè es publiqui la pregunta i la data per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquest és actualment el centre del debat sobiranista. La transversalitat dels partits que, d’una manera o altra, han reconegut que Catalunya té dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i CUP) fa que s’hagin de fer equilibris per consensuar una pregunta que sumi com més suports millor.

Però el risc de sumar és que s’aigualeixi l’aspiració nacional. Cal que ens plantegem si, per tal de sumar-hi tothom, hem de pagar el preu de fer una consulta que ens deixi pràcticament on som ara. Haurà estat una consulta amb grans suports, però ben poc útil.

L’opció federalista o confederalista que defensen alguns partits (UDC, ICV-EUiA i PSC) planteja dos problemes a l’hora de sotmetre’s a les urnes: d’una banda, no es pot assegurar que tots els electors tinguin el mateix concepte de federalisme. I de l’altra, el seu resultat es pot interpretar de moltes maneres. I si hem de definir el futur necessitem un sol resultat, inequívoc, i amb una única interpretació possible.

Podem construir un estat federal? Segurament. Però és que estat federal no és un model únic. En preguntar si volem convertir Catalunya en un estat que constitueixi una federació amb Espanya, si no n’expliquem el tipus, estem jugant a l’article sorpresa que venen a la fira a un preu simbòlic: primer el compres, i després el desemboliques per veure què és.

Els partits que proposen un model d’estat federal/confederal, a quin tipus de federació es refereixen? Una com Alemanya? Una com Suïssa? Una com la Commonwealth? Hi ha la possibilitat que els diferents partits que ho defensen es posin d’acord? I un cop aconseguit l’acord, podran estar segurs que l’electorat entendrà exactament a quin d’aquests models es refereixen? I després, garantiran que la pregunta és prou comprensible per facilitar una resposta? I un cop assolida aquesta fita, tindran en compte que, per tal que Catalunya constitueixi una federació amb Espanya, Espanya s’ha de voler federar amb Catalunya? I l’endemà d’aquesta votació, tots els partits n’interpretaran igual els resultats, o tindrem un festival d’idees sobre quina federació volem?

Qualsevol pregunta al voltant d’un model federal no tindrà garanties de preguntar allò que realment vol preguntar i no especificarà en el seu si el significat d’estat federal, entre altres coses, perquè seria una pregunta massa llarga. Per tant, l’elector estarà mancat d’informació a l’hora de votar. I la conseqüència de votar amb informació insuficient és que no es vota amb plena llibertat.

Les dues manifestacions més grans de la història de Catalunya han fet sonar com un tro la paraula INDEPENDÈNCIA. Totes les enquestes publicades des de 2010 per diversos mitjans, públics i privats, mostren una clara majoria qualitativa a favor de la independència de Catalunya, que a més a més es manté en el temps. Cal que els nostres representants actuïn com a representants. No és difícil donar la paraula al poble mitjançant una pregunta que, al contrari de l’opció federalista, se centra en la voluntat tossudament majoritària, no permet més d’una interpretació i és clara, diàfana i inequívoca: Vol que Catalunya esdevingui un estat independent? SÍ o NO.

• “Una pregunta, dues respostes, un mandat” (article publicat el 8 de novembre)