Recomanem de l’1 al 7 de maig de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

 


Fem futur: Reactivació econòmica

Modest Guinjoan2Una oportunitat única contra l’atur juvenil


Crear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria

 Modest Guinjoan. Economista

 

El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.

A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.

Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.

De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana té una musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut. Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora.

Amb Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els més joves.

La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.


Declaració de Granollers en defensa de la democràcia

REUNITS en ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA al Palau d’Esports de Granollers, avui, dia 29 d’abril de 2017, i davant de la nova ofensiva de l’Estat Espanyol al Parlament de Catalunya, els socis de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

MANIFESTEM:

Que aquest nou atac al Parlament de Catalunya s’ha concretat en la citació d’aquells membres de la mesa del Parlament que van donar tràmit a les propostes 37.713 i 37.714 relatives al procés constituent i a la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Així, el passat 25 d’abril, Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament i quatre membres més de la mesa: Lluis M. Corominas i Diaz (Vicepresident 1er); Anna Simó i Castelló (Secretària 1era); Ramona Barrufet i Santacana, (Secretaria 4a) i Joan Josep Nuet i Pujals (Secretari 3er) van ser citats a declarar, en qualitat d’investigats, per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació continuada.

Conseqüentment, DECLAREM QUE:

Som conscients que vivim en la judicialització permanent d’un conflicte polític, som conscients de la instrumentalització i vulneració de la independència dels Tribunals, de la destrucció de l’Estat de Dret i, en definitiva, de la negació de la Democràcia mateixa.

Per això, reiterem el nostre ferm compromís en la defensa de les institucions de Catalunya així com en els principis i valors democràtics pels quals ens regim com a societat.

Reiterem el nostre ferm compromís en la defensa dels nostres càrrecs electes i institucionals: el Govern, el Parlament i els nostres representants municipals.

Sabem que l’únic Parlament amb legitimitat democràtica per representar la ciutadania és el Parlament de Catalunya i, per tant, qualsevol atac que posi en perill la seva sobirania serà democràticament però implacablement contestat.

Donarem tot el suport necessari a tots els càrrecs electes que són i seran políticament represaliats per tal que puguin complir el compromís democràtic adquirit amb la ciutadania el 27S de l’any passat a les urnes.

FEM una crida a la mobilització ciutadana, en defensa del nostre Parlament, conscients que, davant de la repressió de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem determinants per tal de garantir la Democràcia i l’expressió de la voluntat del poble a les urnes.

Expressem tot el nostre suport i admiració a aquells que estan vivint la repressió política en primera persona. Jutjats i investigats per voler complir el mandat de les urnes, jutjats i investigats per les seves conviccions profundament democràtiques, jutjats i investigats per voler donar veu als ciutadans. Farem TOT allò que sigui necessari per tal de defensar l’honorabilitat democràtica que representeu i de la QUAL doneu exemple: NO ENS FALLAREU, NO US FALLAREM, MAI CAMINAREU SOLS!!!!!

 


Processos constituents i sistema electoral

Cartell 3a trobadaEl dimecres 3 de maig podràs participar en la
3a trobada de
Sants-Debats-Constituent-2017


Ferran Requejo
és catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona).

 

El debat pretén donar resposta a:

  1. De quina manera és pot facilitar la participació popular en el procés constituent aprovat pel Parlament de Catalunya?
  2. Com hauria de ser el procés participatiu, quina hauria de ser la composició de l’Assemblea Constituent i com s’hauria d’elegir?
  3. Quins mecanismes constitucionals calen per controlar l’activitat parlamentària?
  4. Tenint en compte la realitat catalana, quin sistema electoral ens convindria més?

Acords de les sessions anteriors (4 d’abril i 28 de febrer)

Per saber-ne més:
- Article “La ley electoral” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2009)*
- Article “Processos Constituents” de Ferran Requejo (La Vanguardia 2015)

* Antic però amb la mateixa validesa perquè no ha variat gens ni mica la situació d’aquesta llei.

 


Recomanem del 24 al 30 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • Els comandaments exprés de l’ANC (Polònia, TV3, 27 d’abril, 3:19)
    • Antoni Bassas entrevista el President de l’Assemblea, Jordi Sànchez. (Ara, 28 d’abril, 43:26)
  • Àudio:La falca que promou el Sí al referèndum i a la República per a impulsar la reacvtivació econòmica. (Assemblea Nacional Catalana, 0:19)
  • Web: Escó 136: El portal de la intervenció ciutadana en la redacció de les lleis del Parlament de Catalunya.

 


Fem futur: Reactivació econòmica

Agustí Alcoberro3Catalunya ja no és la fàbrica d’Espanya

 

Per què avui una Catalunya independent és econòmicament viable?

 

Agustí Alcoberro
Historiador. Professor de la Universitat de Barcelona i exdirector del MHCat

 

El 1901 la generació que va iniciar el catalanisme polític contemporani va apostar per un projecte polític del tot nou. Enfront de l’Estat unitari i centralista, que acabava de fracassar de manera contundent a Cuba i Filipines, aquells joves industrials, menestrals i treballadors van apostar per una “autonomia”, que s’havia d’organitzar mitjançant un “estatut”.

