Lliçó d’exili: seguim als carrers
Durant el darrer any d’exili a Ginebra he sentit de ben a prop el suport del veïnat de la vila de Sants. D’aquella gent que en el dia a dia treballa per construir poble i comunitat, d’aquella gent que des de fa set anys es manifesta incansablement en suport a les persones preses i exiliades, tots els dilluns a la plaça de Sants.
Des del 6 de novembre de 2023 i fins a l’11 de juliol de 2024 jo i els meus companys de la causa del Tsunami Democràtic hem viscut intensament des de Suïssa i Bèlgica tot el que passava als nostres barris i al nostre país. Una veritable operació d’estat per rebentar la llei d’amnistia, conxorxada per
la cúpula del poder judicial i l’extrema dreta. I n’hem tret diversos, segurament de per vida.
Davant d’un estat repressor que empra totes les eines al seu abast per atemorir, coaccionar, fer xantatge i aconseguir l’enfrontament entre les pròpies víctimes d’aquestes maniobres, sempre hem de fer més, podem fer més, per garantir la unitat antirepressiva.
Les persones que són a l’exili, les que pateixen presó, les que són sancionades via llei mordassa o les que tindran seqüeles físiques i psicològiques de per vida com a conseqüència de les agressions que han patit pel simple fet de manifestar-se; mai, mai, mai han de competir per veure qui ha estat més víctima. Front la divisió instada pel fangar a les xarxes socials i pels càlculs partidistes, sempre unitat antirepressiva.
Un altre dels aprenentatges és en perspectiva internacional. De cara a la ciutadania de Suïssa i de gran part d’Europa els catalans i les catalanes encara som aquelles que vam ser apallissades per voler dipositar una papereta dins d’una urna. Les imatges de la salvatjada perpetrada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola l’1 d’Octubre de 2017 van quedar gravades a les retines de l’audiència televisiva d’arreu del món, i encara hi són. Quan els jutges espanyols reclamen a les autoritats de qualsevol país d’Europa col·laboració contra els independentistes reben per resposta l’esmena a la totalitat. L’operació mediàtica i política per fer-nos instal·lar en l’amnèsia del que va passar només ha estat efectiva fronteres endins i és primordial que en siguem conscients.
És per això que és tan important participar a la Marxa de Torxes per la Independència a Sants-Montjuïc, que se celebra des de 2012, i a totes aquelles marxes i mobilitzacions al carrer que no defalleixen en recordar la violència estructural que patim pel fet de voler decidir el nostre futur
democràticament.
El lema d’enguany de la marxa, que el 10 de setembre al vespre sortirà des de la plaça de Bonet i Muixí, encabalca amb aquesta màxima de seguir als carrers. Aprofitant la commemoració del centenari del naixement del “poeta de realitats” Vicent Andrés Estellés, cronista dels moments més
difícils de les persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià, cridem ben alt: “No et limites a contemplar les hores que ara venen. Baixa al carrer i participa”.
Per uns Països Catalans lliures, també de l’urpa de la repressió.
Llarga vida a totes les marxes de torxes!!!!
Visca la terra!!
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa i veí de Sants