Fa una setmana, a l’assemblea mensual, vam aprovar donar a Escola Valenciana tots els diners que ens corresponien de les quotes dels membres de ple dret del mes d’octubre (2 € per persona). Els hem ingressat ja, a la plataforma de micromecenatge Verkami, en el projecte “Fes escola valenciana!” –l’objectiu d’arribar a 60.000 € per poder mantenir les seves activitats es va aconseguir ahir dijous, poc abans de la mitjanit, 17 dies abans del termini previst, si bé el projecte continua obert a noves aportacions destinades a reforçar-lo.
Responem a la crida per continuar treballant per la normalització i dignitat de la nostra llengua estimada ara que fa 30 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i davant de la conculcació antidemocràtica dels drets lingüístics dels nostres conciutadans del País Valencià –hi responem com vam respondre a l’octubre, aportant les nostres quotes a la caixa de resistència de l’Assemblea Docent de les Illes Balears.
L’any 1941, quan la victòria del nazisme semblava incontestable, Carles Riba, exiliat, va escriure aquests versos (vv. 29-34), plens d’esperança, dins la novena de les elegies de Bierville, dedicada a Pompeu Fabra:
La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar,
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
La novena elegia continua encara, i acaba en el vers 40 amb paraules premonitòries: “i els batuts van retrobant-se soldats.”.