El model no tenia precedents. Res a veure, òbviament, amb l’Espanya jacobina i obscura del segle XIX, ni amb el discurs obertament antieuropeu i antimodern que començava a predominar entre l’anomenada Generación del 98 (la del “que inventen ellos”). Però tampoc no es tractava exactament d’una reivindicació de les Constitucions abolides el 1714 (una “devolution”, a la manera escocesa). Ni tampoc encara d’un discurs de caràcter netament independentista, com el que ja s’albirava a Irlanda.

Enfront dels vells models, l’”autonomia” semblava una aposta moderna per un govern propi que es fes càrrec de les necessitats d’una societat industrial, urbana i de masses, que l’Estat espanyol, enfonsat en una realitat agrària i terriblement endarrerida, era incapaç d’entendre i de gestionar. Però hi havia més coses: l’economia catalana es trobava totalment vinculada a l’Estat espanyol. Si Gran Bretanya era aleshores “el taller del món”, Catalunya era “la fàbrica d’Espanya”, com van recordar els economistes Jordi Nadal i Jordi Maluquer de Motes en una exposició organitzada al Born per l’Ajuntament de Barcelona el 1985.

Tot al llarg de la dinovena centúria, a l’Estat espanyol es van confrontar dos models econòmics contraposats. El govern i les elits financeres i latifundistes van apostar per un model agrari i dependent de l’Europa desenvolupada. Només Catalunya va optar pel model industrial. Les trifulques entre lliurecanvistes (partidaris del lliure comerç i de l’entrada de productes manufacturats estrangers) i proteccionistes (defensors de la producció pròpia) van aixecar un mur d’incomprensions i de retrets a banda i banda del riu Sénia.

Però a partir de 1891 tot es va capgirar. De cop i volta, el sectors cerealístics castellans es van trobar que el blat americà, començava a arribar en ràpids vaixells de vapor a molt bon preu. La seva conversió al proteccionisme va ser fulminant, i va trobar nous aliats, com la naixent mineria de carbó d’Astúries o la siderúrgia basca. Els governs de la Restauració van actuar en conseqüència i van començar a instaurar impostos a la importació.

L’economia espanyola de 1891 a 1986 va esdevenir proteccionista, i va acumular endarreriments, sectors obertament obsolets, parasitisme, corrupció i enormes desigualtats socials. La Guerra Civil i els vint anys d’autarquia de tall feixista (1939-1959) ho van posar encara més difícil.

El catalanisme polític del segle XX va ser autonomista per raons de realisme econòmic. Però tot i així les empreses catalanes van patir els boicots organitzats per una part important de l’opinió pública espanyola davant les campanyes a favor de l’autonomia. Això s’esdevingué de manera generalitzada en la dècada de 1930, durant la Segona República. I encara ha tingut algunes rèpliques a començament del segle XXI.

Avui, la situació econòmica és tota una altra. L’economia catalana destina el 62,3 % del seu sector exterior a l’exportació, i només un 37,7 % a la resta de l’Estat espanyol. Catalunya acumula el 25,6 % del total d’exportacions de l’Estat, mentre que els dos territoris que la segueixen, el País Valencià i Madrid, suposen respectivament l’11,3 i l’11,1 –és a dir, que ni tan sols sumats arriben a aquell percentatge. Les dades sobre un altre sector determinant, el turisme, són tant o més concloents. La nostra economia, les nostres empreses, s’han adaptat a un mercat global que funciona amb una altra lògica.

Crec que ningú no ho dubta, ni tan sols l’adversari: avui la República Catalana és econòmicament viable.

 


Caseta a la Feria d’Abril

Som gent normal que fem coses normals

Entenem que al País és de tothom i que la diversitat és un gran valor que hem de mantenir.

img_5986

Enguany tenim CASETA a la Feria d’Abril durant tots els dies amb begudes, menjars i programació musical. Consulta la nostra agenda 《http://smxi.cat/activitats/》 el programa diari.
De moment t’avancem el de la primera setmana:
- Divendres 28 abril a les 22:30 h Arrels de Gràcia
- Dissabte 29 abril a les 22:30 h La Internacional del Raval
- Diumenge 30 abril a les 21:30 h Alquimia Flamenca

IMG-20170424-WA0013 IMG-20170424-WA0012

IMG-20170424-WA0011


En plena campanya del SÍ

Parada a la plaça Espanyola

Parada a la plaça Espanyola

Recolzarem la campanya del SÍ amb les parades informatives que muntarem.

Per ser eficaços, cal que tothom que tingui una estona s’apunti al Doodle i ajudi a difondre el missatge que “El canvi ets tu“.

Aquí teniu la previsió de parades per al mes de maig:

  • Dilluns 1, de 10 a 14h, parada a l’avinguda de la Catedral (suport a la manifestació del 1r de maig)
  • Dissabte 6, de 10 a 13h, parada a la plaça de La Marina de Sants (Comerç al carrer)
  • Dissabte 13, de 10 a 13h, parada a la plaça de La Marina de Sants
  • Diumenge 14, de 10.30 a 16.30h, mini-multiparaparada amb paella a la Porta Firal (passeig de la Zona Franca amb carrer del Foc). Hi haurà dos torns: de 10.30 a 15.30h i de 15.30 a 20.30h.
  • Dimecres 17, de 10 a 13h, parada al passatge Fructuós Gelabert (Cotxeres)
  • Dissabte 20, de 10 a 13h, parada al mercat de Collblanc (l’Hospilatet)
  • Dissabte 27, de 10.30 a 20.30h, parada al carrer de Sants (Firentitats). Hi haurà dos torns: de 10.00 a 13.30h i de 13 a 20.30h.

T’esperem. No ens fallis!
Pensa que necessitem guanyar el Referèndum i no ens queda massa temps.


Recomanem del 17 al 23 d’abril de 2017: 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web

A Sants-Montjuïc per la Independència ens van cridar l’atenció 3 articles, 2 vídeos, 1 àudio i 1 web publicats la setmana passada, que recomanem:

  • Textos:
  • Vídeos:
    • L’ANC s’activa pel Sí (Assemblea Nacional Catalana, 20 d’abril, 1:33)
    • #FemFutur: Joves i Economia. Joventut i reactivació econòmica són els eixos centrals de la campanya Fem Futur aquest mes. (Assemblea Nacional Catalana, 18 d’abril, 5:10)
  • Àudio: Carles Puigdemont: Demostrem al món qui som. Un país que fa del llibre i la rosa les seves armes. (Catalunya Ràdio, 23 d’abril, 5:30)
  • Web: La Motorada (del 29 d’abril a l’1 de maig de 2017).

 


Fem futur: Reactivació econòmica

Ens hem de posar les piles Josep Cullell 2

 

Ara sí que és l’hora, de votar i guanyar el referèndum per la independència i d’aixecar un país digne per a tothom

 

Josep Cullell, aparellador

 

Després d’un any i mig políticament esgotador, en què semblava que seria impossible que els partits independentistes es posessin d’acord, el procés cap a la independència ha pogut, finalment, enfilar la recta final. Per arribar fins aquí, la ciutadania ha hagut de sentir declaracions contradictòries, posicions oposades i enfocaments que han anat a buscar la diferència en lloc de la unitat. Finalment, ha s’han aprovat els pressupostos, uns pressupostos provisionals, de tràmit, per poder fer el referèndum que ens haurà de portar a la República Catalana.

Els partits independentistes, tot i les dificultats, han fet la seva feina, i ara ens toca als ciutadans, que fins ara hem demostrat ser el vertader motor d’aquest canvi, continuar amb el compromís i la resistència per arribar a tenir una majoria favorable a la independència. Torna a ser hora d’arremangar-nos, de defensar els valors de justícia social que comportarà la independència per sumar vots. Ara és el moment de posar-nos les piles i de tornar a generar il·lusió i força perquè ara sí que és l’hora, l’hora de votar per guanyar.

Ens hem de preguntar: estem disposats a continuar vivint en un país que prioritza la inversió de xarxes ferroviàries que no porten enlloc, com l’AVE? o que inverteix, en l’època de màximes retallades socials, milions i milions d’euros per rescatar entitats financeres privades? o que, simplement, vulnera les normes bàsiques de la democràcia ignorant la separació de poders, com bé s’ha demostrat amb els judicis i les investigacions contra alguns dels nostres representants polítics per defensar les urnes i la llibertat d’expressió? És, senzillament, inacceptable.

En el futur Estat català, haurem de bastir una sanitat, una educació i uns serveis socials públics i de qualitat, ara malmesos per les retallades imposades i per la guerra bruta de l’Estat espanyol que, per cert, en el cas de l’exministre Jorge Fernández Díaz no va suposar cap delicte, curiosament (potser és perquè té un àngel de la guarda i perquè atorga medalles a la Mare de Déu!). Volem un país on tothom pugui viure en un habitatge digne, on una part dels beneficis de les grans empreses vagin a parar a investigació per millorar l’estat del benestar, i no a satisfer els sous astronòmics dels polítics que pleguen i utilitzen les portes giratòries. En definitiva, cal explicar que les coses poden ser molt diferents.

Sens dubte vivim, i viurem, uns moments intensos i engrescadors, que en alguns moments seran durs, però aquesta oportunitat no la podem desaprofitar. Ara cal que tinguem clares les responsabilitats. El Govern i el Parlament han de fer possible el referèndum al setembre com a molt tard, i la ciutadania hem de participar i ser el motor del canvi.

No tinc cap dubte que la gran majoria dels ciutadans sap que amb una nova República Catalana podrem canviar no només de país, sinó també de model. El posicionament social i el nacional van junts. Ens hem de posar les piles. Ara ja no s’hi valen excuses.